El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 213 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans
1410 - Barcelona: dia estipulat per legitimar Frederic de Luna com a hereu de la Corona d'Aragó. L'esdeveniment no es va produir per la mort sobtada del seu avi, el rei Martí, el dia abans. 1923 - Barcelona: Primer número de l'etapa barcelonina de La Revista Blanca. 1942 - Barcelona: Es creà la secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona. 1952 - Barcelona: clausura del XXXV Congrés Eucarístic. 2001 - Artà: Obre el nou Teatre d'Artà, per a totes les arts escèniques, que succeeix el Teatre Principal, cremat el 1984.
Resta del món
1580, Santa Fe (Argentina): Revolta dels Set Caps. 1900 - Xina: Els Bòxers comencen a atacar objectius estrangers. 1916 - Dinamarca: final de la batalla naval de Jutlàndia, va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britànica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial. 1921 - Oklahoma, EUA: la Massacre racial de Tulsa, originada la nit anterior, deixa desenes, o potser centenars, de morts i 35 illes de cases destruïdes en el districte de Greenwood de la ciutat. 1943 - Un avió civil que realitza la ruta Lisboa - Londres és abatut per diversos avions alemanys sobre el Golf de Biscaia durant la Segona Guerra Mundial, portant com a conseqüència la mort de tots els passatgers, entre ells l'actor Leslie Howard. Es creu que va tractar-se d'un intent de matar el Primer Ministre Britànic, Winston Churchill. 1967 - Londres: The Beatles publica el disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, l'àlbum més representatiu de l'etapa psicodèlica. 1980 - Comencen les emissions de la CNN (The Cable News Network). 2004 - Bagdad (l'Iraq): amb el vistiplau de l'ONU, el Consell de Govern provisional iraquià nomena el musulmà sunnita Gazi al-Iawar nou president del país, després de la renúncia d'Adnan Patxatxi, considerat el candidat dels EUA. 2004 - la Unió Europea: entra en vigor la targeta sanitària europea en 13 estats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia), la qual permet a qualsevol ciutadà europeu de rebre assistència mèdica urgent gratuïta en les estades curtes en estats membres diferents del de residència.
Naixements Països Catalans 1781 - Sencelles: Francinaina Cirer i Carbonell, beata mallorquina (m. 1855). 1913 - València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià (m. 1999). 1941 - Sabadell: Jordi Domènech Soteras, poeta en català (m. 2003). 1956 - Girona, Dolors Garcia i Cornellà, escriptora catalana de literatura infantil i juvenil, llicenciada en psicologia. 1992 - Dosrius, Maresme: Olga García i Pérez, futbolista catalana, que ha jugat com a davantera a la Primera Divisió. 2004 - Pedreguer, Marina Alta: Maya Weug, pilot de cotxes valenciana.
Resta del món 1675 - Verona: Scipione Maffei va ser un historiador, epigrafista, paleògraf i dramaturg italià (m. 1755). 1780, Burg, Magdeburg, Alemanya: Carl Philipp Gottlieb von Clausewitz fou un soldat prussià, historiador militar i teòric militar. 1791, Bagnacavallo, Itàlia: Maria Maddalena Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia (n. 1859). 1804 - Novospàsskoie (Imperi Rus): Mikhaïl Ivànovitx Glinka (en rus: Михаи́л Ива́нович Гли́нка), va ser el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi país, i se'l considera el pare de la música clàssica russa (m. 1857). 1881 - Temesvár, Hongria: Margarete Matzenauer, soprano-contralt hongaresa (m. 1963). 1904 - Weimar: Karla Grosch, ballarina alemanya, professora a la Bauhaus (m. 1933). 1905 - Shaftesbury, Dorset, Regne Unit: Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre (m. 1956). 1907 - Dublín: Helen Megaw, mineralogista irlandesa que va contribuir al desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X (m. 2002). 