miniatura|alt=Estendard del Cercle (Centre) Català de Marsella.|Estendard del Cercle (Centre) Català de Marsella. El Cercle Català de MarsellaCercle Català de Marsella. Pàgina web. és l'entitat catalana de l'exterior més antiga d'Europa, fundada amb el nom "Centre Català" el 16 de desembre de 1917 i reconeguda per l'estat francès al "Journal Officiel de la République Française" el 27 de gener de 1918.Acta fundacional. Pàgina web del Cercle Català de Marsella.
Gènesi del Cercle Català de Marsella La creació d'aquesta entitat cal emmarcar-la dintre del context migratori entre Catalunya i la Provença del que es van produir diferents mostres ben significatives al llarg del . Ja des de principis de segle, a Marsella, començaven a arribar-hi força catalans a causa de la greu crisi econòmica que es vivia a Catalunya. La seva presència anirà augmentant pels fets polítics que tenen lloc a la nostra terra. La “Setmana Tràgica” que culminarà amb l'afusellament del creador de l'Escola Moderna, en Francesc Ferrer i Guàrdia i uns anys més tard la gran repressió patronal desencadenada arran de la vaga de “La Canadenca” (1.919), foren dues etapes propícies a l'emigració, provocada en part per la repressió i els empresonaments, que són les causes que molts dirigents dels moviments obrers s'exiliïn. Mentrestant, responent a la crida del Mariscal Joffre, fill de Ribesaltes (Rosselló) i eminent catalanista, alguns catalans s'allisten a l'exèrcit francès a partir del 1.914. Uns per tota la durada de l'anomenada Gran Guerra, altres per dos, tres o quatre anys.
miniatura|Acta fundacional del Centre (avui Cercle) Català de Marsella miniatura|alt=Provençals i catalans 18-04-1933|Provençals i catalans després de l'ofrena al monument a Frederic Mistral a Montjuïc (Barcelona) el 18 d'abril de 1.933. Fer clic a la foto per veure una succinta relació de les persones fotografiades. Més tard també engrossiran els rengles del Cercle els catalans que no volien anar a fer la guerra al Marroc, els perseguits per la Dictadura d'en Primo de Rivera, etc. Després, seran els exiliats del 1.939.
Seran doncs aquelles tres primeres onades, les que originaran la creació del Cercle Català de Marsella, oficialment a començament del 1.918, si bé cal tenir en compte que ja hi havia una Comissió Organitzadora que funcionava des del 1.917 i que va convocar l'Assemblea General Constituent celebrada el dia 16 de desembre d'aquell any, començant així a donar caràcter oficial a aquell grup de catalans solidaris. El Cercle actual es va fundar com "Centre Català", tot i que, per avatars polítics (ocupació durant la II Guerra Mundial, transaccions polítiques entre els governs de França i Espanya, etc.) va ser prohibit diverses vegades, el que va obligar a refundar-lo (amb la col·laboració de ciutadans occitans i provençals) en cada ocasió amb diferent nom: Llar Catalana, Les Amis de la Culture Catalane i ara Cercle Català.
La relació històricament mantinguda entre catalans i provençals Cal tenir molt present que les relacions entre Marsella i Barcelona, així com entre la Provença i Catalunya, tenen tota una llarga història que es podria explicar en un gruixut volum, puix conté segles de trobada.Història de Catalunya, Ferran Valls i Taberner i Ferran Soldevila, Biblioteca Serra d'Or, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002 (primera edició, 1922). Capítol 28. El regnat de Pere el Catòlic i la preponderància de la casa de Barcelona en el Migdia de França. Un dels últims fets definitoris d'aquesta especial relació entre ambdós pobles se situa a finals del , quan Víctor Balaguer, el poeta i home polític català, perseguit per la Monarquia d'aquell temps va a refugiar-se a Marsella entre 1865 i 1867 on és acollit per la intel·lectualitat del país, entre els quals cal destacar Frederic Mistral, que més tard serà Premi Nobel de Literatura (1904, ex-æquo amb José Echegaray) per la seva obra èpica "Mireio" ("Mirèia"). Uns anys després els catalans, per tal de donar les gràcies als provençals per l'acollida que els fou feta a Marsella, oferiren una copa de plata al peu de la qual hi havia la forma de dues dones que l'aguantaven, Provença i Catalunya. En Frederic Mistral s'inspirà d'aquest fet i en feu un poema que ha esdevingut l'himne de Provença: “La Coupo Santo” ("La Copa Santa"). Aquesta copa és custodiada pel "Capoulié" ("Caporal", equivalent al Cap o President) dels "felibres" (poetes i homes de lletres provençals) i es mostra plena de vi, com diu l'himne mistralià, a les cerimònies dels felibres, que beuen d'ella realment o simbòlicament.
