La malaltia del virus Ebola (també febre hemorràgica de l'Ebola,Amb pronúncia plana i, per tant, sense accent, segons el Cercaterm del TERMCAT. Vegeu l'entrada corresponent a "Ebola" al seu web EVD o EHF, segons les inicials en anglès), o simplement Ebola, és una malaltia dels éssers humans i altres primats causada per ebolavirus. Els signes i símptomes solen començar entre dos dies i tres setmanes després de contraure el virus com a febre, mal de coll, dolors musculars, i mal de cap. Llavors apareixen vòmits, diarrea i erupció que generalment segueixen, juntament amb la disminució de la funció del fetge i els ronyons. En aquest moment algunes persones comencen a sagnar tant interna com externament. La malaltia té un alt risc de mort, matant a entre 25 per cent i el 90 per cent dels infectats amb el virus, amb una mitjana cap a 50 per cent. La mort es dona sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids, i en general es produeix 6-16 dies després que apareguin els símptomes.
El primer brot documentat d'Ebola va succeir el 1976 en l'antic Zaire (actualment República Democràtica del Congo), on es van detectar 318 casos i 280 morts amb una taxa de mortalitat del 88%. Aquest brot va ser causat pel virus Ebola-Zaire, una de les soques més epidèmiques i mortals de la història. Els brots de les febres hemorràgiques víriques tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%.
El virus es propaga per contacte directe amb sang o altres líquids corporals d'un infectat humà o un altre animal. La infecció amb el virus també pot ocórrer per contacte directe amb un objecte o superfície recentment contaminats. La propagació de la malaltia a través de l'aire no s'ha documentat en el medi natural. L'EBOV es pot propagar pel semen o llet materna durant diverses setmanes o mesos després de la recuperació. Els ratpenats de la fruita d'Àfrica es creu que són el suport normal en la naturalesa, capaços de propagar el virus sense ser afectats per ell. Els éssers humans s'infecten per contacte amb els ratpenats o amb un animal viu o mort que ha estat infectat pels ratpenats. Després de produir-se la infecció humana, la malaltia també pot disseminar-se entre les persones. Altres malalties, com la malària, el còlera, la febre tifoide, la meningitis i altres febres hemorràgiques víriques poden semblar-se a la malaltia de l'Ebola. Les mostres de sang s'assagen per ARN viral, anticossos virals o per al mateix virus per confirmar el diagnòstic.
El control dels brots requereix serveis mèdics coordinats, juntament amb un cert nivell de compromís amb la comunitat. Els serveis mèdics inclouen: la ràpida detecció dels casos de la malaltia, el rastreig de contactes dels que han estat en contacte amb persones infectades, l'accés ràpid als serveis de laboratori, cura i maneig dels que estan infectats i la disposició adequada dels morts a través de la incineració o l'enterrament. la prevenció inclou la limitació de la propagació de malalties d'animals infectats als éssers humans. Això es pot fer pel maneig de carn d'animals silvestres potencialment infectats només amb roba protectora i per la cocció a fons abans del seu consum. també inclou l'ús de roba protectora adequada i rentada de mans quan s'està al voltant d'una persona amb la malaltia. Les mostres de líquids corporals i teixits de persones amb la malaltia han de ser manejats amb precaució especial.
Cap tractament específic ni vacuna per al virus està disponible al mercat, tot i que s'estan estudiant una sèrie de tractaments potencials. Els esforços per ajudar a les persones infectades són de suport; que inclouen ja sigui la teràpia de rehidratació oral (begudes lleugerament ensucrades i aigua salada) o l'administració de líquids per via intravenosa, així com tractament dels símptomes. Aquesta atenció de suport millora dels resultats. La malaltia de l'Ebola va ser identificada per primera vegada el 1976 en una zona del Sudan (ara part del Sudan del Sud), i al Zaire (avui República Democràtica del Congo). La malaltia generalment es presenta en brots en les regions tropicals de l'Àfrica sudsahariana. Durant el 2013, l'Organització Mundial de la Salut va comunicar un total de 1.716 casos en 24 brots. El major brot fins a la data és l'epidèmia en curs a l'Àfrica occidental, que se centra a Guinea, Sierra Leone i Libèria.
Signes i símptomes miniatura|Diagrama dels símptomes de la febre hemorràgica de l'Ebola miniatura|esquerra|Micrografia electrònica del virus de l'Ebola El període entre l'exposició al virus i l'aparició de símptomes (període d'incubació) és d'entre 2 a 21 dies. Molt sovint és entre 4 a 10 dies. No obstant això, les recents estimacions basades en models matemàtics prediuen que al voltant del 5% dels casos pot trigar més de 21 dies en desenvolupar-se.
Els símptomes solen començar amb una etapa semblant a una grip sobtada caracteritzada per cansament, febre, debilitat, pèrdua de gana, dolor muscular, dolor en les articulacions, mal de cap i mal de coll. La febre sol ser superior a 38,3 ° C (100,9 ° F). Això és sovint seguit de vòmits, diarrea i dolor abdominal. A continuació, es pot produir dificultat per respirar i dolor al pit, juntament amb inflor, mal de cap i confusió. En aproximadament la meitat dels casos, la pell pot desenvolupar una erupció maculopapular (una àrea vermella plana coberta de petites protuberàncies), que pot ser vista de 5 a 7 dies després de l'inici dels símptomes.
