Noedes (IPA: , oficialment en francès Nohèdes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.
La comuna de Noedes comprenia el poble d'hàbitat dispers de Montellà, actualment deshabitat i pràcticament desaparegut. En el terme hi ha els "gorgs (o estanys) de Noedes", que comprenen el Gorg Estelat i el Gorg Blau, citats al Canigó, de Jacint Verdaguer (el tercer estany que cita Verdaguer és el Gorg Negre, que és proper, però en terme d'Oleta i Èvol). També hi ha el Bosc Comunal de Noedes - Orbanyà, a cavall entre aquesta comuna i la d'Orbanyà, el Bosc Comunal de Noedes i la Reserva Natural de Noedes.
Etimologia Joan Coromines relacionaCoromines, 1996. el topònim Noedes amb el mot comú llatí nux (nou i noguera), a través del derivat nuceta, plural de nucetum (lloc plantat de nogueres). D'altra banda, exclou, i titlla de fantasiosa, l'etimologia proposada per Joan Amades, que feia derivar el nom del poble de l'Arca de Noè perquè, suposadament, hauria reposat en un cingle proper (llegenda existent a la zona).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Noedes en el Conflent El terme comunal de Noedes, de 309.100 hectàrees d'extensió, és situat a l'esquerra de la vall de la Tet, al fons de la vall d'un dels dos rius que formen el Callan, la Ribera de Noedes i, per tant, bastant apartat a l'esquerra de la Tet. Està situatNoedes en els ortofotomapes de l'IGNNoedes a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al nord-oest del centre de la comarca.
El terme de Noedes està conformat per una sola vall: la de la Ribera de Noedes. Exactament, la vall alta d'aquesta ribera, ja que la baixa pertany al terme de Conat. Aquesta vall alta abraça des del circ de muntanyes on es forma, fins a poc després de deixar enrere el poble de Noedes. L'extrem nord-oest del terme és el circ on es troben dos dels tres estanys cantats per Jacint Verdaguer en el Cant XII del Canigó: el Gorg Blau i el Gorg Estelat, que recullen totes les aigües d'un circ format per muntanyes molt altes: des de la Collada del Gorg Negre, a 2.138,3 m alt, al sud-est d'aquest circ de muntanyes, passant per Pinosell, cap a la Serra de la Balmeta, de 2.326 m alt, a l'extrem sud-oest d'aquest circ, continuant per la carena que vers el nord va pujant pel Roc Pla cap al Roc Negre, de 2.459, continuant ara cap a llevant per la carena oriental del Roc Negre cap al Roc Maria i el Serrat de la Roqueta i, finalment, continuant per la Conquesta fins al Bernat Salvatge.
Fora d'aquest circ de muntanyes que forma l'extrem nord-oest del terme de Noedes, la resta de muntanyes que emmarquen la vall del mateix nom presenta també muntanyes d'una alçada considerable, si bé no tant com les esmentades en el paràgraf anterior. El límit nord, termenal amb Mosset, el forma la Muntanya dels Miquelets, passant pel Roc dels Miquelets i el Coll de Planyàs (o de Planyes) fins al Pic de Portapàs, carena que al voltant dels 2.000 m alt va davallant fins als 1.795,7 del Pic de Portapàs.
El límit nord-est de la vall i del terme de Noedes, ara al límit amb Orbanyà, és una carena que arrenca del Pic de Portapàs i davalla cap al Roc de Peirafita, de 1.569,3 m alt, coll, de 1.423,6, i Pic de la Mosquetosa, de 1.454,4, Pic del Lloset, de 1.365,2, Pic de la Serra, de 1.200,5, i Coll de Marçac, de 1.046,8, des d'on el termenal baixa cap al fons de la vall, primer cap al sud-oest i després cap al sud, per tal de tancar per llevant el terme de Noedes, seguint una carena secundària de la serra abans esmentada tot baixant cap al fons de la vall de la Ribera de Noedes.
