Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies. Es caracteritzen sobretot pel seu fruit en forma de gla, que és una nou amb un involucre en forma de cúpula a la base que conté una llavor (rarament dues o tres, però no en les espècies autòctones dels Països Catalans). A més, es caracteritzen per tenir flors masculines en aments pènduls amb periant acampanulat o pateniforme, de 4 a 9 lòbuls i 6-12 estams amb anteres exertes. Les flors femenines són tricarpelars, solitàries o bé estan agrupades en glomèruls, situades a l'interior d'un involucre constituït per nombroses esquames. Les fulles són esparses, pinnatilobades, pinnatífites o en menor freqüència serrades, dentades o enteres. Presenten generalment gemmes ovoides o subgloboses.
Algunes espècies tenen fulla perenne (als Països Catalans, l'alzina, la carrasca, la surera i el garric), però la majoria (els roures) la tenen caduca o marsescent. Els roures que creixen als Països Catalans són principalment el martinenc, el pènol, el de fulla gran, de fulla petita, el roure africà, el roure cerrioide, considerat un híbrid, i el roure reboll, aquest últim molt rar als Països Catalans, ja que només apareix en alguns rodals de les muntanyes de Prades, l'Alcalatén i l'Alt Palància.
El gènere és originari de l'hemisferi nord, i s'estén des de les latituds temperades fins a les tropicals.
Alguns insectes vinculats amb alzinars i rouredes son el banyarriquer del roure, l'escanyapolls, i el buprèstid Anthaxia hungarica.
Taxonomia Secció Quercus o Lepidobalanus Distribuïda a Europa, Àsia, nord d'Àfrica i Amèrica del Nord. Tenen estils curts i els aglans maduren en sis mesos i són dolços o lleugerament amargants, amb l'interior de la closca sense pèls. Quercus ajoensis - Arizona, Nou Mèxic (EUA), Baixa Califòrnia (Mèxic) Quercus alba - est d'Amèrica del Nord Quercus aliena - est d'Àsia Quercus arizonica - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus austrina - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus berberidifolia - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus bicolor - est i mig oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus boyntonii - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus chapmannii - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus cornelius-mulleri - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus copeyensis - Costa Rica, Panamà. Caducifoli Quercus depressipes - Texas. Caducifoli Quercus dilatata - Himàlaia. Caducifoli Quercus douglasii - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus dumosa - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus durata - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus engelmannii - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus faginea - Roure de fulla petita - sud-oest d'Europa. Caducifoli Quercus fusiformis - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus gambelii - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus garryana - oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus geminata - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus grisea - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus havardii - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus hinckleyi - Texas. Caducifoli Quercus hondurensis - Hondures. Pernnifoli Quercus ilex - Alzina - Mediterrània. Perennifoli Quercus insignis - centre d'Amèrica. Perennifoli Quercus intricata - Texas. Caducifoli Quercus john-tuckeri - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus laceyi - centre-sud d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus lanata - Himàlaia. Perennifoli Quercus leucotrichophora - Himàlaia. Perennifoli Quercus lobata - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus lyrata - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus macrocarpa - est de and central Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus mohriana - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus x morisii - Surolí - Oest de la conca Mediterrània. Perennifoli. Híbrid de Quercus ilex i Quercus suber. Quercus michauxii - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus minima - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus mongolica - est d'Àsia. Caducifoli Quercus montana o Quercus prinus- est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus muehlenbergii - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus oblongifolia - oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus oglethorpensis - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus peduncularis - Amèrica central. Perennifoli Quercus petraea - Roure de fulla gran - Europa. Caducifoli Quercus polymorpha - Mèxic i extrem sud de Texas. Perennifoli Quercus prinoides - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus pubescens o Quercus humilis - Roure martinenc o pubescent - Europa. Caducifoli Quercus pungens - centre-sud d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus robur - Roure pènol - Europa, oest d'Àsia. Caducifoli Quercus rugosa - Mèxic. Perennifoli Quercus sadleriana - Califòrnia. Caducifoli Quercus stellata - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus toumeyi - sud-oest de Nou Mèxic. Caducifoli Quercus turbinella - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus vaseyana - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus virginiana - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli
Secció Mesobalanus Europa, Àsia, nord d'Àfrica. Estils llargs; glans madurs en 6 mesos, amargs, interior de la cúpula sense pèls (estretament relacionat amb la secció Quercus en la que se l'inclou algunes vegades). Quercus canariensis - Roure africà - Nord d'Àfrica i Península Ibèrica. Caducifoli Quercus dentata - Est d'Àsia. Caducifoli Quercus frainetto - Sud-est d'Europa. Caducifoli Quercus macranthera - Oest d'Àsia. Caducifoli Quercus pontica - Oest d'Àsia. Caducifoli Quercus pyrenaica - Roure reboll - Sud-oest d'Europa. Caducifoli Quercus vulcanica - Sud-oest d'Àsia. Caducifoli
Secció Cerris Europa, Àsia i nord d'Àfrica. Estils llargs; aglans madurs en 18 mesos, molt amargs. Interior de la closca sense pèls o amb molt pocs. Quercus acutissima - est d'Àsia. Caducifoli Quercus alnifolia - Xipre. Caducifoli Quercus calliprinos - sud-oest d'Àsia. Perennifoli Quercus castaneifolia - Caucas, Pèrsia. Perennifoli Quercus cerris - sud d'Europa, sud-oest d'Àsia. Caducifoli Quercus coccifera - Garric - Mediterrani occidental. Perennifoli Quercus libani - sud-oest d'Àsia. Caducifoli Quercus macrolepis - sud-oest d'Àsia. Caducifoli Quercus semecarpifolia - Himàlaia. Perennifoli Quercus suber - Surera - Mediterrani occidental. Perennifoli Quercus trojana - sud-est d'Europa. Caducifoli Quercus variabilis - est d'Àsia. Caducifoli
Secció Protobalanus Distribuïts al sud-oest dels Estats Units i al Nord de Mèxic. Estils curts i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pilós. Quercus cedrosensis - Baixa Califòrnia (Mèxic). Perennifoli Quercus chrysolepis - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus palmeri - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus tomentella - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus vacciniifolia - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli
Secció Lobatae o Erythrobalanus Amèrica del Nord, Central i del Sud. Estils llargs i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pilós.
Quercus acerifolia - centre-sud d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus agrifolia Alzina de Califòrnia - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus arkansana - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus buckleyi - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus canbyi - Mèxic. Perennifoli Quercus coccinea - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus cualensis - Mèxic (Sierra Madre del Sur). Caducifoli Quercus depressa - Mèxic. Caducifoli Quercus eduardii - Mèxic. Caducifoli Quercus ellipsoidalis - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus emoryi - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus falcata - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus gravesii - Mèxic, sud-oest d'Amèrica del Nord (Texas). Caducifoli Quercus graciliformis - Extrem sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus georgiana - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus hirtifolia - Mèxic. Caducifoli Quercus hintoniorum - Mèxic. Caducifoli Quercus humboldtii - nord d'Amèrica del Sud. Perennifoli Quercus hypoleucoides - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus hypoxantha - Mèxic. Caducifoli Quercus ilicifolia - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus iltisii - sud de Mèxic. Caducifoli Quercus imbricaria - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus incana - sud-oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus inopina - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus kelloggii - oest d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus laevis - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus laurifolia - sud-est d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus laurina - Mèxic. Caducifoli Quercus marilandica - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus myrtifolia - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus nigra - est d'Amèrica del Nord. Perennifoli Quercus palustris - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus parvula - Califòrnia. Caducifoli Quercus phellos - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus polymorpha - Mèxic. Perennifoli Quercus pumila - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus rysophylla - Mèxic. Perennifoli Quercus rubra - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus salicifolia - Mèxic. Caducifoli Quercus sapotifolia - Amèrica central. Perennifoli Quercus shumardii - sud-est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus tardifolia - extrem sud de Texas. Caducifoli Quercus texana - sud central Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus velutina - est d'Amèrica del Nord. Caducifoli Quercus wislizeni - sud-oest d'Amèrica del Nord. Perennifoli.
Aprofitament Els usos pràctics i tradicionals de les alzines, roures, alzines sureres i altres són molts i molt importants. Una classificació possible es basa en els diversos camps d'aplicació i es presenta a continuació.
Fustes Les fustes de quercus són de densitat i resistència relativament altes. També la seva durada i resistència als factors externs són elevades.
Construcció en general Bigues i altres elements estructurals aprofitant fusta d'alzina o roure estan documentades des de fa segles. L'estructura de les cobertes de moltes catedrals està feta de fusta d'alzina.
Construcció naval En la construcció tradicional de vaixells de fusta moltes peces es feien de fusta d'alzina o roure: carena (quilla), roda, quadernes. Però també politges, ceps d'àncora i altres peces especialitzades.
Ferrocarrils Les travesses de les vies eren tradicionalment de fusta. En molts casos de roure.
Apuntalat de mines Alimentació Les glans d'alzines i roures s'han destinat des de l'antiguitat a alimentar ramats de porcs, ovelles i cabres. A Espanya la devesa es manté a Extremadura i Andalusia. Les glans de la carrasca són més dolces que les d'alzina, i es poden consumir crues o torrades
Segons Estrabó, els habitants d'Hispània feien una mena de pa de glans.
Els nadius americans consumien glans diverses preparades amb tècniques diferents.
Tinta Les tintes medievals eren de dues menes: les basades en el negre de fum i les preparades a partir de gales de roure i ferro. Una de les receptes més antigues figura en el Llibre de la contemplació de Ramon Llull.
Adobat de pells La principal aplicació dels tanins és en l'adobat de pells, en aquest cas només s'empren els de determinades espècies vegetals com l'alzina, pi o el castanyer. També es fa servir com a mordent (fixador) en els tèxtils i en medicina per a tractar les cremades.
Tintat de teixits La Caparreta de l'alzina (Kermes vermilio) és un fitoparàsit xuclador fix que suposa una plaga pels arbres del gènere Quercus, fonamentalment alzines (Quercus ilex). Fou emprada antigament per a tintar de vermell.
Carbó vegetal i llenya