Victòria Claflin Woodhull, més tard coneguda com a Victòria Woodhull Martin (Homer, Ohio, 23 de setembre de 1838 – Bredon, Worcestershire, Anglaterra, 9 de juny de 1927), va ser una líder del moviment pel sufragi femení als Estats Units.
El 1872, Woodhull es va convertir en la primera dona a presentar la seva candidatura per a la presidència dels Estats Units. A més de la seva labor com a activista a favor dels drets de les dones i de les reformes laborals, Woodhull recolzava l'amor lliure, que per a ella significava tenir llibertat per casar-se, divorciar-se i tenir fills sense la interferència del govern.
Woodhull va passar dues vegades de la pobresa a la riquesa: la primera vegada, va obtenir un gran èxit gràcies al seu treball amb la magnetoteràpia, i la segona vegada, a la dècada de 1870, després d'unir-se al moviment espiritualista, va fer una fortuna com a corredora de borsa a Nova York.Johnson, 1956, p. 46Johnson, 1956, p. 46-47 Encara que l'autoria de diversos dels seus articles està en disputa (alguns dels seus escrits i discursos van ser col·laboracions entre ella, els seus ajudants i el seu segon espòs, el coronel James Blood), el seu rol com a representant dels moviments socials pel vot femení i altres causes a favor dels sectors desafavorits va ser molt poderós.Johnson, 1956, p. 86, p. 87 Juntament amb la seva germana, va ser la primera dona que va gestionar una financera a Wall Street, i ambdues van ser de les primeres dones que van fundar un diari, Woodhull & Claflin's Weekly, que va començar a publicar-se el 1870.The Revolution, un periódico semanal fundado por Susan B. Anthony i Elizabeth Cady Stanton, había comenzado a publicarse dos años antes, en 1868.
A principis de la dècada de 1870, en la seva etapa política més activa, Woodhull va adquirir notorietat com la primera dona que va presentar la seva candidatura per a la presidència dels Estats Units, com a representant del partit Equal Rights, que advocava pel sufragi femení i la igualtat de drets. Dies abans de les eleccions, va ser acusada d'obscenitat per haver publicat un article sobre el suposat romanç adúlter entre el prominent ministre Henry Ward Beecher i Elizabeth Tilton, i arrestada, la qual cosa va comportar un gran recolzament mediatic a la seva candidatura. No va rebre vots electorals i no se sap amb seguretat si va obtenir algun vot popular.
Les reformes i els ideals de Woodhull per a la classe treballadora, en contraposició al que ella veia com l'elit corrupta i capitalista, eren molt controvertits i extremistes per a la seva època. Diverses generacions posteriors, moltes d'aquestes reformes han estat implementades i algunes de les seves idees i suggeriments encara estan en debat.
Primers anys i educació Victòria Califòrnia Claflin va néixer al poble rural d'Homer, Licking County, Ohio. Va ser la setena de deu nens, dels quals solament sis van arribar a l'adultesa.Johnson, 1956, p. 45 La seva mare, Roxanna "Roxy" Hummel Claflin, era analfabeta i filla il·legítima, i seguidora del metge i terapista alternatiu austríac Franz Mesmer i del nou moviment espiritualista.Johnson, 1956, p. 45 El seu pare, Reuben "Old Buck" Buckman Claflin, era un estafador i un venedor d'oli de serp.Johnson, 1956, p. 45Censo federal de 1850, Licking, Ohio; Series M432, Roll 703, pág. 437; padre listado como Buckman, hijos inscritos como Hubern (Hubert) y Malven (Melvin).Wight, Charles Henry, Genealogy of the Claflin Family, 1661–1898.Johnson, 1956, p. 45 Provenia d'una branca empobrida de la família Chaflin, d'origen escocès i establerta a Massachusetts, i era cosí llunyà del governador William Claflin.Wight, Charles Henry, Genealogy of the Claflin Family, 1661–1898. Victoria va forjar una excel·lent relació amb la seva germana, Tennessee Celeste Claflin (sobrenomenada Tennie), la filla menor de la família, set anys més jove que ella. D'adultes, van treballar juntes per fundar una agència de corredors i un diaria a la ciutat de Nova York.Johnson, 1956, p. 45
