L'actual Conflicte del delta del Níger va sorgir degut a les tensions entre les empresa petrolieres internacionals i els grups humans locals que es van donar des de la dècada de 1990, sobretot amb els ogonis i els ijaws. El conflicte del delta del riu Níger es produeix al sud de Nigèria, a la zona del delta del Níger.
El 2007 es va tornar a reproduir la inestabilitat ètnica i política, tot i que el 1999 Nigèria havia esdevingut democràtica. La competència per la riquesa petrolífera ha alimentat la violència entre els nombrosos grups humans; això ha portat a la completa militarització de la zona i s'hi han format milícies tribals i s'hi han augmentat el nombre de militars i policies nigerians, sobretot del MOPOL, que és una força paramilitar que està al servei del govern nigerià i que es va formar a la dècada del 1990 i que actualment té uns 40.000 membre a 36 estats nigerians, sobretot als del sud-est del país.
Les víctimes civils d'aquest conflicte viuen amb por degut a la impunitat dels militants de tots els bàndols que han comès greus violacions dels drets humans i que hi ha un nombrós nombre d'enfrontaments ètnics i regionals a la zona.
Rerefons econòmic Nigèria a la dècada del 1980 s'havia tornat gairebé totalment depenent de l'extracció de petroli des del punt de vista econòmic. La producció petrolífera era el 25% del seu PIB (i el 2008 aquest percentatge ha augmentat al 60%). Però, tot i que l'explotació del petroli ha creat riquesa, els beneficis per a la majoria de la població han estat escassos i lents, ja que aquests han anat sent obligats a abandonar les seves pràctiques agrícoles tradicionals des de la dècada de 1960.
La producció dels cultius agraris comercials i alimentaris es va reduir dràsticament a les últimes dècades del : la producció de cacau es va reduir un 43%; la de cautxú, un 29%; la de cotó, un 65%; i la de maní un 64%.Where Vultures Feast, Okonta and Douglas, 2001. I, tot i que les indústries petrolieres han donat treballa a un gran nombre de nigerians especialitzats, la majoria dels estats de la zona del delta del Níger i de l'extrem nord del país s'han empobrit des de la independència.
La regió del delta del riu Níger representa el 23% del total de la població de Nigèria i ha tingut un constant creixement de població. S'estima que el 2005 té més de 30 milions d'habitants. La seva densitat de població es troba entre les més altes del món: unes 265 persones per kilòmetre quadrat. El creixement vegetatiu és d'un 3% anual i Port Harcourt i les altres urbs del petroli creixen molt ràpidament. Juntament a l'augment de la urbanització, també hi ha un augment de la pobresa i l'atur, així com de la corrupció oficial. Això produeix que també hi hagi una destrucció dels ecosistemes ecològics de la zona.
Conflicte dels ogonis (1992-1995) El 1957 es va descobrir petroli a Ogoniland, una regió del sud-est del delta del Níger poblat pels ogonis. Chelldon i Shell van començar a explotar-hi els pous l'any següent i per això les forces del govern van expulsar a molts dels pobladors de la regió a canvi d'una petita compensació econòmica. A partir de la nova constitució del 1979, el govern podia expropiar legalment qualsevol terra que volgués per a l'explotació de pous petrolífers.The Price of Oil: Corporate Responsibility and Human Rights Violations in Nigeria's Oil Producing Communities (Human Rights Watch, 1999)
Durant la dècada de 1980 el descontentament dels ogonis va augmentar perquè se'ls va anar deteriorant el seu ecosistema, la seva economia i la seva societat degut a les expropiacions. El 1992 es va fundar el Moviment per a la Supervivència del Poble Ogoni (MOSOP) que estava encapçalat per l'escriptor i dramaturg Ken Saro-Wiwa. Aquest va organitzar campanyes a favor de la lluita del poble ogoni per als seus drets ètnics i ambientals contra el govern nigerià i l'empresa Shell.
