Oklahoma! és el primer musical escrit pel duo de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II. El musical es basa en l'obra teatral de Lynn Riggs de 1931, Green Grow the Lilacs. Situat al camp de la granja fora de la ciutat de Claremore, al territori de indi, el 1906, explica la història de la grangera Laurey Williams i el seu festeig per part de dos pretendents rivals, el vaquer Curly McLain i el sinistre i aterridor pagès Jud Fry. Un romanç secundari es refereix al vaquer Will Parker i la seva coqueta promesa, Ado Annie.
La producció original de Broadway es va estrenar el 31 de març de 1943. Va ser un èxit de taquilla i va tenir 2.212 representacions sense precedents, gaudint posteriorment de revivals premiats, gires nacionals, produccions estrangeres i una adaptació cinematogràfica guanyadora de l'Oscar del 1955 . Ha estat durant molt de temps una opció popular per a produccions escolars i comunitàries.Time magazine reported in its May 26, 2008 issue , p. 51, that Oklahoma! tied (with Bye Bye Birdie) as the eighth most frequently produced musical by U.S. high schools in 2007. Rodgers i Hammerstein van guanyar un premi Pulitzer especial per Oklahoma! el 1944.
Aquest musical, basat en les innovacions de l'anterior Show Boat, va representar el desenvolupament del "llibre musical", una obra musical on les cançons i les danses s'integren plenament en una història ben feta amb objectius dramàtics seriosos que són capaços d'evocar autèntics emocions diferents del riure.Everett, p. 137, chapter by Riis, Thomas L., with Ann Sears and Everett A més, Oklahoma! inclou temes musicals o motius que es repeteixen al llarg del treball per connectar la música i la història.Wilk, Max. OK! The Story of Oklahoma!: A Celebration of America's Most Beloved Musical. Rev. ed. New York: Applause Books, 2002. Swain, Joseph P. The Broadway Musical: A Critical and Musical Survey. Scarecrow Press, Inc., 2002, p. 103–06 Un " ballet de somnis " de quinze minuts reflecteix la lluita de Laurey amb els seus sentiments sobre dos homes, Curly i Jud.
Rerefons A principis dels anys quaranta, Rodgers i Hammerstein eren ben coneguts per haver creat èxits de Broadway amb altres col·laboradors. Rodgers, amb Lorenz Hart, havia produït més de dues dotzenes de musicals des dels anys vint, incloent èxits tan populars com as Babes in Arms (1937), The Boys from Syracusee (1938) i Pal Joey (1940).Secrest, p. 403–04 Entre altres èxits, Hammerstein havia escrit les lletres de Rose-Marie (1924), The Desert Song (1926), The New Moon (1927) i Show Boat (1927). Tot i que menys productiu a la dècada de 1930, va escriure musicals, cançons i pel·lícules, compartint un Oscar per la seva cançó amb Jerome Kern, "The Last Time I Saw Paris", que va ser inclosa a la pel·lícula de 1941 Lady Be Good.“Oscar Hammerstein II” . Songwriters Hall of Fame, accessed December 22, 2010 A principis de la dècada de 1940, Hart havia caigut en l'alcoholisme i les turbulències emocionals, i es va tornar poc fiable, cosa que va provocar que Rodgers s'apropés a Hammerstein per preguntar-li si pensaria treballar amb ell.Layne, Joslyn. [ Lorenz Hart Biography], Allmusic, accessed December 22, 2010
