Vallmanya (popularment , estàndard , de vegades pronunciat , oficialment en francès Valmanya), és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord. miniatura|Vallmanya als voltants de 1890 A causa del seu paper i els seus patiments en la Segona Guerra Mundial (massacre de Vallmanya), la població rebé la Creu de Guerra 1939-1945.

Etimologia Coromines explicaCoromines, 1997. el topònim Vallmanya a partir de l'expressió llatina vallem magnam (vall gran).

Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Vallmanya en el Conflent El terme comunal de Vallmanya, de 276.300 hectàrees d'extensió, és situatEl terme de Vallmanya en els ortofotomapes de l'IGNVallmanya a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la dreta de la Tet, lluny d'aquest riu, a l'extrem sud-oriental de la comarca del Conflent. És al límit amb les comarques del Rosselló i del Vallespir. Pertany a la subcomarca del Baix Conflent, i és veïna dels Aspres rossellonesos i del Vallespir. El terme s'estén en els contraforts orientals del Massís del Canigó. El cim del Canigó és a 383,3 m en línia recta de l'extrem occidental de la comuna, que és, de fet, una sola unitat geogràfica: la vall alta de la Lentillà, quan aquest riu davalla de ponent a llevant des dels peus del Canigó, abans que giri cap al nord, cosa que fa just a l'extrem de llevant del terme de Vallmanya, just abans d'entrar en el de Vallestàvia.

L'extrem meridional de la comuna és el contrafort oriental principal del Massís del Canigó, que separa les comunes de Cortsaví i Vallmanya i, per tant, les comarques del Vallespir i del Conflent. Des del mateix vessant sud-oriental del Canigó, formen aquesta carena la Serra del Rocnegre, que assoleix els 2.714 m alt, el Pic Gallinàs (2.451), el Puig de Pèl de Ca (2.105), el Coll de la Cirera (1.731) i el Puig de l'Estela (1.778). A l'oest, i girant cap a l'est, de manera que forma el límit nord-oest de la comuna de Vallmanya, es troben, des de la Serra del Rocnegre, el Puig Sec (2.665) i la Portella de Vallmanya, aquesta darrera tocant el Canigó. Cap a llevant s'estén la carena formada per la Cresta de Barbet, de 2.489 m alt, el Ras del Prat de Cabrera i el Puig dels Becís, de 1.729,3.

Bona part del terme comunal, a l'entorn dels 2.000 metres d'altitud, està ocupada pel gran Bosc de Vallmanya. A la zona dels contraforts als del Canigó, dins del terme de Vallmanys es troben el Refugi forestal de l'Estanyola, l'Abric del Pinetell i el Refugi dels Masos, tots tres freqüentment emprats pels excursionistes.

Termes municipals limítrofs:

El poble de Vallmanya miniatura|esquerra|Vallmanya en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Carrer Major del poble, del tot refet després del 1945 El poble de Vallmanya es trobaEl poble de Vallmanya en els ortofotomapes de l'IGN quasi a l'extrem nord-est de la comuna, a l'esquerra de la Lentillà, en un lleuger coster que té en el seu punt més elevat l'església parroquial de Sant Vicenç de Vallmanya, majoritàriament del , però que conserva vestigis del primitiu temple romànic. L'església té el cementiri parroquial i municipal a l'entorn seu. A l'extrem de llevant del poble hi ha el petit barri del Veïnat, o de la Forja, on hi havia hagut l'establiment que li dona nom.

Es tracta d'un poble de nova construcció, refet íntegrament després dels fets de la Massacre de Vallmanya, quan les forces alemanyes, amb el reforç dels francesos partidaris del Règim de Vichy, arrasaren completament el vilatge, amb dures represàlies humanes damunt de la població, els membres de la Resistència francesa i els guerrillers que s'estaven a la Pinosa. No queda, dins del nucli principal de la població, cap edifici anterior al 1945, llevat de l'escola, ara Casa del Comú, i de l'església de Sant Vicenç.

