Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 16 d'abril de 1889 - Corsier-sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot (en català, castellà, portuguès i francès), va ser actor, compositor, productor i director de cinema. És considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigia, escrivia els guions, componia la música i produïa les seves pròpies pel·lícules. Chaplin fou una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i va influir molt en altres actors. La seva vida artística va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins a gairebé la seva mort a l'edat de vuitanta-vuit anys. La seva vida va tenir molts alts i baixos, movent-se entre l'adulació i la controvèrsia.
El seu principal personatge era Charlot, conegut com The Tramp en el món anglòfon i Carlitos al Brasil. Charlot és un rodamon amb aires refinats de gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, unes sabates i uns pantalons balders, un barret fort i un bastó de bambú. La cara adornada amb un bigoti esquifit.
Biografia Infantesa i inicis Charles Chaplin va néixer a East Street, en un suburbi de Londres, a Walworth. Era fill de Charles Chaplin i Hannah Superior Harriett Hill. El pare fou un actor mediocre del teatre de varietats, amb una debilitat per l'alcohol, i la seva mare, actriu còmica. El matrimoni va acabar quan es va descobrir que Hannah enganyava el seu marit amb un altre cantant del music hall, Leo Dryden, amb el qual tingué un fill, Wheeler Dryden, fet que no es conegué fins molt més tard. La separació va tenir lloc un any després del naixement de Charles. El pare va intentar mantenir els seus fills, tant Charles com el seu germà petit Sydney Chaplin, de quatre anys, juntament amb la seva companya de pis. L'intent va fracassar i els dos nens van anar a viure amb la mare i van rebre deu xílings a la setmana per al seu manteniment. Per la precària situació financera de la família, Charles i el seu germà Sydney van passar dos anys entre la llar d'infants i les escoles per a orfes a Lambeth. El seu pare va morir quan Charlie tenia dotze anys, i sa mare, que patia trastorns mentals, va ser hospitalitzada en una institució a Croydon. Va passar els darrers set anys de la seva vida a Califòrnia, on va morir el 1928.
Els esdeveniments de la infantesa no impedeixen als petits Chaplin aprendre de la seva mare l'art de la cançó i el teatre. A la tendra edat de cinc anys fa les seves primeres passes a l'escenari. El 1896, durant una actuació en un teatre de varietats, Hannah va ser escridassada i es veié obligada a sortir de l'escenari. Per a substituir-la van fer sortir el petit Charlie, que obtingué un èxit moderat amb la interpretació d'una cançó popular del moment: E Dunno Where E Are.
miniatura|esquerra|Charlie Chaplin de jove. El 1898 es va traslladar a Manchester, a prop de Belle Vue. Aquí va anar a l'escola durant tres anys. Gràcies a les coneixences del seu pare, va entrar a formar part dels Eight Lancashire Lads, un grup de vuit nens prodigi, sota la direcció de William Jackson. Els vuit infants feien un ball amb esclops.La clog dance és una dansa ràpida d'origen irlandès, que es balla amb esclops de fusta.
El 1900, a l'edat d'onze anys, el seu germà li va aconseguir el paper d'un gat còmic en la pantomima de la Cinderella (Ventafocs), representada a l'hipòdrom de Londres, on també actuava el famós pallasso Marceline. En el mateix any, Sydney es va embarcar com a trompetista en un vaixell, fet que comportà que la cura de la mare recaigués en el petit Charlie. Malgrat la bona voluntat, la vida era molt dura, i Hannah va ser hospitalitzada amb un diagnòstic de depressió causada per mala nutrició.
El 1903 Charles rep un petit paper en Jim, the Romance of a Cockayne, gràcies al qual va obtenir la seva primera ressenya favorable en la premsa. Poc després rep el primer paper en el teatre: el de Billy en Sherlock Holmes, obra dirigida per Quentin McPherson, amb la qual inicià una llarga gira. Mentrestant el seu germà havia tornat a Londres i havia començat a treballar en el teatre. Gràcies a la millora de la situació econòmica, entre tots dos van ser capaços de treure sa mare de l'hospital, encara que poc després una nova recaiguda va determinar l'internament definitiu.
