miniatura|Mapa de l'Antic Orient Pròxim amb les principals civilitzacions que hi van aparèixer lang=ca|miniatura|Expansió aproximada de l'Imperi Neobabilònic durant el regnat de Nabonid (556-539 aC). El Pròxim Orient antic o antic Orient és la regió geogràfica de tota l'Àsia occidental i el nord-est d'Àfrica on van sorgir les civilitzacions anteriors al món grecoromà, i que actualment es denomina Pròxim Orient o Orient Mitjà.

Per a la mateixa regió, Vere Gordon Childe va inventar la denominació Creixent Fèrtil, definint-la com la zona on va sorgir de primer la revolució neolítica (mil·lenni VIII aC) i posteriorment la revolució urbana (mil·lenni IV aC). Són els actuals països d'Iraq, una part de l'Iran, una part de Turquia, Síria, Líban, Israel, els Territoris palestins, Jordània, Aràbia i Egipte. Cronològicament, s'entén com un període que va del començament de les civilitzacions històriques, entorn del (en aquesta zona, l'aparició de l'escriptura, les ciutats i els temples és simultània a l'edat del bronze), fins a l'expansió de l'imperi Aquemènida, al .

Ús del terme miniatura|Diferents tipus racials de la zona El terme és àmpliament utilitzat pels especialistes en arqueologia, història antiga, art antic i egiptologia, i sol usar-se acompanyat d'altres termes geogràfics que divideixen la regió: Mesopotàmia: inclou l'actual Iraq. Es divideix en Baixa Mesopotàmia o Caldea (Sumèria i Babilònia) i Alta Mesopotàmia o Assíria. Pèrsia i Mèdia: actual Iran, amb límits difusos amb el Caucas, l'Àsia central i l'Índia. Llevant: inclou els actuals Israel i els Territoris Palestins —denominats conjuntament com a Canaan o Palestina—, el Líban —denominat Fenícia— i parts de Síria (la façana marítima i la zona de Damasc) i Jordània (vall del Jordà), en ambdós casos excloent-hi la zona desèrtica que comunica amb Mesopotàmia i Aràbia. Aràbia preislàmica: inclou la península aràbiga, amb Aràbia Saudita, el Iemen i els emirats del golf Pèrsic (Oman, Bahrain, Emirats Àrabs Units, Qatar i Kuwait), amb límits difusos a la zona desèrtica de l'actual Jordània i Síria (antics regnes dels Nabateus, Palmira, i Petra). Anatòlia o Àsia Menor: la part asiàtica de l'actual Turquia (antics regnes hitites, frigis i lidis). La costa anatòlica de la mar Egea s'anomena Jònia i pertany a l'àmbit de la civilització grega. La zona europea de Turquia corresponia als antics tracis. Antic Egipte, identificat amb el Delta i la vall del Nil a partir d'Assuan (aigües amunt s'anomena Núbia, àmplia regió actualment compartida amb Sudan). L'Antic Egipte es dividia en Baix Egipte (delta del Nil) i Alt Egipte (vall del Nil).

Hi ha acadèmics que tendeixen a excloure Egipte de l'àrea com una entitat diferenciada, però les intenses relacions polítiques, econòmiques i culturals mantingudes amb tota l'àrea a partir del II mil·lenni aC fan que aquesta segregació sigui poc habitual.

Cronologia La cronologia de l'Antic Orient es fonamenta en inscripcions, textos amb llistes de reis —les quals només s'han conservat parcialment— i datacions, mitjançant carboni-14, de restes orgàniques.

Anterior al V mil·lenni aC Nabta Playa Sialk

V mil·lenni aC lang=ca|miniatura|Mapa polític de l'Orient Mitjà al primer període cobert per les Cartes d'Amarna, primera meitat del lang=ca|miniatura|La situació geopolítica a l'Orient Mitjà cap al 1200 aC, al final de l'Edat del Bronze Final. lang=ca|miniatura|Mapa de l'antic Orient Mitjà que mostra la ciutat estat Assur dins del territori dels Mitanni en la seva màxima extensió. Nucli de Mitanni (porpra fosc) i l'extensió màxima aproximada del domini de Mitanni (porpra clar) c. 1430 aC Cultura Merimde Cultura Badariana

IV mil·lenni aC Cultura Naqada Lagash Sumèria: Ur, Uruk, Kiš Susa Civilització protoelamita

III mil·lenni aC Regne Antic d'Egipte Imperi elamita Accad: Isin, Babilònia, Larsa Mari Amorrites Troia (nivells de I a V).

II mil·lenni aC Regne Mitjà d'Egipte Imperi Nou d'Egipte Babilònia Assíria Yamkhad Hitites Mitani Ishuwa Kizzuwatna Mari Hurrites Luvita Llevant: Ugarit, Kadesh, Megido, Regne d'Israel, Arzawa, Lukka, Troia (nivells de VI a VII).

Bibliografia Mario Liverani: L'antic Orient. Editorial Crítica. .

Enllaços externs

«Guia d'Història Antiga», pàgina de continguts en castellà sobre Història Antiga —molts d'POA— al lloc web de la Universitat de Saragossa. Informació i continguts sobre arqueologia, història i cultura , article en el lloc web d'Ancient Near East. Material digitalitzat procedent de diferents universitats , article en el lloc web Etana.

Categoria:Història d'Àsia Categoria:Història cultural Categoria:Història d'Àfrica