miniatura|upright=1.3|La cocatedral de Barletta miniatura|Vista de la catedral de Trani miniatura|upright=1.3|El palau arxiepiscopal de Trani
Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla. El 2010 tenia 279.680 batejats d'un total 292.200 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Giovanni Battista Pichierri.
Territori L'arxidiòcesi comprèn 7 ciutats: a més de les 3 ciutats titulars de Trani, Barletta i Bisceglie, també hi ha les vil·les de Corato, Margherita di Savoia, San Ferdinando di Puglia i Trinitapoli.
La seu arquebisbal és la ciutat de Trani, on es troba la catedral de San Nicola Pellegrino. A Barletta i a Bisceglie sorgeixen les cocatedrals de la diòcesi, dedicades a Santa Maria Maggiore i a Sant Pere Apòstol.
El territori està format per 66 parròquies, agrupades en 5 zones pastorals: zona pastoral "San Nicola, il pellegrino", a Trani. zona pastoral "San Ruggiero", a Barletta. zona pastoral "Santi Mauro-Sergio-Pantaleo" a Bisceglie. zona pastoral "San Cataldo", a Corato. zona pastoral "SS. Salvatore-Madonna di Loreto- San Ferdinando Re" a Margherita di Savoia, Trinitapoli, San Ferdinando di Puglia.
Història Bisceglie Segons la tradició, l'apòstol Pere anuncià l'Evangeli a Bisceglie, consagrant el seu primer bisbe, Sant Mauro. Les llistes episcopals esmenten a continuació el bisbe Sergio (o Giorgio), que va ser un dels pares conciliars en el Concili de Nicea del 787: però, aquest bisbe va ser confós amb el bisbe homònim de Bargilia a l'Àsia Menor.
El primer bisbe històricament testificat és Mercuri al . Durant l'episcopat d'Amando van ser trobats les restes de Sant Mauro, que va ser considerat com el primer bisbe de la diòcesi. En 1222 la ciutat va donar la benvinguda a Francesc d'Assís, qui va fundar un monestir. En 1295 el bisbe Leone va consagrar la catedral.
El 27 de juny de 1818, amb la butlla De utiliori del papa Pius VII, la diòcesi de Bisceglie va ser donat a l'administració perpètua als arquebisbes de Trani.
Barletta vegeu també: "Arquebisbat de Natzaret" La fe en Barletta té orígens antics, amb certesa històrica. Les excavacions en el marc de l'actual catedral de Barletta, han desenterrat una basílica paleocristiana bastant àmplia i amb mosaic, que porta el monograma del bisbe Sabino de Canosa. Això subratlla la pertinença de Barolum des de temps antics a l'antiga diòcesis de Canosa.
Des del Barletta està al territori dels bisbes de Trani. Però des del a Barletta existeixen dependències de l'arquebisbe metropolità de Natzaret de Galilea, que a partir d'aquest moment, en diverses ocasions es va refugiar a Barletta. En 1327 Barletta va esdevenir la seu permanent de l'arquebisbe de Natzaret, en no poder residir a Palestina. L'arquebisbe de fet tenia jurisdicció sobre la ciutat de Barletta i moltes esglésies disperses en tot el territori de la Pulla i més enllà.
En 1455 l'arquebisbe de Natzaret es va unir a la diòcesi de Cannas i en 1536 a la diòcesi de Monteverde. En aquest període l'arquebisbe reconstruí la catedral i els murs de Barletta.
El 27 de juny de 1818 amb la butlla De utiliori el papa Pius VII va suprimir l'arxidiòcesi de Natzaret i la diòcesi de Cannas, i s'agregà el territori a l'arxidiòcesi de Trani. La Diòcesi de Monteverde però, igualment suprimida, es va unir a l'diòcesi de Sant'Angelo dei Lombardi.
En 1821 el Cabild Metropolità de Natzaret es va fusionar amb el Capítol Col·legiat de l'església mare de Barletta, que va ser nomenada metropolitana. Al setembre de 1828 amb la butlla Multis quidem del papa Lleó XII va concedir el títol de Natzaret als arquebisbes de Trani.
El 21 d'abril de 1860 amb la butlla Imperscrutabili Dei del papa Pius IX, es va erigir la diòcesi de Barletta i unida aeque principaliter a la de Trani. Això significava que els arquebisbes de Trani i de Barletta eren una sola persona, però assegurava plena autonomia a l'arxidiòcesi, que gaudia dels mateixos privilegis i drets. L'arquebisbe de Barletta i Trani va continuar sent el titular de Natzaret.
Trani La diòcesi de Trani va ser erigida en els temps antics. Segons la tradició els dos primers bisbes de Trani van ser els màrtirs sant Redento i sant Magno, que van viure a mitjans del . La primera evidència segura, però es remunta al .
