Tammany Hall és el nom que rep una maquinària política (en anglès: "political machine") del Partit Demòcrata dels Estats Units, que jugà un important paper en el control de la política de la ciutat de Nova York, i en l'ajuda perquè els immigrants, principalment irlandesos, participessin en la política estatunidenca des de la dècada de 1790 fins a la de 1960, actuant com en el que actualment es coneix com una xarxa de tràfic d'influències o xarxa de clientelisme polític.
Normalment va controlar les nominacions pel Partit Demòcrata a Manhattan des del triomf de Fernando Wood el 1854, fins a la de Fiorello LaGuardia (nominalment del Partit Republicà) el 1934, a partir d'aquest moment es va afeblir fins a desaparèixer.
miniatura|Tammany Hall en East 14th Street, NYC, entre la Tercera Avinguda i Irving Place.
Història 1789–1850 La Tammany Society, també coneguda com a Society of St. Tammany, els Sons of St. Tammany, o la Columbian Order, va ser fundada nel 12 de maig de 1789. El nom de "Tammany" té el seu origen en Tamanend, un dirigent amerindi de la tribu lenape.
Cap a 1798 les activitats de la Societat havien crescut i s'havien polititzat i la màquina política de Tammany (distinta de la Societat), dirigida per Aaron Burr, que mai va ser membre de la Societat, emergçi com el centre per a les polítiques del Partit Demòcrata-Republicà dels Estats Units en la ciutat. Burr es va valdre de la Societat pr a ser elegit Vicepresident en les eleccions a la presidència dels Estats Units de 1800.
A partir de 1829, Tammany Hall passà a ser la filial a Nova York del Partit Demòcrata dels Estats Units.
Suport als immigrants La base electoral de Tammany Hall descansava en la immigració. A l'Amèrica anerior al New Deal els serveis extralegals que oferien Tammany i altres organitzacions polítiques van servir com un sistema rudimentari de previsió social a una base d'immigrants que vivien en extrema pobresa i que rebien poca assistència governamental. Tammany els proporcionava auxilis bàsics: aliments, carbó, concedía prèstecs i els proporcionava un treball.
Irlandesos Els irlandesos aviat controlaren Tammany A partir de 1872, Tammany passà a tenir un cap (“boss”) irlandès.
El 1854, la Societata eligí el seu primer alcalde de Nova York. Els caps (bosses) de Tammany s'enriquiren per medis il·legals
El 1892 un ministre protestant Charles Henry Parkhurst, denuncià durament el Hall, cosa que va suposar l'elecció d'un alcalde reformista el 1894.
El 1932, Tammany va quedar afectat quan el reformista demòcrata Franklin D. Roosevelt va ser elegit President dels Estats Units. Roosevelt retirà a Tammany el patronatge federal, i el va passar a Ed Flynn, cap del Bronx. Roosevelt donà suport a que el republicà Fiorello La Guardia fos elegit alcalde en una candidatura de coalició, cosa que encara va disminuir més el control de Tammany. La Guardia va ser el primer alcalde anti-Tammany que va ser reelegit i afeblí molt Tammany.
Eleanor Roosevelt organitzà un Comitè de Votants Democràtics de Nova York, com grup per a combatre Tammany. El darrer edifici utilitzat com Tammany Hall, hostatja actualment l'Acadèmia de cinematografiaa de Nova York.
