El Temple del Cel o Altar del Cel (en xinès tradicional: 天壇; en xinès simplificat: 天坛; en pinyin: Tiāntán); és un complex imperial d'edificis religiosos dedicats al culte, situats al sud-est de Pequín, la capital xinesa. Era visitat pels emperadors de les dinasties Ming i Qing per a les cerimònies anuals de pregària al cel per a una bona collita. S'ha considerat com un temple taoista, encara que l'adoració xinesa del Cel és anterior a aquesta religió.
Característiques El complex es troba localitzat en un entorn de jardí, poblat per boscos de pi històrics, envoltat per un doble mur rectangular. El mur exterior només té diverses portes des de l'oest, en canvi l'interior consta de quatre accessos que s'obren en les quatre direccions. El traçat general, i també el de cada edifici, simbolitza la relació entre la terra i el cel, és a dir, entre el món dels humans i el món dels déus. Aquest tema se situa al centre de la cosmogonia xinesa, amb el rol principal de l'emperador en aquesta relació com a mitjancer entre ambdós. El monument passà a formar part del patrimoni de la UNESCO el 1998. Consta d'una superfície de 273 hectàrees, tot i que d'aquestes només una petita porció està dedicada a edificacions, la majoria l'ocupa la vegetació. En total hi ha un total de 92 edificis i 600 habitacles en tot el complex. El temple del cel està format per dos conjunts enllaçats per un camí sagrat, dels quals destaquen els edificis de la Volta Imperial del cel (al sud) i el Temple de la Pregària per les Bones Collites (al nord). Amb aquesta extensió és considerat el complex d'edificis sacrificials més complet i extens que existeix a la Xina i el complex d'edificis per dur a terme sacrificis al cel més gran del món.
Altres dinasties van construir altars per retre culte al cel, però aquest és sens dubte el més representatiu de l'antiga cultura de sacrificis xinesa, una peça mestra.
Història de la construcció L'anterior altar del cel i de la terra, l'original, va ser iniciat el 1406 i completat el 1420, durant el 18è any de regnat de l'emperador Yongle, de la dinastia Ming, al sud de la Ciutat Prohibida, obra del mateix emperador. El 1530 es va prendre la decisió d'ampliar el complex i separar els temples, passant a oferir sacrificis separats al cel i la terra, en l'època de l'emperador Jiajing, fet que va causar la construcció de l'Altar Circular per fer sacrificis dedicats especialment al cel i de l'Altar de la Pregària per les Bones Collites, construint el Temple de la Terra al nord de Pequín. El temple del cel i de la terra va ser renomenat com a Temple del Cel únicament. Aquest període va configurar l'aspecte actual del complex. Va ser durant la dinastia Qing que l'emperador Qianlong va reconstruir el complex i en va reforçar els murs, que actualment tenen una llargària de 5 km, formant el complex tal com s'entén avui en dia, juntament amb Guangxu. esquerra|miniatura|Mapa del complex del temple del cel. Tots els dissenys del parc, tant la cerimònia, els edificis, la situació o la música tocada en la cerimònia, mostren característiques de l'arquitectura tradicional xinesa, i es basen en relacions entre números i organització espacial, que representen la relació entre el cel i la terra, mediats per l'emperador i il·lustren la cosmogonia xinesa, part molt important pel desenvolupament de la civilització. Reflecteixen la creença de la forma rodona del cel i la quadrada de la terra, com es veu en el fet que la part nord pren forma circular, mentre que la situada al sud agafa forma quadrada, alternativament representant els dos components. D'altra banda, les plantes de la majoria d'edificis són circulars, com els altars, les teulades i altres elements, fet que recorda al cercle de la vida. Aquest complex ha tingut gran influència en l'arquitectura i es podria considerar com una legitimació de les dinasties xineses.