A la segona meitat del la diòcesi de Trani va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana, que tenia com sufragànies les diòcesis d'Andria i de Bisceglie. Encara amb Rodostamo els prelats de Trani tenien el títol d'arquebisbe ad personam. Durant aquest temps, la seu va ser sotmès a patriarques romans d'Orient, fins a la meitat del .
En el , el papa Martí V va unir la diòcesi de Salpi, construïda en el , a l'arxidiòcesi de Trani. El mateix papa el 1424 va ordenar la unió de la diòcesi de Canne, fins llavors sufragánea de l'arxidiòcesi de Bari, a l'arxidiòcesi de Trani, però la mesura no va tenir efecte, i en 1449 la diòcesi de Canne va ser unida a l'arxidiòcesi de Natzaret .
En 1523 la seu de Salpi va ser separada de Trani, però finalment va ser suprimida en 1547, i el territori va ser agregat a l'arxidiòcesi de Trani.
Del 1818 al 1860 els arquebisbes de Trani van ser respectivament nomenats administradors apostòlics a perpetuïtat de Bisceglie i arquebisbes de Barletta.
Trani-Barletta-Bisceglie El 20 d'octubre de 1980 en virtut de la butlla Qui Beatissimo Petro del papa Joan Pau II Trani va deixar de ser una seu metropolitana i va esdevenir sufragània de l'arxidiòcesi de Bari. Els bisbes de Trani i Barletta això van continuar mantenint la dignitat d'arquebisbe.
El 30 de setembre de 1986, en virtut del Decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, les tres seus de Trani, Barletta i Bisceglie es van unir amb la fórmula de plena unione i la nova circumscripció eclesiàstica va prendre el seu nom actual. Els arquebisbes encara tenen avui el títol darquebisbe de Natzaret.
Cronologia episcopal upright|miniatura|Juan Castellar y de Borja, arquebisbe de Trani (1493 - 1503) upright|miniatura|Marco Vigerio della Rovere, O.F.M.Conv., arquebisbe de Trani (1506 - 1517) upright|miniatura|Giovanni Domenico De Cupis, administrador apostòlic de Trani (1517 - 1551) upright|miniatura|Papa Urbà VIII, nat Maffeo Vincenzo Barberini, arquebisbe de la seu de Nazareth amb residència a Barletta (1604 - 1608) Seu de Trani San Redento † (? - 249 mort) San Magno † (? - 19 d'agost de 251 mort) Eutizio o Eutichio † (inicis de 493 - finals de 504) Sutinio † (citat el 761) Leone ? † (citat el 787)Segons Ferdinando Ughelli, seguit per Gams i Cappelletti, al Concili de Nicea II hauria participat també un bisbe de Trani anomenat Leone. En realitat, cap bisbe tranès participà en aquest concili. (J. Darrouzès, Listes épiscopales du concile de Nicée (787), in Revue des études byzantines 33 (1975), p. 5-76). La confusió neix del fet que en alguns manuscrits del bisbat de Traianopoli di Frigia també era anomenada Tranopoli (Darrouzès, p. 75); i en tot cas, el nom correcte del bisbe d'aquella seu no era Leone, sinó Filippo (Darrouzès, p. 48). Leopardo † (citat el 827) Oderisio † (citat el 834) Angelario † (citat el 845) Giovanni I † (952/953 - finals de 980) Rodostamo † (citat el 983) Crisostomo † (citat el 999) Giovanni II † (inicis de 1053 - 1059 deposat) Delio † (1059 - 1063) Bisanzio I † (15 de maig de 1063 - finals de 1099) Bertrando I † (inicis de 1101 - finals de 1108) Bisanzio II † (citat el 1120) Verterando (?) † (citat el 1129) Ubaldo † (inicis de 1130 - finals de 1138) Pellegrino † (citat el 1141) Bisanzio III † (vers 1142 - finals de 1150) Bertrando II † (inicis de 1157 - finals de 1187) Sanmaro o Samaro † (inicis de 1192 - finals de 1201) G. (Gregorio), O.S.B. † (1202) (bisbe electe) Bartolomeo † (1203 - finals de 1225) Giacomo O.P. † (inicis de 1227 - finals de 1260) Nicola † (28 de maig de 1267 - finals de 1271) Ottobono o Opizio † (1 d'abril de 1280 - 4 de juny de 1288 nomenat arquebisbe de Gènova) (administrador