A partir del desembre del 1992, el conflicte entre els ogonis i les empresa petrolieres va escalar de nivell i intensitat. Els dos bàndols van començar a utilitzar la violència i el MOSOP va llançar un ultimàtum a les empresa petrolieres (Shell, Chevron i la Nigerian National Petroleum Corporation) que exigia uns 10 mil milions de dòlars per a fer front als danys i perjudicis, així com la paralització immediata de la degradació mediambiental i que totes les perforacions que es fessin en el futur fossin negociades.
Els ogonis van amenaçar que organitzarien mobilitzacions massives si les empresa petrolieres no complissin amb les seves exigències, esperant que d'aquesta manera les seves pressions arribessin al govern central, ja que els governs estatals no tenien poder sobre les grans multinacionals. També esperaven que el govern nigerià els ajudés, ja que consideraven que els tenien abandonats. La resposta del govern nigerià, però, fou la de prohibir qualsevol reunió pública i va declarar que qualsevol acte que molestés a la indústria del petroli es consideraria com traïció a la pàtria. Tot i això, l'extracció de petroli de la zona va disminuir.
El 1994 va empitjorar la repressió i el 21 de maig els pobles ogonis foren ocupats per soldats i policies, al mateix temps que van ser assassinats quatre dels líders més radicals del MOSOP. Saro-Wiwa fou arrestat i exiliat de la seva terra nadiua. Les forces militars nigerianes van reprimir durament als ogonis, fins al punt que Amnistia Internacional els va acusar de terrorisme d'estat. A mitjans de juny d'aquest any, els cossos de seguretat estatals havien arrasat 30 pobles, detingut a 600 persones i matat a més de 40. Però aquesta xifra s'elevà fins a una xifra total d'uns 2000 civils morts i uns 100.000 desplaçats interns.Tobias Haller et al.(2000):Fossile Ressourcen, Erdölkonzerne und indigene Völker, Giessen: Focus Verlag, p.105
Un tribunal especialment convocat i elegit pel general Sani Abacha va condemnar a mort i penjar a Saro-Wiwa i uns altres vuit líders ogonos acusant-los que havien assassinat als altres quatre líders que havien estat morts el 10 de novembre de 1995.Shell in court over alleged role in Nigeria executions | Business | The Observer 5 de abril de 2009.
Aquestes execucions van provocar una resposta internacional immediata. El judici fou criticat per organitzacions de drets humans i per altres estats que consideraven que el règim nigerià atemptava contra els drets humans i civils. La Commonwealth, que demanava clemència, va suspendre a Nigèria de ser-ne membre i els Estats Units i la Unió Europea van imposar sancions a Nigèria, excepte en els temes referents al petroli.
Un informe de Greenpeace del 2001 va demostrar que la companyia Shell havia subornat a persones per tal que acusessin a Saro-Wiwa i els altres activistes ogonis.
A partir del 2006, amb la transició vers la democràcia, la situació d'Ogoniland ha millorat significativament. Però, tot i això encara no s'ha buscat obtenir justícia mitjançant la investigació i judici dels implicats en la destrucció i violència contra els ogonisTHE NIGER DELTA: NO DEMOCRATIC DIVIDEND (Human Rights Watch, 2002) tot i que als Estats Units hi ha una demanda col·lectiva contra la Shell."Shell hit by new litigation over Ogoniland" (Corporate Social Responsibility News, 2002)
Crisi de Warri. Conflicte entre els itsekiris i els ijaws (1997)
A la dècada de 1990 van augmentar els enfrontaments de milicians itsekiris amb ijaws, sobretot a la ciutat de Warri. Els itsekiris havien estat els primers a entrar en contacte amb els europeus que els subministraren armes des del s. XVI a canvi que els proporcionessin esclaus. Aquests foren millor tractats durant el règim colonial britànic, cosa que va causar que els ijaws, el grup humà més nombrós del delta del Níger, els tinguessin rancor. La independència no va fer disminuir les tensions i el descobriment de petroli a finals del 1950 va provocar l'augment de la competència dels dos grups ètnics. El 1997, amb la mort d'Abacha, els ijaws, els itsekiris i els urhobos van lluitar per al control de Warri, la ciutat més rica del delta del Níger. Aquest any, quan la capital de la LGA de Warri passà a tenir la capital en territori itsekiri, hi va haver grans manifestacions i disturbis per part dels ijaws que van causar centenars de morts i que s'ocupessin sis centrals de la Shell. Després de la Crisi de Warri, la seu de la LGA va retornar a territori ijaw i es van negociar acords entre els dos grups humans perquè reconeguin que tenen els mateixos drets sobre les terres i les seves riqueses.
