El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 160 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1832 - València: S'inaugura el Teatre Principal de València, amb les obres encara per acabar. 1936 - Matadepera, Vallès Occidental: Són assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agustí Prat i Marcet, Gaietà Vallès i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
1942 - És afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró. 2015 - El Parlament de Catalunya declara la rumba catalana Patrimoni d'interès cultural i musical a Catalunya i dona suport al projecte de candidatura de la rumba com a patrimoni cultural de la UNESCO.
Resta del món 1132 - Nocera, Sicília: hi té lloc la batalla de Nocera entre Roger II de Sicília i Ranulf d'Alife, guanyant aquest darrer. 1411 - Inverurie, Escòcia: hi té lloc la batalla de Harlaw, una de les més sagnants de la història d'Escòcia. 1534 - Península de Gaspé, actual Canadà: Jacques Cartier planta una creu a terra en arribar a la península i pren possessió d'aquella terra en nom del rei Francesc I de França, anomenant-la Nova França. 1567 - Escòcia: Maria I és obligada a abdicar en favor del seu fill Jaume, de només 1 any. 1823 - Xile: s'hi aboleix l'esclavitud. 1911 - Perú: Hiram Bingham redescobreix el Machu Picchu, la ciutat perduda dels Inques. 1923 - Lausana (Suïssa): Signatura del Tractat de Lausana entre les potències vencedores de la Primera Guerra Mundial i la Gran Assemblea Nacional de Turquia, després de la Guerra d'Independència Turca, i que servia per revocar el Tractat de Sèvres. 1969 - Oceà Pacífic: l'Apol·lo 11 hi ameritza de manera segura. 2005 - França: Lance Armstrong guanya el Tour de França 2005, el setè de manera consecutiva. Anys més tard, li seran retirades totes les victòries a la prova gal·la. 2010 - Duisburg, Alemanya: es produeixen 21 morts i 500 ferits en una allau humana mentre se celebrava la Love Parade. Dues catalanes, Clara Zapater Caminal (Tarragona, 1988) i Marta Acosta Mendoza (Cambrils, 1989), hi perden la vida.
Naixements Països Catalans 1856 - Valladolid, Espanya: Antoni Rubió i Lluch fou un historiador i intel·lectual català.Albert Balcells, "Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d'Estudis Catalans.", sèrie Semblances biogràfiques, n°48, Barcelona, IEC, 2008, 52 pàgines, 1867 - Barcelona: Consuelo Álvarez Pool, Violeta, periodista, telegrafista, escriptora, sufragista i feminista espanyola (m. 1959). 1930 - Barcelona: Eduard Manchón i Molina, futbolista català (m. 2010). 1946 - Valènciaː Cristina Grau García, arquitecta, professora i pintora valenciana (m. 1997). 1981 - Terrassa: Marta Prat i Calmet, jugadora d'hoquei sobre herba que participà en els Jocs olímpics d'Atenes 2004. 1986 - Oriola: Isabel Pagán Navarro, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004 i Pequín 2008. 1992 - Alacant: Alejandra Quereda Flores, gimnasta rítmica valenciana, subcampiona olímpica en els Jocs Olímpics de Rio 2016. Mataró: Rosó Buch i Rosell, jugadora de bàsquet catalana.
Resta del món 1737 - Alexander Dalrymple, geògraf i botànic escocès (m. 1808). 1759 - Torí, Regne de Sardenya-Piemont: Víctor Manuel I, rei de Sardenya (m. 1824). 1783 - Simón Bolívar, militar, estadista i polític veneçolà, llibertador d'Amèrica del Sud (m. 1830). 1802 - Villers-Cotterêts (França): Alexandre Dumas (pare), novel·lista i dramaturg francès (m. 1870). 1803 - Adolphe Adam, compositor francès (n. 1856). 1826 - Francisco Solano López, heroi militar i president paraguaià; assassinat (n. 1870). 1832 - Antonio García Cubas, historiador i geògraf mexicà (n. 1912). 1836 - Ivan Bloch, banquer polonès (n. 1902). 1847 - Giengen an der Brenzː Margarete Steiff, modista que esdevingué empresària fabricant de ninots de peluix (m. 1909). 1848 - Villanueva de Gállego, Saragossa, Espanya: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol. 1857 - Fredericia, Dinamarca: Henrik Pontoppidan, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1917 (m. 1943). 1860 - Ivancice, Moràvia: Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec. 1875 - Chiclana de la Frontera, Espanya: Carmen Abela y Espinosa de los Monteros, mestra cèlebre per desenvolupar mètodes pedagògics per a l'educació de nens discapacitats. 1884 - Garai, País Basc: Pilar de Zubiaurre, intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art basca (m. 1970). 