Edificis que el conformen Els edificis importants en l'arquitectura xinesa tradicional solien construir-se sobre una o diverses terrasses, per tal de distingir-se dels edificis menors. Aquest fet es veu reflectit al complex, format per diversos edificis, els tres principals construïts al mateix eix. miniatura|Altar circular i portes de pedra d'accés. L'estructura on es duia a terme la cerimònia i al que el terme "temple del cel" es refereix pròpiament és lAltar Circular, tot i que, com ja hem vist, s'ha acabat usant com a terme general per referir-se a tot el complex. Mesura 5m d'alçada i està construït sobre tres nivells de terrasses de roca de Fanshan, amb balustrades esculpides de marbre blanc, sota les quals se situen desaigues, rematats en forma de caps d'animals. Al centre de l'altar se situa una pedra circular que n'és el cor. Construït el 1530 i tornat a refer el 1749 després de la seva destrucció, està protegit per dos murs, un de circular interior, representant el cel, i un de quadrat extern, simbolitzant la terra. Aquests murs presenten una policromia vermella i estan coberts amb rajoles esmaltades de color púrpura, amb quatre accessos tant al mur rodó com al quadrat, cada un constant de tres portes Linxing de pedra, en les quatre direccions, que permeten la circulació. Aquest era el lloc on l'emperador retia culte al cel anualment i duia a terme sacrificis. Basava la seva geometria en el número nou (el més gran dels nombres imparells d'una sola xifra, atès que els nombres imparells eren considerats celestials, i el número de la força Yang), com es pot apreciar en el nombre de lloses que formen cada pis, sempre múltiples de nou, així com els esglaons entre cada nivell, simbolitzant els nous nivells del cel. Vist des de la muralla Zhaoheng al sud l'altar resta tant enlairat que la gent que s'hi situa sembla caminar pel cel.
El temple va haver de ser restaurat durant la dinastia Qing, sota el regnat de Qianlong, a causa de la seva destrucció durant la dinastia Ming. esquerra|miniatura|Portes del mur de l'Eco. La cort divina, situada al sud de l'Altar Circular, dins de la porta d'esmalt, inclou principalment el Mur de l'Eco, la Volta Imperial del Cel i els salons de l'est i oest, dues construccions respectivament. La Porta d'Esmalt és l'accés a la cort divina, anomenada així pels seus suports fets d'esmalt, un model únic a la Xina, i per les rajoles d'esmalt de color blau cel del mur de maons.
El Mur de l'Eco envolta la cort divina, amb unes condicions acústiques molt particulars, ja que a la paret es poden trobar tres pedres separades, que transmeten el so pel mur, aconseguint que dues persones allunyades entre si es puguin comunicar perfectament si se situen prop de les pedres. miniatura|Edifici del Temple del Cel. L'edifici imperial que té una gran importància al complex i es troba dins la cort divina és La volta imperial del Cel, cobert per una volta, més petit que el següent, l'Altar de les Pregàries per les Bones Collites, fet de fusta i maó. La seva funció principal era la conservació de les tauletes del déu suprem del cel i altres déus, que eren escortades a l'Altar Circular durant les cerimònies més importants. La seva teulada, coronat amb una esfera daurada a l'extrem de la cúpula, estava coberta per teules vidriades de color blau. Completat el 1530 i reconstruït vers 1752, té una planta circular de 15,6 metres de diàmetre. Tant l'estructura arquitectònica com els colors destaquen la importància del culte al cel. Vuit columnes interiors daurades, subjecten la "fang", biga grossa en forma de volta, amb motius de dracs i fènix que sosté a la vegada la cúpula, amb els mateixos motius, construint una organització molt complexa. L'artesanat de la volta té un gran valor, ja que es va reduint fins al medalló del fons, que representa un drac en espiral, i es considera un dels millors de l'arquitectura tradicional xinesa per la seva fina estructura; fou restaurat el 1974. Al centre del temple hi trobem un petit temple que guardava la