miniatura|Jesús camina sobre l'aigua, de Lluís Borrassà, 1411
Els miracles de Jesús són les accions supranaturals realitzades per Jesús de Natzaret durant el seu ministeri, i que estan recollits als evangelis on, segons l'evangeli de sant Joan, tan sols hi ha recollits alguns d'aquests fets. Joan esmenta que: «Jesús va fer molts altres miracles no documentats. I si algú volgués descriure'ls un per un, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer». Aqueixos miracles es poden classificar en quatre grups: cures, exorcismes, resurrecció dels morts i control sobre natura.
Als evangelis sinòptics (Marc, Mateu, i Lluc), Jesús es nega a donar un senyal miraculós per a demostrar la seva autoritat., , , . Citat per Robert W. Funk, Roy W. Hoover i el Seminari de Jesús.Funk, 1996, pàg. 72-73. A l'evangeli segons Joan, es diu que Jesús va realitzar set signes miraculosos que caracteritzen el seu ministeri, des de la conversió de l'aigua en vi al començament fins a la Resurrecció de Llàtzer.
Per a molts cristians i musulmans,Segons Heribert Busse "Les creences islàmiques inclouen molts miracles de curació i de resurrecció dels morts".Busse, 1998, pàg. 114 els miracles són esdeveniments històrics reals. Altres, com alguns cristians liberals, consideren que aquestes històries són figuratives. El teòleg alemany Rudolf Karl Bultmann considera que no es tracta de fets reals, sinó d'al·legories destinades a ensenyar una veritat fonamental: que el perdó de Déu és infinit i sobrepassa les possibilitats humanes. Els historiadors no tenen, de fet, elements per a confirmar o refutar la informació sobre els miracles de Jesús, encara que alguns acadèmics cristians presentin arguments a favor de la historicitat dels miracles.
Antecedents Es creia àmpliament en els miracles en temps de Jesús. De Déus i semidéus com Hèracles (més conegut pel seu nom romà, Hèrcules), l'Asclepi (un metge grec que es convertí en un déu) i Isis d'Egipte es creia que havien curat malalties i havien ressuscitat morts.
Alguns pensaven que un mortal, si era prou famós i virtuós, podia fer el mateix; hi havia mites sobre filòsofs com Pitàgores i Empèdocles que hauria calmat la mar vociferant o fet fora pestilències i van ser saludat com els déus. De forma similar, alguns jueus creien que Eliseu el profeta havia curat leprosos i ressuscitat morts. Els suposats miracles d'Apol·loni de Tíana a final del varen ser utilitzats per l'adversari dels cristians Hièrocles d'Alexandria per a sostenir que Crist no era ni original ni diví, un posicionament criticat per Eusebi de Cesarea.
Els primers Evangelis varen ser escrits contra aquest fons de creença hel·lenística i jueva en els miracles i altres actes meravellosos com a senyals (un terme fet servir explícitament a l'Evangeli segons Joan per a descriure els miracles de Jesús) que acreditaven als homes savis.
Tipus i motius H. Van der Loos va establir dues categories principals de miracles de Jesús: curacions, relacionades amb persones, com ara la curació del cec de Betsaida i «controla de la natura», com, Jesús caminant sobre l'aigua. Els tres tipus de curacions són: cures on es cura una malaltia, exorcismes on els dimonis alliberen l'afectat i la resurrecció de morts. Entre aquests miracles, la Transfiguració de Jesús és únic, ja que el miracle li passa al mateix Jesús.
Una característica compartida entre tots els miracles de Jesús a les descripcions de l'Evangeli és que repartia beneficis lliurement i mai no demanava o acceptava cap forma de pagament, a diferència d'alguns alts sacerdots del seu temps els quals cobraven dels que es curaven. Jesús exigí als seus apòstols que continuessin actuant com ell ho va fer.
Cures Les cures són el grup més gran de miracles esmentats al Nou Testament. Els Evangelis descriuen amb diferent nivell de detall cada episodi, així a vegades Jesús cura simplement dient unes quantes paraules, i a uns altres empra elements materials com una escopinada o fang. Generalment apareixen descrits als Evangelis sinòptics però no a l'Evangeli de Joan.
En aquests relats apareixen personatges rics i pobres amb un clar missatge que la malaltia no perdona ningú. Es fa esment sobre l'elevat cost dels metges fent notar que els pobres no comptaven amb cap mena de socors. Estar malalt suposava la pèrdua del treball i la consegüent pèrdua de tot recurs, la qual cosa li generava una dependència de tercers i podia ser abandonat, com en el cas del paralític al miracle de la curació a la piscina de Betzata de qui ningú s'ocupava. A més del missatge esperançador de la possible curació, aquests relats són una funció simbòlica per fer front a la misèria, animant a la solidaritat d'altres persones. De fet, l'Església va adoptar des del seu inici una orientació cap a les necessitats socials derivades de la malaltia.
Cecs Hi ha quatre episodis diferents en què Jesús cura persones cegues.
L'Evangeli de Marc és l'únic lloc que explica Jesús la curació del cec de Betsaida.
Tots tres evangelis sinòptics expliquen la curació del cec Bartimeu, mentre Jesús passava per la ciutat de Jericó, poc abans de la seva passió. Marc parla només d'un home nomenat Bartimeu que estava present i va ser curat, quan Jesús deixava Jericó, convertint-lo en una de les poques persones curades per Jesús. Mateu fa una narració similar amb dos homes cecs que es curen als afores de Jericó, però no dona cap nom. Lluc també parla de dos homes cecs sense nom, però sembla que situï l'esdeveniment quan Jesús es dirigia a Jericó. Els sínòptics manifesten que Jesús coneixia un captaire (Marc dona el nom de bar-Timai o fill de Timai) que, tot i ser cec, encara identificava Jesús com el Messies jueu; Jesús deia que la fe de l'home l'havia curat, i "en recuperar la seva vista, podia seguir Jesús".
L'Evangeli de Mateu també narra la curació dels dos cecs què l'anomenaven "Fill de David". Jesús li va tocar els ulls i li va retornar la visió.
La curació del cec de naixement està descrita l'Evangeli segons Joan i es produeix durant el Festival dels Tabernacles, uns sis mesos abans de la passió de Jesús. Jesús manifestava que la ceguesa de l'home no era deguda al pecat d'ell o dels seus pares. Jesús va barrejar saliva amb terra i va posar el fang resultant sobre els ulls de l'home, i li va ordenar que es rentés els ulls a la piscina de Siloam. Un cop fet, l'home va poder veure-hi.
Leprosos El miracle de la curació d'un leprós es va produir al començament del seu ministeri. Va sanar a un leprós, qui després es va encarregar d'oferir els sacrificis rituals prescrits pel codi deuteronòmic i pel codi sacerdotal. Jesús va demanar al leprós que no digués a ningú qui l'havia curat; però l'home el va desobeir, cosa que va fer augmentar la fama de Jesús, que es va retirar a un lloc desert, però el varen seguir fins allà., ,
El miracle de la curació de deu leprosos es va produir mentre estava de camí cap a Jerusalem. Jesús va enviar deu leprosos que havien demanat ajuda als sacerdots, i varen sanar pel camí, però tan sols un Samaritan va tornar per donar-li les gràcies.
Paralítics Els evangelis sinòptics descriuen l'episodi de la curació del paralític que va ser portat a Jesús en una llitera quan estava a Cafarnaüm.
Jesús li digué que els seus pecats estaven perdonats, un fet que va irritar els fariseus. Jesús els qüestiona si és més fàcil dir que els pecats d'algú siguin perdonats, o dir-li a l'home que s'aixequi i camini, una ordre que li donà a continuació davant la sorpresa dels fariseus.