1889 - Illiniois: Agnes Meyer Driscoll, coneguda com a Madame X, criptoanalista estatunidenca (m. 1971). 1892 - Seattle: Alice Ball, química nord-americana que va desenvolupar un tractament efectiu contra la lepra (m. 1916). Bonen, Bretanya: Philomène Cadoret, escriptora bretona (m. 1923). 1895 - Wimbledon, Londres, Anglaterra: Robert Graves, poeta, erudit i novel·lista anglès. 1897 - Atchison, Kansas: Amelia Earhart, aviadora nord-americana (m. 1937). 1899 - Vincennes, Indiana: Alice Terry, directora i actriu de cinema mut (m. 1987). 1909 - Chicago, Illinois, Estats Units: Alan Curtis, actor de cinema estatunidenc. 1921 - Motta Santa Anastasia, Catània, Itàlia: Giuseppe Di Stefano fou un tenor italià. 1924 - Grenoble, França: Janine Charrat, ballarina, coreògrafa, i directora francesa (m. 2017). 1934 - Hastings, Nebraska: Sheila Hicks, artista tèxtil nord-americana. 1955 - Domfront, Oise, Picardia (França): Philippe Hurel, compositor francès. 1956 - Riga: Inguna Rībena, arquitecta i política letona, ha estat Ministra de Cultura de Letònia. 1960 - Orà, Algèria: Catherine Destivelle, escaladora i alpinista francesa. 1966 - Akka: Aminatou Haidar, defensora dels drets humans i activista política sahrauí. 1969 - Sud del Bronx, Nova York, Estats Units: Jennifer Lopez, actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda i productora de televisió estatunidenca.
Necrològiques Països Catalans 1922 - Xàtiva, la Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (n. 1843). 1942 - Paterna, Horta Oest: Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en la dècada del 1920 i Ministre d'Indústria durant la II República. 1957 - Sabadell, Vallès Occidental: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català. 1973 - Perpinyà: Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (n. 1896). 1977 - Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català. 2017 - Palma: Joana Maria Roque Company fou una periodista mallorquina.
Resta del món 1115 - Bondeno di Roncore: Matilde de Canossa, Gran Comtessa, poderosa senyora feudal llombarda, fundadora de l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio. 1794 - París: Rosalie Filleul, pintora francesa (n. 1753). 1819 - París: Sophie Gail, cantant i compositora parisenca (n. 1775). 1862 - Kinderhook, Nova York (EUA): Martin van Buren, advocat, 8è president dels Estats Units (n. 1782). 1945 - Milà: Rosina Storchio, soprano lírica Italiana (n. 1872). 1965 - Fort Dix, Nova Jersey: Constance Bennett, actriu estatunidenca, una de les més populars de la seva època (n. 1904). 1974 - Cambridge (Anglaterra): James Chadwick, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1935 (n. 1891). 1982 - Laboissière-en-Thelle: Florence Henri, fotògrafa i pintora de les avantguardes artístiques del (n. 1893). 1986 - Poughkeepsie, Nova York (EUA): Fritz Albert Lipmann, metge, químic i bioquímic nord-americà d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1953 (n. 1889). 1990 - Riudellots de la Selva: Francesca Casaponsa, metgessa de la Bisbal, primera col·legiada a Girona (n. 1906). 2013 - Saint Louis: Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera (n. 1925). 2020 – Greenwich, Connecticut, EUA: Regis Philbin, actor Estatunidenc (n. 1931). 2021 - Madrid (Espanya)ː Carles Romeu Müller, humorista gràfic (n. 1948). 2023 - Tòquio: Seiichi Morimura, escriptor japonès (n. 1933).
Festes i commemoracions S'inicien les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa, Marina Baixa) fins al 31 de juliol. A certs països, se celebra el Dia Internacional del BDSM. Proposta de celebració del Dia Internacional de la Rumba Catalana, en motiu de la declaració de la rumba catalana com a música tradicional i popular i com a part del patrimoni cultural de Catalunya per part del Parlament de Catalunya el 24 de juliol de 2015. Santoral: Santa Cristina de Bolsena, màrtir; Santa Cristina l'Admirable, anacoreta; Sant Dictí d'Astorga, bisbe; Santa Segolena de Troclar, abadessa; Sants Borís i Gleb, prínceps màrtirs; Santa Cunegunda de Polònia, reina i monja; Sant Xàrbel Makhluf, monjo maronita; beat Cristòfor de Santa Caterina, fundador; beata Lluïsa de Savoia, princesa i clarissa; beata Maria Mercè Prat, religiosa teresiana; beats Màrtirs Passionistes de Daimiel; beat Xavier Bordas i Piferrer, salesià (1936).
Referències
24