miniatura|Cursa de sidecars a l'Illa de Man (2010) El motociclisme de velocitat, conegut també simplement com a velocitat, és una modalitat de motociclisme consistent a disputar curses de circuit de curta durada en què els pilots han de completar un nombre determinat de voltes en el mínim temps possible. N'hi ha diverses variants basades en el tipus de motocicleta que s'hi fa servir, però totes tenen en comú el fet de disputar-se sobre superfície pavimentada i consistir en proves de velocitat. Així doncs, entren dins aquesta modalitat les curses basades en la producció en sèrie, com ara les de ciclomotors i les d'escúters, les de Superbike, Superstock i Supersport (que es disputen amb versions modificades de motocicletes de carretera disponibles al mercat), i les més conegudes de totes, els Grans Premis de velocitat. No es consideren com a motociclisme de velocitat, però, les competicions de resistència, ja que tot i celebrar-se també en circuits asfaltats i emprar-s'hi la mateixa tècnica de conducció, el plantejament i desenvolupament de les curses canvia totalment en cercar-s'hi la resistència de pilot i màquina més que no pas la velocitat punta.

Pel que fa a la manifestació més coneguda d'aquesta modalitat, els Grans Premis de velocitat, aquests es disputen tant en motocicleta com en sidecar, essent l'única diferència entre l'una i l'altra variant el fet que en les competicions de sidecars les motocicletes en duen un d'incorporat i hi participen equips formats per parelles de passatger i copilot. Als Grans Premis hi corren motocicletes dissenyades específicament per a les curses, que no estan a l'abast del públic en general ni poden ésser conduïdes legalment per la via pública.

El Campionat del Món

El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat (en anglès: Road Racing World Championship Grand Prix), més conegut com a "Campionat del Món de Motociclisme" o "Mundial de Velocitat" simplement, és la competició principal d'aquesta modalitat. Actualment es divideix en tres classes o categories: MotoGP, Moto2 i Moto3, en què les motocicletes que hi corren fan servir motors de quatre temps. Al llarg de la seva història, el campionat ha inclòs les categories de 50cc, 80cc, 125cc, 250cc, 350cc i 500cc per a les motos, i de 350cc i 500cc per als sidecars. Durant un temps, a més, existí un Campionat reservat a motocicletes de 750 cc, anomenat Fórmula 750.

miniatura|La cursa de sidecars del Dutch TT de El mundial consta d'esdeveniments repartits pels cinc continents, anomenats Grans Premis, dins els quals s'han vingut disputant tradicionalment diverses curses, una per a cada categoria de motocicleta (basant-se en la cilindrada del motor), i una altra per als sidecars. Pel que fa al calendari de curses, la , per exemple, constava de 18 Grans Premis celebrats entre els mesos de març i novembre en un total de 15 estats (dos dels quals, als Països Catalans: el Gran Premi de Catalunya i el de la Comunitat Valenciana).

L'any , la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) organitzà la primera edició d'aquest campionat. Actualment, Dorna Sports n'és propietària dels drets comercials, mantenint-se la FIM com a ens sancionador esportiu. Els equips estan representats per la International Road Racing Teams Association (IRTA) i els fabricants per la Motorcycle Sport Manufacturers Association (MSMA). Aquestes quatre entitats (FIM, Dorna, IRTA i MSMA) conformen la Comissió de Grans Premis (Grand Prix Commission), encarregada de determinar les reglamentacions i modificacions en la normativa. En cas d'empat, Dorna disposa d'un vot de qualitat, i pel que fa als casos de modificacions tècniques, la MSMA pot promulgar unilateralment o vetar els canvis per unanimitat entre els seus membres.

