miniatura| Carmen és una novel·la curta de Prosper Mérimée escrita i publicada per primera vegada el 1845. Ha estat adaptada a diverses obres dramàtiques, inclosa la famosa òpera homònima de Georges Bizet. Desenvolupada a l'Espanya del 1820, l'obra descriu la degeneració de don José després de conèixer la gitana Carmen. La Carmen més coneguda és l'òpera de Georges Bizet. Vicente Aranda també en va fer una versió cinematogràfica.
Origen Segons una carta que Mérimée va escriure a la comtessa de Montijo, Carmen es va inspirar en una història que ella li va explicar durant la seva visita a Espanya el 1830. Va dir: "Es tractava d'aquell rufià de Màlaga que havia matat la seva amant, que es va consagrar exclusivament al públic... Com que fa temps que estudio els gitanos, he convertit la meva heroïna en una gitana".
Una font important de material sobre el poble romaní (gitanos) va ser el llibre de George Borrow, The Zincali (1841). Una altra font pot haver estat el poema narratiu The Gypsies (1824) d'Alexander Pushkin, que Mérimée traduiria més tard a la prosa francesa.
Argument La novel·la curta consta de quatre parts. Només les tres primeres van aparèixer a la publicació original de l'1 d'octubre de 1845 de la Revue des deux Mondes (Ressenya dels dos mons); la quarta va aparèixer per primera vegada a la publicació del llibre el 1846. Mérimée explica la història com si realment li hagués passat durant el seu viatge a Espanya el 1830.
El mite de Carmen, femme fatale i sensual al mateix temps, que causa la gelosia als seus diferents amants, i amb això el desastre, ha estat duit a l'òpera i al cinema per diferents autors.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Novel·les en francès del segle XIX Categoria:Obres del 1845 Categoria:Obres literàries de la dècada del 1840 Categoria:Cultura gitana Categoria:Novel·les curtes