António de Noli (nascut en 1415 o possiblement en 1419Vegeu a: a Valleregia (Serra Riccò), GènovaMarcello Ferrada-Noli, "Returning to Italy. A research study on early descendants ofAntonio de Noli’s family in Cesena and Genoa 1497 – 1881". Research Bulletin of the Antonio de Noli Academic Society Genoa, Italy, 2010. Vol. 1, Nr 3, p. 79-104 - data i lloc de defunció desconeguts) va ser un noble i explorador italià del ,«Antonio de Noli pertencia à nobreza de Genova. A fama dos descobrimentos ...». Grande Enciclopédia Portuguesa e Brasilera. Ilustrada, Lisboa, Editorial Enciclopédia, 1935-1960, pag. 836. distingit pel seu descobriment, en nom d'Enric el Navegant, d'algunes illes de Cap Verd, entre 1456-60, i per haver estat nomenat pel rei Afonso V primer governador de la primera colònia europea d'ultramar en l'Àfrica subsahariana.Vegeu: . En la majoria dels llibres d'història o geografia, incloses cròniques antigues i enciclopèdies, se li esmenta com Antonio de Noli,Charles François Du Périer Dumouriez, «An account of Portugal, as it appeared in 1766 to Dumoriez. Printed at Lausanne 1775». Law, Debret & Balfour, Londres, 1797.La Grande Enciclopédia Portuguesa se refiere a él como Antonio de Noli. Op. cit., pag. 836.«Uso di Mare and Antonio de Noli were to be found in the same employment the connection between...». A Gomes Eannes de Azurara, The chronicle of the discovery and conquest of Guinea. The Hakluyt Society, Londres, 1896-99. Pag. 300. (Primer publicat en portuguès per Pariz Aillaud 1841).Cape Verde Islands. Manual preparat sota la direcció de la Historical Section of the Foreign Office. No. 117. Publicat per H.M. Stationery Office. Londres, 1920. Disponible a: .<ref>«A carta regia (royal letter) of September 19, 1462, attributed the discovery of the Cape Verde Islands to the Italian Antonio de Noli». A Bailey W. Diffie & George D. Winius, Foundations of the Portuguese Empire 1415-1580. University of Minnesota Press, 1977. Pag. 106.</ref>C.E. Nowel A History of Portugal. D Van Nostrand Co. New York 1952. Pag. 40, 256. Disponible a: .<ref>Charles Verlinden, Antonio de Noli e a colonizaçaão das ilhas de Cabo Verde Lisboa, 1963.</ref> així com en la informació oficial del Govern de Cap VerdVegeu a: o en articles sobre la història o referències de Cap Verd.«Ribeira Grande is where the history of Cape Verde began...It was chosen by António de Noli as the centre of his portion of Santiago - where the first Cape Verdians...», s Aisling Irwing, Cape Verde History, disponible s: Per exemple, a: .Vegeu a: . A Itàlia se'l coneix també com Antonio da Noli i algunes vegades con Antoniotto Usodimare.Alguns textos identifiquen a Antonio de Noli i Antoniotto Usodimare com la mateixa persona. No obstant això, aquesta assumpció no s'ha establert com a fet biogràfic o històric. La família Usodimare és una família separada de Ligúria, amb cap llinatge associat conegut amb les famílies de Noli.
