AO, MBE, també coneguda com a Margaret Smith Court, és una tennista retirada australiana número 1 mundial. Els seus títols es divideixen entre l'Era Open i l'etapa amateur.
En tennis va acumular 24 títols individuals de Grand Slam en la seva carrera, més que cap altra jugadora a la història, i se la considera una de les grans tennistes de tota la història. Va esdevenir la primera tenista de l'Era Open, només darrera de Maureen Connolly, en guanyar els quatre Grand Slams individuals en un mateix any natural. A banda també va guanyar 19 títols de Grand Slam en dobles femenins i 21 més en dobles mixts, un total de 64 títols de Grand Slam. És una dels tres tennistes que ha completat el "Grand Slam Boxed Set" que consisteix en guanyar tots els títols de Grand Slam (individuals, dobles i dobles mixts), però és l'única que ho ha completat en dues ocasions. Destaca el seu rendiment en l'Open d'Austràlia, on va guanyar onze títols individuals i va establir el rècord que més títols en un sol torneig, però aquest registre fou superat l'any 2019 per Rafael Nadal que va guanyar dotze títols de Roland Garros.
Tot i que va créixer com a catòlica, des del 1991 és ministra de l'Església Pentecostal Cristiana a Perth (Austràlia).Brian Baxter, "Margaret Court's Word of Faith", The Skeptics, Vol 27 No 3, Spring 2007. És molt crítica amb el col·lectiu LGBTIQ, i sovint en fa declaracions en contra.
Biografia Filla de Lawrence Smith i Catherine Beaufort, era la petita de quatre germans: Kevin, Vincent i June Shanahan. Tot i ser esquerrana, va aprendre a jugar amb la mà dreta. Es va casar amb Barry Court l'any 1967, fill de Charles Court, que fou Premier of Western Australia. El matrimoni va tenir quatre fills, els tres primers mentre era en actiu i va retornar al circuit amb èxit després de la maternitat.
El gener de 2003, el complex Melbourne Park on es disputa l'Open d'Austràlia va reanomenar la pista 1 «Margaret Court Arena», la segona pista en importància del complex. Tanmateix, degut a les seves declaracions contra el col·lectiu LGBT, diverses associacions i tennistes han demanat el canvi de nom.
Va créixer en una família catòlica romana però a mitjans de la dècada del 1970 es va començar a interessar per l'Església Pentecostal Cristiana. L'any 1991 fou ordenada Ministra Pentecostal independent i va fundar el Ministeri Margaret Court, i el 1995 va fundar l'església pentecostal Victory Life Centre a Perth.Victory Life Centre També té un xou televisiu titulat A Life of Victory els diumenges en el Australian Christian Channel. Pel seu rol com a ministre religiós, la seva doctrina bíblica va en contra dels drets de la comunitat LGBT i dels casaments entre homosexuals a Austràlia. Per aquest motiu ha tingut diversos enfrontaments contra les tennistes homosexuals Billie Jean King, Rennae Stubbs i Martina Navrátilová.
El seu personatge apareix en la pel·lícula Battle of the Sexes (2017) interpretada per Jessica McNamee.
Torneigs de Grand Slam Individual: 29 (24−5) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador a 1. 1960 Australian Championships Jan Lehane 7−5, 6−2 a 2. 1961 Australian Championships Jan Lehane 6−1, 6−4 a 3. 1962 Australian Championships Jan Lehane 6−0, 6−2 a 4. 1962 Internationaux de France Lesley Turner Bowrey 6−3, 3−6, 7−5 a 5. 1962 US Championships Darlene Hard 9−7, 6−4 a 6. 1963 Australian Championships Jan Lehane 6−2, 6−2 a 7. 1963 Wimbledon Billie Jean Moffitt 6−3, 6−4 1. 1963 US Championships Maria Bueno 5−7, 4−6 a 8. 1964 Australian Championships Lesley Turner Bowrey 6−3, 6−2 2. 1964 Wimbledon Maria Bueno 4−6, 9−7, 3−6 a 9. 1964 Internationaux de France Maria Bueno 5−7, 6−1, 6−2 a 10. 1965 Australian Championships Maria Bueno 5−7, 6−4, 5−2, ret. 3. 1965 Internationaux de France Lesley Turner Bowrey 3−6, 4−6 a 11. 1965 Wimbledon Maria Bueno 6−4, 7−5 a 12. 1965 US Championships Billie Jean Moffitt 8−6, 7−5 a 13. 1966 Australian Championships Nancy Richey Renúncia 4. 