o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó«Alfonso II el Casto, hijo de Petronila y Ramón Berenguer IV, nació en Huesca en 1157;». Cfr. Josefina Mateu Ibars, María Dolores Mateu Ibars, Colectánea paleográfica de la Corona de Aragon: Siglo IX-XVIII, Universitat Barcelona, 1980, p. 546. Miroslav MAREK. <genealogy.euweb.cz> en aragonès Alifonso,Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa en occità Anfós i en llatí IldefonsusSignum + Ildefonsi Dei gracia regis Aragone, comitis Barchinone et marchionis Provincie; Arxiu Jaume I: Tractat de Castro Verdejo signat per Alfons VIII de Castella i Alfons II d'Aragó, relatiu al castell i ciutat d'AlbarracínDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; ), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196). Més endavant esdevingué comte de Rosselló (des del 1172) i de Ribagorça (des del 1192). Fou també comte de Gavaldà, vescomte de Milhau i vescomte de Carlat (entre 1167-1168) i comte de Provença (entre 1167-1173). Començà a regnar a l'edat de 5 anys i en regnà 34; morí a l'edat de 39 anys.Com a rei d'Aragó i comte de Barcelona És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i, en part (probablement les entranyes, separades segons un ús habitual en alguns llocs llavors), a Santa Maria de Vilabertran.
Llinatge Fou fill i successor de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Per línia paterna era net de Ramon Berenguer III i Dolça de Provença, i per línia materna de Ramir II d'Aragó i Agnès de Peitieu. Fou germà dels comtes Ramon Berenguer IV de Provença i Sanç I de Provença. Alfons I el Cast fou la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d'Aragó.
Descendents El 30 de gener de 1159 s'acordà el seu casament amb Mafalda de Portugal, però el matrimoni no es pogué celebrar per mort de la infanta portuguesa aquell mateix 1159. El 18 de gener de 1174 es casà amb Sança de Castella (1154-1208) a la catedral de Sant Salvador de Saragossa; d'aquest matrimoni nasqueren: l'infant Pere d'Aragó (1174-1213), rei d'Aragó i comte de Barcelona; la infanta Constança d'Aragó (v. 1179-1222), casada el 1198 amb Eimeric I d'Hongria i el 1210 amb Frederic II d'Alemanya; l'infant Alfons d'Aragó (1180-1209), comte de Provença; la infanta Elionor d'Aragó (1182-1226), casada el 1202 amb Ramon VI de Tolosa; la infanta Sança d'Aragó (1186-v. 1241), casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa; l'infant Sanç d'Aragó, mort jove; l'infant Ramon Berenguer d'Aragó, mort jove; l'infant Ferran d'Aragó (1190-1248), abat de Mont Aragón; la infanta Dolça d'Aragó (1192-?), monja del monestir de Sixena.
Lloc i data de naixement miniatura|Testament de la reina Peronella, (4 d'abril del 1152) realitzat quan tenia 16 anys i estava de part: «iacens et in partu laborans apud Barchinonam, concedo, dono et firmiter laudo infanti meo qui est ex utero meo» La data de naixença d'Alfons II d'Aragó ha estat motiu de controvèrsia a causa del fet que dos documents assenyalen dates diferents i que els fills de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó apareixen anomenats de diferents maneres al llarg del temps.
El setembre del 1137, el rei Ramir II d'Aragó donava a Ramon Berenguer IV la seva filla en matrimoni en els capítols matrimonials de Barbastre a fi de concebre un successor comú. Tretze anys després, el setembre del 1150 i quan Peronella arribà als 14 anys, l'edat mínima canònica per a poder contraure matrimoni, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó es casaren a Lleida.