Concepció El 1931, el Theatre Guild produí Green Grow the Lilacs, de Lynn Riggs, una obra sobre els colons a Oklahoma]. Tot i que l'obra no va tenir èxit, deu anys més tard, el 1941, Theresa Helburn, una de les productores del Guild, va veure una producció d'estiu complementada amb cançons populars tradicionals i square dances i va decidir que l'obra podria ser la base d'un musical que podria revifar el Guild. Es va posar en contacte amb Richard Rodgers i Lorenz Hart, el primer èxit conjunt, The Garrick Gaieties, havia estat produït pel Theatre Guild el 1925. Rodgers volia treballar en el projecte i va obtenir els drets per a ell i Hart. Rodgers havia demanat a Oscar Hammerstein II que col·laborés amb ell i Hart. Durant les proves de By Jupiter de Rodgers i Hart el 1941, Hammerstein havia assegurat a Rodgers que si Hart no podia treballar, estaria disposat a prendre el seu lloc.Nolan, p. 1–25. Casualment el 1942, Hammerstein havia pensat a musicalitzar Green Grow the Lilacs , però quan es va apropar a Jerome Kern al respecte, aquest últim va declinar. Hammerstein es va assabentar que Rodgers buscava algú per escriure el llibret, i va aprofitar amb ganes l'oportunitat. Hart va perdre l'interès pel musical; va preferir els espectacles contemporanis i urbans que exhibissin la seva enginyosa escriptura lírica, i va trobar que els grangers i els vaquers de Green Grow the Lilacs eren curts i poc inspiradors. A més, en espiral descendent, consumit pel seu antic alcoholisme, Hart ja no tenia ganes d'escriure. Va emprendre unes vacances a Mèxic, aconsellant a Rodgers que Hammerstein seria una bona opció per a un nou col·laborador.Kantor i Malson, p. 196–202
Aquesta associació va permetre a Rodgers i Hammerstein seguir els seus mètodes d'escriptura preferits: Hammerstein va preferir escriure una lletra completa abans que es musiqués, i Rodgers va preferir posar lletres completes a la música. En les anteriors col·laboracions de Rodgers amb Hart, Rodgers sempre havia escrit la música primer, ja que Hart sense enfocament necessitava alguna cosa sobre la qual fonamentar les seves lletres. Entre els col·laboradors anteriors de Hammerstein hi havia els compositors Rudolf Friml, Herbert Stothart i Vincent Youmans, i Kern, que tots escrivien la música primer, per a la qual cosa Hammerstein va escriure leslletres. La inversió del paper en l'associació Rodgers i Hammerstein va permetre a Hammerstein elaborar les lletres en una part fonamental de la història perquè les cançons poguessin amplificar i intensificar la història en lloc de desviar-la. Mentre Rodgers i Hammerstein van començar a desenvolupar el nou musical, van acordar que les seves decisions musicals i dramàtiques serien dictades pel material d'origen, Green Grow the Lilacs, no per les convencions de comèdia musical. Els musicals d'aquella època presentaven grans produccions, actuacions novedoses i danses especials que paraven d'espectacle; els llibrets se centraven normalment en l'humor, amb poc desenvolupament dramàtic, puntuat amb cançons que efectivament aturaven la història durant la seva durada.Kenrick, John. "History of the Musical Stage, 1940s Part II: Oklahoma, OK!" Musicals101.com, accessed October 11, 2011
Repartiment i desenvolupament Entre les guerres mundials, els papers dels musicals solien ser ocupats per actors que podien cantar, però Rodgers i Hammerstein van optar, per contra, per cantants que poguessin actuar. Tot i que Theresa Helburn, codirectora del Theatre Guild, va suggerir a Shirley Temple com a Laurey i a Groucho Marx com a Ali Hakim, Rodgers i Hammerstein, amb el suport del director Rouben Mamoulian, va insistir que els intèrprets fossin més adequats per als papers. Com a resultat, no hi va haver estrelles a la producció, un altre pas inusual. La producció va ser coreografiada per Agnes de Mille (la primera vegada que va coreografiar un musical a Broadway), que va proporcionar una de les funcions més notables i duradores de l'espectacle: un final de ballet de primer minut de 15 minuts (sovint conegut com el ballet dels somnis) que representa la lluita de Laurey per avaluar els seus pretendents, Jud i Curly.
