Lautisme o trastorn de l'espectre autista (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per diferències o dificultats en la comunicació i altres interaccions socials, una preferència per les situacions previsibles i la rutina, diferències en el processament de les entrades sensorials, interessos restringits i comportaments repetitius. Els pares solen notar signes en els primers dos o tres anys de vida dels seus fills. Aquests signes sovint es desenvolupen de forma gradual, encara que alguns nens amb autisme aconsegueixen les seves fites de desenvolupament a un ritme normal i després s'agreugen.
L'autisme és causat per una combinació de factors genètics i ambientals. Els factors de risc inclouen certes infeccions durant l'embaràs com la rubèola, així com el consum d'àcid valproic, alcohol o cocaïna durant l'embaràs. S'han rebutjat les controvèrsies sobre l'autisme envolten altres causes ambientals proposades, com per exemple les hipòtesis de la vaccina. L'autisme afecta el processament de la informació al cervell, alterant com es connecten i organitzen les cèl·lules nervioses i les seves sinapsis; però això encara no es coneix bé. En el DSM-5, l'autisme s'inclou dins del trastorn de l'espectre autista (TEA), juntament amb la síndrome d'Asperger (SA), el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS), i l'autisme d'alt funcionament o atípic (AAF).
Les intervencions de conducta intensives primerenques poden ajudar els nens amb autisme a adquirir habilitats d'autocura, habilitats socials i de comunicació. Encara que no hi ha cura coneguda, hi ha hagut casos de nens que s'han recuperat d'aquesta condició. No hi ha gaires nens amb autisme que viuen independentment després d'arribar a la vida adulta, encara que alguns tenen èxit. S'ha desenvolupat una cultura autista, amb alguns individus que busquen una cura i uns altres que creuen que l'autisme s'ha d'acceptar com una diferència i no com un trastorn (vegeu Moviment dels drets dels autistes).
A nivell global, s'estima que l'autisme afecta a 24,8 milions de persones (2015). A la dècada del 2000, es va estimar que el nombre de persones afectades era d'entre 0,1% i 0,2% de la població mundial. Als països desenvolupats, aproximadament un 1,5% dels nens són diagnosticats amb trastorns de l'espectre autista (TEA), amb dades de 2017, més del doble del 0,6% als Estats Units d'Amèrica a l'any 2000.ASD Data and Statistics En homes es presenta de quatre a cinc vegades més sovint que en les dones, però sovint les dones el pateixen més severament que els homes.TIME, edició del 29 de març del 2010. p.33 El nombre de persones diagnosticades ha augmentat dramàticament des de la dècada del 1960, en part a causa dels canvis de la pràctica del diagnòstic; encara no està resolta la qüestió de si les xifres reals han augmentat.
Sovint l'autisme, més que un problema que afecta una persona, és un trastorn d'incapacitat que afecta tota la família. L'atenció que necessita un nen o una nena amb autisme és molt exigent per a la família i estan exposats a múltiples reptes que tenen un impacte fort (emocional, econòmic i social).
Història
miniatura|esquerra|Retrat de Víctor d'Aveyron, un nen salvatge capturat el 1798, que mostrava possibles símptomes d'autisme Alguns exemples de símptomes de l'autisme i tractaments es van descriure molt abans que fos anomenat «autisme». En les Converses de sobretaula (1556) de Martí Luter, compilat pel seu secretari, Mathesius, conté la història d'un noi de 12 anys que pot haver sigut un cas d'autisme sever. Segons els informes, Luter va pensar que el noi era una «massa de carn sense ànima posseïda pel diable», i va suggerir que ell sofria, encara que un crític posterior va posar en dubte la veracitat d'aquest informe.Martin Luther and childhood disability in 16th century Germany: what did he write? what did he say? El primer cas ben documentat d'autisme és el d'Hugh Blair de Borgue, tal com es detalla en un cas judicial de 1747, en el qual el seu germà va sol·licitar amb èxit l'anul·lació del matrimoni d'Hugh per obtenir la seva herència. El nen salvatge d'Aveyron, un nen salvatge atrapat en 1798, va mostrar diversos signes d'autisme; l'estudiant de medicina Jean Itard el va tractar amb un programa de comportament dissenyat per a ajudar-lo a crear relacions socials i per a induir-lo a parlar mitjançant la imitació.
La paraula neollatina autismus (en català, 'autisme') va ser creada pel psiquiatre suís Eugen Bleuler el 1910 mentre definia els símptomes de l'esquizofrènia. Ell la va derivar de la paraula grega αὐτός (autós, que significa «a si mateix»), i la va utilitzar per a descriure una autèntica admiració mòrbida, referint-se a la «retirada autista (dins de si mateix) del pacient a les seves fantasies, contra la qual qualsevol influència de l'exterior es converteix en una pertorbació intolerable». La cita és l'original de 1910 de Bleuler
miniatura|Leo Kanner va introduir l'etiqueta «autisme infantil precoç» en 1943 La paraula «autisme» va prendre el seu sentit més modern el 1938 quan Hans Asperger, de l'Hospital Universitari de Viena, va adoptar la terminologia «psicopatia autista» de Bleuler en una conferència en Alemanya sobre psicologia infantil. Asperger estava investigant un cas de trastorn de l'espectre autista, actualment conegut com a síndrome d'Asperger, encara que per diversos motius no va ser àmpliament reconegut com un diagnòstic independent fins a 1981. Leo Kanner, de l'Hospital Johns Hopkins, va utilitzar la paraula autisme en el seu sentit modern quan va introduir l'etiqueta «autisme infantil precoç» en un informe de 1943 d'onze nens amb comportaments semblants sorprenents. Reimprès Gairebé totes les característiques descrites en el primer treball de Kanner sobre el tema, especialment la d'«autista solitari» i «insistència en la monotonia», encara es consideren típiques del trastorn de l'espectre autista. No se sap si Kanner va utilitzar el terme independentment d'Asperger.
Donald Triplett va ser la primera persona diagnosticada d'autisme. Va ser diagnosticat per Leo Kanner després de ser examinat per primera vegada el 1938, i va ser etiquetat com a «cas 1».Donald Triplett, en Encyclopædia Britannica Triplett es va destacar per les seves habilitats savants, particularment per poder anomenar notes musicals tocades en un piano i multiplicar mentalment nombres en un grau notable. El seu pare, Oliver, el va descriure com «socialment retirat però que estava interessat en patrons de números, notes musicals, lletres de l'alfabet i fotografies del president dels Estats Units». A l'edat de 2 anys, tenia la capacitat de recitar el Salm 23 i va memoritzar 25 preguntes i respostes del catecisme presbiterià. També estava interessat en crear cordes musicals.
La reutilització de la paraula «autisme» de Kanner va conduir a dècades de terminologia confusa amb l'esquizofrènia infantil, i l'enfocament de la psiquiatria infantil sobre la privació de l'amor maternal va generar idees errònies de l'autisme com a resposta dels infants a les «mares frigorífic».
A partir de finals de la dècada del 1960, l'autisme es va establir com una síndrome separada.
Fins a mitjans de la dècada del 1970 hi havia pocs indicis d'un paper genètic en l'autisme, mentre que el 2007 ja es va acceptar que era una de les condicions psiquiàtriques més hereditàries. Tot i que l'augment d'associacions de pares i la destigmatització del TEA infantil han afectat la visió del TEA, els pares continuen sentint l'estigma social en situacions on el comportament autista del seu fill es percep negativament, i molts metges d'atenció primària i metges especialistes expressen algunes creences coherents amb l'antiga investigació de l'autisme.
