Félix Fénéon (Torí, 1886-Châtenay-Malabry, Sena, 1944) va ser un periodista i crític d'art francès nascut a Itàlia. Director de La Revue blanche (1895-1905), el seu llibre Les impressionistes el 1886 en va fer, amb Signac, el màxim teòric del neoimpressionisme. Exercí la crítica al diari Le Matin. Fou empresonat el 1894, a conseqüència de les seves relacions amb grups anarquistes. Com a director artístic de la galeria Bernheim-Jeune, organitzà importants exposicions, com la primera del futurisme (1912). En resposta a una proposta de publicar una compilació de la seva obra, va dir: «Només aspiro al silenci». Per això Julian Barnes ha pogut dir que Fénéon és «l'escriptor “invisible’” que va tenir una influència “invisible”». L'Avenç va publicar el 2012 les seves Notícies de tres ratlles, en traducció de Joan-Lluís Lluís.
Referències
Categoria:Escriptors torinesos Categoria:Crítics d'art francesos Categoria:Simbolisme Categoria:Anarquistes francesos Categoria:Anarquistes italians Categoria:Crítics d'art italians Categoria:Polítics piemontesos Categoria:Artistes anarquistes Categoria:Morts el 1944 Categoria:Morts als Alts del Sena Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors italians morts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX Categoria:Polítics francesos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1861