Als onze anys, Woodhull havia tingut solament tres anys d'educació formal, però els seus mestres la consideraven molt intel·ligent. Es va veure obligada a abandonar l'escola i Homer amb la seva família després que el seu pare va assegurar per una gran suma de diners el molí de grans de la família, que estava molt deteriorat, i li va calar foc.Johnson, 1956, p. 46 Quan va intentar rebre els diners de la pòlissa, els agents van descobrir que l'incendi havia estat intencionat, per la qual cosa va ser expulsat de la ciutat.Johnson, 1956, p. 46 Els habitants d'Homer van reunir fons per ajudar la resta de la família a abandonar Ohio.Johnson, 1956, p. 46
Matrimonis Primer matrimoni i família miniatura|Victòria Woodhull, c. 1860 Quan tenia catorze anys, Victòria va conèixer Canning Woodhull, de vint-i-vuit, un metge originari dels suburbis de Rochester. La seva família l'havia portat per una consulta relacionada amb una malaltia crònica de la jove. Woodhull practicava la medicina a Ohio en una època en què l'estat no requeria una educació mèdica formal ni una llicència. Segons alguns testimonis, assegurava ser el nebot de Caleb Smith Woodhull, alcalde de la ciutat de Nova York entre 1849 i 1851; en realitat era un cosí llunyà.
El seu certificat de matrimoni indica que la parella es va casar a Cleveland el 23 de novembre de 1853, quan Victòria tenia quinze anys i dos mesos d'edat.Johnson, 1956, p. 46 Aviat va descobrir que el seu nou espòs era alcohòlic i faldiller, la qual cosa la va obligar a treballar fora de casa seva per mantenir la seva família. Van tenir dos fills, Byron i Zulu Maude. Segons algunes fonts, Byron va néixer al 1854 amb una discapacitat intel·lectual, una condició causada, segons Victòria, per l'alcoholisme del seu espòs. Una altra versió indica que la seva discapacitat va sorgir quan el nen va caure d'una finestra. Victòria es va divorciar del seu espòs poc després del naixement dels seus fills i va conservar el seu cognom.Johnson, 1956, p. 46-47
Segon matrimoni Cap a 1866, Woodhull va contreure matrimoni amb el coronel James Harvey Blood, que també es trobava en les seves segones núpcies.Johnson, 1956, p. 47 El coronel havia combatut per a l'Exèrcit de la Unió a Missouri durant la Guerra Civil nord-americana, i havia estat elegit auditor de la ciutat de Sant Luis, Missouri. El 1872, Woodhull va començar una relació amb l'anarquista Benjamin Tucker, que va durar tres anys. Es va divorciar de Blood a l'octubre de 1876.
Amor lliure El suport de Woodhull a l'amor lliure va sorgir, possiblement, quan va descobrir la infidelitat del seu primer espòs. Les dones que contreien matrimoni als Estats Units durant el havien de respectar la unió, fins i tot si no existia amor, i tenien poques opcions per escapar. El divorci, encara que era possible, era escandalós, i les dones divorciades eren estigmatitzades i sovint excloses de la societat. Victòria Woodhull opinava que les dones havien de tenir l'opció d'abandonar els matrimonis nocius per a elles. Estava en contra de la hipocresia de la societat, que tolerava que els homes casats tinguessin amants i relacions sexuals ocasionals. El 1872, va criticar de manera pública el famós clergue Henry Ward Beecher per adulteri. Beecher tenia una aventura amb una de les seves feligreses, Elizabeth Tilton, que més tard va confessar el romanç.Dubois y Dumenil, //Through Women's Eyes: An American History with Documents//. Woodhull va enviar les proves del romanç utilitzant el correu federal, la qual cosa la va portar a la presó.DuBois y Dumenil. Woodhull creia en les relacions monògames, encara que aclaria que també tenia dret d'estimar algú més "de forma exclusiva" si ho desitjava. Va dir:Intercourse (1987).
