El sical daurat Rev. 20/10/2022 o sical safranós (Sicalis flaveola) és una espècie d'ocell passeriforme de la família Thraupidae, comuna tant en àrees obertes o de sotabosc a les planes de l'Amazones.
Descripció El mascle de sical daurat és de groc brillant amb taronja saturat al front. Normalment mostra menys to marró-olivaci a l'esquena i les ales que altres sicals grocs, però les poblacions meridionals són més apagades i marrons a la part superior. Les femelles són més apagades que els mascles, i les poblacions meridionals són encara més marrons i ratllades. Es podria confondre amb el sical de sabana (Sicalis luteola), però aquesta espècie sol ser més apagada i tenir més ratllat a la part superior. El sical de front ardent (Sicalis columbiana) és més petit.
Distribució i hàbitat El sical daurat és una espècie molt estesa i comuna però distribuïda de manera irregular. Es distribueixen àmpliament a l'Uruguai, Colòmbia, Veneçuela, l'Equador, el Perú, Bolívia, el Brasil, el Paraguai i a l'Argentina. Es troba en hàbitats oberts i secs, com ara terres agrícoles i pobles. Sovint en estols.
Reproducció El sical daurat normalment nia en cavitats, utilitza llocs com ara nius abandonats de forner rogenc (Furnarius rufus), branques de bambú i sota les teulades de les cases; aquesta espècie tolera la proximitat humana, apareix a zones suburbanes i freqüenta menjadores d'ocells. Tenen un cant agradable, però repetitiu que, combinat amb el seu aspecte, ha fet que es mantinguin com a ocells en gàbia en moltes zones. Els mascles són polígams, s'aparellen amb dues femelles durant la temporada de nidificació, i territorials, cosa que ha fet que l'espècie s'utilitzi per a esports sanguinaris amb dos mascles posats en una gàbia per lluitar.
Taxonomia El pinsà ros va ser descrit formalment el 1766 pel naturalista suec Carl Linnaeus a la 12a edició del seu Systema Naturae amb el nom binomial Fringilla flaveola. La localitat tipus és el Surinam. Ara es troba dins del gènere Sicalis, introduït el 1828 pel zoòleg alemany Friedrich Boie.
Etimologia El nom específic Sicalis prové del grec antic «σικαλις/sikalis, συκαλλις/sukallis» o «συκαλις/sukalis, συκαλιδος/sukalidos» que fa referència a un petit ocell de cap negre, esmentat per Epicarm, Aristòtil i altres autors, no identificats més, però potser una mena de tallarol.
L'epítet específic és un diminutiu del llatí «flavus» que significa “daurat” o “groc”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen cinc subespècies: S. f. flaveola (Linnaeus, 1766) – Trinitat, Colòmbia, Veneçuela i les Guaianes. S. f. valida (Bangs & Penard, 1921) – l'Equador i nord-oest del Perú. S. f. brasiliensis (Gmelin, 1789) – est del Brasil. S. f. pelzelni (Sclater, 1872) – est de Bolívia, Paraguai, sud-est del Brasil, nord de l'Argentina i Uruguai. S. f. koenigi (Hoy, 1978) – nord-oest de l'Argentina.
Galeria
Referències
daurat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud