Alajuela és una ciutat a la Vall Central de Costa Rica, situada 18 quilòmetres a l'oest de la capital San José formant part de la Gran Àrea Metropolitana. Al cens del 2001 apareix amb 42.975 habitants.
Segona ciutat més poblada del país, és la capçalera de la província de Alajuela i del cantó del mateix nom.
Història Alajuela en el Període Colonial L'espai que avui ocupa el districte d'Alajuela està habitat des de fa uns 10.000 anys. Per al la zona formava part del Regne Huetar d'Occident, regit pel cacic Garabito.
Juan de Cavallón i Arboleda va ser el primer europeu que va arribar a la regió (1561) i va aixecar el Castell de Garcimuñoz per als colons espanyols. El rei Garabito no va acceptar la invasió espanyola donant inici a la resistència indígena, que va aconseguir expulsar de la Vall Central Occidental a aquest conqueridor espanyol; després va lluitar contra Juan Vázquez de Coronado, successor d'aquell.
No obstant això, les epidèmies de noves malalties a Amèrica van arrasar als indígenes, els quals aviat van ser vençuts i encomanats per l'espanyol Però Afán de Ribera i Gómez. Els huetars que van sobreviure a la zona d'Alajuela van ser traslladats al Poble d'Indis de Barva.Ocampo Barrantes, Marlon.
Des de 1601 els espanyols van obrir el Camí Reial entre Cartago i Nicaragua. El nom d'Alajuela figura per primera vegada en un document en 1657, concretament en el testament de Juana de Vera i Sotomayor, qui tenia una estada de bestiar en «el pla al costat del riu de la Lajuela, amb 400 egües i un ruc, 200 caps de bestiar bovins i 30 i tantes bèsties mulars». Aquesta va ser la primera propietat registradaa la localitat d'Alajuela. Des de llavors, es va començar a formar un llogaret de mestissos en aquest pla. Per al a la zona hi havia diversos potrers amb bestiar i alguns canyars per a la producció de panela i aiguardent. Els caserius a «la regió dels cinc barris» (Los Targuases, L'Alajuela, Las Ciruelas, Púas i Río Grande) tenien una funció econòmica a la Província colonial de Costa Rica.
En 1748, el bisbe Isidro Bullón i Figueroa va intentar agrupar a tots els colons a la vall de Barva al voltant de l'ermita de Cubujuquí (Heredia); però com no es van traslladar, va ordenar la destrucció de les cases allunyades de l'església. El rector de la regió, Juan Pomar i Burgos, en companyia de l'alcalde Ventura Sáenz de Bonilla i un grup de vint-i-cinc soldats al comandament del capità José Miguel Avendaño, «van ser al caseriu de la Lajuela, on van incendiar vint-i-una cases i van obligar els seus habitants a traslladar-se a Cubujuquí».Soto Quesada, María de los Ángeles. miniatura|esquerra|El caseriu de la Lajuela va ser destruït per les autoritats espanyoles en 1748. Aquest dibuix de José María Figueroa Oreamuno és la imatge més antiga que existeix d'Alajuela. La comunitat va ser reconeguda oficialment en 1782, quan Lorenzo de Tristán, el bisbe de Nicaragua, Nicoya i Costa Rica, Esteban va obrir un oratorio en «el caserio de la Alajuela», on també va establir un quadrant perquè els camperols s'agrupessin. D'aquesta manera, es considera que Tristán va fundar Alajuela el 12 d'octubre d'aquell any.
El rector López del Corral va fer aixecar una llista dels veïns en els cinc caserius anteriorment citats, la qual incloïa solament els noms dels pares de família o de les dones caps de família que tenien la seva residència en ells. De les 267 famílies contingudes en la llista, 79 habitaven en el caseriu de la Alajuela. Crida l'atenció el fet que el nombre de cognoms són 39; entre els quals més repeteixen estan: Calvo (7 famílies), Martínez (6), Loria (6), Rodríguez (4) i Rojas (4). Altres cognoms que apareixen en la llista dels fundadors són: Alvarado, Núñez, Jiménez, Zamora, Fernández, Soto, Alfaro, Morera, Murillo, Porras, Arias, Flores, Pérez, Solera, Salazar, Carvajal.
Vuit anys més tard, en 1790, les autoritats espanyoles van crear a Alajuela la parròquia de san Juan Nepomuceno. El Cabildo de la ciutat va ser establert el 1813, per iniciativa del diputat de Costa Rica davant les Corts de Cadis, Florencio del Castillo. En l'última etapa del Període Colonial aquest poble va ser conegut com la Vila Bella d'Alajuela.
Com indica el llibre de Marlon Ocampo Paisaje y vida cotidiana en la Villa Hermosa de Alajuela (1782-1821), en la vila, a més de camperols pobres i comerciants benestants, hi havia «persones esclavitzades de procedència africana» (l'esclavitud serà prohibida a Costa Rica per la Constitució de la República Federal de Centreamèrica de 1824). El grup autodenominat de «les famílies principals» eren hisendats, comerciants, sacerdots i oficials del govern espanyol; famílies com els Alfaro, els Soto o els Loria que controlaven el cabildo, la parròquia, el crèdit, la caserna i la presó.
Període republicà al Des de la Independència (15 de setembre de 1821), Alajuela va tenir un paper important en la política i el desenvolupament econòmic de Costa Rica dins de la República Federal de Centreamèrica. miniatura|L'Ermita de El Llano va ser construïda el 1889. Foto històrica de José Manuel Morera Cabezas. Durant la primera guerra civil de Costa Rica, la milícia d'Alajuela va combatre en la batalla d'Ochomogo el 1823. Les viles més recents, com San José, Alajuela i Escazú, es van aliar en les seves idees republicanes contra les ciutats conservadores de Cartago i Heredia, que defensaven els seus privilegis de la monarquia. En aquest conflicte es va destacar l'acompliment militar i democràtic del alajuelenc Gregorio José Ramírez i Castro, comandant general dels republicans.Picado Soto, Francisco. Mentre això succeïa en Ochomogo, Alajuela va ser atacada pels heredians i la comunitat —sense les seves tropes que estaven combatent en el turó d'Ochomogo— va haver de defensar-se amb solament un canó i alguns homes armats comandats per l'alcalde José Ángel Soto en el que es coneix com la batalla del Arroyo, el 5 d'abril de 1823. Com era previsible, els alajuencs es van veure obligats a capitular, la vila va ser presa i algunes cases van ser saquejades. No obstant això, Gregorio José Ramírez i Castro, després de vèncer a Ochomogo i a Cartago va anar amb l'exèrcit republicà, a alliberar Alajuela i restablir l'ordre a la Vall Central.Picado Soto, Francisco.
Els presidents (anomenats en aquesta època caps suprems) Juan Mora Fernández i Braulio Carrillo Pujol van impulsar el cultiu de cafè per a l'exportació a Anglaterra a través de Xile per l'oceà Pacífic. Alajuela, relativament propera al port de Puntarenas, va ser una de les primeres zones de Costa Rica a sembrar cafè. Amb l'objectiu de millorar l'accés al mar es va construir el pont sobre el riu Grande de San Ramón (anant cap a Atenes) i la duana de La Garita.
El 1828 la municipalitat va realitzar esforços per empedrar els principals carrers del poble.Centro de Conservación del Patrimonio Cultural. El 1853 es va inaugurar l'ermita del barri San José, l'edifici en peus més antic de la província.
Alajuela va ser capital de Costa Rica entre 1834 i 1835, per la Llei de l'Ambulància que establia la rotació del govern per les quatre principals ciutats del país. Fidels a la seva tradició de posar sobrenoms i fer bromes, els alajuelencs van posar Juan Gestos al polític cartigès Diego Bonilla Nava per la seva manera expressiva de parlar, i al cap d'Estat José Rafael Gallecs Alvarado el van anomenar Va-sin-ton, comparant-ho amb el líder nord-americà Wa-shing-ton, només que “sense solta ni volta”.