Al sud, des del triterme amb Censà i Oleta i Èvol, la carena que tanca la vall de Noedes, i el seu terme comunal, va cap al Pinosell, la Collada del Gorg Negre, de 2.143,8 m alt, el Pic de la Creu, de 2.164,7, segueix tot el Serrat de la Font de Mills, passa pel Coll de Portus, de 1.739,1, segueix la carena que puja fins al Mont Coronat, de 2.170, poc més tard al Roc de l'Ermità, de 2.053,6, després la Serra Cremada, puja a la Pica del Migdia, de 1.923,5, continua per la Serra de la Pelada, passa per la Collada de Jújols, de 1.756,5, i, girant cap al nord-est, s'adreça a la Roc Roig de la Serra Pelada (o Roca Roja), de 1.669,2. Després per la Socarrada tanca el terme de Noedes per una carena secundària cap al fons de la vall de la Ribera de Noedes.
El punt més alt del terme de Noedes, doncs, és el Roc Negre, de 2.459 m alt; el punt més baix, és la llera de la Ribera de Noedes en el pas de Noedes a Conat, a 743,3 m alt. El poble de Noedes és a 967.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Noedes miniatura|esquerra|Noedes en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Noedes és situat vers 970 metres d'altitud, al sud-oest d'Orbanyà i a l'oest de Vellans i Conat, a prop de l'extrem est del terme comunal, a la part de la vall del riu que presenta un cert eixamplament. El poble, de forma allargassada, però agrupat, és situatNoedes en els ortofotomapes de l'IGN en un coster a l'esquerra de la Ribera de Noedes, però a una certa distància del riu. No forma un nucli compacte, ni serva senyals d'haver estat un poble tancat, en forma de cellera.
La seva església, que sempre havia estat sufragània de la de Sant Esteve d'Orbanyà, està situada a la zona central-oriental del poble, amb el cementiri una mica allunyat encara més a llevant. Està dedicada a Sant Martí, i és un bell exemplar d'església romànica rural, de dimensions petites. Fou lleugerament modificada en època moderna, moment en què es construïren els altars barrocs que s'hi conserven, dels segles i XVIII.
Montellà L'antic poble de Montellà ésLloc on era el poble de Montellà en els ortofotomapes de l'IGN a la capçalera de la Ribera de Noedes, a ponent del poble cap de la comuna i a uns 500 metres més d'altitud. Es tractava d'un poble d'hàbitat dispers repartit entre les dues ribes del riu. Està deshabitat, i només hi roman dempeus un edifici agrícola, a part de les restes de diversos masos. Era esmentat des del 1311 (villare de Montiliano).
Salimans La Roca de Salimans és, tal vegada,Ponsich, Lloret i Gual, 1985. un castell de muntanya. El lloc, de molt difícil accés, conserva una mena d'obelisc de roca, en un lloc que sembla presentar restes de fortificacions. És a cosa d'un quilòmetre i migLa Roca de Salimans en els ortofotomapes de l'IGN al sud de Montellà, a 1.663 metres d'altitud, a la dreta del Rec de l'Hoste. El està documentada (ipsa rocha de Sexman), i torna a ser-ho el 1412 (rupes castri de Seyman). El terme roca pot ser una referència d'un antic castell.
Els masos del terme Noedes té poques construccions aïllades habitades. Tot just es pot parlar del Molí i del Molí Vell. La resta de construccions del terme fora del poble són cabanes (dues cabanes de la Jaça Vella i una anomenada Cabana Vella) i cortals. Entre aquests darrers, trobem: el Cortal de l'Anton, el de la Paculla, el del Blanquer, el del Cardaire, el del Cortier, el de l'Escaler, el de l'Estevenó, el del Favarola, abans del Mallol, tres cortals del Forrilló, el del Ganella, abans del Radondi, o de l'Escaraman, el del Grillot, el del Guilló, abans, del Moll Cremat, el del Josepó, abans del Nabona, el del Just, el del Jan Manau, el del Mallol, un altre del Mallol, abans, del Taurinyà, un tercer del Mallol, abans, del Corties, el del Manau, on altre del Manau, o de la Falguerosa, el del Musolla, el del Nibola, dos cortals del Pacull, el del Patorra, abans del Radondi, dos altres cortals del Patorra, el del Pere Esteve, abans del Peirer, el del Pubill, el del Rebató, el del Reganyà, el del Rius, el del Rostaler, el del Serralló, abans, del Camp del Bac, o del Serradell, un altre del Serralló, el del Torreta i el del Xerrat.
Alguns són noms antics, ja en desús perquè el cortal no es conserva: Cortal del Batlle, del Mallol (un més, a part dels anteriors), del Marí, del Nabona, del Ponceller, del Roc de l'Hoste, o del Ponci, i la Jaça, o Cortal d'en Guilla.
A part, cal considerar la Central Elèctrica, els oratoris del Camí del Camp del Bac i el de les Salines, el Refugi i cinc ponts: el de Coma Pregona, el de la Farga, el de la Molina, el de la Vaca i el de Sant Martí.
Hidrònims Estanys En el terme de Noedes hi ha l'Estany del Clot, el Gorg Blau i el Gorg Estelat, tractats posteriorment.
Cursos d'aigua El riu bàsic, a través del qual s'ordena el terme de Noedes, és la Ribera de Noedes, però només rep aquest nom en el darrer tram del seu curs. Anteriorment, i començant per l'extrem nord-occidental del terme, el Gorg Estelat recull tota l'aigua procedent del circ de muntanyes que l'envolten: les del Gorg Blau, que recull el Rec de la Perdiu, i les dels vessants del Roc Negre, els recs dels Rocs i del Gorg, i les altres muntanyes que formes el circ. Des del Gorg Estelat surt cap al sud-est la Ribera del Gorg, que de seguida rep per la dreta el Rec del Pas, o del Pal, i les aigües de la Font de la Miranda. Davallant cap al sud-est, la Ribera del Gorg presenta en més d'un punt una bifurcació del seu curs, que es torna a ajuntar més avall. En el seu pas cap al costat nord de l'Estany del Clot, hi arriba el Rec de la Solana del Gorg. En una de les bifurcacions esmentades, una part de la Ribera del Gorg es desvia cap al sud per anar a alimentar l'Estany del Clot, que també rep el Comall Fosc, abans, Rec de la Font de Mill. Aquest estany s'aboca posteriorment en la Ribera de l'Home Mort, una de les dues branques de la Ribera del Gorg quan arriba a la Partició de les Riberes. En aquest lloc, després de rebre per l'esquerra el Rec del Gispetar, la Ribera del Gorg es bifurca, tal com diu el topònim: cap a llevant, continua la Ribera dels Camps Reials, i cap al sud-est, la de l'Home Mort, ja esmentada.
Aquestes dues riberes deixen enmig els territoris de la Socarrada i de la Cabanassa, el primer amb el Puig de la Socarrada. La Ribera dels Camps Reials rep per l'esquerra els recs dels Canals i de Fontfreda, després, sempre per l'esquerra els comalls de la Falguerosa, de les Feixes, o dels Tretzevents, i del Molí Cremat. La Ribera de l'Home Mort rep per la dreta les aigües procedents de l'Estany del Clot i els comalls de la Font de Mills, de l'Embaus i del Camp del Bac. Tot seguit, just en arribar al lloc on era el poble de Montellà, la de l'Home Mort s'aboca en la dels Camps Reials. Aquesta, abans d'ajuntar-se amb la Ribera de Torrelles rep encara per la dreta el Rec de l'Hoste, amb el Comall de la Ponça i, poc després s'uneix amb la Ribera de Torrelles.
La Ribera de Torrelles, de llarg recorregut, procedeix del sector nord del terme, dels vessants meridionals del Pic de Portapàs i de la Muntanya dels Miquelets. La Ribera de Torrelles neix a la Jaça de les Eugues i a la Jaça Vella de Noedes. D'allí davalla cap al sud-est, mentre recull les aportacions dels comalls del Solà de Torrelles i dels Cortalets, per l'esquerra, i per la dreta el Rec de les Boïgues. Tot seguit, per l'esquerra, els comalls de Terracols i dels Pomers, tots dos anomenats abans, de la Mort dels Colls, per la dreta el de les Gerseres, després per l'esquerra el Comall del Pi, amb el de les Boïgues, tot seguit el de les Bosigues (forma antiga del nom de l'anterior), i després, encara per l'esquerra el de la Mollera, amb la Mollera d'en Verdura.