Glorianes (, oficialment amb la mateixa forma en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
La dita diu: És com el campanar de Glorianes que espera, encara, les campanes o Fiert (orgullós) com el campanar de Glorianes. Al o XVIII l'església de Glorianes tenia un campanar molt alt, que es va esfondrar de sobte, d'aquí les burles. Fins i tot hi havia una cançoneta infantil que cantava la mainada fent castells de cartes, la construcció essent vàlida si aguantava a la fi de la cantarella: Campanar de Glorianes qui t'ha fet pujar tan alt? - Els fadrins de Marqueixanes que me paguen el censal.
Etimologia Joan CorominesCoromines, 1995. explica que Glorianes prové de la forma llatina villas claudĭanas, derivat del nom propi Claudius.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Glorianes en el Conflent El terme comunal de Glorianes, de 187.200 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Glorianes en els ortofotomapes de l'IGNGlorianes a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la vora de la Tet, a l'extrem oriental de la comarca del Conflent, al límit amb la del Rosselló. Pertany a la subcomarca del Baix Conflent. El terme s'estén a la dreta de la Tet, bastant allunyat de la llera del riu, molt per damunt seu. Malgrat la seva extensió geogràfica, amb els seus 23 habitants empadronats el 2015 Glorianes és la sisena comuna menys poblada dels Països Catalans.
Tota la comuna de Glorianes és en els contraforts septentrionals del Massís del Canigó i inclou les capçaleresEl terme de Glorianes en els mapes de relleu de l'IGN de les riberes de Croses i de Rigardà. Comprèn el poble de Glorianes i els despoblats, antics pobles, d'Arenyanes, el Mas de l'Alzina, Sofrunys i Foixà. La meitat nord-est del poble pertany a la capçalera de la Ribera de Croses, i la sud-oest, a la de la Ribera de Rigardà. El poble de Glorianes és a la carena que separa aquestes dues valls. Els cims més elevats es troben a migdia del terme, on es troben, al sud-est el cim de Santa Anna dels Quatre Termes, on es troben les comunes de Glorianes, la Bastida i Bula d'Amunt (el quart terme és el de Vallestàvia, que queda molt a prop d'aquest cim), des del qual baixa cap al nord, decantant-se lleugerament cap a l'est, la carena que separa les comarques del Rosselló i del Conflent, amb el Puig Sobirana, de 1.307 m alt, el Coll de les Arques, de 1.023, i la Roca Roja, de 1.015. Pel costat de ponent tanca el terme el Serrat del Ginebre, que assoleix els 1.197 m alt, que separa la capçalera de la Ribera de Rigardà de la de la Lentillà, que conforma a la capçalera el terme de Vallestàvia i aigües avall el de Finestret.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Glorianes miniatura|El petit vilatge de Glorianes miniatura|esquerra|Glorianes en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Glorianes ésEl poble de Glorianes en els ortofotomapes de l'IGN en el vessant occidental de la carena que separa les capçaleres de les valls de la Ribera de Croses i de la Ribera de Rigardà, en aquest cas en la del seu afluent Ribera de Glorianes. És un petit agrupament de cases a l'entorn de la seva església parroquial, de tradició romànica, Sant Sebastià, o Sant Esteve, de Glorianes. Al costat de l'església de Sant Esteve, o Sant Sebastià, hi ha algunes restes del Castell de Glorianes.
Arenyanes El lloc d'Arenyanes, despoblat des de principis de l'edat moderna, eraLloc on era l'antic poble d'Arenyanes en un lloc ara per ara desconegut al nord-est del terme de Glorianes. Està documentat entre l'any 878 i el 1553. El era feu dels vescomtes de Fenollet; després passà als vescomtes d'Illa, i la seva història restà unida a la de Glorianes.
Sofrunys El lloc de Sofrunys, despoblat des de darreries de l'edat mitjana, eraLloc on era l'antic poble de Sofrunys al nord-oest del terme i del poble de Glorianes. S'hi conserven les restes de l'església, romànica, de Sant Esteve de Sofrunys. Era una senyoria dependent de Sanç I de Mallorca, infeudat a Jaume Boer, de Vilafranca de Conflent. Més tard passà a mans d'Elionor de Perellós, senyora de Glorianes i de Jóc, qui ho infeudà a Agnès Secdenya.
El Mas de l'Alzina Documentat des del 1257, el Mas de l'Alzina va ser un feu en mans d'una família cognominada Mas de l'Alzina el . Era a la zona de llevant del terme, a la vall de la Ribera de Croses, propEl Mas de l'Alzina en els ortofotomapes de l'IGN a llevant de Foixà. Actualment encara existeix el Mas de Foixà, modernitzat. En el era considerada un lloc associat amb Canoetes (Cases Novetes): mansus de la Autzina in loco vocato de Casis Novelis. Almenys des de principis del pertanyia a Sant Miquel de Cuixà.
Foixà Documentat des del 1310, Foixà va ser un feu en mans d'una família cognominada d'aquesta manera el . Era a la zona de llevant del terme, a la vall de la Ribera de Croses, propFoixà en els ortofotomapes de l'IGN a ponent del Mas de l'Alzina, i actualment només queden algunes restes del Mas de Foixà.
El Roc de l'Amorriador A llevant del poble, en el camí que mena al Coll de les Arques, hi ha el Roc de l'Amorriador, al Camp de l'Home Mort, uns 250 metres més enlairat, daltEl Roc de l'Amorriador en els ortofotomapes de l'IGN de la carena. S'hi troben un gran roc amb cúpula formada per una gran llosa gravadaPàgina web dedicada a la llosa de Glorianes amb dibuixos molt esquemàtics, entre els quals una creu.
La Mina de Glorianes La Mina de Glorianes, situadaLa Mina de Glorianes en els ortofotomapes de l'IGN al sector nord-oest del terme, al nord del poble que li dona el nom. Es va explotar entre el 1922 i el 1967, i es va abandonar, sense acabar amb els recursos que conté, pel nul rendiment econòmic de l'explotació.
Els masos del terme Glorianes conserva unes quantes edificacions rurals disperses pel terme, com l'Andar del Perilles, Can Jaume, o Mas d'en Molins, un Cortal sense nom, el Cortal de Crabi, abans, d'en Garriga, el Cortal de les Artigues, abans d'en Molins, el Cortal de l'Escapa, o de l'Oriol, el Cortal del Mig, abans, d'en Nou, el Cortal del Pou, el Cortal dels Bonhomes, el Cortal del Tosquiraire, el Cortal d'en Noell, el Cortal d'en Picot, els Cortals d'en Solatge, abans del Tosquiraire, la Jaça d'en Guillemot, el Mas de Baix, el Mas de l'Alzina, o d'en Toron, el Mas de l'Isidre, o de la Senyora, abans antigament Cortal del Mas Corder, o d'en Morer, el Mas d'en Guirall, el Mas d'en Picot, el Mas d'en Vila-seca, el Mas Nou i el Masot. D'altres són abandonades i en ruïnes, com l'Andar de les Escopes, el Cortal de Foixà, abans Cortal Vell, el Cortal de la Jaça, abans Mas o Jaça d'en Ventaló, el Cortal d'en Vila-seca, el Cortal de Roca Roja, abans, de l'Ollet, el Cortalot, o Cortal de Foixà, la Farga, el Mas de Foixà, el Mas de l'Esteve, abans Cortal d'en Pallarès, el Mas Corder, o del Corder, abans d'en Morer, el Mas de l'Onclet, el Mas de l'Oriol, el Mas Mas, o d'en Molins, el Mas Fontdecava i el Molí, abans Molí d'en Noell. Finalment, d'altres s'han convertit en noms antics, amb l'edificació del tot desapareguda, entre els quals es troben la Barraca d'en Paraire i les Barraques de les Mines. Esment a part mereixen l'Oratori, el Pou de Glaç i les esglésies en ruïnes de Santa Anna dels Quatre Termes i Sant Esteve de Sofrunys. En el terme de Glorianes hi havia hagut la capella privada de Sant Isidre, ara desapareguda.
Hidrologia El terme de Glorianes es vertebra a l'entorn de dos cursos d'aigua principals: la meitat nord-est acull la vall de la Ribera de Croses, i la sud-oest, la de la Ribera de Rigardà, en aquest darrer cas, a través del seu formant de capçalera, la Ribera de Glorianes, o Riu Fagès (el tram final, a Rodès, de la unió de les riberes suara esmentades és també anomenada Riufagès. A la capçalera de la Ribera de Croses es troben el Torrent Gros, el Còrrec del Roc del Prior i el Còrrec de la Castanyereda. A partir de la seva unió, la Ribera de Croses rep per l'esquerra el Còrrec del Solà del Masot, per la dreta el Còrrec de les Comes, o de les Escomes, per l'esquerra els còrrecs del Masot, del Rabasset i d'en Ravall, més tard per la dreta els còrrecs del Bac de l'Abella, de Can Toron, o de l'Or (al capdamunt del qual hi ha el Pou de Gel), per l'esquerra el dels Querols i el del Perelloner, primer, i els del Cortal i del Camp de la Morera, després, després rep alhora el Còrrec de Can Duran per l'esquerra i el del Solà per la dreta, més tard, el del Bac i el de l'Or per la dreta, el de la Roureda per l'esquerra, el del Canal i el de les Teixaires per la dreta, el d'en Sicart per l'esquerra i, ja al límit del terme, fronterer amb Rodès, el del Camp del Cirer i el del Mas de l'Escapa per la dreta i el de Miralles per l'esquerra.
La Ribera de Glorianes, o Riu Fagès, al sud-oest, es forma al nord-oest del poble de Glorianes per la unió del Còrrec de Sutzeres, que hi aporta els còrrecs de les Agulles, de la Font dels Cans, de la Font d'en Pollí, del Pou d'en Morer, de la Font del Raig, de la Solana d'en Gorça, de Crabi, de Cornellanes i de Canal Dou, el Còrrec de les Corbateres, amb els còrrecs del Faig, del Grevolet, de la Vernosa, dels Canèvols, de les Pardines, dels Canals i de la Devesa. Un cop formada, la Ribera de Glorianes rep l'afluència dels còrrecs de Font Rovellosa, del Millar, de la Batllia, del Vimaner, amb el de la Font Fresca, del Mas Molins, dels Castanyers, del Mas d'en Picot, de la Pedregosa, amb el de la Bena, del Bac d'en Vilar, dels Bacs, d'en Tomeu i de Coma Cremada, amb el de la Font Charles. Aleshores esdevé limítrof entre Glorianes i Rigardà, i només els afluents per la dreta provenen de Glorianes: el Còrrec de Cortelles, del Reposador, d'en Fanxones, del Mas d'en Corder i del Sastre, amb els del Bac de l'Hereu i del Bosc del Corder. A l'extrem nord-oest del terme, el Còrrec del Bosc d'en Cases, i els dos de Sant Esteve s'inicien en terme de Glorianes, però passen de seguida al terme de Rigardà.
Glorianes té un bon nombre de fonts i surgències: Font de la Canal, de la Jaça, del Camí, del Clot de la Mill, de les Cornellanes, les dues del Mas Corder, del Mas d'en Molins, del Raig, en realitat una mollera, dels Cans, dels Clots, d'en Paulí, d'en Ventaló, la Font Fresca, la Font Rovellosa, també una mollera, la Font Xervi, i les molleres de les Escopes, del Roc del Prior, de les Artigues i del Torrent Gros.
Orografia