Els Grans Premis

Les curses puntuables per al Campionat del Món, anomenades Grans Premis, es componen d'un o dos dies d'entrenaments i qualificació, durant els quals es programen diverses sessions (lliures i oficials) on els pilots miren d'assolir la volta al circuit més ràpida possible per a sortir com més endavant millor a la cursa, que es disputa l'endemà de la qualificació. Pel que fa a la cursa, a diferència del Campionat del Món de Superbike, on se'n corren dues a cada esdeveniment, al mundial de velocitat se'n disputa només una per categoria a cada Gran Premi.

miniatura|esquerra|Dani Pedrosa provant l'Honda de MotoGP a Malàisia el 2007 La graella de sortida conté uns 20 corredors i es compon de tres columnes en el cas de MotoGP (quatre per a les categories de Moto2 i Moto3). Les posicions dins la graella es decideixen en ordre descendent a partir dels temps marcats en les tandes de qualificació, el més ràpid a la pole position (la primera posició) i la resta cap enrere. Les curses duren aproximadament 45 minuts i es disputen d'una tacada, sense entrar a boxes per a reposar combustible o pneumàtics.

El , s'introduí una nova reglamentació flag-to-flag ("de bandera a bandera") a MotoGP. Anteriorment, si començava a ploure enmig d'una cursa iniciada en sec, tant els corredors com els organitzadors podien aturar-la ("bandera vermella") i després tornar-la a iniciar o bé continuar amb pneumàtics per a pluja. A partir d'aleshores, si plou es mostra bandera blanca, indicant que els pilots poden aturar-se a boxes, si volen, per a canviar la moto per una altra d'idèntica però amb pneumàtics diferents (ja siguin intermedis o slicks) i amb altres subtils diferències, com ara rotors de fre d'acer i diferents pastilles de fre, en comptes dels discos i les pastilles de carboni que es munten a les motos "seques". El motiu és que els frens de carboni s'han d'escalfar per a funcionar correctament, i l'aigua els refreda massa. La suspensió també es "suavitza" una mica a la moto per a pluja.

Les caigudes durant les curses són sovint de dues menes: per baix,Ibbott 2010: «La caída por debajo» p. 148-149 amb el pilot més o menys seguint la trajectòria de la moto, i per dalt -les més perilloses-, amb el pilot expulsat per damunt la màquina.Ibbott 2010: «La caída por encima» p. 152-154 L'augment de l'ús del sistema de control de la tracció ha fet minvar la freqüència de les caigudes per dalt. Quan un pilot cau, el comissari de pista més proper oneja una bandera groga per a prohibir el pas per aquella zona; al mateix temps es mostra una bandera groga immòbil al revolt anterior. Si un pilot accidentat no pot ser evacuat de la pista de manera segura, la cursa s'atura amb bandera vermella.

Categories A continuació es mostren les especificacions dels aspectes principals de cada categoria.

MotoGP

La categoria reina del motociclisme de velocitat, MotoGP, substitueix des del a la històrica dels 500cc. Inicialment, es va permetre als fabricants de triar entre motors de dos temps fins a 500 cc o de quatre fins a 990 cc. El , la cilindrada màxima dels motors es reduí a 800 cc per un mínim de 5 anys (sense reduir per això les restriccions de pes existents), i de cara a la temporada es tornà a augmentar, aquest cop a 1.000 cc. Els motors poden tenir fins a 4 cilindres i un diàmetre de 81 mm.

Moto2

La nova classe Moto2, amb motors de 600cc i 4 temps, substituí a partir del a l'antiga de 250cc i 2 temps. Els motors són produïts per Honda, els pneumàtics per Dunlop i l'electrònica la subministren només productors autoritzats per la FIM, amb un cost màxim de 650 euros per equipament. S'hi prohibeixen els frens de fibra de carboni i només se n'hi permeten d'acer. Això sí, no hi ha limitacions pel que fa al xassís.

Moto3

La nova classe Moto3, amb motors de 250cc i 4 temps, substituí a partir del 2012 a l'antiga de 125cc i 2 temps. Aquesta classe es limita a motors amb un sol cilindre i un diàmetre màxim de 81 mm. El pes total mínim de motocicleta i conductor és de 148 kg. Els pilots no poden tenir més de 28 anys, 25 si són wild-cards ("comodins", pilots convidats per l'organització) o acabats de contractar i participen per primera vegada al mundial.