És, per tant, un dels principals elements afavoridors del manteniment del Cercle la continuïtat i especial intensitat de les relacions entre els pobles de Provença i Catalunya, documentades abundantment des de l'edat mitjana i de les que anem trobant força mostres al llarg del temps. A més de l'especial significació del refugi brindat a Víctor Balaguer podem esmentar, ja al , després de fundat el Cercle, els actes organitzats a Barcelona a partir del 26 de juny de 1930 per commemorar el centenari del naixement de Frederic MistralLa Veu de Catalunya - 27 de juny de 1930, Portada, Barcelona honora a Mistral. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Biblioteca de Catalunya. que culminaran el diumenge dia 29 amb la inauguració del monument al poeta al vessant de la muntanya de Montjuïc.La Vanguardia, 1 de julio de 1930, página 3. MONUMENTO AL AUTOR DE «MIREYA» EN MONTJUICH. A les diverses celebracions que van tenir lloc foren convidats felibres i altres personalitats, entre elles el nebot del Premi Nobel, acompanyat de la seva esposa que, segons els diaris de l'època, lluïa el vestit típic de la regió d'Arlés.La Vanguardia, 28 de junio de 1930, página 8. Información local, Notas del día, El Centenario de Mistral. Una vegada més, la solidaritat entre ambdós pobles es faria palesa en el fet que un dels actes que s'inclogueren en aquell atapeït programa fou un concert de l'Orfeó Català a benefici dels damnificats per les inundacions que s'havien produït al Llenguadoc pocs mesos abans.
Tres anys després, l'abril de 1933, l'Ajuntament de Marsella encapçala una forta delegació de provençals i catalans (més de dues-centes persones) que serà rebuda a Barcelona en un viatge preparat des de feia força temps, principalment pel Cercle Català de MarsellaLa Veu de Catalunya, 16 d'abril de 1933, pàgina 5. CENTENARI DE LA RENAIXENÇA CATALANA, Programa de les festes occitanes. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Biblioteca de Catalunya. i per l'associació provençal "Lo Calen" ("La Llàntia"), amb el desig de participar en el Centenari de la Renaixença i reforçar els lligams de Catalunya i la Provença immortalitzats per Víctor Balaguer i Frederic Mistral. Un dels moments més transcendents de la visita fou el lliurament al President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, del "Llibre d'Or" en el qual havien participat més d'un centenar d'intel·lectuals de Provença, acte en el qual pronunciaren sengles parlaments Josep Homs i Jorgi Reboul, presidents respectius del "Cercle Català" i de "Lo Calen".La Publicitat, 16 d'abril de 1.933, pàgina 3. El Centenari de la Renaixença - Solemne obertura de les festes al Palau de la Generalitat. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Biblioteca de Catalunya. Els contactes seguiran i, més endavant, l'alcalde de Barcelona, Jaume Aiguader, serà rebut a Marsella. Més tard serà en Bonaventura Gassol, Conseller de Cultura, qui visitarà la ciutat.
Diferents estadis en el desenvolupament del Cercle Català Pel que fa a l'evolució i desenvolupament del Cercle, cal precisar també diferents etapes concretes.
