La cotinga tallabranques de Xile (Phytotoma rara) és una espècie de petita ocell passeriforme d'Amèrica del Sud.

Descripció La cotinga tallabranques de Xile és un ocell robust, de 18-20 centímetres de llargada, amb ales curtes i iris vermells. La cua llarga és negra amb una base vermellosa. Presenta dimorfisme sexual. Les parts superiors del mascle són de color gris marró amb ratlles fosques, mentre que la corona i les parts inferiors són de color castany. Té una franja blanca a l'ala i un patró de zones fosques i pàl·lides a la cara. Les femelles tenen les parts inferiors beix amb ratlles marrons i tenen beix en lloc de blanc a les ales. No tenen la corona castanya dels mascles, però poden mostrar un toc de canyella al front i la gola. El cant és una sèrie de notes repetitives seguides d'un trinat similar al soroll que fa un carret de pescar.

El bec, semblant al d'un pinsà, és curt i gruixut amb vores serrades i s'utilitza per arrencar brots, fulles i fruits. De vegades es mengen insectes i amb els que alimenten els pollets.

Distribució i hàbitat La cotinga tallabranques de Xile es troba més al sud que qualsevol altra cotinga, i habita matolls, vores de bosc i valls fluvials a Xile i l'oest de l'Argentina. L'àrea de distribució s'estén des de la regió de Magallanes fins a Atacama a Xile i des de Santa Cruz fins a Mendoza a l'Argentina. Els ocells que crien a les regions del sud o d'alta muntanya es mouen cap al nord o cap a les terres baixes a l'hivern. S'ha registrat com a vagabund a les illes Falckland. Els ocells es veuen sovint en jardins, terres de conreu i horts, i de vegades es consideren una plaga. El niu és una tassa de fibres d'arrels i branquetes construïda en una forquilla en un arbust o arbre. Pon de dos a quatre ous, que són de color blau verdós amb taques fosques concentrades a l'extrem més gros.

Comportament Alimentació Al matí baixa a les pastures a buscar l'aliment. La dieta és variada i consisteix en fulles, fruits, flors i insectes. Se'l sol veure tallant fulles de la gespa o de les plantes del sòl (d'on prové el nom comú).

Reproducció El niu ho fa amb fibres d'arrels i branques gruixudes a l'exterior i branquetes fines a l'interior. La posta, que comença a l'octubre, sol ser de dos a quatre ous de color verd blavós clar amb algunes taques negres cap al pol obtús.

Vocalització El cant és distintiu, és un nasal i gutural «r-r-r-r-a-ra-raah» (d'on prové el nom científic), que comença lentament i és més repetitiu que els dels seus congèneres.

Estat de conservació Aquest ocell té una àrea de distribució molt àmplia i, tot i que no és particularment comú, es presumeix que té una població total força gran. Es creu que la tendència de la població és estable i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha qualificat l'estat de conservació de l'ocell com a risc mínim.

Sistemàtica La cotinga tallabranques de Xile va ser descrita originalment pel naturalista ítalo – xilè Juan Ignacio Molina l'any 1782, sota el mateix nom científic. La localitat tipus és: «Xile».

El nom genèric Phytotoma es compon de les paraules del grec antic «phuton» que significa “planta”, i «toms» que significa “tallar”; i el nom de l'espècie rara, és onomatopeic en relació amb al cant i no una derivació del llatí «rarus» que significa “rar”.

El gènere Phytotoma va ser considerat com a constituint una família separada —Phytotomidae— d'afinitats incertes. També se'l va situar com una subfamília dins de Tyrannidae. Anàlisi genètica, però, indica una estreta relació amb membres de Cotingidae. Està agermanada amb la cotinga tallabranques de l'Argentina (P. rutila) i la cotinga tallabranques del Perú (P. raimondii). És monotípica.

Referències

Categoria:Cotíngids Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud