El Palau d'Estiu (颐和园 en xinès simplificat, 頤和園 en xinès tradicional, Yíhéyuán en pinyin) és un vast conjunt de llacs, jardins i palaus imperials emplaçat al districte de Haidian, al nord-oest de la ciutat de Beijing, Xina. Amb una extensió de 2,9 km², aquest es compon principalment pel Turó de la Longevitat, al nord; i pel Llac Kunming, al sud, ambdós artificials, en els quals s'alcen un seguit de salons, teatres, pagodes, pavellons, ponts, corredors i d'altres construccions diverses realitzades essencialment en fusta, pedra i rajoles vidriades. Inspirada en diversos espais i jardins del país, l'arquitectura del Palau d'Estiu segueix l'estil tradicional xinès i s'insereix en el paisatge natural de forma harmoniosa, fet que encaixa amb la filosofia tradicional del país.

Considerat una obra mestra del tradicional art xinès i del disseny de paisatges i jardins, amb una rellevància única a nivell històric i artístic, fou inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el desembre de 1998, convertint-se així en un dels espais turístics més visitats de la Xina.

Història Orígens del Palau d'Estiu miniatura|Retrat de l'emperador Qianlong vestit de cortesàL'any 1709, l'emperador Kangxi va finalitzar la construcció del Yuanmingyuan, també conegut com a l'Antic Palau d'Estiu al nord de la Ciutat Prohibida, un gran jardí imperial format per 145 construccions, la major part de les quals es conserven avui dia en runes.

Posteriorment, el 1750 Qianlong, conegut com un gran constructor, va encarregar la fundació d'un jardí similar a les immediacions del llac Kunming, zona on ja la dinastia Yuan, havia emplaçat per primer cop un palau i jardí imperial.

Parlem d'una empresa que va durar 16 anys, període durant el qual es va ampliar artificialment el llac i, amb el fang extret del fons del mateix, es va modificar el relleu del turó adjacent: el conegut com el Turó de la Longevitat; el qual va resultar en un monticle simètric i allargat. Sobre aquest, s'alçarien algunes de les dependències més rellevants del conjunt, destinades en origen a esdevenir la casa de camp de la mare de l'emperador.

Cal que tinguem present que la capital ja tenia una llarga tradició de jardins d'ús exclusiu de l'Administració de la propietat imperial. Aquests esdevenien una part integrant de les residències de les altes esferes; amb la qual cosa parlem d'una tipologia arquitectònica molt estesa al país, la qual es va anar enriquint i refinant al llarg de la dinastia Qing, com evidencia el Palau d'Estiu.

La Segona Guerra de l'Opi: la primera destrucció del palau Fou l'any 1860 quan, en l'estadi final de la Segona Guerra de l'Opi, les tropes britàniques i franceses, amb la voluntat de forçar als Qing a atorgar-los més facilitats comercials —entenent que aquestes debilitarien l'economia del país fins a acabar convertint-lo en una semi-colònia—, van envair la ciutat i van saquejar i cremar el Palau d'Estiu, el qual va quedar pràcticament destruït per complet. alt=Fotografia oficial de l'emperadriu Dowang Cixi als 55 anys. La imatge fou pintada per funcionaris de la cort fidelment a la realitat.|miniatura|Emperadriu Dowang Cixi (c. 1890)

Gran reconstrucció del Palau d'Estiu Durant el llarg període que seguí a l'atac, el palau va quedar oblidat fins que el 1886 l'emperadriu Cixi en va ordenar reconstrucció per al finançament de la qual va desviar fons destinats a la millora de la marina xinesa. La reconstrucció va tenir lloc durant els anys següents i va donar per finalitzada el 1895. En ella, Cixi va encarregar la creació de noves construccions que l'embellissin i el va dotar de la seva denominació actual Yiheyuan, convertint-lo en la seva residència d'estiu temporal.

La Rebel·lió dels bòxers: la segona destrucció del palau Fou posteriorment, al 1900, que durant l'aixecament Yihétuán, també conegut com a la rebel·lió dels bòxers; algunes tropes de la coneguda com a Aliança de les Vuit Nacions, destinades a derrotar els antioccidentals, van saquejar i destruir parcialment el Palau d'Estiu. De nou, l'emperadriu Cixi va reconstruir el complex convertint-lo, en aquest cas, en la seva residència habitual fins a la seva mort, el 1908.