Marc i Lluc manifesten que Jesús era en una casa a l'època, i que l'home va haver de ser baixat a través del sostre pels seus amics a causa de les multituds que bloquejaven la porta., i
Una cura similar apareix a l'Evangeli de Joan com la curació a la piscina de Betzata. En aquesta cura Jesús també diu a l'home pren la teva llitera i camina.
Dones La curació d'una dona amb hemorràgies s'esmenta junt amb el miracle de la resurrecció de la filla de Jaire. Els Evangelis descriuen que mentre Jesús es dirigia a la casa de Jaire, una dona que havia estat patint hemorràgies durant 12 anys s'acostà a Jesús i li va tocar el Tsitsit de la capa i es va curar instantàniament. Jesús es va girar cap a ella i, quan la dona es va avançar, li va dir "filla, la teva fe t'ha curat, pots anar-te'n en pau". , i
Els Evangelis sinòptics descriuen com Jesús va curar la sogra de Pere en visitar casa seva a Cafarnaüm, quan estava reclutant els seus apòstols. La descripció dels Evangelis consideren que aquesta curació va propiciar que altra gent seguís Jesús., ,
Mentre Jesús estava ensenyant dins una sinagoga durant el Sàbat, va curar una dona que estava encorbada a causa d'un mal esperit ja feia divuit anys i no podia incorporar-se.
Homes Al miracle de la curació d'un hidròpic, Jesús va sanar un home malalt d'hidropesia a la casa d'un prominent fariseu el dia del Sàbat. Jesús justificava la cura preguntant: "Si un de vostè té un nen o un bou que cau a un pou en el dia del Sàbat, no el trauria immediatament?".
La curació de l'home de la mà paralitzada, recollida als tres Evangelis sinòptics, narra com Jesús ingressava a una sinagoga en Sàbat i trobava un home amb una mà esgarrada i el curava, desafiant la gent que allí es trobava que consideraven il·legítim actuar el dia del Sàbat, a la qual cosa Jesús els va interpel·lar: "Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?". L'Evangeli de Marc afegeix que la seva acció va enfurismar els Fariseus fins al punt que aquests varen tramar la seva mort junt amb els partidaris d'Herodes., ,
El miracle de la curació del sord-mut de Decàpolis només apareix a l'Evangeli de Marc, on es narra que Jesús va anar a Decàpolis i va conèixer un home que era sord i mut, i el va curar. Primer li va tocar les orelles i la llengua després d'escopir, tot dient-li en arameu Efatà (Εφφαθα) !, que vol dir "obre't !".
Altres El miracle de la curació del criat del centurió apareixen a i . Aquests dos Evangelis narren com Jesús va curar el criat d'un centurió romà de Cafarnaüm. La similitud amb la curació del fill del funcionari reial també a la ciutat de Cafarnaüm, el qual és narrat a , ha fet que alguns textos els considerin un únic episodi.
La curació de malalts de Genesaret apareix a i i narra l'episodi en què Jesús visita la ciutat de Gennesaret durant la qual tots els que tocaven la seva capa es curaven.
Al mateix passatge de Mateu també es descriu el miracle del mut posseït per un dimoni després del qual Jesús va recórrer les ciutats i els pobles ensenyant a les seves sinagogues, proclamant les bones notícies del seu regne i curant totes les malalties.
Exorcismes Segons els tres Evangelis sinòptics, Jesús va realitzar molts exorcismes d'endimoniats. Aquests episodis no s'esmenten en l'Evangeli segons Joan. Jesús va destacar en la seva habilitat per expulsar diables en senyal del seu messianisme, i va autoritzar els seus deixebles a fer-ho igual en el seu nom.
Els set passatges d'exorcisme essencials als Evangelis sinòptics amb detalls i ensenyaments específics, són:
L'endimoniat a la sinagoga de Cafarnaüm, on Jesús va exorcitzar un esperit maligne que cridava, "Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!".