Els Jocs Universitaris o Universíades són competicions esportives internacionals que reuneixen esportistes universitaris de tot el planeta. Les Universíades són organitzades per la Federació Internacional d'Esports Universitaris (FISU). La seva bandera té una U d'universitat i cinc estrelles amb els colors olímpics. El juliol de 2020 fou adoptat com a nom oficial de la competició FISU World University Games.
Els esports que es practiquen als Jocs Universitaris d'estiu són: futbol, salts, atletisme, basquetbol, gimnàstica, esgrima, lluita, tir, waterpolo, taekwondo, tennis, voleibol, vela i natació. Pel que fa a les Universíades d'hivern es practiquen: esquí alpí, esquí de fons, salts amb esquís, combinada nòrdica, biatló, planxa de neu, patinatge artístic, patinatge de velocitat i hoquei sobre gel.
Competicions predecessores miniatura|Partit de futbol durant el 3r Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants. miniatura|Universíada de 1989. miniatura|Universíada de 2011. miniatura|Cerimònia d'obertura de la Universíada d'estiu 2017. La idea d'una competició esportiva internacional mundial entre estudiants-atletes és anterior a la formació de 1949 de la Federació Internacional d'Esport Universitari (FISU), que ara acull la Universiada, i fins i tot a la primera edició dels Jocs Mundials Universitaris de 1923. El defensor de la pau anglès Hodgson Pratt va ser un dels primers defensors d'aquest esdeveniment, proposant (i aprovant) una moció al Congrés Universal de la Pau de 1891 a Roma per crear una sèrie de conferències internacionals d'estudiants, a diferents ciutats d'acollida rotatives, amb activitats com l'art i l'esport. Això no va succeir, però un esdeveniment similar es va crear a Alemanya el 1909 en forma de lOlímpia Acadèmica. Es van celebrar cinc edicions entre 1909 i 1913, totes elles amb seu a Alemanya seguint la cancel·lació d'un esdeveniment amb seu a Itàlia.Bell, Daniel (2003). Encyclopedia of International Games. McFarland and Company, Inc. Publishers, Jefferson, North Carolina. .
A principis del , Jean Petitjean de França va començar a intentar organitzar uns "Jocs Olímpics Universitaris". Després de discutir amb Pierre de Coubertin, el fundador dels Jocs Olímpics moderns, Petitjean es va convèncer de no utilitzar la paraula "Olímpic" en el nom del torneig. Petitjean, i més tard la Confederation Internationale des Etudiants (CIE), van ser els primers a construir una sèrie d'esdeveniments internacionals, començant amb els Campionats Internacionals d'Universitats de 1923. Això va ser seguit pel canvi de nom a Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu de 1924 un any més tard, i es van celebrar dues edicions més el 1927 i el 1928. Un altre canvi de nom va donar lloc als Jocs Universitaris Internacionals de 1930. Els Jocs Universitaris Internacionals del CIE es van celebrar quatre vegades més a la dècada de 1930 abans de la seva darrera edició el 1947.World Student Games (pre-Universiade). GBR Athletics. Consulta 2010-12-10.FISU History . FISU. Consulta 2014-12-09.
Un altre organisme, la Lliga Nacional-Socialista d'Estudiants Alemanys (NSDStB) va organitzar uns jocs universitaris alternatius el 1939 a Viena, a l'Alemanya post Anschluss. L'inici de la Segona Guerra Mundial va cessar totes les principals activitats esportives internacionals dels estudiants i les conseqüències també van provocar una divisió dins el moviment, ja que el CIE es va dissoldre i van sorgir organitzacions rivals. La Unió Internacional d'Estudiants (UIE) va incorporar uns jocs esportius universitaris al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants de 1947 a 1962, incloent-hi uns jocs separats no oficials el 1954. Aquest esdeveniment principalment destinat als països d'Europa de l'Est.World Student Games (UIE). GBR Athletics. Consulta 2014-12-09.
Després del tancament del CIE i de la creació dels primers jocs organitzats per la UIE, la FISU va néixer el 1949 i va celebrar el seu propi primer gran esdeveniment esportiu estudiantil el mateix any en forma de la Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu de 1949. La Setmana de l'Esport es va celebrar cada dos anys fins al 1955. Igual que els jocs anteriors del CIE, els esdeveniments de la FISU eren inicialment competicions esportives dirigides per Occident.
La divisió entre la FISU, en gran part d'Europa occidental, i la UIE d'Europa de l'Est, finalment va començar a dissipar-se amb una participació més àmplia als Jocs Universitaris Mundials de 1957. Aquest esdeveniment no va ser organitzat directament per cap dels dos grups, sinó que va ser organitzat per Jean Petitjean a França (que es va mantenir neutral en la divisió), però hi van participar totes les nacions respectives dels grups. LUniversiada organitzada per la FISU es va convertir en la successora directa d'aquesta competició, mantenint el format biennal a la Universiada inaugural de 1959. No va ser fins als Jocs Mundials Universitaris de 1957 que la Unió Soviètica va començar a competir en esdeveniments FISU. Aquell mateix any, la que abans havia estat una competició europea es va convertir en una de veritablement global, amb la inclusió del Brasil, el Japó i els Estats Units entre les nacions competidores. L'augment de la participació finalment va portar a l'establiment de l'Universiada com el principal campionat mundial d'esport estudiantil.
