Langostura (Angostura trifoliata), és un arbre perenne de la família de les rutàcies originàri de Colombia i Veneçuela. La seva escorça conté olis essencials i és utilitzada com a medicinal i com a aromatitzant.
Història Aquesta planta ja era coneguda a Espanya i Europa per diversos botànics. La major difusió va ser a partir dels caputxins catalans d'Angostura (Orinoco-Caroní), que l'exportaven als seus convents germans de la península Ibèrica.
Quan Humbold i Bonpland van visitar aquestes missions dels Caputxins van poder comprovar que la veritable escorça d'angostura l'obtenien els monjos a partir de la Trifoliata. Humbold va recomanar batejar el nom de la planta amb el del seu amic Bonpland (d'aquí el nom Bonplandia trifoliata).
Descripció És un arbre d'uns 15 a 25 m d'altura amb fulles trilobulades de fins a 6 dm de llargària, de desagradable i picosa fragància, sobre llargs pecíols; les fulles són ovolanceolades, sèssils, punxegudes i tenen punts blancs en el feix.
Les flors sorgeixen en llargs raïms axil·lars, de color blanc i amb plomalls vellosos en la part exterior. L'escorça és de color marró-gris, no obstant això, s'utilitza en un nombre d'uns altres amargs aromàtics, tals com els Amargs d'Abbott.
Propietats La planta angostura (Galipea officinalis, Angostura trifoliata) té forma similar a un arbust i ha estat estudiada pel seu potencial antibiòtic i activitat citotòxica (destrueix les cèl·lules). Es considera que la seva escorça és la font principal d'aquestes propietats medicinals.
Encara que l'arbre de l'angostura i el licor amarg d'Angostura® comparteixen gairebé el mateix nom, el licor "amarg" va ser nomenat en honor de la ciutat d'Angostura, Veneçuela, és a dir, que la fórmula propietària no estaria fent ús en els seus ingredients de l'Angostura trifoliata.
Usos L'escorça té propietats medicinals. S'usa com a tònic amarg, herba aromàtica, estimulant respiratori, estomacal, febrífug, carminatiu. En dosis altes també és una mica vomitiva i laxant (anti-diarreics i anti-espasmòdics). En tractaments de gastritis cròniques, dispèpsia, manca d'apetit, hipo-acidesa gàstrica. En cocteleria és molt apreciada, perquè és l'ingredient principal de begudes tipus Bíter, és a dir: beguda alcohòlica aromatitzada amb essències d'herbes amb un sabor amarg. Els indis fan ús de l'escorça amb pols d'aspersió dins l'aigua, que s'utilitza per atordir als peixos.
Taxonomia Angostura trifoliata va ser descrita per (Willd.) T.S.Elias i publicada a Taxon 19:575. (1970)Angostura trifoliata a Tropicos Sinonímia Bonnetia trifoliata Walp. (1842) Bonplandia angostura Rich. (1811) Bonplandia angostura Spreng. (1824) Bonplandia candolleana Spreng. (1824) Bonplandia cuneifolia Spreng. (1824) Bonplandia trifoliata Willd. (1802) Cusparia angostura (Rich.) A.Lyons (1900) Cusparia febrifuga Humb. Ex-DC. (1822) Cusparia febrifuga Humb. (1807) Cusparia officinalis Engl. (1896) Cusparia trifoliata (Willd.) Engl. (1874) Galipea corymbosa Spreng. (1827) Galipea cusparia A.st.-Hil. Ex-DC. (1824) Galipea officinalis J.Hancock (1829) Galipea trifoliata (Willd.) H.Karst. (1895) Portenschlagia trifoliata Pohl ex-Engl. (1874) Sciuris officinalis Oken (1841)Angostura trifoliata a PlantList Bonplandia trifoliata Willd. basiònim (1804)
Nom comú Català: angostura, Angostura, cuspa, cuspare, quina, galipea o chuspa.
Vegeu també Angostura (gènere) Angostura alipes Amarg d'Angostura Ricardo de Lemos Fróes Jacquelyn Ann Kallunki
Referències
Categoria:Plantes medicinals rutàcies Categoria:Rutàcies