La civilització ciclàdica (també coneguda com a cultura ciclàdica o període ciclàdic) és una cultura de l'edat del bronze establerta a les illes Cíclades del mar Egeu, que abasta aproximadament el període que va del 3000 aC al 2000 aC. L'arxipèlag de les Cíclades és situat enmig de l'Egeu, entre les illes Espòrades i Creta, i entre les penínsules del Peloponès i Anatòlia. El nom d'aquest grup d'illes deriva de la disposició aproximadament circular (kyklos en grec significa 'cercle') al voltant de Delos, l'illa sagrada on, segons la mitologia grega, va néixer Apol·lo, i són les següents: Míkonos, Paros, Melos o Milos, Sifnos, Amorgos, Tinos, Sèrifos, Naxos i Santorí. En aquestes petites illes de l'Egeu va florir una civilització, anterior en gairebé dos mil anys a la grega, que ens ha deixat centenars de figures de marbre, la major part femenines.
Història miniatura|Figura de dona embarassada (III mil·lenni aC) La rellevant cultura ciclàdica, que abasta des del Neolític final fins a l'edat del bronze antic, és coneguda especialment pels ídols femenins llisos tallats en marbre blanc pur, segles abans de la gran civilització minoica del bronze mitjà sorgida a Creta, més al sud. Des del començament del , per satisfer el creixent mercat d'antiguitats ciclàdiques, les estatuetes foren saquejades dels enterraments.
La ciclàdica és una cultura neolítica molt característica, que amalgama elements anatòlics i del continent hel·lènic de l'Egeu occidental, que es remunta al període anterior al 4000 aC, basada en el blat conegut com a pisana (Triticum dicoccum) i l'ordi silvestre, la cria d'ovelles, cabres i porcs, i la pesca de la tonyina, peix que els habitants de les Cíclades pescaven amb arpó des de petits vaixells, segons el professor Jeremy B. Rutter. Alguns jaciments excavats com els de Saliagós i Kefala (a l'illa de Kea) mostren signes de treball del coure. Aquestes petites illes ciclàdiques allotjaven amb prou feines uns pocs milers d'habitants cadascuna, encara que hi ha maquetes de vaixells provinents del període ciclàdic final que ens mostren que podien arribar a tenir fins a cinquanta remers cadascun (Rutter).
Per la posició geogràfica com una mena de pont entre Europa i Àsia, per la riquesa del subsol i per la relativa suavitat del clima, les Cíclades van ser el bressol d'una civilització notable.
Ens consta que, en el període del bronze antic, aproximadament entre el 3000 aC i el 2000 aC, aquella civilització es va expressar amb una notable originalitat. I això malgrat que la facilitat de comunicació amb les zones riberenques de la Mediterrània oferia als habitants d'aquestes illes la possibilitat d'absorbir tota mena d'influxos culturals forans.
La civilització ciclàdica es va mantenir durant segles fins més enllà del 2000 aC, si bé, arran del sorgiment de l'altament organitzada cultura palatina de Creta, les illes entren en un període de decadència, amb l'excepció de Delos, que va conservar la seva arcaica reputació com a santuari durant el període de la civilització clàssica grega, ja que fou la seu de l'anomenada Lliga de Delos, una confederació o aliança militar de les polis de l'antiga Grècia per defensar-se dels perses. Més endavant, la cultura ciclàdica anirà caient sota la cada vegada més predominant influència política i artística del continent hel·lènic.
La cronologia de la civilització ciclàdica es divideix en tres seqüències o períodes principals: el ciclàdic inicial, el mitjà i el final. Després del període inicial (ca. 3000 aC) va seguir el ciclàdic mitjà (ca. 2500 aC), amb poques troballes arqueològiques. A la fi del ciclàdic final (ca. 2000 aC), hi va haver una convergència essencial entre la civilització ciclàdica i la minoica.