apostòlic) Filippo † (5 de novembre de 1288 - finals de 1295 mort) Giovani d'Anagni, O.F.M.Obs. † (17 de juny de 1297 - 1299 mort) Oddone Arcioni † (6 de novembre de 1299 - 1314 mort) Bartolomeo † (8 de juliol de 1317 - 11 de gener de 1328 nomenat arquebisbe de Manfredonia) Bartolomeo Brancacci † (23 de desembre de 1327 - 14 de novembre de 1341 mort) Andrea di Veroli † (4 de març de 1342 - 1342 mort) Guglielmo de Rosières, O.S.B. † (4 d'abril de 1343 - 28 de febrer de 1344 nomenat arquebisbe de Bríndisi) Filippo, O.P. † (26 de març de 1344 - 1348 mort) Maugerio, O.P. † (5 de novembre de 1348 - 1352 mort) Giacomo Tura Scottini, O.P. † (5 de novembre de 1352 - 1378 nomenat antibisbe de Luni) Matteo Spina † (26 de gener de 1379 - 28 de maig de 1384 nomenat antiarquebisbe de Tàrent) (antibisbe) Guglielmo † (citat el 1390) (antibisbe) Antonio de Lamberto † (vers 1379 - 24 de gener de 1383 mort) Enrico Minutolo † (1383 - de setembre de 1389 nomenat arquebisbe de Nàpols) Riccardo Silvestri † (24 de desembre de 1390 - 1393 mort) Giacomo Cubello † (7 de novembre de 1393 - 1418 mort) Francesco Carosio † (26 de gener de 1418 - 27 d'abril de 1427 mort) Giacomo Barrili † (16 de juny de 1427 - 1438 mort) Latino Orsini † (8 de juny de 1439 - 23 de desembre de 1450 nomenat arquebisbe, a títol personal, d'Urbino) Giovanni Orsini † (23 de desembre de 1450 - 1478 mort) Cosma Migliorati Orsini, O.S.B. † (1 d'abril de 1478 - 21 de novembre de 1481 mort) Giovanni Attaldo † (17 de desembre de 1481 - 1493 mort) Juan Castellar y de Borja † (23 d'agost de 1493 - 9 d'agost de 1503 nomenat arquebisbe de Monreale) Francisco Lloris y de Borja † (9 d'agost de 1503 - 22 de juliol de 1506 mort) Marco Vigerio della Rovere, O.F.M.Conv. † (1506 - 30 de juliol de 1517 renuncià) Giovanni Domenico De Cupis † (30 de juliol de 1517 - 3 de juliol de 1551 renuncià) (administrador apostòlic) Bartolomeo Serristori † (3 de juliol de 1551 - 1555 mort) Gianbernardino Scotti, C.R. † (20 de desembre de 1555 - 9 d'agost de 1559 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Piacenza) Juan Bautista Ojeda † (26 de gener de 1560 - 27 d'agost de 1571 nomenat arquebisbe, a títol personal, d'Agrigent) Angelo Oraboni, O.F.M.Obs. † (17 de març de 1572 - 10 de maig de 1575 mort) Scipione da Tolfa † (10 de desembre de 1576 - 15 de novembre de 1592 renuncià) Giulio Caracciolo † (31 de març de 1593 - 1 de gener de 1597 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Cassano) Andra De Franchis † (4 d'agost de 1598 - 1603 mort) Juan de Rada, O.F.M.Obs. † (17 d'agost de 1605 - 16 de gener de 1606 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Patti) Diego Álvarez, O.P. † (19 de març de 1607 - de desembre de 1634 mort) Tommaso Anchora (o Ariconi), C.R. † (8 de gener de 1635 - 1655 mort) Tommaso de Sarria, O.P. † (16 d'octubre de 1656 - 13 d'abril de 1665 nomenat arquebisbe de Tàrent) Giovanni Battista del Tinto, O.Carm. † (15 de febrer de 1666 - 19 d'octubre de 1676 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Cassano) Paolo Ximenes † (14 de març de 1678 - 21 de desembre de 1693 mort) Pietro de Torres † (24 de gener de 1695 - d'octubre de 1709 mort) Sede vacante (1709-1717) Giuseppe Antonio Davanzati † (22 de novembre de 1717 - 16 de febrer de 1755 mort) Domenico Andrea Cavalcanti, C.R. † (12 de maig de 1755 - 3 de febrer de 1769 mort) Gaetano Maria Capece, C.R. † (18 de desembre de 1769 - 27 de febrer de 1792 nomenat arquebisbe, a títol personal, de Pozzuoli) Luigi Trasmondi, O.S.B.Cel. † (18 de juny de 1792 - 1804 mort) Luigi Pirelli, C.R. † (29 d'octubre de 1804 - 15 de juliol de 1820 mort) Gaetano Franci, C.R.M. † (19 d'abril de 1822 - 26 de juny de 1847 mort)