Amb el final de la Llei de l'Ambulància va començar el segon conflicte fratricida, l'anomenada Guerra de la Lliga, durant la qual Alajuela es va aliar a Heredia i Cartago contra San José. Les milícies de les dues primeres van avançar fins a Tibás i el riu Virilla, on es van donar els principals combats; després de sofrir una sèrie de derrotes van començar a retrocedir i, després d'uns dies, el 28 d'octubre de 1835 van ser acorralats a Alajuela.Obregón Loría, Rafael. miniatura|esquerra|L'Institut de Alajuela, un dels principals centres educatius costa-riqueny en el , va ser fundat en 1887. En 1842 el general hondureny Francisco Morazán va entrar amb el seu exèrcit a la Vall Central per Alajuela gràcies al Pacte del Jocote que va signar amb el general salvadorenc Vicente Villaseñor, a qui el president Braulio Carrillo havia enviat a repel·lir a les tropes invasores. Però en lloc de complir les ordres del cap d'Estat, Villaseñor es va unir a Morazán, el cabdill unionista, qui va assumir la prefectura de Costa Rica després d'expulsar a Carrillo. Al barri El Coyol —on l'11 d'abril de 1842 a l'ombra d'un arbre de jocote es va concretar l'acord— hi ha un memorial que recorda la traïció de Villaseñor i a Rafael Barroeta, un soldat alajuelenc que va protestar llançant el lema patriòtic: "Aquí no hem vingut a pactar, sinó a lluitar".Picado Soto, Francisco. Al setembre va començar des d'Alajuela la rebel·lió contra el règim de Morazán, que va ser derrotat i afusellat juntament amb Villaseñor. Com a resultat, el alajuelenc José María Alfaro Zamora va assumir la prefectura de l'Estat.
La producció de cafè en les hisendes de la regió va revolucionar l'economia local, canviant la societat i la seva cultura; es va començar així a marcar una clara diferència entre l'oligarquia d'Alajuela i els camperols pobres.Villegas, Guillermo y Soto, Enrique.
A la ciutat i els seus voltants els camperols sense terres pròpies van buscar un millor futur a l'oest, a la frontera agrària de la Vall Central, colonitzant les zones d'Atenes (1836), San Ramón (1854) i Grècia (1856). Aquest procés continuarà fins a poblar Naranjo, Zarcero, San Carlos i la resta de la província actual. L'expansió de la població originada en Alajuela arribarà fins a Guanacaste a Tilarán, i Jacó a Puntarenas.
Alajuela va ser el poble natal de l'heroi nacional Juan Santamaría, qui va lluitar contra les invasions nord-americanes a Centreamèrica (Campanya Nacional de 1856-1857). La ciutat li ha dedicat un parc amb el seu monument encarregat a l'escultor francès Aristide Onésime Croisy; l'estàtua va ser col·locada en 1891 sobre un pedestal de pedra llaurat a mà per l'italià Giuseppe Bulgarelli. Valgui dir que un altre heroi de la Campanya Nacional, Juan Alfaro Ruiz, també era veí d'Alajuela.
El pare Juan Manuel López del Corral va esmentar un tejar (fàbrica de teules i maons) el 1782, situat als afores de la vila, on, amb el pas de les dècades es va formar un llogaret i la parròquia d'Alajuela va establir una ermita dedicada a sant Antoni; avui dia aquest barri es coneix com a Sant Antonio del Tejar.
En la segona meitat del el nucli urbà d'Alajuela estava ple de cases de tova, pintades de blanc amb calç i amb sostre de teules. Abundaven els cafetals, les carretes típiques pintades amb bells colors, i se solien practicar tradicions com a cercaviles de mascarades.Villegas Hoffmeister, Guillermo. miniatura|La imatge icònica de Alajuela: l'heroi nacional Juan Santamaría immortalitzat en el monument de 1891 El seu apogeu la ciutat ho va viure entre 1870 i 1890, quan Costa Rica era governada per veïns de la comunitat, com els generals Tomás Guardia Gutiérrez, Próspero Fernández Oreamuno i Bernardo Soto Alfaro.
El ferrocarril va arribar al poble el 1871; la gran Caserna Militar i l'antiga Presó Provincial es van acabar el 1877; l'aqüeducte, el nou parc central i la font (construïda per R. Laidlaw & Són a Glasgow, Escòcia) van ser inaugurats en 1880; la cúpula vermella sobre la Catedral (la més gran del país) va ser acabada en 1888; l'Institut d'Alajuela (un dels principals centres educatius del país en aquesta època) va ser conclòs en 1890; el parc Juan Santamaría va obrir a l'any següent; l'antic Hospital Sant Rafael va ser acabat en 1895; l'Ermita de la Concepció en El Pla en 1899; i l'enllumenat elèctric va començar a funcionar en 1897. Gairebé tots aquests edificis històrics es conserven en l'actualitat.