1968 Australian Championships Billie Jean King 1−6, 2−6 a 14. 1969 Open d'Austràlia Billie Jean King 6−4, 6−1 a 15. 1969 Roland Garros Ann Haydon-Jones 6−1, 4−6, 6−3 a 16. 1969 US Open Nancy Richey 6−2, 6−2 a 17. 1970 Open d'Austràlia Kerry Melville Reid 6−1, 6−3 a 18. 1970 Roland Garros Helga Niessen Masthoff 6−2, 6−4 a 19. 1970 Wimbledon Billie Jean King 14−12, 11−9 a 20. 1970 US Open Rosemary Casals 6−2, 2−6, 6−1 a 21. 1971 Open d'Austràlia Evonne Goolagong Cawley 2−6, 7−6, 7−5 5. 1971 Wimbledon Evonne Goolagong Cawley 4−6, 2−6 a 22. 1973 Open d'Austràlia Evonne Goolagong Cawley 6−4, 7−5 a 23. 1973 Roland Garros Chris Evert 6−7, 7−6, 6−4 a 24. 1973 US Open Evonne Goolagong Cawley 7−6, 5−7, 6−2
Dobles femenins: 33 (19−14) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador 1. 1960 Australian Championships Lorraine Coghlan Robinson Maria Bueno Christine Truman Janes 2−6, 7−5, 2−6 a 1. 1961 Australian Championships Mary Carter Reitano Mary Bevis Hawton Jan Lehane 6−4, 3−6, 7−5 2. 1961 Wimbledon Jan Lehane Billie Jean Moffitt Karen Hantze Susman 3−6, 4−6 a 2. 1962 Australian Championships Robyn Ebbern Darlene Hard Mary Carter Reitano 6−4, 6−4 3. 1962 Internationaux de France Justina Bricka Sandra Reynolds Price Renee Schuurman Haygarth 4−6, 4−6 a 3. 1963 Australian Championships Robyn Ebbern Jan Lehane Lesley Turner Bowrey 6−1, 6−3 4. 1963 Internationaux de France Robyn Ebbern Ann Haydon-Jones Renee Schuurman Haygarth 5−7, 4−6 5. 1963 Wimbledon Robyn Ebbern Maria Bueno Darlene Hard 6−8, 7−9 a 4. 1963 US Championships Robyn Ebbern Maria Bueno Darlene Hard 4−6, 10−8, 6−3 6. 1964 Australian Championships Robyn Ebbern Judy Tegart Dalton Lesley Turner Bowrey 4−6, 4−6 a 5. 1964 Internationaux de France Lesley Turner Bowrey Norma Baylon Helga Schultze 6−3, 6−1 a 6. 1964 Wimbledon Lesley Turner Bowrey Billie Jean Moffitt Karen Hantze Susman 7−5, 6−2 7. 1964 US Championships Lesley Turner Bowrey Billie Jean Moffitt Karen Hantze Susman 6−3, 2−6, 4−6 a 7. 1965 Australian Championships Lesley Turner Bowrey Robyn Ebbern Billie Jean Moffitt 1−6, 6−2, 6−3 a 8. 1965 Internationaux de France Lesley Turner Bowrey Françoise Dürr Janine Lieffrig 6−3, 6−1 8. 1966 Australian Championships Lesley Turner Bowrey Carole Caldwell Graebner Nancy Richey 4−6, 5−7 a 9. 1966 Internationaux de France Judy Tegart Dalton Jill Blackman Fay Toyne 4−6, 6−1, 6−1 9. 1966 Wimbledon Judy Tegart Dalton Maria Bueno Nancy Richey 3−6, 6−4, 4−6 a 10. 1968 US Open Maria Bueno Billie Jean King Rosemary Casals 4−6, 9−7, 8−6 a 11. 1969 Open d'Austràlia Judy Tegart Dalton Billie Jean King Rosemary Casals 6−4, 6−4 10. 1969 Roland Garros Nancy Richey Ann Haydon-Jones Françoise Dürr 0−6, 6−4, 5−7 a 12. 1969 Wimbledon Judy Tegart Dalton Patricia Hogan Peggy Michel 9−7, 6−2 11. 1969 US Open Virginia Wade Françoise Dürr Darlene Hard 6−0, 4−6, 4−6 a 13. 1970 Open d'Austràlia Judy Tegart Dalton Karen Krantzcke Kerry Melville Reid 6−3, 6−1 a 14. 1970 US Open Judy Tegart Dalton Rosemary Casals Virginia Wade 6−3, 6−4 a 15. 1971 Open d'Austràlia Evonne Goolagong Cawley Jill Emmerson Lesley Hunt 6−0, 6−0 12. 1971 Wimbledon Evonne Goolagong Cawley Billie Jean King Rosemary Casals 3−6, 2−6 13. 1972 US Open Virginia Wade Françoise Dürr Betty Stöve 3−6, 6−1, 3−6 a 16. 1973 Open d'Austràlia Virginia Wade Kerry Harris Kerry Melville Reid 6−4, 6−4 a 17. 1973 US Open Virginia Wade Billie Jean King Rosemary Casals 3−6, 6−3, 7−5 a 18. 1973 Roland Garros Virginia Wade Françoise Dürr Betty Stöve 6−2, 6−3 14. 1975 Open d'Austràlia Olga Morozova Evonne Goolagong Cawley Peggy Michel 6−7, 6−7 a 19. 1975 US Open Virginia Wade Billie Jean King Rosemary Casals 7−5, 2−6, 7−6