El veïnat dels Masos miniatura|esquerra|Els Masos de Vallmanya miniatura|Els Masos en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) El petit veïnat dels Masos ésEl veïnat dels Masos en els ortofotomapes de l'IGN a quasi dos quilòmetres al sud-oest del poble de Vallmanya, al final de la carretera D - 13d (Vallmanya - els Masos). Els masos que formen el veïnat, d'hàbitat dispers, són els de Perutxa, amb tres edificis, Pere Esteve, amb dos, Pere Jaume, també amb dos (de fet, un continuïtat de l'altre: possiblement es tracta de l'edifici vell i el nou al seu costat) i de la Creu. El darrer és una mica desplaçat al nord-est, en la direcció del poble de Vallmanya. Hi ha també les restes d'una farga destruïda en uns aiguats del .

Els Masos és un punt de partida habitual en les excursions d'ascensUna de les excursions de WikilocUna altra de Madteam al Massís del Canigó, travessant el Bosc del Canigó, passant pel Refugi dels Cortalets o el de Prat Cabrera, cap al nord-oest, o pels de l'Estanyol i del Pinetell, cap al sud-oest.

Castell de Vallmanya, o del Burc miniatura|El castell El Castell de Vallmanya està situatEl Castell de Vallmanya en els ortofotomapes de l'IGN dalt d'un turó a la dreta de la Lentillà i a l'esquerra de la Ribera del Castell, a prop i al sud-oest de l'interfluvi d'aquests dos cursos d'aigua i davant, també al sud-oest, del poble de Vallmanya, que queda a uns 350 metres en línia recta. En queden algunes restes, entre les quals destaca la torre principal.

L'ermita de Sant Vicenç Sant Vicenç és una petita ermita situada damunt d'una rocaL'ermita de Sant Vicenç en els ortofotomapes de l'IGN del poble de Vallmanya, a 570 metres en línia recta al nord-est del poble.

Les mines de la Pinosa En el vessant nord-occidental del Puig de l'Estela hi haLes mines de la Pinosa en els ortofotomapes de l'IGN les antigues mines de la Pinosa, que foren explotades alhora que les Mines de Vetera. Durant l'ocupació alemanya arran de la Segona Guerra Mundial, les mines de la Pinosa acolliren els membres de la resistència que protagonitzaren els fets que desembocaren en la Massacre de Vallmanya.

Els masos del terme Vallmanya conserva algunes de les seves construccions aïllades, si bé bastants d'abandonades, avui dia. S'hi troben la Barraca del Pinetell, Can Laguerra, abans Mas d'en Pere Esteve, Can Mari, abans Mas d'en Pere Jaume, Can Perutxa, o Mas d'en Perutxa, el Casot del Ponet, el Cortal de la Beçosa, el Cortal de la Palla, el desaparegut Cortal o Mas de la Tomasa, endut per l'aiguat del 1940, el Cortal del Prat d'en Faura, o del Ferrerot (nom antic, en desús), el Cortal del Riu Roig, o d'en Badona, abans d'en Bodiera, el Cortal del Solà, el Cortal del Tallat Vell, el Cortal de Maçanet, el Cortal d'en Mateu, abans d'en Camó, el Cortal d'en Prats, abans Mas de la Creu, el Cortal d'en Santó (nom antic, en desús), el Cortal d'en Solera, o de la Beçosa, un altre Cortal de la Solera, el Forn de Calç de Grillera, la Jaça d'en Vilallonga, abans Cortal d'en Camó, el Mas, abans Cortal, dels Cabanats, el Mas d'en Poncí, o Mas Sant Julià, el Mas d'en Vernedes, abans d'en Marí, el Mas Nou, el Mas Verjau, o Can Verjau, l'Orri, o la Jaça, d'en Tura, abans Cortal d'en Noell, i els Orris de la Tartera. A part, cal tenir en compte les restes de la capella de Sant Pere, la de Sant Vicenç, l'antiga Central Elèctrica, i el refugi de muntanya de la Casa Forestal de l'Estanyola.

