El punxaflors de bigotis Rev. 20/10/2022 (Diglossa mystacalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tràupids (Thraupidae) que habita els clars de la selva humida i arbusts del Perú i oest de Bolívia.
Descripció El punxaflors de bigotis és un inconfusible mosquiter perforador de flors negre amb un bigoti blanc i una cloaca vermellosa. Algunes subespècies tenen una taca variable vermella i blanca al pit. No presenta dimorfisme sexual. S'assembla a una tàngara amb el bec prim i ganxut, i tendeix a mantenir el cos horitzontal mentre busca aliment en arbustos baixos en hàbitats humits al voltant i per sobre de la línia dels arbres. El cant és una sèrie ràpida i barrejada de xiulets aguts.
Distribució i hàbitat El punxaflors de bigotis es distribueix pel pendent oriental al llarg de la serralada dels Andes des del nord del Perú (Amazones, al sud del riu Marañón) fins a l'oest de Bolívia (oest de Santa Cruz).
Aquesta espècie és considerada poc comuna en el hàbitats naturals que li són propis: boscos baixos, vores de selves humides muntanes i matolls d'alta muntanya, principalment just a sota de la línia d'arbres, en altituds entre 2500 i 4000 m.
Taxonomia i sistemàtica El punxaflors de bigotis va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg francès Frédéric de Lafresnaye el 1846 sota el mateix nom binomial i la localitat tipus és: «Yungas de la Paz, Bolívia».
Amplis estudis filogenètics recents demostren que la present espècie és germana del parell format pel punxaflors setinat (D. lafresnayii) i punxaflors ventre-rogenc (D. gloriosissima).
Etimologia El nom genèric Diglossa prové del grec antic «διγλωσσος/diglōssos» que significa de “llengua doble”, “que parla dos idiomes”.
L'epítet específic mystacalis deriva del grec antic «μυσταξ/mustax, μυστακος/mustakus» que significa “mostatxo”, “bigoti”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen quatre subespècies: D. m. unicincta (Hellmayr, 1905) – Andes del nord del Perú (Amazones al sud fins al centre d'Huánuco). D. m. pectoralis (Cabanis, 1873) – Andes del centre del Perú (cel centre d'Huánuco fins a Junín). D. m. albilinea (Chapman, 1919) – Andes del sud del Perú (Ayacucho fins a Puno). D. m. mystacalis (Lafresnaye, 1846) – Andes del nord-oest de Bolívia (La Paz, Cochabamba i oest de Santa Cruz).
Referències
bigotis Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud