Sasha Alexandra Waltz (8 de març de 1963, Karlsruhe) és una coreògrafa, ballarina i directora d'òpera alemanya, una de les coreògrafes més innovadores del panorama europeu, líder de la companyia de dansa Sasha Waltz & Guests i co-directora artística del Berlin State Ballet.
Biografia miniatura|esquerra|Espectacle de Sasha Waltz al Staatsoper de Berlín el 2006 Sasha Waltz començà a ballar als cinc anys amb Waltraud Kornhaas, alumna de Mary Wigman, a Karlsruhe. De 1983 a 1986, estudià a la School for New Dance Development a Amsterdam,Pourquoi le tombeau de Juliette est une boîte à musique dans le Journal de l'opéra de Paris, núm.16 sept-oct 2007, p.15. a continuació marxa a Nova York on treballà amb Pooh Kaye, Yoshiko Chuma i Lisa Kraus. Durant aquest període col·laborà igualment amb Tristan Honsinger, Frans Poelstra i Mark Tompkins.Pourquoi le tombeau de Juliette est une boîte à musique dans le Journal de l'opéra de Paris, núm.16 sept-oct 2007, p.15. De retorn a Berlín, va crear la seva primera coreografia important amb Dialoge, el 1992. L'any següent fundà, amb Jochen Sandig, la seva pròpia companyia, Sasha Waltz & Guests, ubicada a Berlín i crea una obra fundadora, Travelogue I - Twenty to Eight, que ballà amb Nasser Martin-Gousset i que marcaria el començament de la seva primera trilogia de post-dansa-teatre.Llibret de l'espectacle Travelogue - Twenty to Eight presentat al Théâtre de la Ville el 20 de maig de 2008. El 1996 funda la Sophiensæle, un centre cultural, a Berlín (Mitte), avui espai de referència europeu. Són d'aquells anys les produccions Na Zemlje (1998), Dialoge 99/I i Dialoge 99/II, per al museu jueu de Berlín.
Ha codirigit, de 1999 a 2004, la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín, amb Jens Hillje i el director d'escena Thomas Ostermeier.Panorama de la danse contemporaine. 90 chorégraphes, per Rosita Boisseau, Edicions Textuel, París, 2006, p. 599. (en francès) El seu gran reconeixement internacional data d'aquests anys, amb la seva segona trilogia composta al voltant del tema del cos amb les peces Körper, S, i noBody,Article sobre noBody dins l'Humanité (en francès) l'última peça de les quals es va presentar en el pati del Palau dels Papes en el Festival d'Avinyó de 2002.
A partir del 2005 estrena la seva primera òpera, Dido & Aeneas, amb l'Akademie für Alte Musik de l'Staatsoper Unter den Linden i continua la col·laboració amb la Schaubühne com a companyia independent, on estrenà Gezeiten el 2006. Va coreografiar Romeu i Julieta d'Hèctor Berlioz per al Ballet de l'Òpera de París el 2007, any en què va ser designada «coreògrafa de l'any» per la revista Ballet-Tanz.
El març de 2009, la companyia Sasha Waltz & Guests presentà Dialoge 09 - Neues Museum al Neues Museum de Berlín, alguns mesos abans la seva reobertura després de 10 anys d'obres.
El 2012 presentà a El Mercat de les Flors, amb la companyia Sasha Waltz, la peça ‘casi’, creada per Juan Kruz de Garaio Esnaola, ballarí i estret col·laborador artístic de la companyia.
El 2017, coincidint amb el seu imminent 25è aniversari, va presentar al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, la seva peça Kreatur, un espectacle amb 14 ballarins, que significa el retorn als orígens de la coreògrafa, quan buscava el diàleg amb altres formes artístiques: moviment, paraula, música, arts plàstiques, escenografia, etc. Intervenen en l'espectacle la dissenyadora Iris van Herpen, l'il·luminador Urs Schönebaum i el grup musical Soundwalk Collective.
Des de 2019 dirigeix el Ballet Nacional de Berlín, amb Johannes Öhman, i succeint Nacho Duato.
Principals coreografies
1992 : Dialoge 1993 : Travelogue I - Twenty to Eight 1994 : Tears Break Fast 1995 : All Way Sis Steps 1996 : Albereda de les cosmonautes 1997 : Zweiland 1998 : Na Zemlje 1999 : Dialoge 99/II al Museu Jueu de Berlín 2000 : Körper 2000 : S 2002 : noBody 2003 : Insideout 2004 : Impromptus 2005 : Dido i Enees de Henry Purcell
2005 : Gezeiten 2005 : Fantasie i Fugue a tres 2006 : Solo für Vladimir Malakhov 2006 : Dialoge 06 - Radiale Systeme 2006 : Dialoge Chiostro di San Martino 2007 : Medeamaterial sobre una música de Pascal Dusapin 2007 : Romeu i Julieta d'Hector Berlioz per l'Òpera de París 2009 : Dialoge 09 al Neues Museum 2010 : Matsukase, posada en escena de l'òpera de Toshio Hosokawa 2011 : Continu'' 2013 : La consagració de la Primavera, música d'Ígor Stravinski
Premis i recompenses 2008: X Premi Europa Noves Realitats Teatrals 2009: Insígnia oficial de l'Orde de les Arts i de les Lletres
Notes i referències
Enllaços externs Lloc oficial de Sasha Waltz
Categoria:Persones de Karlsruhe Categoria:Ballarins alemanys Categoria:Ballarins de dansa contemporània Categoria:Coreògrafs alemanys Categoria:Coreògrafs de dansa contemporània Categoria:Directors de teatre alemanys Categoria:Directors d'òpera alemanys Categoria:Escenògrafs alemanys Categoria:Músics de Baden-Württemberg Categoria:Escriptors de Baden-Württemberg Categoria:Dramaturgs alemanys del segle XXI Categoria:Dramaturgs alemanys del segle XX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XX