Però la cultura ciclàdica es podria remuntar a temps encara més remots, potser fins i tot al 7000 aC, com ho testimonia la difusió de l'obsidiana de Milos. D'aquesta illa provenen nombrosos objectes tallants d'obsidiana trobats en diferents assentaments prehistòrics de la Mediterrània oriental, especialment a la costa turca i a Tessàlia (Grècia). Certament això només demostra una freqüentació de la zona, cosa que no vol dir necessàriament que hi existís una base ben definida de civilització. De fet, els primers indicis de comunitats organitzades a les Cíclades no van més enllà del 5000 aC. I encara en el Neolític final, és a dir, a la segona meitat del mil·lenni IV aC, el grau de desenvolupament d'aquestes comunitats ciclàdiques sembla bastant limitat, sobretot si el comparem amb el dels centres de l'Orient Pròxim, com Anatòlia, Síria o Canaan. Es tractaria, segons les dades que en tenim, de petits pobles de pescadors o agricultors, de riquesa ben escassa.
En iniciar-se l'edat del bronze, però, tot comença a canviar. El desenvolupament de les activitats marineres i el conreu de la vinya són l'empenta que ajuda a la transformació de les estructures econòmiques, socials i culturals dels habitants de les illes. Els seus productes arriben a Grècia i a diverses regions de la Mediterrània oriental. Es pot parlar ja d'un veritable enlairament econòmic, que origina diferències socials. I tot això en pau, ja que els assentaments, situats majoritàriament a la costa, no són fortificats. Ho seran més endavant, quan les Cíclades caiguin dins l'òrbita de Creta, més poderosa i organitzada. Això succeirà a les acaballes del bronze antic, és a dir, a l'entorn de l'any 2000 aC.
Hi ha certes diferències entre els sistemes de datació emprats per a la civilització ciclàdica, segons siguin de tipus més aviat cultural o cronològic. Els intents de reunir-los originen diverses combinacions, la més comuna de les quals és la següent: miniatura|Figureta ciclàdica de marbre de la cultura de Keros Cronologia ciclàdica«Chronology Overview» , dins Jeremy B. Rutter: Aegean Prehistoric Archaeology , consultat el 2 de gener de 2017.PeríodeDatacióCulturaCiclàdic antic I3100/3000 – Grotta-PilósCiclàdic antic II2650 - 2450/Keros-SirosCiclàdic antic III2450/2400 - 2200/KastríCiclàdic antic IIIB/Ciclàdic mitjà I2050/2000 - 1900/FilakopíCiclàdic mitjà II1900/1850 - Influència minoicaCiclàdic mitjà III1700 - Influència minoicaCiclàdic final I1675 - Influència minoicaCiclàdic final II1500 - Influència minoicaCiclàdic final III 1450 - Influència micènica
Arqueologia miniatura|Escultura de cabra d'or (segle XVII aC) Encara queden molts punts foscos, moltes dades per codificar i moltes hipòtesis no provades. L'estudi de la civilització ciclàdica ha estat laboriós i complex i encara no es pot donar per conclòs.
L'historiador grec Tucídides havia escrit al : «Minos […] va dominar les Cíclades i en va colonitzar una gran part, després d'haver-ne expulsat els caris».
Aquestes paraules van cridar l'atenció de l'arqueòleg alemany Ludwig Ross, que en el segon terç del va aventurar la hipòtesi que en les sepultures prehistòriques que havia visitat a Paros, Naxos, Amorgós i Santorí, on s'havien trobat ídols i vasos de marbre, hi havia la confirmació de la presència dels caris a l'arxipèlag, un poble de pirates originari de la regió costanera de l'Àsia Menor situada entre les antigues Lídia, Lícia i Frígia. Cap al 1860, comença l'exploració dels assentaments prehistòrics de l'illa de Santorí. Però encara no es pot parlar d'investigacions pròpiament científiques, susceptibles de configurar un quadre fiable de la civilització que les troballes van delineant.