1917 - Taunton, Massachusetts, EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (m. 2012). 1921 - Venècia, Itàlia: Giuliana Cavaglieri Tesoro, química orgànica i inventora, que desenvolupà els teixits ignífugs (m. 2002). 1926 Mount Airy, Carolina del Nord, EUA: Andy Griffith, actor estatunidenc (m. 2012). Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona de l'art pop (m. 1962). 1933 - Tel-Aviv: Rut Arnon, bioquímica israeliana codescobridora de l'acetat de glatiramer, utilitzat en el tractament de l'esclerosi múltiple. 1937 - Memphis, Tennessee (EUA): Morgan Freeman, actor estatunidenc. Wellington, Austràlia: Colleen McCullough, neuròloga i escriptora australiana de novel·les romàntiques i històriques (m. 2015). 1938 - Samboseto di Busseto, Itàlia: Carlo Caffarra, cardenal italià. 1940 - Nova York, Nova York, EUA: René Auberjonois, actor Estatunidenc (m. 2019). Soportújar, Granada: Elisa Pérez Vera, jurista espanyola, catedràtica, magistrada del Tribunal Constitucional. 1945 - Somerville, Nova Jersey: Frederica von Stade, mezzosoprano estatunidenca. 1946 - Dundee (Escòcia): Brian Cox, actor escocès. 1947 - Villers-sur-Mer, Calvados (França): Patrick Grainville, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1976. 1949 - Šiauliai, RSS de Lituània, URSS: Irena Degutienė, política lituana. 1953 - Bærum, Noruega: Liv Arnesen, esquiadora d'esquí nòrdic, guia i conferenciant. 1956 - Houston, Texas, EUA: Lisa Hartman-Black, cantant i actriu estatunidenca. 1958 - Reykjavík: Linda Vilhjálmsdóttir, escriptora islandesa. 1960 - Ruptura entre la Unió Soviètica i la República Popular de la Xina 1965 - Kóndopoga, República de Carèlia, antiga Unió Soviètica: Larissa Lazútina, esquiadora de fons olímpica russa. 1968 - Malvern, Victòria, Austràlia: Jason Donovan, cantant i actor australià. 1971 - Tel-Aviv, Israel: Guilad Zuckermann, lingüista i filòleg, especialista en revitalització lingüística, contacte de llengües, lexicologia i neologia. 1973 - (Bergisch Gladbach, Rin del Nord-Westfàlia: Heidi Klum, top model alemanya. 1974 - Ottawa, Ontario, Canadà: Alanis Morissette, cantant canadenca. 1975 - Dresden: Frauke Petry, química, empresària i política alemanya del partit euroescèptic Alternativa per a Alemanya. 1978 - Cava de' Tirreni, Itàlia: Antonietta Di Martino, atleta italiana. 1982 - Lieja, Valònia, Bèlgica, Justine Henin, tennista professional, fou número 1 del rànquing mundial (WTA) 117 setmanes. 1985 - Skopje, República de Macedònia del Nord: Tamara Todevska, cantant macedònia. 1996 - Londres, Regne Unit: Tom Holland, actor i ballarí.
Necrològiques Països Catalans 1433, Xàtiva, Regne de València: Jaume II d'Urgell “el Dissortat”, potser assassinat pels germans d'Alfons el Magnànim, els infants Joan, Enric i Pere 1926, Barcelona: Ramon Turró i Darder, veterinari, biòleg i filòsof català 1979, Barcelona: Carme Barnadas i Gorina o Gurina, pintora catalana 2015, Figueres: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa 2017, Barcelona: Carles Capdevila i Plandiura, periodista català Resta del món 1310, París: Margarida Porete, mística francesa, beguina, autora del Mirall de les ànimes simples, cremada a la foguera. 1639, Coburg (ciutat d'Alemanya): Melchior Franc, compositor alemany 1641, Orador de Glanaː Marie des Loges, salonnière francesa (n. 1584). 