Proves no reconegudes oficialment per la FISU: Edició Any Event Organitzador Seu 1 1923 Campionats Internacionals d'Universitats CIE París 2 1924 Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu CIE Varsòvia 3 1927 Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu CIE Roma 4 1928 Campionats del Món d'Estudiants d'Estiu CIE París 5 1930 Jocs Universitaris Internacionals CIE Darmstadt 6 1933 Jocs Universitaris Internacionals CIE Torí 7 1935 Jocs Universitaris Internacionals CIE Budapest 8 1937 Jocs Universitaris Internacionals CIE París 9 1939 Jocs Universitaris Internacionals CIE Montecarlo 10 1939 Jocs Universitaris Internacionals NSDStB Viena 11 1947 Jocs Universitaris Internacionals CIE París 12 1947 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Praga 13 1949 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Budapest 14 1949 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU Merano 15 1951 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Berlín Est 16 1951 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU Luxemburg 17 1953 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Bucarest 18 1953 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU Dortmund 19 1955 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Varsòvia 20 1955 Setmana Internacional de l'Esport Universitari d'Estiu FISU Sant Sebastià 21 1957 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Moscou 22 1957 Jocs Mundials Universitaris PUC París 23 1959 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Viena 24 1962 Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants UIE Hèlsinki
Edicions de les Universíades d'estiu Edició Any Seu Països Esportistes Esports Proves Líder medaller 1 1959 Torí45 985 7 60 2 1961 Sofia32 1270 9 68 3 1963 Porto Alegre27 917 9 70 4 1965 Budapest32 1729 9 74 5 1967 Tòquio30 937 10 83 6 1970 Torí40 2080 9 82 7 1973 Moscou72 2765 10 111 8 1975 Roma38 450 1 38 9 1977 Sofia78 2939 10 101 10 1979 Ciutat de Mèxic85 2974 10 97 11 1981 Bucarest86 2912 10 133 12 1983 Edmonton73 2400 10 118 13 1985 Kobe106 3949 11 123 14 1987 Zagreb122 6423 12 139 15 1989 Duisburg79 1785 4 66 16 1991 Sheffield101 3346 11 119 17 1993 Buffalo118 3582 12 135 18 1995 Fukuoka118 3949 12 144 19 1997 Sicília122 3582 10 129 20 1999 Palma114 4076 12 142 21 2001 Beijing165 6757 12 170 22 2003 Daegu174 7180 13 189 23 2005 Esmirna133 7816 14 195 24 2007 Bangkok150 6093 15 236 25 2009 Belgrad145 5379 15 203 26 2011 Shenzhen165 7999 24 306 27 2013 Kazan162 7966 27 351 28 2015 Gwangju142 7432 21 274 29 2017 Taipei145 7377 22 272 30 2019 Nàpols112 5971 18 220 31 2021 Chengdu1165893 18 269 – 2023 IekaterinburgCancel·lat per la invasió russa d'Ucraïna del 2022. 32 2025 Rin-Ruhr113 6233 18 264 33 2027 Chungcheong 17 34 2029 Raleigh-Durham 17
Edicions de les Universíades d'hivern Edició Any Seu Països Esportistes Esports Proves Líder Medaller 1 1960 Chamonix16 151 5 13 2 1962 Villars22 273 6 12 3 1964 Špindlerův Mlýn21 285 5 15 4 1966 Sestriere29 434 6 19 5 1968 Innsbruck26 424 7 23 6 1970 Rovaniemi25 421 7 24 7 1972 Lake Placid23 351 7 25 8 1975 Livigno15 143 2 13 9 1978 Špindlerův Mlýn21 260 7 16 10 1981 Jaca28 394 7 19 11 1983 Sofia28 535 7 21 12 1985 Belluno34 538 7 30 13 1987 Štrbské Pleso21 596 6 25 14 1989 Sofia21 681 8 40 15 1991 Sapporo34 668 8 40 16 1993 Zakopane41 6688 36 17 1995 Jaca41 765 9 35 18 1997 Muju-Jeonju48 877 9 51 19 1999 Poprad-Vysoké Tatry40 926 8 52 20 2001 Zakopane41 1.007 9 52 21 2003 Tarvisio46 1.266 10 59 22 2005 Innsbruck-Seefeld50 1.449 11 68 23 2007 |Torí48 1.638 11 72 24 2009 Harbin44 1.545 12 81 25 2011 Erzurum52 1.593 11 66 26 2013 Trentino 50 1.698 12 79 27 2015 Štrbské Pleso-Osrblie Granada43 1.546 11 68 28 2017 Almaty57 1.620 12 85 29 2019 Krasnoyarsk58 1.692 11 76 30 2021 LucernaCancel·lat per la pandèmia de la COVID-19. 31 2023 Lake Placid 46 1.417 12 85 32 2025 Torí 54 1.503 11 90 33 2027 Changchun 13 108
Referències
Enllaços externs
Lloc web oficial de la FISU
Categoria:Jocs esportius