El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1280 - Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars. 2010: Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència. Entrada en vigor del Codi de Consum de Catalunya.
Resta del món miniatura|Buzz Aldrin a la Lluna
70 - Setge de Jerusalem: Tit, fill de l'emperador Vespasià, ataca la Fortalesa Antonia, al nord del Mont del Temple. L'exèrcit romà acaba enfrontant-se en lluites de carrer amb els zelotes. 792 - Kardam de Bulgària derrota l'emperador romà d'Orient Constantí VI en la batalla de Marcellae. 911 - Rol·ló inicia el setge de Chartres. 1189 - S'investeix oficialment a Ricard I d'Anglaterra com a duc de Normandia. 1304 - Guerra de la Independència d'Escòcia: El rei Eduard I d'Anglaterra conquereix el castell de Stirling amb trabuquets. 1402 - Tamerlà, governador de l'Imperi timúrida, derrota les forces del sultà de l'Imperi Otomà Baiazet I en la batalla d'Ankara. 1520 - Mèxic: batalla d'Otumba, on Hernán Cortés derrota definitivament els asteques. 1592 - Durant la primera invasió japonesa de Corea, les forces nipones comandades per Toyotomi Hideyoshi capturen Pyongyang, malgrat que finalment no va poder mantenir-s'hi. 1651 - Escòcia: A la batalla d'Inverkeithing, l'exèrcit anglès, comandat pel major general John Lambert, derrota l'exèrcit escocès, dirigit per John Brown of Fordell i en nom de Carles II. 1738 - L'explorador canadenc Pierre Gaultier de Varennes et de La Vérendrye assoleix la costa occidental del llac Michigan. 1799 - Tekle Giyorgis I comença el seu primer de sis regnats com a emperador d'Etiòpia. 1807 - Napoleó Bonaparte premia Nicéphore Niépce amb la patent del Pyréolophore, el primer motor de combustió interna del món, després d'aconseguir que un vaixell remuntés el riu Saona. 1810 - Colòmbia esdevé independent d'Espanya. 1923 - Pancho Villa mor assassinat a l'entrada de Parral. 1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg. 1958 - Caracas (Veneçuela): L'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.Ecured.net - Pacto de Caracas 1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE. 1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra. 1970 - El franquista José Luis Villar Palasí, ministre d'Educació espanyol, signa el decret que abolia l'antic curs preuniversitari i el substituïa pel Curs d'Orientació Universitària (COU). 1980 - El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts. 1985 - Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats. 1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange. 2001 - Gènova (Itàlia): l'activista antiglobalització italià Carlo Giuliani és assassinat per un agent de policia en el transcurs de les manifestacions contra la reunió del G8. 2002 - Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones. 2002 - Sicília (Itàlia): Vuit persones moren i mig centenar resulten ferides en el descarrilament d'un tren. 2005 - Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l'acta C-38 rebi el vistiplau reial. 2011 - Espanya: La Banca Privada d'Andorra compra el 100% de les accions del Banco de Madrid a la caixa d'estalvis Kutxa. 2013 - Tibet: Kunchok Sonam, un jove monjo budista de 18 anys, s'immola en protesta a l'ocupació xinesa del Tibet. 2021 - Perú: el Jurat Nacional d'Eleccions (JNE) declara oficialment Pedro Castillo nou President de la República del Perú davant les impugnacions de Keiko Fujimori.
Naixements Països Catalans 1884 - Barcelona: Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director i pedagog català (m. 1945). 1894 - Girona, Gironès: Fidel Aguilar i Marcó, escultor català. 1896 - Barcelona: Lluïsa Prat Gaballí, pedagoga i directora escolar catalana. 1900 - Reus, Baix Camp: Salvador Torrell i Eulàlia, llibreter i editor català. 1913 - Granollers, Vallès Oriental: Maria Josefa de Riba i Salas, tennista catalana (m. 2008). 1921 - Castelló de la Plana, Plana Alta: Piedad Ortells Agut, advocada i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes (m. 2007). 1933 - Barcelona, Barcelonès: Jacint Borràs i Manuel, empresari, polític i dirigent esportiu català. 1949 - Barcelona: María del Carmen Gómez Muntané, musicòloga catalana. 1953 - Valls, Alt Camp: Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana. 1954 - Elx, Baix Vinalopó: Joan Antoni Oltra Soler, polític comunista valencià, diputat a les Corts Valencianes. 1973 - Vallfogona de Balaguer, Noguera: Josep Oms i Pallisé, jugador d'escacs català, Gran Mestre des de 2007.
Resta del món 323 aC: Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa. 1304, Arezzo, Itàlia: Francesco Petrarca, poeta italià. 1519, Bolonya, Estats Pontificis: Innocenci IX, papa de l'Església Catòlica. 1553, Pamplona, Navarra: Martin de Rada, missioner a les Filipines i a la Xina. 1725, Saragossa, Espanya: Joaquín Ibarra, editor espanyol. 1737, Madrid, Espanya: Nicolás Fernández de Moratín, poeta, prosista i dramaturg espanyol. 1754, París, Regne de França: Destutt de Tracy, filòsof francès. 1766, Broomhall, Escòcia: Thomas Bruce, setè comte d'Elgin, diplomàtic, militar i col·leccionista anglès, famós per les escultures que es va endur del Partenó d'Atenes (m. 1841). 1774, Châtillon-sur-Seine, Regne de França: Auguste Marmont, militar francès. 1789, Constantinoble, Imperi Otomà: Mahmut II, soldà otomà. 1804, Lancaster, Anglaterra: Richard Owen, biòleg i paleontòleg anglès (m. 1892). 1822, Heinzendorf, Imperi Austríac: Gregor Mendel, botànic austríac. 1847, Berlín, Confederació Germànica: Max Liebermann, pintor alemany d'origen jueu (m. 1935). 1854, Limós, Aude: Marie Petiet, pintora francesa (m. 1893). 1859, Hamburg, Imperi Alemany: Otto Warburg, botànic alemany. 1864, Karlbo, Suècia: Erik Axel Karlfeldt, poeta suec. 1868, Salta, Argentina: José Félix Uriburu, militar i polític argentí, President de l'Argentina (1930-1932). 1871, Hannibal, EUA: William W. Bishop, bibliotecari estatunidenc. 1873, Santos Dumont, Brasil: Alberto Santos-Dumont, aviador, inventor i enginyer brasiler. 1890: L'Havana, Espanya: Gonzalo Roig, músic, compositor i director musical cubà. Bolonya, Regne d'Itàlia: Giorgio Morandi, pintor italià. 1894, Saint-Nazaire, Loira Atlàntic: Odette du Puigaudeau, Rabat, Marroc, 19 de juliol de 1991) etnòloga i exploradora francesa. 1895, Bácsborsard, Imperi Austrohongarès: László Moholy-Nagy, fotògraf i pintor hongarès. 1897, Włocławek, Polònia: Tadeusz Reichstein, metge suís. 1919, Auckland, Nova Zelanda: Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès. 1921, Londres, Anglaterra: Henri Alleg, periodista i assagista franco-algerià. 1923, Neuteich, Ciutat Lliure de Danzig: Elisabeth Becker, guardiana de camp de concentració alemanya. 1924, Naarden, Països Baixos: Hans Lodeizen, poeta neerlandès. 1925: Fort-de-France, Martinica: Frantz Fanon, teòric marxista martiniquès. París, França: Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea (m. 2023). 1927, Dresden, Alemanya: Michael Gielen,compositor i director d'orquestra nacionalitzat austríac. 1932, Seül, Corea del Sud: Nam June Paik, videoartista sud-coreà. 1933, Providence, EUA: Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc. 1937, Alto Bío-Bío, Xile: Berta Quintremán Calpán, activista política maputxe pewenche. 1938: Doncaster, Anglaterra: Diana Rigg, actriu anglesa. San Francisco, EUA: Natalie Wood, actriu estatunidenca. Leningrad, URSS: Aleksei Iúrievitx Guerman, guionista i director de cinema rus. 1939, Chicago ːJudy Chicago, artista pionera de l'art feminista estatunidenca. 1943, Bulls, Nova Zelanda: Chris Amon, pilot de F1 neozelandès. 1947: Frankfurt del Main, RFA: Gerd Binnig, físic alemany. Jalisco, Mèxic: Carlos Santana, guitarrista mexicà. Notre-Dame-de-Bellecombe, França: Colette Alliot-Lugaz, soprano francesa. 