Recorregut pel Palau d'Estiu El Palau d'Estiu es conforma a l'entorn del Turó de la longevitat i del Llac Kunming, el qual ocupa aproximadament unes tres quartes parts de la superfície del conjunt. La major part de les construccions que recull es concentren a la zona sud del turó modificat artificialment; en afegit, a l'interior del llac trobem fins a tres illes, sent l'illa Nanhu la més rellevant d'elles.

Inici: riba est del Llac Kunming miniatura|Lleó trepitjant la representació mítica del cosmos a la porta est del Palau d'Estiu Iniciant el recorregut per la porta principal del conjunt, emplaçada a l'est, trobem dues grans escultures de pedra, representacions de lleons. A la dreta, un lleó que trepitja amb una pota la representació mítica del cosmos; a l'esquerra, una lleona que posa la seva pota sobre un petit lleó, símbol de fertilitat. Damunt del marc de la porta, un cartell mostra el nom del recinte: Yiheyuan. Parlem d'una gran porta amb tres entrades que condueix a un petit pati on s'emplaça el mapa actual del recinte. En època imperial, la porta central sols podia ser utilitzada per l'emperador, mentre que la resta de la família imperial i els membres de la cort havien d'utilitzar les entrades laterals. Al voltant d'aquest pati, trobem actualment les oficines de l'administració del parc.

Pati de la Benevolència i la Longevitat esquerra|miniatura|Roca del déu de la longevitat al Palau d'Estiu Sortint de l'anterior pati, trobem la coneguda com a la Porta de la Benevolència i la Longevitat, la qual condueix al saló més rellevant del palau: el Saló de la Benevolència i la Longevitat. Al pati del qual es troba la coneguda com a Roca del déu de la longevitat, considerada una obra mestra de la natura mateixa. Fou l'emperadriu Cixi qui va ordenar el seu emplaçament al pati el 1886, per a qui la recerca de la vida eterna constituïa una de les qüestions esotèriques més importants. D'aquesta manera podem entendre la importància simbòlica d'emplaçar aquesta roca a prop de la porta principal al recinte: la Roca del déu de la longevitat estava destinada a assegurar una llarga vida a tant a l'emperadriu com al Palau d'Estiu mateix. miniatura|Qilin de bronze precedint el Saló de la benevolència i la longevitat El gran pati recull, a més, algunes representacions d'animals d'entre els quals destaquem, en primer lloc, la representació d'un Qilin; una criatura mitològica hibrida amb cap de drac, cua de lleó, peülles de bou, banyes de cérvol i escames per tot el cos. Es deia que aquest podia perseguir als malvats i castigar-los. De nou, observem com la seva posició dins del Palau d'Estiu és estratègica i simbòlica; emplaçat just a la porta del Saló de la Benevolència i la Longevitat, el protegia del mal. En segon lloc, trobem dues escultures més de bronze: un drac —símbol de l'emperador— i una au fènix —símbol de l'emperadriu—, molt freqüents a la cultura xinesa.

Saló de la Benevolència i la Longevitat esquerra|miniatura|Exterior del Saló de la Benevolència i la Longevitat El Saló de la Benevolència i la Longevitat (Renshou Dian) és una de les construccions més grans del palau. Construït per l'emperador Qianlong el 1750, el seu nom inicial era Qinzheng traduïble com a 'Saló del Govern Diligent'. En reconstruir-se el 1888, sota el govern de l'emperador Guangxu; qui, seguint la dita dels Analectes de Confuci: "el benevolent gaudeix de la longevitat", li va atorgar el seu nom actual. Parlem del que tradicionalment havia estat el centre polític del Palau d'Estiu, on els emperadors Guangxu i Cixi tractaven els afers de l'imperi i rebien als diplomàtics estrangers durant les seves estades al palau.