Biografia Antonio de Noli va néixer en una família patríciaBiographie Générale by Firmin Didot Fréres states that Noli appartenait à une famille patricien ("belonged to a patrician family"). Biographie Générale. Firmin Didot Fréres, publishers. Anno M DCCC LVII, Vol. 38 a Gènova, Itàlia, com fan referència fonts antigues de l'època. Per exemple, l'historiador dels reis portuguesos, João de Barros, ja va afirmar en 1552 que Antonio Noli havia nascut a Gènova,João de Barros sobre Antonio di Noli: «di natione genovese, et di sangue nobile, che per alcuni dispiaceri che hebbe nella patria sua se ne venne in questo regno con due navi.. », a Joao Barros, L'Asia, Dec. I. lib. 2. cap. I. Republicat per Vincenzo Valgrisio, Venecia, 1562. João de Barros, Capità (cap) de la Fortalesa de San Jorge de Elmina (Castell d'Elmina), va ser també l'historiador portuguès més notable de l'època, i es va distingir per la seva ètica intel·lectual de treball i confiança. Com a historiador oficial del rei, que tenia accés a les dades primitives d'Antonio de Noli conservats en la cort. Va escriure la primera part de la seva Décadas da Ásia, en 1552-1556 (reeditat a Venècia 1562). i «de sang noble». Historiadors moderns i investigadors també mencionen Antonio Noli com a genovese o genoese, com per exemple, Dumoriez (1762),Charles François Du Périer Dumouriez. Op. cit. Pag. 95. Thomas (1860),"(Cape Verde discoveries)...by Antonio Noli, a Genoese in the service of the Prince of Portugal. In W. Thomas, M.A.,"The West Coast of Africa, And Its Islands". Derby & Jackson, New York, 1860. pag. 327. Hamilton (1975),«The Portuguese, with the aid of Genovese navigator Antonio Noli, discovered the remaining, likewise inhabited, islands of the Cape Verde Archipelago», a Russel G. Hamilton, Voices from an Empire. University of Minnesota, 1975, pag. 233. Diffie i Winius (1977)<ref>Bailey W. Diffie & George D. Winius, Foundations of the Portuguese Empire 1415-1580, op. cit. pag. 111.</ref> o Irwin y Wilson (1999)."...(Discovered Cape Verde)....More likely, it was the Genoese António de Noli". A Aisling Irwin & Colum Wilson, Cape Verde Islands. The Globe Pequot Press, Guilford, Connecticut. Fourth Edition, 2009. pag. 6. També s'ha proposat que Antonio de Noli hauria nascut a Noli (Savona) a Itàlia.As the name Antonio da Noli bears the assumtion he would have born in Noli, vice versa, it is assumed that he was born in Noli because his name would be Antonio da Noli (as da would denote procedence). Emanuele Diotto, in Antonio da Noli e la scoperta delle isole del Capo Verde quotes City of Noli historian Bernardo Gandoglia as referring the existence of a birth document with the name Antonio da Noli. However there is no indicated reference or source for such document. Further, in his book In Repubblica (1916. 696 pages) Bernardo Gandoglia refers the issue of Antonio Noli being from Noli as ″so it is believed″ (cosi si crede). In a brief mention to Antonio Noli Gandoglia writes ″il nostro Antonio (cosi si crede) ò a Genova, ove piu tarde si trovò compromesso nelle fazione fra gli Adorno e i Fregoso″. Further, the original reports on Antonio da Noli, as indication of locus-origin, may as well have referred to the hamlet of Noli in Northern Genoa province (La frazione di Noli al comune di Serra Ricco), then a site of the de Noli family
A Gènova Antonio de Noli va ser oficial de la marinaReferit com a «Peritissimo Piloto Genovese» en Famiglie Di Genova. Antiche, e moderne, estinte, e viventi, nobili, e populari. Parte II, D.E.F.G.I.L.M.N.O./ MDCCLXXXIII. Pag. 293. i va tenir educació com cartógrafo. Membres de la seva família havien figurat en governs anteriors de Gènova, com el cas de Giacomo de Noli, membre del Consell dels Dotze Ancians a la ciutat de Gènova durant el govern de Nicolás de Guarco en 1380,En: Della Cella, "Famiglie Di Genova. Antiche, e moderne, estinte, e viventi, nobili, e populari". Parte II, D.E.F.G.I.L.M.N.O./ MDCCLXXXIII. Página 293. Llibre manuscrit en la Biblioteca de Gènova govern en el que també hivan participar els Fieschi. A mitjan , i amb motiu de les lluites polítiques entre les faccions de la noblesa, Fregoso i Adorno, disputant-se el govern de Gènova —i que van tenir conseqüències pels De Noli— els germans Antonio i Bartolomeo de Noli (advocat a Gènova), acompanyats pel fill d'aquest últim, Rafael, van salpar amb una petita esquadra de tres navilis rumb a Espanya i Portugal. A Portugal finalment van obtenir asil polític de l'Infant Enric d'Avis i Lancaster (Enric el Navegant), i una ocupació qualificada en el complex d'estudis geogràfics i oceanogràfics conegut com a Escola de Sagres, que fou fundat i dirigit per l'InfantProfessor Dr. Marcello Ferrada-Noli (2008) De Noli. The Italian Bond . De seguida Antonio es va comprometre en les exploracions en Ultramar d'Enrique el Navegant. Des de 1462 fins a 1496 va fundar i va ser el capità de Ribeira Grande (avui Cidade Velha), a l'extrem sud de l'illa de Santiago.
Es creu que la família de Noli tenia antigues arrels s «la petita ciutat i castell de Noli».«L'origine si puó supponere dalla piccola cittá o Castello di Noli». En "Della Cella: Famiglie Di Genova. Op. cit. pag. 293-94. Al hi havia dues branques principals de la família Noli en el nord d'Itàlia, que compartien un origen pre-medieval a l'antic territori de Noli (província de Savona). Una branca es va establir a Gènova, Ligúria, i l'altra a Novara, Piemont, on els Noli («famiglia di signore») van habitar el Castell de Cameriano a principis del ."Castello di Cameriano...Agli inizi del quattrocento il castello - diventato un'importante fortezza - fu amministrato per diversi anni dal marchese Teodoro di Monferrato. In seguito divenne feudo dei "Botigella" e fu abitato da varie famiglie di signori, tra cui i Cattaneo di Cameriano e la famiglia Noli di Novara Vegeu a: Descendants of the Noli in Novara (at the time Lombardy territory) became later established around Bergamo and Parma/Cremona. E.g. Nobildonna Alessandra Noli Datarino (Cremona) , Can. Comte Alessandro Noli (Bergamo) , Arpulino de Noli da Parma . També es va registrar que els membres de la família Noli establerts a Gènova van participar en el govern ja al , com per exemple com a «Consigliere della Signoria» en 1261.«citase un Noli Anziano e consiglieri della Signoria nel 1261». Bollettino della Società geografica italiana, Volumen. 17. 1880. Pag. 139. En 1382 Giacomo de Noli (avantpassat del capità Antonio de Noli)Giacomo de Noli and Antonio de Noli are listed in the same Noli family in "Famiglie di Genova", op.cit. pag. 293. va ser designat com a membre dels Dotze-Ancians del Consell de Génova («XII-Anziani del Comune») sota la direcció del duc Nicolás de Guarco.«1882. Giacomo de Noli fú un de XII-Anziani del Comune sotto il Duce Nicolas de Guarco». In "Famiglie di Genova", op.cit. pag. 293. Quan Nicolas de Guarco es va fer càrrec de Gènova després dels Fregoso, en 1378, van ser «nomenats en càrrecs de confiança els nobles que havien estat descurats en les administracions anteriors»,«Nicolas de Guarco fut, en 1378, donné pour successeur a Frégose...Pour augmenter les forces de sa patrie, il rappela aux places de confiance les nobles qu'on avoit écartés pendant les administrations précédentes», a Simonde Sismondi, Histoire des Républiques Italiennes du Moyen Âge. Paris, M.D.CCC.IX. Tome Septième (Elibro Classics ed, 2004), pag. 232. i per tant, també nomenà als Fieschi. La participació dels de Noli al govern de Guarco a Gènova, en aliança amb els Fieschi, tindria, anys després, conseqüències dramàtiques per a Antonio de Noli i el seu germà Bartolomeo. Aquelles primeres associacions polítiques forjades per de Noli a Gènova proporcionen una base útil per explicar tant la seva sortida forçada a l'exili a Portugal en 1447, així com les circumstàncies al voltant de la posterior repatriació dels seus descendents després d'algunes dècades, primer en Cesena i finalment de nou en la seva pàtria Gènova.Vegeu a: Els Fieschi també eren una família prominent en Cesena, i van ser expulsats també de Gènova després de l'avortada i sagnant conspiració contra Doria, encapçalada entre altres per Giovanni Luigi Fieschi, comte de Lavagna. Això explicaria també les raons d'Antonio de Noli i/o els seus descendents per a l'elecció de Cesena com a lloc protegit per tornar a Itàlia després del seu exili a Portugal (i després de perdre la governatura de Cap Verd), a l'espera del seu establiment final a Gènova. Vegeu a: .
Descobriments