Dobles mixts: 25 (21−4) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador a 1. 1961 US Championships Bob Mark Darlene Hard Dennis Ralston Renúncia a 2. 1962 US Championships Fred Stolle Lesley Turner Bowrey Frank Froehling III 7−5, 6−2 a 3. 1963 Australian Championships Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey Fred Stolle 6−4, 6−4 a 4. 1963 Internationaux de France Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey Fred Stolle 6−1, 6−2 a 5. 1963 Wimbledon Ken Fletcher Darlene Hard Bob Hewitt 11−9, 6−4 a 6. 1963 US Championships Ken Fletcher Judy Tegart Dalton Ed Rubinoff 3−6, 8−6, 6−2 a 7. 1964 Australian Championships Ken Fletcher Jan Lehane Mike Sangster 6−4, 6−4 a 8. 1964 Internationaux de France Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey Fred Stolle 6−3, 4−6, 8−6 1. 1964 Wimbledon Ken Fletcher Lesley Turner Bowrey Fred Stolle 4−6, 4−6 a 9. 1964 US Championships John Newcombe Judy Tegart Dalton Ed Rubinoff 10−8, 4−6, 6−3 a 10. 1965 Australian Championships John Newcombe Robyn Ebbern Owen Davidson Final no disputada, títol compartit a 11. 1965 Internationaux de France Ken Fletcher Maria Bueno John Newcombe 6−4, 6−4 a 12. 1965 Wimbledon Ken Fletcher Judy Tegart Dalton Tony Roche 12−10, 6−3 a 13. 1965 US Championships Fred Stolle Judy Tegart Dalton Frank Froehling III 6−2, 6−2 a 14. 1966 Wimbledon Ken Fletcher Billie Jean King Dennis Ralston 4−6, 6−3, 6−3 2. 1968 Australian Championships Allan Stone Billie Jean King Dick Crealy Renúncia a 15. 1968 Wimbledon Ken Fletcher Olga Morozova Alex Metreveli 6−1, 14−12 a 16. 1969 Open d'Austràlia Marty Riessen Ann Haydon-Jones Fred Stolle Final no disputada, títol compartit a 17. 1969 Roland Garros Marty Riessen Françoise Dürr Jean Claude Barclay 6−3, 6−2 a 18. 1969 US Open Marty Riessen Françoise Dürr Dennis Ralston 7−5, 6−3 a 19. 1970 US Open Marty Riessen Judy Tegart Dalton Frew McMillan 6−4, 6−4 3. 1971 Wimbledon Marty Riessen Billie Jean King Owen Davidson 6−3, 2−6, 13−15 a 20. 1972 US Open Marty Riessen Rosemary Casals Ilie Năstase 6−3, 7−5 4. 1973 US Open Marty Riessen Billie Jean King Owen Davidson 3−6, 6−3, 6−7 a 21. 1975 Wimbledon Marty Riessen Betty Stöve Allan Stone 6−4, 7−5
Carrera esportiva Va començar a jugar amb vuit anys i va aconseguir el primer títol de Grand Slam amb divuit. Va esdevenir la primera tennista australiana en guanyar un títol de Grand Slam fora del seu país quan el 1962 va guanyar a França i els Estats Units. Es va retirar temporalment després de disputar Wimbledon de 1966, i va aprofitar per casar-se amb Barry Court. Va tornar al circuit el 1968, i el 1970 va completar el Grand Slam pur en guanyar tots quatre títols de Grand Slam el mateix any. L'any següent va cedir la final de Wimbledon davant Evonne Goolagong Cawley quan ja estava embarassada del seu primer fill, Daniel, que va néixer al març de 1972. Només va estar apartada del circuit mig any i va tornar per disputar el US Open. La seva fill Marika va néixer el 1974 i va tornar a jugar abans de finalitzar l'any. Posteriorment es va perdre el 1976 per estar embarassada del tercer fill, i va tornar al circuit a principis de 1977, però pocs mesos després es va retirar definitivament quan es va assabentar que estava embarassada per quarta ocasió.
És una de les tres tennistes que ha completat el «boxed set» de Grand Slams, és a dir, ha guanyat les dotze proves de Grand Slam que es disputen, els tres esdeveniments dels quatre torneigs de Grand Slam (individual, dobles i dobles mixts). Aquesta fita la comparteix amb Doris Hart i Martina Navrátilová, però Court és l'única que ho ha aconseguit en dues ocasions, una durant l'era amateur i una altra en l'Era Open.
El seu domini durant la dècada del 1960 i principis del 1970 fou aclaparador. Durant la seva trajectòria va disputar 47 torneigs de Grand Slam en categoria individualment, en 29 va disputar la final, en 36 les semifinals i en 43 els quarts de final. En la darrera etapa entre 1969 i 1973 va guanyar 11 dels 16 torneigs de Grand Slam que va disputar. Va guanyar 62 finals de les 85 finals de Grand Slam que va disputar amb un percentatge total 72,9% de victòries (82,8% individual, 57,6% en dobles femenins i 82,6% en dobles mixts). Va realitzar el Grand Slam pur individual (1970) i en dobles mixts (1963, 1965).