Hidrografia miniatura|esquerra|La Lentillà, amb el seu curs molt enfonsat respecte del terreny de l'entorn La Lentillà, en la seva conca alta, és el riu vertebrador del terme de Vallmanya, mentre discorre d'oest a est (en sortir del terme de Vallmanya aquest riu torç cap al nord, direcció bàsica de la resta del seu curs. Durant el seu pas pel terme de Vallmanya, la Lentillà rep l'afluència de tot d'altres cursos d'aigua. Es forma als Plans de Barbet, a llevant de la Portella de Vallmanya i al sud-est del Pic Baix del Canigó, des d'on davalla cap a l'est i rep aviat per l'esquerra el Còrrec de la Congesta Grossa. Tot seguit continua cap a llevant, i rep diversos torrents de muntanya més, fins que rep per l'esquerra el Còrrec de la Carnisseria, o del Prat del Prior i, tot seguit, el del Roc dels Pasquers; més avall, ja a la Coma Fosca, rep per la dreta el Còrrec del Roc Negre, que aporta també els còrrecs del Pla de les Eugues, del Gavetar i del Pla de la Feda. Ja a l'Orri Vell rep per l'esquerra el Còrrec de la Tartera i després el de l'Orriot i el del Roc Roig, que s'uneixen poc abans d'arribar a la Lentillà. En poc tros encara rep per l'esquerra el Còrrec del Clot del Paradet i el de Tallensó. Després, i ja a prop dels Masos, encara per l'esquerra rep el Còrrec de la Font del Llegumar, i tot seguit, passats els Masos, un altre Còrrec del Roc Roig, amb el de Patriques. Després, el Còrrec del Tallat dels Fargaires, o de la Tallada del Rat, el de la Vernosa i el de l'Argentinosa. Ja en el poble, rep per la dreta l'afluent més important: la Ribera del Castell, que articula la major part del sector meridional del terme.

La Ribera del Castell es forma entre el Bosc de la Vila i l'Assalador per la unió de diversos cursos d'aigua, la major part que davallen de la carena que separa el terme de Vallmanya del de Cortsaví: Còrrec de la Font Negra, Còrrec de la Font Freda, Còrrec del Solà de la Pelosa i Còrrec del Bosc de la Vila. Tot seguit, s'adreça cap al poble de Vallmanya, deixant a l'esquerra, just abans d'unir-se a la Lentillà, el turó on es troba el Castell de Vallmanya. Passat el poble, la Lentillà continua rebent afluents, sobretot per l'esquerra: Còrrec dels Camps de Vinagre, Còrrec del Solà, Còrrec del Roc Roig (el tercer així anomenat) i Còrrec del Camp de les Nantilles. Ja a prop de l'extrem est del terme, la Lentillà rep per la dreta un altre dels cursos d'aigua més rellevants del terme: la Ribera de la Rabassa, que vertebra tot el sector de llevant del terme.

La Ribera de la Rabassa es forma en el vessant nord-est de la Serra de la Gallinassa, a llevant del Pic Gallinàs, on neix el Còrrec de Gallinassa, al qual s'uneixen el del Pèl de Ca, el de l'Estanyol, el del Mener amb el de la Pinoseta, el de la Pinosa, el del Serrat Magre, el de Repalona, el del Pas Ample, abans d'afluir en la Lentillà. Ja a l'extrem oriental del terme, i procedent del terme de la Bastida, arriba el Riu Fred, amb els còrrecs de Poncí i de Grillera. Ja a punt de sortir del terme de Vallmanya cap al de Vallestàvia, al Pas de Riu Roig, s'uneixen a la Lentillà el Riu Roig i el Còrrec de Capellet, o de Pixeret.

Vallmanya té algunes fonts significatives: la Font de la Portella, la del Barbet, la del Còrrec del Roc dels Pasquers, la del Gavetar, la dels Coscolls i la de Poncí.

Orografia