La primera, fins al 1926, és la de reagrupament de les famílies. La coordinació i relació en la vida dels catalans. El Cercle és, de fet, una reproducció dels Ateneus Obrers i Populars de finals del i començaments del XX a Catalunya. Tot seguit es crea un grup teatral, amb obres d'una càrrega social ben determinada. Es representen les obres d'Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Ignasi Iglesias. També es crea una Coral, amb les mateixes característiques. En el seu programa sempre hi han figurat tres cançons: “Els Segadors”, “La Marsellesa” (versió catalana d'Ignasi Iglesias) i “La Coupo Santo”, l'himne de la Provença. Aquesta coral funcionà fins ben entrats els anys 1980 en què, mancats d'un director, es deixà l'activitat.
La segona etapa cal situar-la a partir del 1.926, amb els fets de Prats de Molló, protagonitzats per en Francesc Macià, Catalunya és notícia. El Cercle pren posició a favor d'en Francesc Macià, recollint diners per tal d'assegurar la seva defensa en el procés que se li fa a París. Entra en relació amb els diferents grups occitano/provençals de la vila, organitzant un seguit de trobades que serviran també per aprofundir en l'agermanament dels dos pobles.
Tot aquest conjunt de relacions i mostres d'amistat i entesa mútues, seran a la base de la solidaritat del poble de Marsella amb Catalunya en el curs de la guerra d'Espanya (1.936/1.939). Amb els diferents grups occitano/provençals de Marsella i, en general de tota la Provença, s'organitza un Comitè d'Ajut als intel·lectuals catalans. Per intentar pal·liar la penúria i la manca d'aliments, es recullen diners que es transformen en paquets de queviures que són enviats cada setmana a la seu de l'Associació d'Intel·lectuals catalans de Barcelona. Tota la logística va a càrrec de la gent del Cercle Català. Aquesta acció es continuarà en el moment de l'exili de milers de catalans el febrer del 1939. Alguns podran arribar fins a Marsella. Aquí se'ls ajuda, acollint-los i protegint-los.
El començament de la Segona Guerra Mundial ho estroncarà tot. El 1.942, quan l'ocupació pels alemanys de la zona sud de França, les activitats del Cercle seran prohibides per les autoritats franceses de Vichy amb el vistiplau dels ocupants alemanys, per tal de castigar-lo per l'ajuda portada a la causa de la República. El local del Cercle serà saquejat i no hi deixaren res, mentre alguns dels seus dirigents sofriran persecucions.
No serà fins al mes de març del 1945 (la guerra acabarà el mes de maig del mateix any) que amb motiu de l'Aniversari de la mort d'en Frederic Mistral, provençals i catalans es trobaran de nou al peu del monument al poeta i escriptor que hi ha als Jardins del Palau Longchamp de Marsella. La coral del Cercle hi interpretarà les tres cançons abans esmentades.
I aquí començarà una tercera etapa. El Cercle, amb l'ajut i col·laboració dels grups occitano/provençals i altres estaments de la ciutat, emprendrà una tasca d'ajuda als perseguits de Catalunya, a la denúncia del genocidi cultural que sofreix la nostra terra, a les protestes pels consells de guerra, pels afusellaments, pels empresonaments, per les persecucions. I això fins a la mort del dictador. En el curs de tot aquest temps, el Cercle acollí a Marsella alguns catalans escàpols de les persecucions. D'aquest període se'n podria escriure fins a l'alçada d'un campanar.
Per exemple, a partir del 1.963, molts dirigents del Cercle foren molestats per la policia francesa (a petició del govern d'en Franco) per les activitats que realitzaven de denúncia del genocidi cultural que sofria Catalunya, de la persecució dels demòcrates, de l'empresonament d'altres. Molts foren assignats a residència forçada a Marsella sense poder sortir de la ciutat.Arxiu de la Memòria Popular La Roca del Vallès - 1947-1997 50 anys d'esCRITS i CLAMS - Francesc Panyella i Farreras. PREÀMBUL - III Assignació a residència (pàg. 10).