El món perdut: Jurassic ParkFitxa de doblatge de la pel·lícula a Eldoblatge.cat (títol original en anglès: The Lost World: Jurassic Park) és una pel·lícula estatunidenca de 1997 dirigida per Steven Spielberg, segona part del Parc Juràssic. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català. Jeff Goldblum, Richard Attenborough, Joseph Mazzello Jeff Goldblum, Richard Attenborough, Joseph Mazzello i Ariana Richards repeteixen els seus papers de la pel·lícula original amb Julianne Moore, Pete Postlethwaite i Arliss Howard unint-se al repartiment.
Quatre anys després de la pel·lícula original, John Hammond (Attenborough) perd el control de la seva empresa InGen davant el seu nebot, Peter Ludlow (Howard). A punt de la fallida, Ludlow té la intenció d'explotar els dinosaures de la segona illa d'InGen, Illa Sorna, amb plans per a un nou parc temàtic de dinosaures a San Diego. Hammond envia un equip, liderat per l'excèntric teòric del caos i matemàtic Ian Malcolm (Goldblum), a l'illa per documentar els dinosaures i fomentar la no interferència, tot i que els dos grups finalment entren en conflicte.
Després de l'estrena de la novel·la original i l'èxit de la primera pel·lícula, els fans van pressionar a Crichton per una seqüela. Després de la publicació del llibre el 1995, va començar la producció d'una seqüela de pel·lícula. El rodatge va tenir lloc de setembre a desembre de 1996, principalment a Califòrnia, amb un rodatge a Kauai, Hawaii, on es va rodar la primera pel·lícula. La trama i les imatges de El món perdut són substancialment més fosques que Parc Juràssic. Fa un ús més extens del CGI per representar els dinosaures, juntament amb animatrònica a mida real. La pel·lícula va ser produïda per Universal Studios. Aleshores, és la primera pel·lícula que revela el seu nou logotip que servirà fins al 2012.
El món perdut va ser una de les pel·lícules més esperades del 1997. Va anar acompanyada d'una campanya de màrqueting de 250 milions de dòlars, que incloïa videojocs, còmics i joguines. Estrenada el 23 de maig de 1997, la pel·lícula va rebre crítiques diverses, que van elogiar els efectes visuals però van criticar el desenvolupament del personatge. Spielberg també va expressar la seva decepció amb la pel·lícula, afirmant que s'havia desencantat cada cop més amb ella durant la producció. La pel·lícula va recaptar 618,6 milions de dòlars a tot el món, convertint-se en la segona pel·lícula més taquillera de 1997 de 1997. Va obtenir una nominació als Premi de l'Acadèmia en Millors efectes visuals. Una seqüela, Parc Juràssic III, es va estrenar el 2001.
Argument Els dinosaures del Parc Juràssic, ara lliures en una segona illa selvàtica, l'illa Sorna, van per on volen fins que un antic director de la companyia InGen de John Hammond decideix salvar l'empresa amb els diners que recapti exhibint als animals en un zoològic de San Diego. Per a això contracta a Roland Tembo, un caçador expert, i a tot un petit exèrcit de mercenaris, i s'embarca en un safari per a capturar les enormes bèsties prehistòriques.
El que no sap és que Ian Malcolm (Jeff Goldblum), està a l'illa tractant de salvar a la seva esposa (interpretada per Julianne Moore), que va a l'illa enviada precisament per John Hammond a fotografiar a les criatures. I farà el possible per a arruïnar els seus propòsits, a més de lluitar per sobreviure en un món perdut ple de Tiranosaures colossals, feroços Velociraptors i diminuts però enganyosos.
