El dansaire de gorja canyella Rev. 20/10/2022 o dansaire de gola canyella (Saltator maximus) és una espècie d'ocell passeriforme d'Amèrica Central i del Sud, tradicionalment col·locada dins de la família Cardinalidae, però actualment es debat sobre si està més emparentada amb Thraupidae.
Descripció El dansaire de gorja canyella és força comú El pegat color beix de la gola està envoltat per la banda negra del pit i el bigoti negre. El cap no contrasta fortament amb l'esquena verda-or com si ho fa al més gros i més sorollós dansaire capnegre (S. atriceps).
Distribució i hàbitat El dansaire de gorja canyella es distribueix des de l'est de Mèxic (Veracruz) cap al sud-est pel pendent del Carib, Belize, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, i també pel pendent del Pacífic de Costa Rica i Panamà; a Amèrica del Sud, a occident dels Andes, des del nord-oest de Veneçuela, per Colòmbia, Equador, fins a l'extrem nord-oest del Perú, i a orient dels Andes, per una immensa regió que abasta tota la conca amazònica i l'escut guaianès, a Colòmbia, Veneçuela, Guyana, Perú, nord de Bolívia, fins al centre oest del Brasil, i una població aïllada a la costa est del Brasil.
Aquesta espècie és generalment comuna i àmpliament disseminada als hàbitats naturals que li són propis: el dosser i els límits de selves pluvials i clars adjacents, principalment per sota dels 1200 m d'altitud, uns pocs arribant fins als 1600 m o més.
Taxonomia i sistemàtica El dansaire de gorja canyella va ser descrit per primera vegada pel naturalista alemany Philipp Ludwig Statius Müller el 1776 sota el nom binomial Tanagra maxima; i la localitat tipus "Cayena, Guaiana francesa".
El gènere Saltator era tradicionalment col·locat a la família Cardinalidae, però les evidències genètiques van demostrar que pertany a Thraupidae, demostrant que l'aspecte físic era un cas d'evolució convergent i no de parentiu directe amb els cardinàlids. Aquestes evidències també mostren que la present espècie és germana del dansaire capnegre (S. atriceps) i el dansaire alanegre (S. atripennis).
Etimologia El nom genèric Saltator prové del llatí «saltator, saltatoris» que significa “dansaire” que alhora deriva de «saltare», “ballar”, “dançar”.
L'epítet específic maximus en llatí significa “el més gros”, “màxim”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies: S. m. gigantodes (Cabanis, 1851) – pendent caribeny de l'est de Mèxic, des de Veracruz al nord d'Oaxaca. S. m. magnoides (Lafresnaye, 1844) – del sud de Mèxic (Chiapas i Quintana Roo) fins al nord-oest de Panamà. S. m. intermedius (Lawrence, 1864) – del sud-oest de Costa Rica a l'oest de Panamà (Zona del Canal). S. m. iungens (Griscom, 1929) – de l'est de Panamà fins a les terres baixes del nord-oest de Colòmbia. S. m. maximus (Statius Müller), 1776 – de l'est de Colòmbia, Veneçuela i les Guayanas, fins al centre oest del Brasil i nord-est de Bolívia; també a la costa oriental del Brasil.
Referències
gorja canyella Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud