El protoeslau és l'antic idioma comú de tots els pobles eslaus, derivat al seu torn de l'idioma indoeuropeu. Es va parlar abans del . Del protoeslau van sorgir l'antic eslau eclesiàstic i altres llengües eslaves. No s'han trobat testimonis escrits del protoeslau, per la qual cosa s'ha reconstruït mitjançant la comparació entre les llengües eslaves més antigues i altres llengües indoeuropees.
Origen D'acord amb alguns càlculs, la llengua protoeslava es va desenvolupar entre el I i el II mil·lenni aC. Existeix controvèrsia oberta sobre si el protoeslau es va separar directament del protoindoeuropeu, o si ho va fer amb posterioritat de la branca protobaltoeslava.
Al llarg de la seva existència (probablement uns 2000 anys) el protoeslau va patir diversos canvis. Al segle V o VI algunes tribus eslaves van començar a emigrar. Aquestes migracions van suposar la ruptura del protoeslau. Els búlgars van formar el seu primer imperi en l'any 681, i a la fi del , el dialecte búlgar que es parlava a Salònica va ser registrat per primera vegada, i donà lloc, a la literatura, al que s'ha conegut com a "antic eslau eclesiàstic". Aquesta llengua no es pot considerar com a protoeslava, ja que es va escriure per primer cop almenys dos segles després de la divisió del protoeslau, però està encara prou a prop perquè hi hagués intel·ligibilitat mútua amb els parlants dels altres dialectes eslaus d'aquell temps.
Categoria:Llengües eslaves eslau