Disturbis dels ijaws (1998-1999) El desembre del 1998 es va formar el Consell de la Joventut Ijaw (IYC)). Aquesta és una organització política que lluita a favor dels drets i dels interessos dels ijaws. Ha arribat a tenir entre 4.000 i 5.000 militants i va fer la Declaració de Kaiama, en la qual s'afirma que els ijaws han perdut el control de les seves terres degut a l'acció directe de les companyies petrolieres i es demana a aquestes que marxin del seu territori. El IYC es va comprometre a lluitar pacíficament per la llibertat, l'autodeterminació i la justícia ecològica i va preparar, a portar a cap la Campanya Operació Canvi Climàtic a partir del 28 de desembre. Aquesta havia de comportar celebracions, oracions i accions directes.
El govern, com a resposta immediata va enviar dos vaixells de guerra amb uns 15.000 soldats que van ocupar els estats de Bayelsa i del Delta. Quan els soldats van entrar a Yenagoa van atacar els joves que intentaven parar les activitats de les empresa petrolieres. Al matí del 30 de desembre 2000 joves vestits de negre es van manifestar, però els soldats nigerians els van atacar amb armes de foc i gas lacrimogen: van matar tres joves i en van arrestar a 25. Els mateixos dies l'exèrcit va reprimir una altra marxa i van matar a tres manifestants més. Es va declarar l'estat d'emergència a tot l'estat de Bayelsa, es va imposar un toc de queda i es van prohibir les reunions. Els militars, a més a més, van actuar brutalment contra els detinguts. A la nit del mateix dia l'exèrcit també va envair cases particulars i van atemorir a la població civil.
El 4 de gener del 1999 100 soldats van atacar els pobles ijaw d'Opia i d'Ikiyan, a l'estat del Delta. Es va demanar que el líder ijaw Bright Pablogba negociés, però els militars el van metrallar juntament amb 60 acompanyants més i els pobles foren incendiats i saquejats per l'exèrcit nigerià.
Tot i això, lOperació Canvi Climàtic va continuar i va interrompre el subministrament de petroli de Nigèria durant aquest any. El 20 de novembre l'exèrcit va fer la matança d'Odi, en la qual es van matar entre 43"The Destruction of Odi and Rape in Choba" . HRW.org. Human Rights Watch. 22 de diciembre de 1999. Estimacions del govern nigerià. i 2.500Estimació de Mnimo Bassey director executiu d' Acció de Drets Ambientals (2 de juny de 2006) "Trade and Human Rights in the Niger Delta of Nigeria" . Pambazuka News. Fahamu. ijaws. Posteriorment els joves ijaws van continuar les accions no violentes i els atacs a treballadors i instal·lacions petrolíferes. El 2001, el IYC va passar a estar liderat per Mujahid Dokubo-Asari.
Creació de la NDCC El president Olusegun Obasanjo va crear el 2000 la Comissió de Desenvolupament del Delta del Níger amb el mandat exclusiu de fomentar el desenvolupament de la zona del delta del riu Níger que és molt ric en petroli. D'ençà que es va formar, el NDDC s'ha centrat en el desenvolupament d'infraestructures socials, físiques, ecològiques i en la rehabilitació del medi ambient i el desenvolupament humà.
Aparició de grups armats al delta del riu Níger (2003-2004) La regió del delta del Níger es va militaritzar degut als disturbis i conflictes entre els diferents grups humans. Funcionaris nigerians van estar involucrats en finançar la formació de grups armats paramilitars esperant garantir la seguretat de la regió i per a complir els seus interessos polítics. Els combats es concentren als estats del Delta i de Rivers.