La guerra asimètrica és aquella guerra que es dona entre bel·ligerants el poder militar relatiu dels quals, o l'estratègia o tàctiques, difereixen significativament.

miniatura|Soldats estonians de la coalició internacional a l'Iraq duent a terme una patrulla als carrers de Bagdad (febrer del 2005)

La guerra asimètrica pot descriure un conflicte en què els recursos de dos bel·ligerants difereixen en essència i en el combat, interaccionen i tracten d'explotar les debilitats característiques dels altres. Aquests combats impliquen sovint estratègies i tàctiques de guerra no convencional, en les que els combatents més febles intenten utilitzar l'estratègia per compensar les seves mancances en quantitat o qualitat.Aquestes estratègies poden no necessàriament ser militaritzades. Aquesta definició contrasta amb la guerra simètrica, en el qual dos contendents tenen poder i els recursos militars similars i es basen en tàctiques que són similars en general, que difereixen només en detalls i l'execució.

El terme també s'utilitza sovint per descriure el que també s'anomena "guerra de guerrilles", "insurgència", "terrorisme", "contrainsurgència", i "contraterrorisme", el conflicte essencialment violent entre un militar formal i un informal, un oponent, menys equipat i recolzat, amb menys recursos humans però resistent.

Concepte El concepte de guerra asimètrica fou analitzat en detall per Sunzi al en la seva cèlebre obra L'Art de la Guerra

A continuació, el concepte es va estendre mitjançant Wesley Clark, el general estatunidenc durant l'operació de l'OTAN a Kosovo, en un article sobre la Intifada, escrit per a Time Magazine.

En general, la guerra asimètrica és una guerra dels febles contra els forts, amb un objectiu col·lateral feble i sense defenses, com el fill al pare o la població i l'administració civil envers una autoritat contestada amb els seves forces policials i militars. El que la diferencia d'una guerra dissimètrica, del fort al feble, amb objectius militars en les operacions militars.

La guerra asimètrica es representa millor pel binomi terrorisme i propaganda.

Els objectius en el punt de mira poden ser les institucions governamentals i llurs representants els que estiguin en el punt de mira (com la Resistència a França durant l'ocupació alemanya), o en alguns casos, la població civil per al país que es troba en la posició de superioritat militar (com ara palestins a Israel).

La guerra asimètrica no necessàriament es troba delimitada al territori d'un Estat, sinó que pot incloure a tot el món, allà on estigui representat el país objectiu de l'atac.

Per a un desenvolupament d'una visió europea del tema, vegeu especialment el llibre La guerre asymétrique ou la défaite du vainqueur.Jacques Baud et Christine Lorin de Grandmaison, La guerre asymétrique ou la défaite du vainqueur, Éditions du Rocher, 2003, El fenomen dels conflictes asimètrics estaria menys lligat a la distinció de les guerres entre Estats i altres poders que pel recurs a l'ús de mitjans de comunicació d'un dels actors del conflicte.

Referències

Vegeu també Guerra judicial

Categoria:Ciència militar Categoria:Moviments de resistència