José Cafranga Costella (Salamanca, 15 d'agost de 1780-Madrid, 31 de maig de 1854) va ser un jurista i polític espanyol, ministre de justícia al final del regnat de Ferran VII d'Espanya.
Biografia Llicenciat en lleis per la Universitat de Salamanca, es casà el 1804 amb Francisca de PandoJosé Cafranga a geneall.net i va ser nomenat el 1807, després d'una etapa docent, per a la Secretaria del Despatx de Gracia i Justícia. La seva postura antifrancesa fa que, després de la invasió napoleònica, hagi de exiliar-se a Portugal. A la tornada de Ferran VII acompanya al marquès de Cerralbo en diverses missions diplomàtiques.
En el Trienni liberal és nomenat Superintendent del Montepío de Jutges Lletrats de Primera Instància, i després Secretari del Consell d'Ordes Militars. Després de la restauració fernandina, és designat primer Secretari de cambra de Gracia i Justícia i Reial Patronat d'Aragó durant 6 anys i, l'1 d'octubre de 1832, secretari de Despatx de Gracia i Justícia en substitució de Francisco Tadeo Calomarde, càrrec que ocuparia fins al 14 de desembre. En aquest càrrec recolza decididament les tesis de la Reina Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i la seva filla, la princesa Isabel, enfront de les dels partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó.José Cafranga Costilla a mcnbiografias
Va ser després Governador del Consell d'Índies, Pròcer del Regne a les Corts i Senador en dues legislatures, la de 1837 i la de 1845.Fitxa del Senat
Referències
Categoria:Ministres castellanolleonesos del Govern d'Espanya Categoria:Polítics salamanquins Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Senadors castellanolleonesos al Senat espanyol Categoria:Receptors de l'orde de Carles III Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1780