Ian Malcolm i la seva família assoleixen salvar-se de l'atac dels rèptils, però un Tiranosaure adult i el seu fill són capturats pels mercenaris d'InGen i lamentablement l'adult assoleix escapar, deslligant el caos a San Diego. Després d'una intensa persecució i arriscant la seva vida, en Malcolm i l'exèrcit dels EUA reïxen a capturar la bèstia i tornar-la a l'illa. John Hammond al final demana al govern de Costa Rica i al món sencer que deixin en pau als dinosaures i acaba dient: La vida trobarà la forma. Repartiment
Jeff Goldblum (Ian Malcolm) - Un matemàtic i teòric del caos. També a Parc Juràssic Julianne Moore (Sarah Harding) - Xicota d'en Malcolm i paleontòlega del comportament. Vince Vaughn (Nick Van Owen) - Un experimentat documentalista, fotoperiodista i ecologista. Pete Postlethwaite (Roland Tembo) - Un caçador de renom que s'adhereix al seu estricte codi moral. Vanessa Lee Chester (Kelly Curtis) - La filla de Malcolm que s'amaga al tràiler de suport per estar amb ell. Arliss Howard (Peter Ludlow) - El cobdiciós nebot d'en Hammond que ha estat nomenat CEO d'InGen, el dolent principal de la pel·lícula Richard Attenborough (John Hammond) - L'antic CEO multimilionari d'InGen que pren mesures per redimir-se i preservar l'Illa Sorna. També a Parc Juràssic Peter Stormare (Dieter Stark) - El segon al comandament del grup InGen sota el control de Roland Tembo. Harvey Jason (Ajay Sidhu) - El millor amic i company de caça de Roland Tembo. Richard Schiff (Eddie Carr) - Un expert en equips de camp. Thomas F. Duffy (Robert Burke) - El paleontòleg dels caçadors InGen. Ariana Richards (Lex Murphy) - La germana gran d'en Tim i la néta d'en Hammond. També a Parc Juràssic Joseph Mazzello (Tim Murphy) - El germà petit de la Lex i el net d'en Hammond. També a Parc Juràssic Camilla Belle (Cathy Bowman) - Filla d'una família benestant que visita l'Illa Sorna.
Producció Preproducció Després de l'estrena de la novel·la, Parc Juràssic el 1990, Michael Crichton va ser pressionat pels fans per a una seqüela. En no haver escrit mai cap, inicialment es va negar. Mentre rodava l'adaptació cinematogràfica de la novel·la, el director Steven Spielberg va creure que si es fes una seqüela, implicaria la recuperació del recipient que contenia l'ADN de dinosaure perdut durant els esdeveniments de la primera pel·lícula. Steven Spielberg va dir que estava molt interessat en una nova part. Joe Johnston es va oferir a dirigir-lo, però Spielberg va insistir a supervisar ell mateix el projecte. Es va començar a parlar d'una pel·lícula seqüela després de l'estrena de Parc Juràssic el 1993, que va ser un èxit financer. Spielberg va mantenir discussions amb David Koepp i Crichton, que van escriure la pel·lícula anterior, per parlar de possibles idees per a una seqüela. El calendari de producció d'una segona pel·lícula de Parc Juràssic depenia de si Crichton escrigués una seqüela de la primera novel·la. Spielberg s'assabenta que Michael Crichton, l'autor de la novel·la original, està considerant una seqüela, i de seguida compra els drets.Making of The Lost World, 1997 (Caixa de 4 DVD d'Universal Pictures)
El març de 1994, Crichton va dir que probablement hi hauria una seqüela tant de la novel·la com de la pel·lícula, dient que tenia una idea per a una altra novel·la, que després s'adaptaria a una pel·lícula. Aleshores, Spielberg no s'havia compromès a dirigir l'adaptació cinematogràfica de la nova novel·la, ja que tenia previst prendre un any de descans de la direcció. El març de 1995, Crichton va dir que gairebé havia acabat d'escriure la seqüela, prevista per a l'estrena més tard aquell any, tot i que es va negar a especificar el títol o la trama. En el moment d'aquest anunci, Spielberg havia signat per produir l'adaptació cinematogràfica, i el rodatge començarà a l'estiu de 1996 per a l'estrena el 1997. Spielberg estava ocupat amb el seu nou estudi DreamWorks i no havia decidit si ell dirigiria la pel·lícula, dient: "M'encantaria dirigir-la, però només ho he de veure. La meva vida està canviant".