Els últims anys del , l'activitat exploratòria a les illes és molt intensa i rica en observacions que encara tenen validesa. En gran part, pel treball de l'arqueòleg grec Khristos Tsuntas, que va investigar llocs d'enterrament a diverses illes el 1898-99, sobretot a Amorgós, Paros, Andíparos, Sifnos i Siros, i va encunyar el terme civilització ciclàdica.
Però les primeres excavacions científiques són les que, el 1896, dirigeix l'Escola Britànica d'Atenes a Filakopí, a l'illa de Melos. Van incloure l'anàlisi estratigràfica del terreny i en van proporcionar resultats fiables. En concret, a Melos va poder reconèixer la presència de tres ciutats superposades, precedides per una fase encara més antiga –preurbana– i, sobretot, es comprovà que aquestes diferents fases es podien relacionar amb els estils de la ceràmica.
A partir de llavors, l'interès per a les Cíclades va disminuir, però va revifar a mitjan , quan alguns col·leccionistes van començar a cobejar les figuretes de tall modern que tant s'assemblaven a l'escultura de Jean Arp o Constantin Brâncuși. Els jaciments arqueològics foren saquejats i va sorgir-ne un comerç de falsificacions molt actiu. Així doncs, el context de moltes d'aquestes figuretes ciclàdiques ha estat destruït i el significat exacte no es podrà entendre mai del tot. Altres objectes intrigants i misteriosos són els anomenats, per la forma que tenen, «paelles ciclàdiques», de tipus decoratiu o religiós, d'ús discutit. L'arqueologia ha revelat les línies generals de la cultura agrícola i marinera que va migrar des de l'Àsia Menor cap al 5000 aC. El període ciclàdic inicial evolucionà en tres fases, entre el 3300 aC i el 2000 aC, en què fou progressivament envaït per la influència creixent de la Creta minoica.
La cultura de la Grècia continental, contemporània de la cultura ciclàdica, es coneix com el període hel·làdic.
Origen dels habitants de les Cíclades miniatura|Ídol ciclàdic conservat al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Un altre tema que ha originat força polèmica ha estat el de l'origen dels primers habitants de les Cíclades.
Fins a la dècada del 1950, l'absència de vestigis d'assentaments neolítics a les illes feia suposar que en aquell període no eren habitades, per tant, s'haurien poblat al voltant del 2600 aC. Però, d'on procedien, doncs, aquells primers habitants de les Cíclades? Gairebé tots els investigadors coincidien a afirmar que es tractava de grups heterogenis arribats d'Anatòlia en migracions successives, i molts assenyalaven que un dels centres de procedència, entre el 2800 aC i el 2300 aC, era la ciutat de Troia. Fos com fos, semblava cert que, en el moment d'arribar a les illes, aquells grups ja disposaven d'una civilització pròpia i definida, que després va evolucionar de manera autònoma.
Era l'única hipòtesi possible, ja que les altres no tenien cap base sòlida. Faltaven encara per sorgir altres testimonis arqueològics, i les poques referències històriques que se'n tenien, entre les quals les breus notícies de Tucídides, que va viure al , feien referència a una època més avançada, concretament a l'expansió cretenca per l'arxipèlag ciclàdic. Segons esmenta l'historiador, en aquell temps les illes eren habitades pels caris, les armes dels quals van trobar els atenencs en més de la meitat de les tombes que van descobrir durant la «purificació» de l'illa de Delos.
Les excavacions, però, efectuades a la dècada del 1960 van fornir nous elements que invalidaren una gran part de les hipòtesis precedents. D'aquesta manera es va poder determinar que les Cíclades ja eren habitades, almenys, en els últims temps del Neolític mitjà i durant el Neolític final, és a dir, cap al 5000 aC. Així ho demostraven les troballes de Sàliagos, un illot situat entre les illes de Paros i Andíparos, entre 1964 i 1965, així com les excavacions que el 1963 es van dur a terme a Kefala, a l'illa de Kea.