En alguns casos, es pot produir una hemorràgia interna i externa. Això comença típicament cinc a set dies després dels primers símptomes. Totes les persones infectades mostren certa disminució de la coagulació de la sang. S'ha informat en el 40-50 per cent dels casos de sagnat de les mucoses o dels llocs de puncions d'agulla. Això pot provocar el vòmit de sang, tos amb sang o sang a la femta. Les hemorràgies a la pell pot crear petèquies, púrpura, equimosi o hematomes (especialment al voltant dels punts d'injecció d'agulla). També es pot produir el sagnat en la part blanca dels ulls. El sagnat abundant és poc freqüent, i si es produeix, en general es troba dins del tracte gastrointestinal.
La recuperació pot començar entre 7 i 14 dies després de l'inici dels símptomes. La mort, si es produeix, es dona normalment de 6 a 16 dies des de l'inici dels símptomes i és sovint a causa de la baixa pressió sanguínia per la pèrdua de líquids. En general, el sagnat sovint indica un pitjor resultat, i aquesta pèrdua de sang pot causar la mort. La gent sovint es troba en estat de coma, prop del final de la vida. Els que sobreviuen sovint tenen continu dolor muscular i a les articulacions, inflamació del fetge, disminució de l'audició, i poden tenir símptomes del cos com ara sensació de cansament, debilitat continuada, disminució de la gana i dificultat per tornar al pes anterior a la malaltia. A més es desenvolupen anticossos contra l'Ebola que duren com a mínim 10 anys, però no és clar si són immunes a les infeccions repetides. Si algú sobreviu a l'Ebola, ja no pot transmetre la malaltia.
Causa
EVD (Ebola virus disease, en anglès) en els éssers humans és causada per quatre dels cinc virus del gènere Ebolavirus. Els quatre són virus de Bundibugyo (BDBV, de l'anglès), virus de Sudan (SUDV, de l'anglès), virus del Bosc de Taï (TAFV, de l'anglès) i un simplement anomenat virus de l'Ebola (EBOV, anteriorment virus Ebola Zaire). L'EBOV, ebolavirus de l'espècia del Zaire, és el més perillós dels virus coneguts causant de l'EVD, i és responsable de la major quantitat de brots. El cinquè virus, el virus Reston (RESTV, de l'anglès), no es creu que causi malalties en els éssers humans, però ha causat malalties en altres primats. Tots els cinc virus estan estretament relacionats amb els marburgvirus.El virus d'Ebola es va introduir en la població humana a conseqüència d'un contacte estret amb la sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals d'animals infectats.
Transmissió miniatura|upright=1.8|Cicles vírics del virus Ebola Entre les persones, la malaltia d'Ebola s'estén només per contacte directe amb la sang o els líquids corporals d'una persona que ha desenvolupat símptomes de la malaltia. Els líquids corporals que poden contenir virus ebola inclouen saliva, moc, vòmit, excrements, la suor, les llàgrimes, la llet materna, l'orina i el semen. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que només les persones que estan molt malaltes poden transmetre la malaltia d'Ebola a la saliva, i el conjunt de virus no s'ha informat que es transmeti a través de la suor. La majoria de les persones transmeten el virus a través de la sang, excrements i vòmit. Els Punts d'entrada per al virus inclouen el nas, la boca, els ulls, ferides obertes, talls i abrasions. L'Ebola es pot propagar a través de gotes grans; tanmateix, es creu que això passa només quan una persona està molt malalta. Pot passar si una persona és esquitxada amb gotes. El contacte amb superfícies o objectes contaminats pel virus, en particular les agulles i xeringues, també pot transmetre la infecció. El virus és capaç de sobreviure en objectes durant unes poques hores en un estat sec i pot sobreviure durant uns dies dins dels líquids corporals.
El virus de l'Ebola pot ser capaç de persistir per fins a 8 setmanes en el semen dels supervivents després que s'hagin recuperat, el que podria conduir a infeccions a través de les relacions sexuals. L'Ebola també es pot transmetre per la llet materna de les dones després de la recuperació, i és no es coneix quan és segur alletar de nou. En cas contrari, les persones que s'han recuperat no són infeccioses.
El potencial per a les infeccions generalitzades en els països amb sistemes mèdics capaços d'observar els procediments d'aïllament mèdics correctes es considera baix. En general, quan algú té símptomes de la malaltia, és incapaç de viatjar sense assistència.
Els cadàvers romanen infecciosos; per tant, les persones que manipulen restes humans en les pràctiques com els rituals funeraris tradicionals o processos més moderns com ara embalsamament es troben en risc. El 69% dels casos d'infeccions d'Ebola a Guinea durant el brot de 2014 es creu que han estat contagiat a través de la protecció (o per inadequadament protegits) en entrar en contacte amb cadàvers infectats durant certs rituals funeraris de Guinea.
Els treballadors de la salut que tracten a les persones infectades es troben en major risc de ser infectats pel virus. El risc augmenta quan aquests treballadors no tenen roba de protecció adequada, com màscares, bates, guants i protecció per als ulls; no ho usen correctament; o gestionen roba contaminada incorrectament. Aquest risc és particularment comú en algunes parts d'Àfrica, on els sistemes de salut funcionen malament i on la malaltia es presenta principalment. La transmissió nosocomial també ha passat en alguns països africans com a resultat de la reutilització d'agulles. Alguns centres d'atenció de la salut que atenen les persones amb la malaltia no tenen aigua corrent. En els Estats Units la propagació a dos treballadors metges que tracten a pacients infectats ha provocat crítiques a la formació i als procediments inadequats.
Transmissió per aire De la transmissió d'humà a humà del virus d'Ebola per l'aire no s'ha informat durant els brots de la febre hemorràgica i la transmissió per l'aire només s'ha demostrat en molt estrictes condicions de laboratori, i només dels porcs als primats, però no dels primats als primats. La propagació del virus per l'aigua o els aliments, amb excepció de la carn de caça, tampoc s'ha observat. No s'han notificat propagació per moscards o altres insectes.