1150, agost; Lleida. Ramon Berenguer IV ∞ Peronella RamiresUbieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; El nacimiento y el nombre de Alfonso II de Aragón . l'infant Pere (1152- abans de 1158) . l'infant Ramon, (1157-1196); després «Alfons», rei d'Aragó i comte de Barcelona. . l'infant Pere (1158-1181); després «Ramon Berenguer», comte de Cerdanya i de Provença. . la infanta Dolça (1160-1198) . l'infant Sanç (1161-1223); comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló
Prenent com a base el testament de Peronella de 1152 que aquesta dictà jaient enmig del part en un lloc a prop de Barcelona: «iacens et in partu laborans apud Barchinonam»,Publicat per Pròsper Bofarull a Codoin, Vol. 3-4, pàg. 202 l'historiador aragonès Jerónimo Zurita proposà (1562-1580)Anales de la Corona de Aragón, llibre II, cap XX. que qui havia nascut en aquest part del 4 d'abril del 1152 havia estat el futur rei Alfons II d'Aragó. A partir d'aleshores aquesta data de naixença atribuïda a Alfons esdevingué tradicional en tota la historiografia posterior, especulant-se que el lloc proper a Barcelona podria ser Sant Pere de Vilamajor.
miniatura|Carta de l'abat de Sant Ponç de Tomeres (1 a 25 de març de 1157): «ipso anno quando dompna regina peperit filium suum Adefonsum in civitate Oscha» El 1951, però, el també historiador aragonès Antonio Ubieto Arteta posà en dubte la data de naixença d'Alfons II basant-se en una carta de donació de l'abat de Sant Ponç de Tomeres (Llenguadoc), l'escatocol de la qual afirmava que havia estat redactada l'any en què havia nascut Alfons: «Facta carta era Mª. Cª. LXXXXª. VIª., regnante Raimundo Berengario in Aragone et in Superarbio et in Ripacurcia et in Barchinona, ipso anno quando dompna regina peperit filium suum Adefonsum in civitate Oscha». Ubieto, per tant, deduí que el fill nascut del primer part de Peronella el 1152 seria l'infant Pere, que hauria mort poc després, i basant-se en la carta de l'abat de Sant Ponç, datava el naixement d'Alfons II entre l'1 de març i el 25 del 1158.
Però, el 1954, novament un altre historiador aragonès, Jaime Caruana Gómez Barreda, impugnà la teoria d'Antonio Ubieto al·legant que en l'abdicació de la reina Peronella (1164) en favor del seu fill primogènit Alfons, s'especifica que el seu pare l'havia anomenat Ramon «dono et laudo et concedo tibi, dilecto filio meo Ildefonso, regi aragonensi et comiti barchinonensi, qui in testamento eiusdem viri mei vocaris Raimundus», i assenyalant així mateix que en les clàusules del tractat de Lleida (maig del 1157) es pactava el casament del fill primogènit de Ramon Berenguer IV, i que en el tractat d'Haxama del febrer del 1158 s'especificava que Ramon era el fill primogènit de Ramon Berenguer IV: «Raimundo primogenito, filio dicti comitis». Aquests dos documents posaven en evidència que el fill a qui Ramon Berenguer IV anomenava Ramon i després fou anomenat Alfons havia nascut abans del maig del 1157, i que per tant la teoria d'Ubieto, que el feia néixer entre l'1 i el 25 de març del 1158, era incorrecta. Finalment, Jaime Caruana proposava la teoria que Alfons II d'Aragó hauria nascut entre l'1 i el 25 de març del 1154 (data equivalent al 1192 de l'era hispànica i el 1153 del còmput de l'encarnació utilitzats aleshores) aportant com a prova documental el Chronicon Dertusense, que assenyala que el rei Alfons nasqué en aquesta data: «Era M.C.X.C.II, anno M.C.L.III, in mense martio natus est Ildefonsus Rex».
Davant l'evidència de l'error comès, Antonio Ubieto redactà un nou treball el 1956,Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 180; El nacimiento y el nombre de Alfonso II de Aragón en el qual corregí la seva primera teoria situant el naixement, no el 1158, sinó entre l'1 i el 25 de març del 1157, i on concloïa que el Chronicon Dertusense estava equivocat, argumentant que el copista del Cronicó hauria transcrit malament la data, de manera que on escrigué «anno M.C.L.III» hauria d'haver escrit «anno M.C.L.VII». Paral·lelament, l'historiador català Joan-F. Cabestany es mostrà partidari de la teoria d'Ubieto, mentre que Ferran Soldevila i Martí de Riquer foren partidaris de la teoria de Jaime Caruana Gómez.