tauleta del déu del cel, amb quatre plataformes de pedra a cada costat que custodiaven vuit tauletes dels avantpassats dels emperadors. Durant la cerimònia del cel es disposaven a l'Altar Circular i al acabar eren retornades a la volta. Dues Cambres situades enfront contenien diferents tauletes usades durant el culte. La de l'esquerra contenia tauletes dels déus dels elements bàsics, com de l'or, la fusta, l'aigua, el foc i la terra. La cambra de la dreta emmagatzemava les tauletes dels déus dels fenòmens naturals, tals com el vent, la pluja, els llamps o els trons. esquerra|miniatura|Saló de l'oest, que contenia les tauletes dels déus dels núvols, la pluja i el vent. Els salons de l'est i l'oest també es trobaven dins de la cort sagrada, amb parets grises, teules blaves i pilars pintats de vermell; aquests es reservaven per guardar tauletes d'altres déus inferiors. La sala de l'est guardava les del déu del sol, les cinc estrelles (Mercuri, Mart, Venus, Júpiter i Saturn) i una arada, entre d'altres objectes preciosos. Ara també preserva les obres de cera del culte del cel. El saló oest contenia les tauletes del déu dels núvols, la pluja i el vent. miniatura|Altar de les Pregàries per les Bones Collites. L'Altar de les Pregàries per les Bones Collites (Qinian) és l'edifici més conegut del complex, construït el 1420, basat en el model del temple del cel i de la terra de Nanjing, primerament anomenat "La Sala del Gran Sacrifici". Està situat al nord de la volta imperial i comunica amb el conjunt a través d'un pont, el camí diví. Darrere d'un pòrtic de maó trobem la porta per entrar a l'àrea del l'Altar de les Pregàries per les bones Collites, que se situa sobre una terrassa de sis metres d'alt de marbre blanc. Aquesta terrassa es divideix en tres nivells concèntrics amb balustrades rematades pel motiu del camí imperial repetit. Entre les escalinates del costat sud s'estén una llosa amb un relleu format per tres nivells: un drac a la part superior, un fènix al centre i núvols representats a la part inferior. Mesura aproximadament uns 38 metres d'alçada per 30 de diàmetre i va ser construït amb pilars de fusta sense utilitzar cap clau ni ciment. El temple té una coberta de triple aleró, fet de teules de ceràmica vidriada, que en un inici van ser construïdes de diferents colors, la més alta, blava representant el cel; la zona central, groga, símbol de l'emperador i fill del cel; i la més baixa, de color verd, simbolitzant la terra, amb la seva gent i tot allò situat per sota la sobirania del cel i del governant. Actualment, totes són de color blau des de l'última restauració de l'emperador Qianlong. A la teulada s'hi troben "fang" i l'ús de la tècnica "dou-gong", la col·locació en superposició de peces, anomenades "gong", de fusta, curtes i arquejades i alternativament sobresortint enfora, ja que se'ls hi intercalen peces quadrades que fan de coixí, "dou". Aquestes capes de "dou-gong" fan que els alerons es projectin cap enfora. Les portes i finestres estan pintades de color vermell potent i repletes de daurats decoratius. És fins i tot un pis més alta que el palau central de la ciutat prohibida. esquerra|miniatura|Llosa situada a l'escalinata sud de l'Altar, representant un drac. miniatura|Interior de l'Altar de les Pregàries per les Bones Collites. El seu interior imita l'estil dels antics palaus, conformat per tres cercles de columnes gegants de fusta: les 12 exteriors simbolitzen les 12 divisions del dia (tradicionalment dividit en grups de 2 hores), les 12 interiors representen els 12 mesos de l'any i les 4 centrals, de color vermell escarlata i motius de lotus, molt destacades entre el verdor de les bigues, simbolitzen les 4 estacions de l'any. En total els 24 pilars junts representen els 24 termes solars d'un any, que serveixen de guia per a l'agricultura, àmbit de molta importància en la societat de l'època. De fet, la majoria de símbols hi tenen relació, ja que el temple estava dedicat a les ofrenes al déu de les collites i l'agricultura.