Sant Andreu de la Serreta, antigament Sant Andreu de Farners, és un nucli situat al nord-est del municipi de Capolat (Berguedà) i està format per l'església de Sant Andreu, catalogada com a bé cultural d'interès local, i la veïna masia de la Serreta.
Història i descripció Església La primera referència documental és al capbreu de rendes de la falsa acta de consagració de la Seu d'Urgell, redactada al . Els registres de la cúria ducal de Cardona identifiquen la quadra de Farners i la seva església com a parròquia del terme casteller de Capolat, a la zona oriental de l'actual municipi. Al , era sufragània de Sant Martí de Capolat, juntament amb Sant Quintí de Travil, i actualment resta sense culte.
L'església primitiva, de finals del , tindria una coberta d'embigat de fusta i un absis possiblement quadrangular o trapezoïdal. Als segles es construiria l'absis actual i s'alçarien i regruixarien els murs laterals de la nau per tal de construir-hi una volta de canó. En aquesta època es va construir la sagristia, que va quedar ensorrada al , quan es va tapiar la porta de comunicació a l'església. Probablement, també se'n van rejuntar els murs interiors i se'n va refer la coberta.
És un temple de petites dimensions d'una sola nau amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular amb volta de quart d'esfera, gairebé tan ample com la nau i sense cap ornamentació. Actualment, la coberta és de teula àrab i l'aparell és força desigual: mentre els murs de la nau són de pedres més o menys planes, llargues i trencades a cop de maceta, els de l'absis són de carreus grans, uniformes i disposats en filades regulars. A l'absis s'obren dues finestres: una al centre, actualment tapiada per dintre, i l'altra al costat de migjorn. Ambdues són de pedra tosca i doble esqueixada i tenen una llinda retallada en un arc de mig punt.
Al mur de migdia i als peus de la nau s'obre la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat, construïda probablement al , igual que el mur de ponent. Aquest presenta una espitllera de pedra tosca i un campanar d'espadanya amb dues obertures. A la banda de tramuntana hi ha adossada l'antiga sagristia, comunicada amb l'església a través d'una porta actualment tapiada.
El cementiri parroquial és un recinte de planta irregular i els murs de tanca, d'uns 50 cm de gruix, s'adossen a l'església en dos llocs: un al costat de la porta i l'altre al centre de l'absis.
Masia Originalment s'anomenava mas de la Serra i el 1404 apareix documentat Jaume Serra, probablement habitant o propietari de la masia. El 1597, Arnau Trella comprà la propietat a Joan Coma, i el 1710 va passar a mans de Josep de Martín i Descatllar, baró del castell de Balsareny. A finals del va passar a mans de Pere Vars i, al , a Ramon Vila i Casals. A mitjans d'aquest segle el propietari era Josep Trasserra.
Com altres nuclis del Berguedà, Sant Andreu de la Serreta va patir un abandonament progressiu a mitjans del , però la masia no va ser abandonada, ja que va passar a mans de propietaris que la mantenen per a ús ocasional o agrícola.
El conjunt està format per la casa principal (), la pallissa-corral i les corts-femer (). La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. Està formada per tres crugies paral·leles i coberta a dues vessants amb el carener orientat de nord a sud. A la façana principal, orientad a migdia hi ha tres portes, una per a cada crugia, amb brancals de maó massís i llinda de fusta, essent la central la principal. A sobre hi ha tres finestres a diferents alçades de mides i formes diferents. En canvi, a la façana de tramuntana hi ha tres finestres iguals alineades al mateix nivell i una més petita sota el carener.
La pallissa es troba a ponent i també té planta rectangular, dues plantes nivells i coberta a un sol vessant inclinada cap a tramuntana. El costat sud està obert i hi ha dues fileres de quatre pilars de càrrega cada una. Les parets estan fetes de maó sense arrebossar.
Al costat de llevant hi ha les corts-femer. És un edifici adossat a un marge i té dues plantes, cadascuna dividida en dos espais. A la planta baixa hi ha el femer, amb coberta de volta de rajola amb arcs torals i llunetes a les obertures. Té dues portes al mur de migdia amb brancals i arc rebaixat de rajola plana amb una petita cornisa també de rajola. Al pis superior hi havia l'espai destinat al bestiar, amb diferents corts en paral·lel i un passadís al costat de tramuntada. A l'altre espai hi havia les fogaines. Just a sota de la coberta del costat de migdia hi ha una filera de tres finestres de mida semblant. Al mur de tramuntana hi ha dues portes rectangulars que donen accés al pis superior, amb brancals i llinda de rajola plana.
Referències
Vegeu també
Torre dels Marquesos d'Alòs
Serreta Serreta Serreta Serreta