El falciot muntanyenc (Aeronautes montivagus) és una espècie d'ocell de la família dels apòdids (Apodidae) que habita zones obertes i boscoses de Colòmbia, Veneçuela, extrem nord del Brasil, el Perú i nord de Bolívia.

Descripció El falciot muntanyenc fa de 12 a 13 cm de llarg i pesa de 17 a 33 g. Té ales primes i punxegudes i una cua llarga i lleugerament forcada. Els mascles adults de la subespècie nominal són de color marró fosc a la corona i al voltant de l'ull; la major part de la resta de la cara és de color marró grisenc. Les parts superiors són del mateix color que la corona. La cua és de color marró fosc amb puntes blanques amples a les plomes. Les ales són de color marró fosc amb vores blanques en algunes plomes. La gola, els costats del coll i la part superior del pit són blancs. La resta de les parts inferiors són d'un marró fosc lleugerament més clar que les parts superiors, amb taques blanques al voltant de les potes. Les femelles adultes són més marrons que els mascles, de vegades amb una part inferior de l'esquena i el dors més pàl·lids. El blanc de la gola és més apagat i les puntes blanques de la cua reduïdes o absents. Els juvenils són similars als adults amb l'addició de franges pàl·lides a les plomes del cos. Subespècie A. m. tatei és similar a la subespècie nominal, però les parts superiors són d'un color blau negre molt brillant.

Distribució i hàbitat La subespècie nominal de falciot muntanyenc es troba a la Serralada Costanera veneçolana i per separat als Andes des de l'extrem oest de Veneçuela fins al sud a través de Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia fins al nord de l'Argentina. L'A. m. tatei es troba a la regió del tepui al llarg de la frontera entre el sud de Veneçuela i el nord-oest del Brasil. Els registres d'observació a Guyana i els registres documentats a Surinam i la Guaiana Francesa són probablement d'aquesta subespècie.

L'espècie es veu principalment sobre boscos perennifolis montans, però també es troba a les valls intermontanes més seques de l'Equador i el nord del Perú. Els límits d'elevació varien geogràficament. Es troba entre aproximadament 500 i 1.900 m a la regió del tepui, entre 800 i 2.600 m a la costa i els Andes de Veneçuela, a l'Equador de 600 a 3.200 m, però principalment entre 1.500 i 2.000 m, normalment entre 1.200 i 2.400 m al Perú, i normalment entre 500 i 2.600 m a Bolívia.

Comportament Moviment El falciot muntanyenc es considera generalment resident a tota l'àrea de distribució, però "pot desaparèixer d'alguns llocs durant mesos".

Alimentació Com tots els falciots, el falciot muntanyenc és un insectívor aeri. Manquen detalls de la dieta, però se sap que s'alimenta de formigues voladores, escarabats i arnes. Sovint s'alimenta amb altres espècies de falciots, però també en estols de la mateixa espècie; els estols poden arribar a tenir fins a 50 ocells. Tendeix a buscar aliment a la baixa muntanya, però als canyons es manté a l'altitud de les carenes.

Reproducció La temporada de reproducció del falciot muntanyenc a Veneçuela sembla ser d'abril a juliol, això no obstant no s'ha determinat en cap altre lloc. Es reprodueix en colònies, col·locant el niu en esquerdes de penya-segats o al costat d'edificis. El niu en si no s'ha descrit, però probablement és una copa oberta feta de fibres i plomes com les d'altres del mateix gènere.

Vocalització Els crits de vol del falciot muntanyenc s'han descrit de moltes maneres, incloent-hi un "crit distintiu, semblant a un brunzit" i "una xerrameca estrident i grinyol".

Estat de conservació La UICN ha avaluat el falciot muntanyenc com de risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i, tot i que no es coneix la mida de la població, es creu que és estable. No s'han identificat amenaces immediates. Es considera "bastant comú però distribuït de manera irregular".

Taxonomia i sistemàtica El falciot muntanyenc va ser classificat en un moment donat al gènere Micropus, que posteriorment es va fusionar amb Aeronautes.

Es reconeixen dues subespècies:

A. m. montivagus (d'Orbigny, & de Lafresnaye, 1837) - localment a les muntanyes de Colòmbia fins al nord de Veneçuela i oest de Bolívia. A. m. tatei (Chapman, 1929) - tepuis del sud de Veneçuela i l'extrem nord del Brasil.

Referències

Categoria:Apòdids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud