En la mitologia celta, Belísama o Belèsama (en grec, Bηλησάμα o Βελισάμα; en llatí, Belisăma) era una deessa adorada en la Gàl·lia. S'identifica amb Minerva en la interpretatio romana, i també va ser comparada amb Brigid.
Culte Belisama s'associa principalment amb el foc de la llar, però també és responsable dels artesans del metall i del vidre i, en particular, de la tècnica metal·lúrgica de la fabricació d'armes. També és responsable de les arts. A través d'aquestes, es va cristianitzar tardanament per Santa Caterina.
També té un paper de sanadora, associada amb les aigües termals.
Etimologia L'etimologia del seu nom s'ha traduït com a «més brillant», és a dir, que conté un sufix superlatiu «-isama» unit a l'arrel «bel-» (brillant); sobre aquesta base, ella també ha estat especulativament proclamada com la pàredra de Belenos, ja que el nom sembla contenir la mateixa arrel.Helmut Birkhan, Kelten. Versuch einer Gesamtdarstellung ihrer Kultur p. 613.
Però l'arrel «bel-» també es pot interpretar de forma diferent segons la deïtat, per a exemple «fort».Delamarre, Xavier, Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, 2003, p. 71.
Inscripcions miniatura|esquerra|Inscripció de Segomaros Una inscripció de gala que es va trobar en Vaison-la-Romaine, a la Provença (RIG G-172) mostra que es va dedicar un nemeton a ella:Michel Lejeune. Recueil des Inscriptions Gauloises (RIG) 1: Inscriptions Gallo-Grèques. G-153. СΕΓΟΜΑΡΟС/ ΟΥΙΛΛΟΝΕΟС/ ΤΟΟΥΤΙΟΥС/ ΝΑΜΑΥСΑΤΙС/ ΕΙѠΡΟΥ ΒΗΛΗ/СΑΜΙ СΟСΙΝ/ ΝΕΜΗΤΟΝ Segomaros Ouilloneos tooutious Namausatis eiōrou Bēlēsami sosin nemēton «Segomaros Uilloneos, ciutadà [tooutius] de Nemausus, dedicat a aquest santuari de Belísama»Xavier Delamarre (2003). Dictionnaire de la langue gauloise. Éditions Errance, p.299.
miniatura|Inscripció de Saint-Lizier La identificació amb Minerva en la religió dels gals es va establir en una inscripció en llatí de Saint-Lizier (antigament Consoranni), del departament d'Arièja (CIL XIII, 8):Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) 13: Tres Galliae et Germanae. 0008 Minervae / Belisamae / sacrum / Q(uintus) Valerius / Montan[us] / [e]x v[oto?] «Exvot de Quintus Valerius Montanus a la sagrada Minerva Belisama».
Toponímia Els topònims francesos Beleymas i Bellême (que es troben en els departaments de Dordongne i Orne, respectivament) provenen d'aquest teònim.
La presència de la deessa en la Britànnia és més difícil d'establir. Ptolemeu parla de l'estuari Belísama,The identification of Ptolemy's Belisama aest. with River Ribble is due to William Camden's Britannia (1586); see also Bill Thayer's "Ptolemy at Lacus Curtius" page i el riu Ribble sembla que va conegut pel nom de Belisama en l'època romana.Ronald Hutton (1991). The Pagan Religions of the Ancient British Isles. Oxford: Blackwell. p. 218. Hutton also suggests that the name of Samlesbury may derive from a corruption of the name.
Referències
Categoria:Deesses de la mitologia gal·la