El primer títol que es va donar a l'obra va ser Away We Go! que va obrir les portes per la gira de proves al Shubert Theatre de en New Haven l'11 de març de 1943.Information on the tryout from Capa.com Les expectatives per al xou van ser baixos; Hammerstein havia escrit sis fracassos seguits i el programa no tenia el poder de cap estrella. El productor Mike Todd va sortir després del primer acte durant la prova i va dir: "Sense cames, sense bromes, sense possibilitat".<ref name="Heritage">Gordon, John Steele. [http://www.americanheritage.com/articles/magazine/ah/1993/1/1993_1_58.shtml Oklahoma'!'''] , accessed June 13, 2010</ref> Però Rodgers i Hammerstein confiaven. El públic de New Haven i Boston es va mostrar entusiasta, tot i que les crítiques només van ser justes. Dels canvis fets abans que l'espectacle anés a Broadway, dos resultarien significatius: l'addició del número musical show-stopping, "Oklahoma" i la decisió de tornar a titular el musical a partir d'aquest número.Hanff, Helene. "Excerpt ... Away We Go", Underfoot in Show Business, Harper i Row, 1962.
Todd s'havia equivocat; l'espectacle va obrir-se a Broadway per evitar la crítica, les entrades es van esgotar i va guanyar un premi Pulitzer especial."Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II for Oklahoma!", Pulitzer.org, 1944, accessed November 16, 2019 Brooks Atkinson escriure al The New York Times que el número inicial de l'espectacle, "Oh, What a Beautiful Mornin'", va canviar la història del teatre musical: "Després d'un vers com aquest, cantat a una melodia potent, les banalitats del l'antiga etapa musical es va fer intolerable ". El New York Post va ser l'únic diari important que va donar a Oklahoma! una revisió mixta. El seu crític va considerar que, tot i que les cançons eren prou agradables, sonaven molt semblants.Lewis, David H., Broadway musicals: A Hundred Year History, 2002, McFarland & Company, p. 35 La creativitat de l'espectacle va estimular els contemporanis de Rodgers i Hammerstein i va iniciar l'"Edat d'Or" del teatre musical americà.
Argument Acte I Al territori d'Oklahoma, el 1906, el vaquer Curly McLain espera un bon dia mentre visita la grangera Laurey Williams ("Oh, What a Beautiful Mornin'"). Ell i Laurey es burlen mútuament, mentre la seva tia Eller mira. Aquella nit hi haurà un ball, que inclou una subhasta de cistelles per dinar preparades per les dones locals per recaptar fons per a una escola. Cada home que guanyi una cistella dinarà amb la dama que la va preparar. Curly demana a Laurey que vagi amb ell, però ella s'hi nega, sentint que ha esperat massa temps. Per persuadir-la, diu que la portarà amb el millor carro que pugui comprar ("The Surrey with the Fringe on Top"), però ella es burla d'això fins que ell diu que s'ho ha inventat per tornar a ella. Ella s'enlaira, sense adonar-se que realment ha llogat un surrey així .
El solitari i pertorbat pagès Jud Fry s'ha obsessionat amb Laurey i li demana que balli. Ella accepta Curly molesta, tot i que té por de Jud. Mentrestant, el vaquer Will Parker torna d'un viatge a la moderna Kansas City i mostra els seus records ("Kansas City"). Va guanyar 50 dòlars1.400 dòlars avui a la fira, que, segons el pare de la seva nòvia Ado Annie, Andrew Carnes, és la quantitat que necessita per casar-se amb Ado Annie. Malauradament, va gastar tots els diners en regals per a ella i un per al seu pare: una petita meravella (un tub metàl·lic que s'utilitza per mirar imatges, però amb una fulla oculta a l'interior). Ell desconeix el seu secret mortal. Més tard, Ado Annie confessa a Laurey que, mentre Will estava fora, ha passat una molt de temps amb Ali Hakim, un venedor persa. Laurey diu que haurà de triar entre ells, però Ado Annie insisteix que els estima a tots dos ("I Cain't Say No").. Laurey i els seus amics es preparen, mentre que Gertie Cummings coqueteja amb Curly. Laurey nota i diu als seus amics que realment no li importa Curly ("Many a New Day").