La falzia roja (Asplenium trichomanes) és una espècie de falguera de la família Aspleniaceae amb una àmplia distribució geogràfica, és també present als Països Catalans. Habita en fissures i esquerdes de roques i murs humits i a l'ombra.
Noms comuns Donat que és una espècie corrent als Països Catalans, rep molts noms comuns: falzia roja, costelles de paret, dauradelleta, falguera, falguera de pou, falguerola, falzia, falzia de pou, falzia negra, falzilla, falzilla roja, gitanes, herba de la pressió, herba del cordó negre, herba per al dolor de la regla, herba pigotera, sardineta, auradelleta, doradilla, falsitja roja, falsitja rotja, foguera.
Etimologia El nom del gènere, Asplenium, fa referència a l'ús terapèutic durant l'Edat Mitjana, Asplenium seria una adaptació llatina del grec "splen" (melsa); trichomanes és l'epítet específic i prové de la paraula grega: τριχομανεϛ, trichomanes que és el nom grec per a les falgueres.en Epítets Botànics
Descripció Falguera perennifòlia, de mida molt variable (10-50 cm), amb rizoma curt. Els seus esporangis maduren al llarg de tot l'any.
Aquesta espècie pertany al grup de falzies amb les fulles pinnaticompostes, dividides una sola vegada, com A.viride o A.petrarchae que són força semblants. Per diferenciar-les cal fixar-se sobretot en el pecíol i el nervi principal (el raquis), que a la falzia roja són de color bru-negrós en tota la seva longitud (a A.viride són verds de cap a cap i A.petrarchae són majoritàriament de color brú però finalment, la punta del raquis és verda). A més es folíols són molt nombrosos (entre 15 i 40 parells), dentats, ovats o romboïdals i atenuats a la base, mentre que a A.petrarchae són menys nombrosos (5-15 parells, més amples i més profundament dividits. Els sorus són linears, no el·líptics, una altra diferència amb A.viride.
Distribució Habita a Europa i gran part d'Àsia amb una població al Iemen. Apareix també a parets d'Àfrica, a Indonèsia i sud-est d'Austràlia fins a Hawaii. Es troba a Amèrica del Nord i Amèrica Central, a Cuba i el nord i oest d'Amèrica del Sud.
Subespècies Dintre d'aquesta espècie s'han descrit algunes subespècies que creen un conjunt de tàxons difícils d'escatir degut a fenòmens de poliploïdia i hibridació entre ells.
La flora dels PPCC, editada als anys 90, només esmentava de passada l'existència de dues subespècies, puntualitzant que Mallorca era el lloc on vivien totes dues. Flora Iberica en canvi ja contempla l'existència de quatre subespècies diferents.
Als Països Catalans se'n han observat sis taxons. Dos són diploides (A.t. subsp trichomanes i A.t. subsp inexpectans) que prefereixen sòls diferents i que es diferencien prou bé amb caràcters morfològics. A més hi ha quatre subespècies més que són tetraploides (les subespècies quadrivalens, hastatum, pachyrachis i coriaceifolium). Semblaria que hi hauria també alguna forma hexaploide.
A. trichomanes subsp. trichomanes prefereix sòls àcids i pedres sorrenques, basalt i granit. A. trichomanes subsp. quadrivalens prefereix roques calcàries i la dolerita. A. trichomanes subsp. pachyrachis es troba principalment en roques calcàries i en murs. Asplenium trichomanes subsp. inexpectans viu en escletxes de roques calcàries ombrívoles i és un tàxon molt rar als PPCC que està catalogat com en perill d'extinció al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. Asplenium trichomanes subsp. hastatum Asplenium trichomanes subsp. coriaceifolium Asplenium trichomanes subsp. hexavalens
La subespècie pachyrachis és força diferent de les altres, fins al punt que hom considera que és una espècie diferent (Asplenium csikii Kümmerle & András). Les frondes arriben a 18 cm i les pinnes són més o menys lanceolades (2 a 4 vegades més llargues que amples), simètriques i amb el marge més o menys serrat.
L'altre tàxon fàcil de distingir és la subespècie coriaceifolium que te els folíols coriacis (endurits i amb textura semblant al cuir). A més les pinnes presenten una aurícula basal. Hom considera aquest tàxon una espècie diferent dA.trichomanes (Asplenium azomanes Rosselló, Cubas & Rebassa).
Referències
Tutin, T. G. et al. (1964) Flora Europaea, Volume 1. Cambridge University Press. Hutchinson, G. (1996) Welsh Ferns, National Museums and Galleries of Wales. Page C. N. (1982) The Ferns of Britain and Ireland, Cambridge University Press. Preston, C. D. & Pearman, D. A. (2002) New Atlas of the British and Irish Flora, Oxford University Press. Stace, Clive A. (1997) New Flora of the British Isles, Cambridge University Press.
Enllaços externs
[https://raco.cat/index.php/Orsis/article/view/24429 Aquest article inclou una clau dicotòmica per determinar les diferents subespècies dels PPCC. Plants for a Future database Asplenium trichomanes. Flora of North America.
Categoria:Asplenium Categoria:Plantes medicinals pteridofitines