El 1904, a l'edat de quinze anys, Charles va ser un dels protagonistes de Peter Pan de James Matthew Barrie, obra que aconseguí un gran èxit.
Varietats amb Fred Karno Entre 1906 i 1907 Chaplin va treballar en El circ de Casey, una barreja de varietats i números de circ. L'experiència li va permetre familiaritzar-se amb el món del circ i unir-se a la companyia de Fred Karno, també gràcies al seu germà Sydney que ja hi treballava. El sou era de 3 lliures esterlines a la setmana i el debut va ser el 1906, amb el partit de futbol, en què Charlie representava un individu sense escrúpols que intenta drogar el porter rival abans del partit. El germà gran ideava la pantomima i Charlie la interpretava. Així Chaplin va aprendre l'art d'expressar-se sense paraules. De seguida aconseguí un gran èxit, al costat de Stanley Jefferson (més conegut com a Stan Laurel), un dels més apreciats de l'empresa.
A més del teatre, Chaplin es dedicava a córrer. Estava inscrit al club de corredors de Kennington i entrenava en les llargues distàncies. El 1908 també va tenir la idea de sumar-se a la marató olímpica a Londres, però va caure malalt.Charlie Chaplin, Opinioni di un vagabondo, a cura di Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 103 (en italià)
El 1909 l'empresa de Karno va començar la gira a l'estranger: en primer lloc a París i, dos anys més tard, als Estats Units. Chaplin va ser el primer comediant en A Night in an English Music Hall (Una nit en un Music Hall anglès), una obra de pantomima i dansa d'un sol acte. L'experiència dels Estats Units no fou especialment bona, però l'empresa va retornar l'any següent i aquesta vegada les coses van ser diferents: el gran èxit va ser, sobretot, gràcies al jove Charles, que era part important de l'empresa, tot i haver-s'hi incorporat recentment.
Chaplin va ser observat pel productor Mack Sennett, que el novembre de 1913 li va oferir un contracte per al cinema sota el segell Keystone. Era el primer contracte de Chaplin per a una pel·lícula. El sou era de 175 dòlars a la setmana.Charlie Chaplin, Opinioni di un vagabondo, a cura di Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 53. (en italià)
De còmic a celebritat: 1914 - 1919 miniatura|Kid Auto Races at Venice (1914), segon curtmetratge de Chaplin i debut en el paper de rodamon. Així va començar la carrera cinematogràfica de Charlie Chaplin, el Rodamon, que només en l'espai de cinc anys va conquerir un lloc d'honor en la història del setè art. El ràpid ascens de Chaplin des de 1914, quan va començar a aparèixer en el món del cinema amb el curtmetratge Per guanyar-se la vida, fins a 1919, any en què va fundar la United Artists Corporation (coneguda amb l'acrònim UA).
Per a la californiana Keystone, va participar en 35 curts l'any 1914. Com a virtuós de la pantomima, transmetia al públic una àmplia gamma d'emocions utilitzant els músculs facials, que dominava al màxim. El seu personatge era transgressor i gens convencional.
El 2 de febrer del 1914 es va vestir amb uns pantalons i una jaqueta, unes botes i un barret fort que ni eren seus ni eren de la seva talla. Com a bastó va utilitzar una canyeta de bambú i es va col·locar un petit bigotet. Així va néixer el seu personatge Charlot, que el faria mundialment famós.
La primera vegada que Chaplin es posà les sabates de Charlot és en el curtmetratge Kid Auto Races at Venice. El desembre de 1915, es va traslladar a Chicago, on va treballar per a Essanay en catorze produccions. Essanay se'l va guanyar oferint-li un salari setmanal de 1.250 dòlars. Amb una popularitat més gran, va arribar a la Mutual Films, amb la qual Chaplin rodà dotze curts més: Charlot va ser mosso, milionari, paleta i aturat. L'audiència l'estimava per la humanitat que emanava amb les seves històries.