Líders polítics DataNom1789-1797William Mooney1797–1804Aaron Burr1804–1814Teunis Wortmann1814–1817George Buckmaster1817–1822Jacob Barker1822–1827Stephen Allen1827–1828Mordecai M. Noah1828–1835Walter Bowne1835–1842Isaac Varian1842–1848Robert Morris1848–1850Isaac V. Fowler1850–1856Fernando Wood1857–1858Isaac V. Fowler1858Fernando Wood1858–1859William M. Tweed i Isaac V. Fowler1859–1867William M. Tweed i Richard B. Connolly1867–1871William M. Tweed1872John Kelly i John Morrissey1872–1886John Kelly1886–1902Richard Croker1902Lewis Nixon1902Charles F. Murphy, Daniel F. McMahon, y Louis F. Haffen1902–1924Charles F. Murphy1924–1929George W. Olvany1929–1934John F. Curry1934–1937James J. Dooling1937–1942Christopher D. Sullivan1942Charles H. Hussey1942–1944Michael J. Kennedy1944–1947Edward V. Loughlin1947–19481948–1949Hugo E. Rogers1949–1961Carmine G. DeSapio
Bibliografia (en anglès): Allen, Oliver E. The Tiger: The Rise and Fall of Tammany Hall (1993) Connable, Alfred, and Edward Silberfarb. Tigers of Tammany: Nine Men Who Ran New York. New York: Holt, Rinehart and Winston, 1967. Cornwell, Jr., Elmer E. “Bosses, Machines, and Ethnic Groups.” In The City Boss in America: An Interpretive Reader, edited with commentary by Alexander B. Callow, Jr. Nova York: Oxford University Press, 1976. Costikyan, Edward N. "Politics in New York City: a Memoir of the Post-war Years." New York History 1993 74(4): 414–434. Issn: 0146-437x Costikyan was a member of the Tammany Executive Committee 1955–1964, and laments the passing of its social services and its unifying force Erie, Steven P. Rainbow's End: Irish-Americans and the Dilemmas of Urban Machine Politics, 1840–1985 (1988). Finegold, Kenneth. Experts and Politicians: Reform Challenges to Machine Politics in New York, Cleveland, and Chicago (1995) on Progressive Era LaCerra, Charles. Franklin Delano Roosevelt and Tammany Hall of New York. University Press of America, 1997. 118 pp. Lash, Joseph. Eleanor, The Years Alone. New York: W.W. Norton & Company, 1972, 274–276. Lui, Adonica Y. "The Machine and Social Policies: Tammany Hall and the Politics of Public Outdoor Relief, New York City, 1874–1898." Studies in American Political Development (1995) 9(2): 386–403. Issn: 0898-588x Mandelbaum, Seymour J. Boss Tweed's New York (1965) () Moscow, Warren. The Last of the Big-Time Bosses: The Life and Times of Carmine de Sapio and the Rise and Fall of Tammany Hall (1971) Mushkat, Jerome. Fernando Wood: A Political Biography (1990) M. Ostrogorski; Democracy and the Party System in the United States (1910) Herbert S. Parmet and Marie B. Hecht. Aaron Burr; Portrait of an Ambitious Man 1967. William Riordan, Plunkitt of Tammany Hall (1963) 1915 memoir of New York City ward boss George Washington Plunkitt who coined the term "honest graft" Sloat, Warren. A Battle for the Soul of New York: Tammany Hall, Police Corruption, Vice, and Reverend Charles Parkhurst's Crusade against Them, 1892–1895. Cooper Square, 2002. 482 pp. Stave, Bruce M., John M. Allswang, Terrence J. McDonald, Jon C. Teaford. "A Reassessment of the Urban Political Boss: An Exchange of Views" History Teacher, Vol. 21, No. 3 (May, 1988), p. 293–312 Steffens, Lincoln. The Shame of the Cities (1904) muckraking expose of machines in major cities T. L. Stoddard, Master of Manhattan (1931), on Crocker Thomas, Samuel J. "Mugwump Cartoonists, the Papacy, and Tammany Hall in America's Gilded Age." Religion and American Culture 2004 14(2): 213–250. Issn: 1052-1151 Fulltext: in Swetswise, Ingenta and Ebsco Nancy J. Weiss, Charles Francis Murphy, 1858–1924: respectability and responsibility in Tammany politics(1968). M. R. Werner, Tammany Hall (1932) Harold B. Zink; City Bosses in the United States: A Study of Twenty Municipal Bosses (1930)
Referències
Enllaços externs
Tammany Hall Tammany Hall Links Second Tammany Hall Building Proposed as Historic Landmark Thomas Nast Caricatures of Boss Tweed & Tammany Hall
Categoria:Història dels Estats Units Categoria:Partit Demòcrata dels Estats Units