1955, Ferrol, Galícia: Arsenio Fernández de Mesa y Díaz del Río, polític espanyol del PP. 1960, Kortezubi, País Basc: Federico Etxabe Musatadi, ciclista basc. 1962, Darlington, Anglaterra: Julie Bindel, escriptora i feminista anglesa. 1964, Seattle, EUA: Chris Cornell, cantautor estatunidenc. 1965, Wangen im Allgäu, Alemanya: Patricia Watson-Miller pilot britànica de ral·lis de motos. 1966, Atlacomulco, Mèxic: Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic. 1969, Pavia, Itàlia: Giovanni Lombardi, ciclista italià. 1973, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Roberto Orci, guionista i productor de cinema i televisió mexicà. 1975, Merced, EUA: Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc. 1980, Horizontina, Brasil: Gisele Bündchen, model brasilera. 1985, Makíivka, RSS Ucraïna: Ievhèn Seleznov, futbolista ucraïnès. 1989, Zanjan, Iran: Elnaz Rekabi, escaladora esportiva iraniana. 1990, Schœlcherː Wendie Renard, defensa de la selecció francesa de futbol. 1993, Meaux, França: Lucas Digne, futbolista francès.
Necrològiques Països Catalans 1936 - Barcelona, Barcelonès: Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT. 1984 - Alzira, Ribera Alta: Josep Antoni Villaescusa, activista polític català, militant de Terra Lliure. 1988 - Barcelona: Maria Carbonell i Mumbrú, pianista catalana (n. 1911). 1944 - València, l'Horta: Ricard Muñoz i Carbonero, metge, professor i polític valencià. 1996 - Palma, Mallorca: Miquel Àngel Riera Nadal, escriptor mallorquí. 2008 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català. 2013 - Barcelona: Núria Tortras i Planas, escultora catalana. 2018: Barcelona, Barcelonès: María Dolores Gispert Guart, actriu de veu i locutora catalana. Olesa de Montserrat, Baix Llobregat: Macari Gómez Quibus, cartellista de cinema català. 2024 - Barcelona, Barcelonès: Fermí Puig i Botey, cuiner català.
Resta del món 1500 - Granada: Miquel da Paz, aristòcrata castellà, infant de Portugal i príncep d'Astúries. 1520 ca. - París (França): Henri Estienne el Vell, impressor, editor i humanista francès. 1775 - Bèrgamː Anna Maria Strada, soprano italiana del segle XVIII, una de les cantants preferides de Georg Friedrich Händel. 1866: Osaka (Japó): Tokugawa Iemochi, militar japonès, 45è shogun. Verbania (Regne d'Itàlia): Bernhard Riemann, matemàtic alemany. 1903 - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è papa de Roma (n. 1810). 1922 - Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus (n. 1856). 1923 - Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà. 1926 - Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques. 1936 - Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol (n. 1872). 1937 - Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, Premi Nobel de Física del 1909 (n. 1874). 1942 - París (França): Germaine Dulac, directora, productora i guionista de cinema francesa (n. 1882). 1944 -Biebrich, Wiesbaden, Hessen (Alemanya): Ludwig Beck, militar alemany, Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Alemany Nazi (n. 1880). 1945 - París (França): Paul Valéry, escriptor francès. 1962 - Seraing (Bèlgica): André Renard, sindicalista i federalista való. 1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials. 1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc. 1981 - Atenes (Grècia): Dimítrios Khatzís, periodista i escriptor grec. 1989 - Atenes (Grècia): Giannis Tsarukhis, pintor grec.