El Burgraviat de Meissen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a la ciutat de Meissen però que després es va estendre a dues porcions de terrenys més (de majors superfície) al sud-oest de la marca de Meissen. S'esmenta per primer cop el 1068, quan Enric IV el Sali va instal·lar un burgravi al castell imperial (Reichsburg) de Meissen. Els burgraves de Meissen eren oficials reials nomenats per documentar les reclamacions del rei al poder. Actuaven com un contrapoder del marcgravi i del bisbe de Meissen i estaven basats en un castell existent al lloc de l'Albrechtsburg a Meißen. La senyoria incloïa bastants dels pobles en l'àrea circumdant. El Vogtland no era part del burgraviat, però els dos territoris tenien el mateix senyor. Els burgravis venien de la casa dels Meinherings i, des de 1426, de la casa de Plauen.
El Burgraviat de Meissen no s'ha de confondre amb el Bisbat de Meissen (format per tres porcions dins del Marcgraviat però diferents de les terres sotmeses als burgravi) ni amb el mateix marcgraviat de Meissen.
Llista (incompleta) Burgravis verificablesDes defins a període de videNotesFrederic I of Wettinabans de 10091017+ 1017Burcard1076+ 1076AssassinatBurcard II11141117Enric Caput (Haupt)1116Bescanviat per Enric V per Wiprecht de Groitzsch, Lluís I de Turíngia i Burcard II.HoyerEsmentat el 1180Burgravis de la família Meinherings Des deFins aPeríode de vidaNotesHermann Sterker de Wohlsbach11701180n. vers 1143; + vers. 1171Un nebot portava el mateix nom, Herman, comte de Wolfsbach i Schaumburg (n. abans de 1152; + després de 1177)Meinher I de Werben1199abans 1171; + 1217/1218Meinher II1214n. 1203; + després de 1250En part amb el seu germà Herman II (I)Meinher (III)1243+ després de 1297fill de Meinher II.Herman III.n. abans de 1308; + després 1351nét de Meinher (III)Meinher IV (V)n. abans de 1308; + 1352/1355nét de Meinher (III)Herman IV† vers 1349fill de Hermann III.Meinher V (VI)n. abans de 1308; + 1388Fundador de la línia de HartensteinBertold I13881398+ 1398Fundador de la línia de Frauenstein Meinher VI1398després de 1401n. abans de 1381; + després de 1403fill de Bertold I.Enric I de Hartenstein13881423n. vers 1381; + 1423fill de Meinher V (VI)Enric II14231426†† ⚔ 1426darrer Meinhering, fill d'Enric I.Burgravis de la casa de PlauenDes deFins aPeríode de vidaNotesEnric I de Plauen1426 (1439)1446n. 1387; + 1446/1447Originalment Enric X de PlauenEnric II de Plauen1446/14471482n. 1417; + 1482/1484El 1466 la senyoria de la casa de Plauen sobre l'Ämter de Plauen i Voigtsberg es va acabar amb l'expulsió d'Enric II. El territori fou donat al elector de Saxònia Ernest of Saxònia en feu del regne de Bohèmia.Enric III de Plauen14821519n. 1453; + 1519El 1482 Enric III finalment va renunciar als seus drets a favor de la casa de Wettin però va retenir per a ell mateix i els seus descendents el portar el títol de burgravi de Meissen que li donava un seient a la dieta imperial. Se li va confirmar per Frederic en un documento de 1490.Enric IV de Plauen15191554n. 1510; + 1554Enric V de Plauen15541568n. 1533; + 1568Enric VI de Plauen15541572n. 1536; + 1572
Amb l'extinció de Línia Vella dels defensors/protector (Vögte) de Plauen el 1572 la línia familiar dels burgravis de Meißen es va extingir. Els Plauens mai no havien regnat com burgravis, però tenien el títol que llavors va passar als prínceps electors de Saxònia.
Escut d'Armes L'escut d'armes dels burgravis tenia un saltire negre en un camp d'or. Al casc una junta d'escut rectangular d'or (Schirmbrett), en el qual hi ha una creu, que es guarneix a les cantonades amb 5 plomes de paó. La capa era or i negre. Aquest escut d'armes també es transmetia pels burgraves de Merseburg, Naumburg, Neuenburg prop de Freyburg i Osterfeld.
Bibliografia J.C.Hasche: Versuch einer Geschichte derer Burggrafen zu Meissen, oder Diplomatische Annalen derselben, a: Magazin der sächsischen Geschichte, 1784–1791, 6th part, 1789, pages 4 – 23
Traugott Märcker: Das Burggrafthum Meissen, a: Diplomatisch kritische Beiträge zur Geschichte und dem Staatsrechte von Sachsen, 1 vol., Leipzig, 1842
Otto Posse: Die Markgrafen von Meissen und das Haus Wettin: bis zu Konrad dem Grossen, Leipzig, 1881
"Elisabeth von Meißen", a: Bau- und Kunstdenkmäler Sachsens, 1919, S. 273 und Fig. 361
Helmut Gröger: Tausend Jahre Meißen, Meißen, 1929
Günter Naumann: Meißner Geschichte in Daten 929-1993, Meißen, 1993
Hans-Jürgen Pohl: Geschichten und Sagen des Meißner Landes, Parts I a IV, Meißen, 1996 ff
Hans-Jürgen Pohl: Das Burggrafschloss zu Meissen - Bauwerke des Burggrafenhofes einst und heute, Meissen, 2000,
Hans-Jürgen Pohl: Das Burggrafschloss zu Meissen - einst und heute Bauwerke des Burggrafenhofes, Meissen, 2000, Isbn 3-9806962-0-0
Helga Wäß: "Burggrafschaft Meißen" a: "Form und Wahrnehmung mitteldeutscher Gedächtnisskulptur im 14. Jahrhundert. Ein Beitrag zu mittelalterlichen Grabmonumenten, Epitaphen und Kuriosa in Sachsen, Sachsen-Anhalt, Thüringen, Nord-Hessen, Ost-Westfalen und Südniedersachsen" (Bd. 1), "Katalog ausgewählter Objekte vom Hohen Mittelalter bis zum Anfang des 15. Jahrhunderts" (Bd 2), Bristol u.a. 2006, see Vol. 2: pp. 403–428. -
Categoria:Estats del Sacre Imperi Romanogermànic