Reglamentacions El 2005, la capacitat del dipòsit de benzina es reduí de dos litres, quedant en un total de 24, i s'establí la norma 2.10.5 que prohibeix el refredament artificial del combustible de les motos. Des d'aleshores, el combustible no pot estar a menys de 15 °C de la temperatura ambient. Això es va fer per a evitar l'augment artificial de potència que provocava el fet d'augmentar la densitat del combustible tot refredant-lo. El 2006, la capacitat del dipòsit de benzina es tornà a reduir de dos litres, quedant en un total de 22 D'ençà de 2007 i durant un període mínim de 5 anys, la FIM prohibí els motors de 2 temps a MotoGP i limità els motors a 800cc i quatre temps, amb la capacitat màxima del dipòsit de 21 litres.

Especificacions del motor Configuració: V2, V4 o 4 en línia (categoria MotoGP); 4 en línia (Moto2); monocilíndric (Moto3). Cilindrada: 1.000 cc (MotoGP); 600 cc (Moto2); 250 cc (Moto3). Cicle del motor: 4 temps (d'ençà de 2012, totes les categories). Vàlvules: 16 vàlvules (MotoGP i Moto2); 4 vàlvules (Moto3). Distribució: Arbre de lleves (DOHC), 4 vàlvules per cilindre. Combustible: Sense plom, 100 octans (qualsevol mena de combustible). Alimentació: Injecció. Aspiració: Motor d'aspiració natural. Potència: 240 CV (MotoGP); més de 150 CV (Moto2). Lubricació: Càrter humit. Màxim de revolucions: 17.500 - 18.000 rpm. Velocitat màxima: 349 km/h (MotoGP). Refrigeració: Bomba d'aigua individual.

Pneumàtics El 2007 les noves regulacions de MotoGP limitaren el nombre de pneumàtics a fer servir durant els entrenaments, qualificacions i cursa a un màxim de 31 per pilot (14 d'anteriors i 17 de posteriors). El 2008 les regles tornaren a ser modificades per a permetre més pneumàtics per cap de setmana de curses, deixant-los en 40 (18 d'anteriors i 22 de posteriors). De cara al 2009, 2010 i 2011, la FIM vam designar com a proveïdor de pneumàtics a Bridgestone (Michelin deixà de subministrar-ne a MotoGP). Bridgestone proporciona 4 diferents tipus de pneumàtics anteriors, 6 de posteriors i un tipus per a mullat per a la temporada sencera. Per a cada Gran Premi, aquest proveïdor en proporciona només 2 tipus d'anteriors i posteriors. Per tal de garantir la imparcialitat, els pneumàtics s'assignen als corredors a l'atzar.

Banderes de senyalització Les banderes de senyalització es fan servir durant la cursa per tal d'advertir els corredors d'incidències i perills eventuals. Les més conegudes són aquestes:Egea 2000: «El lenguaje de las banderas» p. 39

BanderaSignificat 24px|border|Bandera groga Groga Si es manté fixa, indica perill. Si es mostra agitada, avisa que cal estar preparat per a aturar-se aviat. 24px|border|Bandera groga amb franges vermelles verticals Groga amb franges vermelles verticals   Precaució, oli a la pista. 24px|border|Bandera blanca Blanca Avisa de la presència d'un cotxe oficial o una ambulància a la pista. 24px|border|Bandera verda Verda El perill ha passat i la pista ha quedat lliure. 24px|border|Bandera negra Negra Obliga a aturar-se al pilot a qui s'ensenya. El motiu més habitual és la conducció perillosa. 24px|border|Bandera vermella Vermella Cal aturar-se tot d'una. Quelcom greu obliga a aturar la cursa.

Sistema de puntuació

La posició final dels pilots a la cursa determinarà els punts assolits que computen per al campionat. La puntuació que s'aplica actualment als Grans Premis puntuables per al Campionat del Món és la següent:

Posició 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Punts 25 20 16 13 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

Història