No va ser fins al 1980 que el DSM-III va diferenciar «autisme» de l'«esquizofrènia infantil». El 1987, el DSM-III-R va proporcionar una llista de verificació per al diagnòstic de l'autisme. Al maig de 2013, es va publicar el DSM-5, actualitzant la classificació per a trastorns generals del desenvolupament. L'agrupació d'aquest trastorns, que incloïen el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS), l'autisme, la síndrome d'Asperger, la síndrome de Rett i el trastorn desintegratiu infantil, ha sigut eliminada i reemplaçada pel terme general de «trastorns de l'espectre autista» (TEA). Les dues categories que existeixen són alteracions en la comunicació social i / o la interacció, i comportaments restringits i / o repetitius.
La internet ha ajudat als individus autistes a esquivar la comunicació no verbal i compartir les emocions, que els resulta tan difícil de tractar, i els ha donat una forma de crear comunitats en línia i treballar de manera remota. Els aspectes sociològics i culturals de l'autisme s'han desenvolupat; alguns membres d'aquestes comunitats busquen una cura, mentre que altres creuen que l'autisme és simplement una altra forma de ser.
Classificació
Tots els trastorns relacionats amb l'autisme són difícils de definir. La seva classificació és sovint objecte de debats multidisciplinaris. L'autisme «típic» (conegut també com a «autisme infantil» o «autisme de Kanner») és generalment reconegut com un dels trastorns de l'espectre autista (TEA), un grup de trastorns del neurodesenvolupament amb característiques semblants i difícils de separar (d'aquí l'ús del terme «espectre autista»). miniatura|Trastorn de l'espectre autista (video) Són diferenciats dins d'aquest espectre amb els noms: trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS) autisme típic, infantil o de Kanner síndrome d'Asperger (SA) autisme d'alt funcionament o atípic (AAF)
El TEA es caracteritza per problemes de comunicació i les interaccions socials, que interrompen el desenvolupament de l'individu. S'acompanyen d'interessos limitats o conductes repetitives.F84. Pervasive developmental disorders, de ICD-10: International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems: Tenth Revision (2007) Aquests símptomes no impliquen malaltia, fragilitat o molèsties emocionals.
Hi ha moltes similituds entre l'autisme típic i la síndrome d'Asperger, que són considerats com els que estan situats en els dos extrems d'aquest espectre. L'autisme típic és distingeix de la síndrome d'Asperger principalment pel retard en l'aparició del llenguatge. La psicoanalista Maria Rhode va dir que la distinció entre l'autisme i la síndrome d'Asperger és recent. A més, en l'autisme típic pot haver-hi un retard mental, mentre que no n'hi ha cap en la síndrome Asperger. Entre els trastorns generalitzats del desenvolupament, l'autisme infantil i la síndrome d'Asperger reuneixen les característiques clàssiques de la tríada autista: comunicació, interacció social, i conducta repetitiva o interessos limitats. Es pot fer un diagnòstic de trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat si un dels criteris del TGD no es compleix. La síndrome de Rett i el trastorn desintegratiu infantil (més rars, i que algunes fonts els inclouen al TEA i altres no), comparteixen punts comuns amb l'autisme, però tenen causes específiques o diferents desenvolupaments.
La terminologia de l'autisme pot ser desconcertant, amb autisme, la síndrome d'Asperger i PDD-NOS sovint anomenats trastorns de l'espectre autista (TEA) o, de vegades, trastorns autistes, mentre que l'autisme és sovint anomenat trastorn autista, autisme típic, autisme infantil o autisme de Kanner. En aquest article, l'autisme es refereix al trastorn autista clàssic; però en la pràctica clínica, l'autisme, el trastorn de l'espectre autista (TEA) i trastorn generalitzat del desenvolupament (PDD) s'utilitzen sovint de manera indistinta. El TEA, al seu torn, és un subconjunt del fenotip d'autisme més ampli, que descriu els individus que poden no tenir TEA, però que tenen característiques semblants als autistes, com ara evitar contactes visuals.