Ledifici d'habitatges al carrer Freneria, 14 de Barcelona està catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història La intervenció arqueològica realitzada el 1996 amb motiu de la rehabilitació de l'edifici en va documentar la construcció sobre restes més antigues, d'època tardoantiga i altmedieval. A l'època moderna s'hi van efectuar diverses reformes, com l'ampliació cap al núm. 12, el tancament del porxo i la pavimentació amb rajoles de tova i morter.
El 1779, l'apoderat de l'abadessa del monestir de Santa Clara va demanar permís per a reformar un balcó del primer pis al carrer de la Freneria, on residia el domer de l'església, i fer un de nou a la Baixada de Santa Clara. El 1794, l'abadessa Maria Francesca de Sentmenat va demanar permís per a refer un envà del segon pis.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 45b de Garriga i Roca (c. 1860)
Descripció Consta com a mínim dos cossos indiferenciats, originàriament independents i units possiblement al , moment en què es van obrir diverses de les obertures exteriors. L'element unificador de les dues façanes és l'estucat amb especejament corregut imitant carreus que cobreix el parament excepte a l'emmarcament de les obertures, fet amb carreus de pedra.
A la baixada de Santa Clara, hi ha un petit tram de planta baixa, quatre pisos i àtic, amb coberta plana transitable. La façana presenta dos eixos verticals d'obertures d'alçades decreixents. Al principal, situat al costat dret, hi ha un portal a la planta baixa, tres balcons ampitats amb baranes de ferro forjat, i una finestra a la planta superior. A l'altre eix s'observen tres finestres emmarcades per carreus de pedra.
L'altre cos, de la mateixa alçada però amb una planta menys, s'ubica a la cantonada amb la mateixa alçada que l'altre, però en aquest cas es compon de planta baixa, tres pisos i un àtic amb terrassa enretirat de la línia de façana. En aquest cos, afrontat a la baixada de Santa Clara, hi ha el petit portal d'entrada. Originàriament, estava dividit en dues parts: una estava alineada amb el carrer de la Freneria i l'altra per una volada al mateix carrer. El voladís de la primera planta està sostingut per un embigat dalt una gran jàssera de fusta sustentada per tres pilars octogonals, que podrien ser obra del darrer gòtic. Damunt d'aquesta primera planta torna a formar-se un nou voladís que arriba fins al tercer pis. Posteriorment, el porxo que formava el voladís a la planta baixa es va tancar i fou incorporat al comerç que ocupava els baixos de l'edifici. Al en aquest cos també es va patir una important reforma, moment en què es daten la majoria de les obertures actuals, majoritàriament balcons ampitats ordenats en dos eixos verticals, tancats per barrots simples i helicoïdals de ferro forjat.
A la primera planta també hi ha un balcó que respon a la tipologia de balcó que es va estandarditzar al , tot consistint a ancorar una estructura metàl·lica en voladís, on es disposa un paviment de rajoles i una barana de ferro que combina els barrots llisos amb d'altres helicoidals. La resta d'obertures responen a finestres quadrades de mida dissemblant, excepte dos elements excepcionals. Per un costat hi ha una finestreta lobulada formalment gòtica a la façana de la baixada de Santa Clara i per l'altre una finestra coronella, afegida possiblement en època moderna, a la banda del carrer de la Freneria.
Referències
Vegeu també
Convent de Santa Clara de Barcelona Saló del Tinell
Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri de la Catedral