"Les dones, per naturalesa, posseeixen el dret de la determinació sexual. Quan es desperta el seu desig instintiu, en aquell moment i només en aquell moment haurien de tenir relacions. Quan la dona passa de l'esclavatge a la llibertat sexual, a tenir control i possessió dels seus òrgans sexuals, l'home està obligat a respectar-ne la llibertat; serà així com l'instint esdevindrà pur i sagrat. Arran d'això, les dones es desempallegaran de la immoralitat i del morbo que malden per llevar-se, i la intensitat i la glòria de les seves funcions creatives s'incrementaran per cent..."
En un discurs que va realitzar el 20 de novembre de 1871 a Steinway Hall, Nova York, Woodhull va establir amb claredat la seva opinió sobre l'amor lliure:
"Sí, crec en l'amor lliure. Tinc un dret inalienable, constitucional i natural a estimar a qui jo vulgui, el temps que pugui; a canviar aquest amor cada dia si així ho desitjo, i ningú ni cap llei està facultat per interferir en aquest dret."
Rumors de prostitució Des del , van començar a sorgir rumors sobre que Woodhull era una prostituta, però no existeixen evidències que recolzin aquesta teoria. Suposadament, aquests rumors tenen l'origen en una sèrie d'articles publicats pel Chicago Mail, però aquests articles no han estat trobats. Woodhull, de fet, es va expressar en contra de la prostitució, i fins i tot considerava el matrimoni per conveniència una forma de prostituir-se, encara que el seu diari, Woodhull & Claflin's Weekly, recolzava la legalització del treball sexual.Shearer, Mary L. "Frequently Asked Questions about Victoria Woodhull." http://www.victoria-woodhull.com/faq.htm#who Un registre personal d'un amic del coronel Blood suggereix que Tennie, la germana de Woodhull, estava reclosa en un cabaret contra la seva voluntat fins que Woodhull la va rescatar, però aquesta versió no està confirmada.
Carrera Corredora de borsa miniatura|Retrat fotogràfic de Woodhull, per Mathew Brady Woodhull i la seva germana Tennessee (Tennie) Claflin van ser les primeres corredores de borsa dones als Estats Units. El 1870 van obrir una agència a Wall Street, Woodhull, Chaflin & Company, amb l'ajuda de l'adinerat Cornelius Vanderbilt (un admirador de les habilitats de Woodhull com a mèdium), amb què van arribar a fer una fortuna a la borsa de Nova York. A l'època existia el rumor que Vanderbilt era amant de Tennie, i que de fet havia considerat casar-se amb ella.Johnson, 1956, p. 86 Alguns diaris, com el New York Herald, aclamaven les germanes com "les reines de les finances" i "les captivadores corredores". Molts diaris per a homes contemporanis (per exemple, The Days' Doings) van publicar imatges sexualizades de Woodhull i Chaflin administrant l'empresa (encara que, en realitat, les germanes no participaven en l'administració diària de l'empresa), unint el concepte de dones independents i determinades amb les idees d'"immoralitat sexual" i prostitució.Johnson, 1956, p. 87
Editora El 14 de maig de 1870, Woodhull i Chaflin van utilitzar els diners que havien obtingut pel seu treball a la borsa per fundar un diari, Woodhull & Claflin's Weekly: el seu principal objectiu era donar suport a la candidatura de Victoria Claflin Woodhull per a presidenta dels Estats Units, i s'imprimirà durant sis anys.Johnson, 1956, p. 87 El feminisme era el principal interès del Weekly, però va acabar adquirint notorietat per publicar opinions que generaven controvèrsia sobre temes tabú, com l'educació sexual, l'amor lliure, el vot femení, l'ús de faldilles curtes, l'espiritualisme, el vegetarianisme i la prostitució legal.Johnson, 1956, p. 87 Alguns historiadors han assenyalat que el diari també recolzava els mètodes anticonceptius, però uns altres han qüestionat aquesta afirmació. El Weekly va ser el primer mitjà de parla anglesa que va publicar el Manifest comunista de Karl Marx traduït a l'anglès, en la seva edició del 30 de desembre de 1871.Johnson, 1956, p. 87 James Blood i Stephen Pearl Andrews escrivien la major part dels articles, i tingueren també la col·laboració d'altres escriptors ocasionals.Johnson, 1956, p. 87