Un equip de producció es va reunir la primavera de 1995, quan Crichton estava acabant la segona novel·la, titulada The Lost World; simultàniament, Spielberg i Koepp estaven desenvolupant idees per al guió. La novel·la de Crichton es va publicar aquell setembre, mentre que Spielberg es va anunciar com a director de l'adaptació cinematogràfica al novembre. El títol és una referència a Sir Arthur Conan Doyle i la seva novel·la d'aventures de 1912 El món perdut. David Koepp torna a ser l'encarregat d'adaptar l'obra de Crichton en forma de guió. Encara que aquesta darrera pel·lícula conservi un fotograma més o menys fidel a la novel·la, encara hi ha moltes diferències com ara capítols i personatges completament esborrats o remodelats.Comparaison Film/Livre (Comparació pel·lícula/llibre) - Jurassic-Park.fr Per tal d'evitar possibles confusions amb les adaptacions de la novel·la de Conan Doyle, es va decidir afegir el títol de la saga. Spielberg i Crichton van acordar renunciar a les comissions inicials per una part del back-end. Es va dir que l'acord de Koepp era el més lucratiu per a una adaptació en aquell moment, amb una tarifa d'entre 1,5 i 2 milions de dòlars. Joe Johnston, que es va oferir a dirigir l'adaptació cinematogràfica, finalment va dirigir la següent pel·lícula, Parc Juràssic III (2001). El món perdut: Jurassic Park tenia prop de 1.500 storyboards, que van ajudar en la planificació precisa necessària per rodar escenes amb acció, dinosaures i efectes especials.
Guió La trama de la novel·la El món perdut de Crichton implica una segona illa amb dinosaures però sense cap referència al recipient d'ADN dels dinosaures, que més tard es va utilitzar com a aspecte argumental en un esborrany inicial rebutjat per a Jurassic Park IV. Després que s'anunciés l'adaptació cinematogràfica de El món perdut, Koepp va rebre cartes de consells de nens que estaven interessats en la pel·lícula. Segons Koepp, una carta deia: "Mentre tinguis el T. rex i el Velociraptor, tota la resta està bé. Però facis el que facis, no tinguis una part llarga i avorrida al principi que no tingui res a veure amb l'illa". Koepp va conservar la carta com a "una mena de recordatori". Koepp també va rebre un suggeriment de la carta per afegir l′Estegosaure al guió.
Després d'acabar la novel·la, Crichton no va ser consultat sobre la pel·lícula de seqüela, i no va ser fins que va declinar aprovar certs drets de comercialització que va rebre una còpia del guió. Kathleen Kennedy, la productora executiva de la pel·lícula i productora de Parc Juràssic, va dir: "De la mateixa manera que Michael no veu el guió com una col·laboració, Steven va marxar i va fer la seva pròpia pel·lícula. Quan Michael va lliurar el llibre a Steven, sabia que el seu treball estava acabat". Quan Crichton va acabar la seva novel·la, Spielberg i Koepp ja havien estat discutint idees per a la pel·lícula per més d'un any. Per a l'adaptació, Koepp va intentar combinar les idees que ell i Spielberg van idear amb les de la novel·la de Crichton. Spielberg va dir que la part central de la novel·la mancava de narrativa, però que la configuració de Crichton era excel·lent, i va posar Spielberg i el seu equip en el camí correcte. Koepp va tenir un any per escriure el guió abans de començar el rodatge.
Per preparar-se abans d'escriure el guió, Spielberg va ser més insistent per a que Koepp mirés la pel·lícula de 1925, El món perdut, que en fer-li llegir la novel·la de Crichton, cosa que també va fer Koepp. Durant una primera reunió amb Koepp, Spielberg va determinar que si bé el conflicte principal de la pel·lícula original va implicar dinosaures herbívors contra dinosaures carnívors, el guió de la nova pel·lícula hauria d'implicar humans que siguin "recol·lectors" (observadors dels dinosaures) i "caçadors" (que capturen els dinosaures per a un zoo). Koepp va dir que la trama de la pel·lícula de 1962 Hatari!, sobre animals africans capturats per als zoològics, va tenir "una gran influència" en el guió de El món perdut.