L'any 1916 Charlie Chaplin era un actor que guanyava més de 600.000 dòlars per any.Charlie Chaplin, Interviews with filmmakers, de Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 44. (en anglès) Va tenir una relació amb Edna Purviance, de 19 anys i, entre 1916 i 1923, la va fer ser protagonista d'unes 35 pel·lícules. Tots dos van viure una intensa i agitada vida emocional, en la qual va sobreviure l'amistat després de l'amor (1918) i de la carrera artística d'ella, escurçada pels excessos de l'alcohol. Chaplin li va donar una paga com a actriu fins a la seva mort.
Amb la Mutual Film va realitzar dotze pel·lícules produïdes en el període 1916-1917 (un dels més feliços de la seva carrera). Chaplin, que no arribava encara als trenta, va participar i dirigir gairebé un centenar de curtmetratges en l'arc de cinc anys. Chaplin no projectava sobre paper cap dels seus gags i encara menys assajava cap de les escenes de les seves historietes. Aconseguia mantenir en el cap una pel·lícula sencera, i explicar-la als actors en el rodatge, al mateix temps que filmaven.Charlie Chaplin, Interviews with filmmakers, de Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 79. (en anglès)
El 1918 va decidir treballar amb la First National, amb la qual va fer deu pel·lícules, fins al 1923). La First National, gràcies a la intervenció del seu germà Sydney, ara el seu manàger, va arribar a pagar-li un milió de dòlars, quantitat que cap actor no havia guanyat mai.
Charlie Chaplin, juntament amb alguns companys de feina com Mary Pickford, Douglas Fairbanks i David Wark Griffith, el 1919 va fundar la United Artists Corporation. Des de llavors només s'ocupà de cada fase de la producció de les seves pel·lícules, envoltat per un grup de lleials i competents empleats, entre els quals destaca Alfred Reeves, anglès com ell, gerent de l'empresa de Karno, que en la UA va assumir el paper director de producció.
A un moment professionalment feliç, no correspon, però, una vida privada serena. Fins i tot el "matrimoni reparador", amb Mildred Harris, de disset anys, va portar-li greus problemes. El desafortunat naixement del primer fill, greument malformat i que només va sobreviure tres dies, no va contribuir, per descomptat, a millorar una relació que va acabar en divorci.
Grans èxits miniatura|esquerra|Chaplin amb Jackie Coogan en The Kid. El 1921 Chaplin va treballar en la pel·lícula que el va consagrar definitivament com a gran estrella. L'obra mestra va ser The Kid (El vailet), que Chaplin va dirigir i interpretar i en la qual el petit actor Jackie Coogan va debutar. El seu personatge, conegut com a Charlot, es va convertir en un símbol universal de la individualitat indestructible, que triomfa contra l'adversitat.
En el mateix any, Chaplin va tornar a la seva pàtria després d'onze anys d'absència. A Londres, va fer una visita als districtes de Lambeth, Kennington i Elephant and Castle per a retrobar-se amb llocs que de petit li eren familiars.
De 1923 al 1952 Chaplin va treballar constantment per a la United Artists, rodant les vuit pel·lícules més importants de la seva carrera. El primer treball va ser A Woman of Paris ("Una dona de París"), que és la primera pel·lícula en què no figura com a intèrpret (tot i que es va reservar una petita aparició en el paper de porter). La pel·lícula, encara que fou molt apreciada per la crítica, no va tenir l'èxit esperat de públic, però més endavant va ser reconeguda com una obra mestra en la història de la cinematografia. La quimera de l'or (The Gold Rush), de 1925, és considerada per molts una de les seves obres més reeixides. La producció de la pròxima pel·lícula, The Circus, de 1928, va ser pertorbada pels problemes sorgits en la vida privada: el seu divorci de Lita Grey, de vint anys, amb qui s'havia casat quatre anys abans.
miniatura|Chaplin, ca. 1920.