Olegario Víctor Andrade (Alegrete, Rio Grande do Sul, Brasil, 6 de març de 1839 – Buenos Aires, Argentina, 30 d'octubre de 1882) va ser un poeta, periodista i polític argentí d'origen brasiler.
Biografia Era fill de Mariano Andrade, de Santa Fe, qui exercia com a jutge de pau, i de Marta Burgos (d'Entre Ríos). A causa de diferències polítiques entre el seu pare i el govern, han d'abandonar l'Argentina rumb al Brasil, on neix Olegario, el major de tres germans. Poc després d'haver nascut, tornen a l'Argentina, on s'estableixen en Gualeguaychú, ciutat on transcorreria tota la seva infància i joventut. Queda orfe de pare i mare a molt primerenca edat (1847) i es fa càrrec dels seus dos germans menors, Wenceslao i Úrsula.
Va estudiar en el Col·legi de Concepció de l'Uruguai, Entre Ríos, on es va mostrar dotat per a la literatura i la polèmica.
En 1848, als nou anys, Olegario desperta a l'escola l'atenció del delegat del governador Justo José de Urquiza, el coronel Rosendo María Fraga, per l'habilitat que posseïa per a la literatura i el porta a recomanar-lo davant el governador, qui disposarà immediatament vetllar per la continuació dels seus estudis.
Seria company en el Col·legi de l'Uruguai de grans figures que arribarien a destacar-se en la vida política nacional: Onésimo Leguizamón, Julio Argentí Roca, Victorino de la Plaça, Benjamín Basualdo i Eduardo Wilde entre d'altres.
En acabar els estudis oficials, es casa amb la uruguaiana María Eloísa González Quiñones (1857), amb qui va tenir cinc fills: Agustina, considerada la principal poetessa entrerriana del , Eloísa, Mariano, Olegario i Lelia.
Urquiza, llavors governador de la província, li va oferir viatjar a Europa per completar la seva formació, al costat de Juan Bautista Alberdi, que era llavors ministre de la Confederació Argentina. Andrade va rebutjar l'oferta i es va dedicar al periodisme a Entre Ríos.
Des de 1859 es va destacar per la seva ploma i als 21 anys va ser nomenat secretari personal del president de la Nació, Santiago Derqui. Per aquesta mateixa època va començar a redactar columnes donant suport a la causa federal a El Pueblo Entrerriano, de Gualeguaychú; el 1864 va fundar el seu propi mitjà, El Porvenir, en el qual criticava la política portenya i sobretot la Guerra del Paraguai. L'any 1866 va publicar un intel·ligent fullet, titulat Las dos políticas: consideraciones deactualidad, on explicava la divergència entre els interessos de Buenos Aires i els de l'interior del país.
El president Bartolomé Mitre va ordenar l'any següent la clausura de El Porvenir, la qual cosa va motivar Andrade a mudar-se a Buenos Aires per publicar El Pueblo Argentino. Va col·laborar amb Carlos Guido i Spano i Agustín de Vedia en la redacció de La Amèrica, en suport a la candidatura presidencial d'Urquiza. Dirigiria després La Tribuna Nacional, a més d'ensenyar història clàssica en el Col·legi Nacional de Buenos Aires. L'any 1878 va ser elegit diputat nacional i reelecte tres anys més tard.
Va ser poeta de caràcter líric i èpic, encara que va publicar poc. Les obres èpiques van abordar els mateixos temes de la història nacional que havia tractat com a periodista. Possiblement els seus millors versos puguem trobar-los en les seves obres El nido de cóndores i Prometeo.
Les seves restes es troben al cementiri de la Recoleta, i un bust seu es troba al Jardí dels Poetes d'El Rosedal de Buenos Aires.
Obres El nido de cóndores (1881) El arpa perdida Prometeo Atlántida San Martín (1878)
Assajos Las dos políticas (1886)
Referències
Categoria:Assagistes argentins Categoria:Escriptors de Rio Grande do Sul Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Assagistes brasilers Categoria:Poetes brasilers Categoria:Escriptors brasilers del segle XIX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Polítics de Rio Grande do Sul Categoria:Poetes argentins del segle XIX Categoria:Escriptors morts al segle XIX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX Categoria:Polítics argentins nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XIX