S'entén com a seguici —també conegut com a seguici festiu, seguici folklòric o simplement seguici popular— tot el conjunt d'elements festius que participen en cercaviles i processons, sempre que hi prenguin part les autoritats locals. Si aquestes no hi són presents, la mateixa manifestació festiva s'anomena simplement cercavila, cercavila cívica o passada.
El seguici popular és l'eix central del patrimoni associat a les festes tradicionals dels Països Catalans, especialment durant el Corpus Christi i les Festes Majors. Aquest conjunt d'elements constitueix una de les expressions més visibles i representatives de la cultura popular catalana.
Un seguici, pot incloure una gran varietat de components. Hi podem trobar des de danses, imatgeria festiva, personatges bíblics i hagiogràfics, figures al·legòriques, roques, entremesos, balls parlats i músics tradicionals. Aquests protagonitzen alguns dels actes més emblemàtics i patrimonials de les celebracions. La composició del seguici pot variar segons la localitat i sovint es classifica en categories com balls blancs, balls parlats, balls de foc o bestiari festiu (amb o sense foc).
Dins de Catalunya, es poden identificar dos models diferenciats segons la seva procedència: la Catalunya Vella i la Catalunya Nova, amb particularitats pròpies en el repertori, formats i estil dels balls i figures.
Malgrat aquestes variants locals, hi ha una sèrie d'elements que es troben de manera recurrent a diverses poblacions. Pel que fa a figures i bestiari podem trobar els gegants, els nans, els capgrossos, el drac, el bou, la víbria, el basilisca, l'àliga, la mulassa, la cucafera, el lleó, els ossos, els cavallets o cotonines, etc. Pel que fa a balls (amb i sense foc) els més comuns són el ball de bastons, el ball de diables, el ball de pastorets, el ball de panderos, el ball de panderets, el ball d'en Serrallonga, els trabucaires, el ball de gitanes, el ball de valencians, el ball de figuetaires, el ball del patatuf, el ball pla, el ball de dames i vells o malcasats, i la moixiganga. Finalment, també cal tenir en compte els acompanyaments musicals, que poden ser des de trampes o timbalers, flabiolaires, grallers, cobles, ministrers i bandes de música.
En conjunt, el seguici és un reflex viu de la tradició i la identitat col·lectiva, un patrimoni cultural que combina art, música i festa en una mostra única del llegat català.
Història Va iniciar la seva configuració en la baixa edat mitjana a partir de les processons de Corpus Christi, que han evolucionat i han pervingut fins a l'actualitat, amb especial incidència a la Catalunya Nova sobretot marcant el model festiu del Camp de Tarragona i de l'antic Penedès –amb festes patrimonials com la Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges o Sant Bartomeu a Igualada, Festa Major de la Mare de Déu de les Neus a Vilanova i la Geltrú, Festa Major de Santa Anna al Vendrell, Festes de Santa Tecla a Tarragona, Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, Festa Major de Reus i Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès–, però també trobem exemples a la Catalunya Vella amb el Corpus de la Patum de Berga, les festes del Corpus i de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, la Festa a la Mare de Déu del Patrocini de Cardona, les Festes del Tura a Olot, i als Països Catalans amb el Corpus a la ciutat de València i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, el sexenni de Morella, el Corpus i l'Estendard a Palma.
Cases de festa Des de l'edat mitjana es coneixen equipaments destinats a la conservació dels elements patrimonials del seguici popular. En aquest sentit, l'equipament més històric dels Països Catalans es troba a la ciutat de València i és conegut des del com la Casa de les Roques, ubicada prop del portal de Serrans. En l'actualitat, a Catalunya existeixen diversos equipaments d'aquestes característiques oberts al públic durant tot l'any, alguns dels més destacables son la Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès, la Casa de la Festa de Tarragona, la Casa dels Gegants de Cardona, el Lo Cal Boig i la Quarto dels Gegants de Solsona
Referències
Vegeu també Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona Seguici Popular de Tarragona Seguici Festiu de Reus Seguici Festiu de Cervera Seguici Tradicional de Vila-seca
Enllaços externs Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès a Vilafranca del Penedès Casa de la Festa de Tarragona
Categoria:Festes de Catalunya Categoria:Festes del País Valencià