L'accés al tron: el naixement de la Corona d'Aragó
miniatura|La doble ascendència del reis del casal d'Aragó, a la Genealogia del casal d'Aragó (Poblet, 1400) Ramon Berenguer IV, comte dels barcelonins i príncep dels aragonesosComes Barchinonensis et princeps Aragonesis significa literament comte dels Barcelonins i príncep dels Aragonesos morí sobtadament a Borgo San Dalmazzo el 7 d'agost del 1162; dictà oralment les seves darreres voluntats en el seu testament sacramental, deixant al seu fill primogènit «Ramon» (anomenat després rei Alfons II d'Aragó) tots els honors (propietats) que tenia a Barcelona, a Aragó i a tots els seus dominis, excepció feta del comtat de Cerdanya, que donava al seu segon fill «Pere» (anomenat després comte Ramon Berenguer IV de Provença), perquè els tingués en feu del seu germà major. I en cas de la mort de Ramon, allò que li havia donat seria per a Pere, i allò que havia donat a Pere seria per al seu tercer fill «Sanç». Deixà la tutoria i protecció durant la minoria d'edat dels seus fills al rei Enric II d'Anglaterra, el seu aliat en les guerres baussenques d'Occitània, però el govern efectiu dels dominis recaigué en el Consell de Regència (1162-1174). La lectura pública del testament es va fer en l'assemblea general d'Osca l'11 d'octubre del 1162.Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 188; La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berenguer IV de Barcelona
Després de la mort del seu pare, Ramon va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació,Jaume Sobrequés i Callicó. Estudis d'història de Catalunya. Vol 1. p.56: En morir Ramon Berenguer IV (1162), el seu fill primogènit va heretar ambdues unitats polítiques amb plenitud de titulació. Aquest fet havia anat precedit pel testament fet el 4 d'abril de 1152 per una Peronella en estat del seu fill Alfons. i fou jurat solemnement el 24 de febrer del 1163Miret 1903, pàg. 261 com a Alfons, comte de Barcelona. L'any següent, el 18 de juny del 1164, la seva mare, la reina Peronella d'Aragó, reafirmava el seu testament de 1152, fent una abdicació i donació pública del Regne d'Aragó al seu fill Alfons precisant «que en el testament del meu marit t'anomena Ramon». Finalment, l'11 de novembre del 1164 Alfons era jurat com a rei d'Aragó a Saragossa en una assemblea amb els magnats aragonesos. Però, tot i així, Alfons el Cast encara era menor d'edat, ja que no havia arribat als 20 anys, i no podia accedir al tron; per això, es constituí una regència integrada per magnats catalans i aragonesos, que dirigí la política del regne fins que Alfons el Cast es casà, obtenint la majoria d'edat, i pogué començar a regnar personalment. Mentrestant, la tutela d'Alfons va recaure en la pràctica en una tríada formada pel seu cosí Ramon Berenguer III de Provença, el gran senescal Guillem Ramon I de Montcada i el bisbe de Barcelona Guillem de Torroja; tot i que el tutor teòric, segons els pactes d'amistat amb Anglaterra, n'era el rei Enric II.
La política occitana El 1166, el seu tutor i cosí germà Ramon Berenguer III de Provença va morir al setge de la ciutat rebel de Niça, deixant només una filla, Dolça. La regència catalanoaragonesa, al·legant la manca de descendència masculina, va obtenir que el comtat de Provença passés a Alfons el Cast. Per conservar Provença, fou necessari vèncer els alçaments atiats a la Camarga i a Argença pels partidaris de Ramon V de Tolosa, els quals dominaven la plaça forta d'Albaron, que fou recuperada per la facció barcelonina amb l'ajut de la flota genovesa. El 1167, comptant amb el suport dels vescomtes de Montpeller, de l'episcopat provençal i de la casa de Baus (que havia abandonat la seva anterior política antibarcelonina) els regents catalanoaragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre Provença.
El 1175, Alfons el Cast va signar el tractat de l'Emparança, pel qual es vinculava la vall d'Aran amb la corona.