1791, Bagnacavallo: Maria Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia italiana, pionera de les pràctiques de la cura dels nounats i de les dones en el part 1841, Massy (Essonne), França: Nicolas Appert, inventor francès 1846, Roma: Gregori XVI, nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari, va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort 1864, Nanquín, Xina: Hong Xiuquan, fundador i líder del moviment Rebel·lió dels Taiping 1868, Wheatland (Pennsilvània): James Buchanan, president estatunidenc 1890, São Miguel de Seide, Portugal: Camilo Castelo Branco, literat portuguès 1909, Nàpols, Regne d'Itàlia: Giuseppe Martucci, pianista i compositor italià 1962, Ramla, Israel: Adolf Eichmann, oficial nazi, responsable directe de la solució final principalment a Polònia, encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust, segrestat pel govern israelià i dut a Israel jutjat i condemnat a la forca 1973, New Milford, Connecticut: Helen Parkhurst, pedagoga estatunidenca creadora d'un mètode d'ensenyament individualitzat 1979, Schopfheim, Alemanya: Werner Forssmann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956 1983, Berlín Est: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial 2006, La Moraleja, Espanya: Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola (n. 1946). 2008, París, França: Yves Saint-Laurent, modista, dissenyador i empresari francès La Plata: Alicia Zubasnabar, fundadora d'Àvies de Plaza de Mayo (
Festes i commemoracions Catifes de flors a Sitges (Garraf) Enramades a Sallent (Bages) Festa Local a Meranges, a la comarca de la Cerdanya Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011): Justí el Màrtir; Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià de Nablus, màrtirs; Ammó, Zenó, Tolemeu, Ingèn i Teòfil, màrtirs; Isquirió i companys màrtirs de Licòpolis; Pròcul de Bolonya, màrtir; Fortunat de Montefalco, prevere; Caprasi de Lerins, monjo; Florus de Lodève, bisbe; Ronà de Quimper, bisbe; Wigstan de Mèrcia, rei; Simeó de Trèveris, anacoreta; Énnec d'Oña, abat; Joví de Saint-Jouin, abat; Annibale Maria Di Francia, sacerdot i fundador; Josep Tuc, màrtir. Beats al Martirologi romà (2011): Teobaldo Roggeri, laic; Giovanni Pelingotto, terciari; John Storey, laic i màrtir; Alfonso Navarrete, Fernando de San José de Ayala i Lleó Tanaka, màrtirs; Jean-Baptiste Vernoy de Montjournal, màrtir; Giovanni Battista Scalabrini, bisbe i fundador. Sants no inclosos al Martirologi: Germà de Roma, màrtir; Juvenci de Roma, màrtir; Llúcia, Àucia i màrtirs de Tessalònica; Agapit i Justina de Pergola, màrtirs; Teòfil d'Alexandria, màrtir (249); Crispí d'Àfrica, màrtir; Faustí i màrtirs de Magdeburg; Felí i Gracià de Perusa, màrtirs; Firm, Neó i Pirrus, màrtirs; Siméo de Siracusa, eremita; Hortènsia de Tessalònica, màrtir (ca. 300); Clar de Leitora i Claudi de Viena, bisbes; Gaudenci d'Arbe, bisbe; Crescencià, Justí i màrtirs de Città di Castello; Conrad de Hesse, abat; Conrad de Trèveris, bisbe i màrtir; Lutgarda de Bassum, abadessa; Ató d'Oña, bisbe de Valpuesta i Oca; Emengarda de Bretanya, vídua (1147); Jakob von Strepar, bisbe (1411); Agapit i Dionís, monjos russos; Herculà de Piegare, predicador (1541). Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnaut Arench, màrtir. Venerables: Àngel del Pas, religiós; Agnes Ellenberger.
Església Copta 24 Baixans: Entrada de Crist a Egipte (festa menor); Habacuc, profeta; Baixuna de Scetes (1164).
Església Siríaca Simeó de les Olives (Xemun D'zaite) (734).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 14 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen als sants del 19 de maig del calendari julià: Sants: Patrici de Prussa, bisbe i màrtir, amb Acaci, Menandre i Poliè (100); Demetri del Don, Donskoi, príncep de Moscou (1389); Corneli de Komel, abat (1537); Acolut de la Tebaida (303); Joan d'Úglitx, príncep i monjo (1537); Sergi de Xukhtov, monjo (1609); Corneli de Paleostrov, abat (s. XV); Ciríaca i Teòtima, màrtirs; Elies, Teòfanes i Dionís de Sant Antoni de Siadem.
Església d'Anglaterra Sant Justí el Màrtir.
Església Episcopal dels Estats Units Sant Justí el Màrtir.
Esglésies luteranes Sant Justí el Màrtir.
Notes
01