Fou precisament en aquest espai on es va dur a terme el que avui dia coneixem com a la Reforma dels cent dies de l'emperador Guangxu, les quals pretenien reformar la Xina endarrerida. Teòricament, aquestes haurien ajudat a la Xina a reclamar un estatus internacional reconegut; ara bé, com indica el seu nom, aquestes sols van durar 100 dies, donat que l'elit conservadora —encapçalada per l'emperadriu Cixi— va decidir reprendre el control del govern amb un cop d'estat el mateix any 1898, arrel del qual va empresonar a Guangxu durant 10 anys al Saló de les ones de jade. D'aquesta manera, Dowang Cixi va esdevenir l'única governadora de la Xina assumint el control sobre tots els àmbits de govern.

A l'interior del Saló de la Benevolència i la Longevitat, concretament al centre, podem observar els trons d'ambdós emperadors. Darrere d'aquests, dos grans ventalls emprats en alguns rituals i dues grues, símbol de fertilitat i bona sort, les quals sostenen amb el bec unes punxes d'or que servien per a sostenir fanals. miniatura|Pou de la Longevitat al Palau d'Estiu Altre cop, observem un animal peculiar: el Luduan; una criatura sobrenatural que destaca per la seva llengua daurada. Segons es deia, aquest podia parlar totes les llengües del món i coneixia tots els seus racons de manera que ajudava a l'emperador a vigilar l'imperi. Parlem per tant, d'una escultura que simbolitzava els esforços de l'emperador per mantenir el control a tot l'imperi i que es feia servir com a cremador d'encens durant les cerimònies.

Pou de la Longevitat Al costat del saló, trobem un petit pou de pedra anomenat Pou de la Longevitat. Segons la llegenda, en una ocasió l'emperadriu Cixi va curar-se d'una malaltia gràcies a l'aigua d'aquest pou. En afegit, s'ha dit que, quan les tropes de l'Aliança de les Vuit Nacions van envair Beijing el 1900, l'emperadriu va decidir fugir del palau i estar-se a Xi’an, fou aleshores quan va amagar al pou els seus luxosos vestits, juntament amb d'altres tresors.

Cambra de l'Alegria i l'Agricultura Durant el seu exili a Xi’an, l'emperadriu va descobrir noves receptes que aviat va incloure al seu menú habitual. En afegit, i per tal de commemorar l'amabilitat dels camperols, va construir un nou edifici vinculat al Palau d'Estiu: la Cambra de l'Alegria i l'Agricultura, al voltant de la qual va encarregar que es plantessin diversos vegetals dels quals es feien càrrec els seus eunucs.

Jardí de la Virtut i l'Harmonia esquerra|miniatura|Jardí de la virtut i l'harmonia Tot seguit trobem una escala que condueix al Jardí de la Virtut i l'Harmonia (Dehe Yuan), el qual no formava part del complex original de Qianlong, sinó que fou afegit al Palau d'Estiu per l'emperadriu Dowang Cixi el 1890, en tant que teatre que acollís l'Òpera de Pequín, un dels passatemps preferits de l'emperadriu.

En aquest s'exposa el primer cotxe importat a la Xina: un Mercedes-Benz donat com a regal a l'emperadriu per un ministre de la cort; així com també s'exhibeixen diverses mostres de mobiliari imperial, vestimenta dels emperadors i fotografies de l'emperadriu, entre altres coses.

Partint d'aquí, unes escales condueixen al Gran Escenari, l'escenari de fusta més gran i millor conservat, el qual compta amb 3 plantes i mesura 21 metres d'alçada. S'entenia que al seu interior es podien representar diverses operes al mateix temps, però no és gaire segur que això es dugués a terme realment.

La planta inferior s'anomena Escenari de la Bona Sort —sent la més gran i la més adient per a acollir les representacions—, la central s'anomena Escenari de la Prosperitat, i la superior és l'Escenari de la Longevitat. Es diu que els millors cantants d'òpera de la Xina van actuar en aquest jardí. Avui dia, a la planta inferior es presenta una exhibició de campanes de bronze, emprades com a instruments musicals a la cultura xinesa. Ara bé, en ocasions també es realitzen representacions reals de l'Òpera de Pequín per als turistes.

Saló de la Felicitat Harmoniosa