Txampa (Champā, en sànscrit: nagara Campa; en Khmer: ចាម្ប៉ា ; en llengua txam, Chăm Pa; en vietnamita Chiêm Thành, en vocabulari Sino-vietnamita i als arxius xinesos 占城 [Zhànchéng]) va ser un antic estat hinduista situat a l'est de Indoxina (192–1832). Ètnica i lingüísticament estava format bàsicament per un poble malai-polinesi, els txams o chams, amb un idioma relacionat amb l'Atjeh encara que al llarg de segles el regne de Txampa va sofrir la pressió de parlants vietnamites. Actualment, els txam constitueixen una de les minories importants a Cambodja i el Vietnam.
Situació geogràfica El regne de Txampa se situava entre el delta del riu Mekong, al sud, i fins a aproximadament les "portes de Hue", al nord, de manera que el seu territori corresponia en gran manera al que fou el Vietnam del Sud, excloent l'extrem sud.
Història El regne de Txampa va ser habitat per l'ètnia dels txams, un poble d'origen malai–polinesi, encara que l'aristocràcia fundadora de l'Estat hauria provingut de l'est de l'Índia (una teoria considera que el nom Txampa prové d'un sector de l'antiga Bengala, en l'actual Bihar, on la principal ciutat es deia Champāpuri).
Lâm Ấp El sorgiment de l'Estat Txampa obeeix principalment als següents factors: la conversió a l'hinduisme de les poblacions locals a causa de l'activitat de mercaders indis que des d'inicis de l'era cristiana van arribar a ser un interessant corrent migratori en territoris de l'actual Annam, migració que va aconseguir imposar la seva cultura a la regió, i el caos en el qual va entrar la dinastia Dinastia Han xinesa durant l'època dels Tres Regnes, caos que va possibilitar que, l'any 192, Khu Liên el governador regional es declarés independent i fundés a Lâm Ấp les bases de l'Estat Txampa, prenent el nom dels txam. El 248 Khu Liên va dirigir els txam en el saqueig i arrasament de Jiaozhi i Jiuzhen i va derrotar la flota que Wu Oriental va enviar per rebutjar-los.
Al començament de la dinastia Jin, la cort imperial va afavorir les xarxes comercials del sud amb els pròspers Regne de Funan i Lâm Ấp, i en aquest temps de pau i comerç al sud, Jiaozhi i Jiuzhen van gaudir d'una certa autonomia de la Xina fins als anys 320. Frustrat per la dificultat del comerç, Lâm Ấp va recórrer el 323 a les incursions marítimes als ports del nord de Jiaozhou. El 399 Bhadravarman I va envair la costa de Jiaozhou i Rinan, i va ser expulsat per Du Yian, el governador xinès de Jiao. El 413, va atacar de nou Jiao, però va ser derrotat, capturat i decapitat per Du Xuedu. El 420, Gangaraja va llançar un nou atac contra els Jin, però va ser expulsat i més de la meitat de la gent de Lâm Ấp va ser assassinada.
Tercera Dinastia El 420 Phạm Dương Mại II va prendre el poder d'aquest regne establint una nova dinastia, es va lliurar del jou xinès i es va iniciar un període de prosperitat, no obstant això Txampa estaria en guerra gairebé contínua amb els seus veïns, per exemple el regne de Java, l'emergent Imperi Khmer (veure: Cambodja) i les províncies meridionals de la Xina. La capital es trobava llavors en Indrapura (actual Trà Kiêu prop de Da Nang). El 431 Phạm Dương Mại II va ser novament atacat, però de nou va ser expulsat i l'any següent va enviar una ambaixada al tribunal de Liu Song demanant el nomenament del prefecte de Jiao, que va ser rebutjat.
Quarta dinastia Rudravarman I es va convertir en rei de Txampa el 529, establint una nova dinastia descendent de Gangaraja per línia materna, i durant el seu regnat, el complex del temple de Bhadresvara va ser destruït per un gran incendi el 535/536. El va succeir el seu fill Sambuvarman, que va reconstruir el temple de Bhadravarman i el va rebatejar Shambhu-bhadreshvara. El 605, la Dinastia Sui va llançar una invasió de Lam Ap, superant la resistència de Sambhuvarman, i va saquejar la capital Txam de Tra Kieu.
Els Txam van recuperar ràpidament la independència durant el col·lapse de l'imperi Sui, i van enviar un regal a l'Emperador Gaozu de Tang el 623. Sambhuvarman va morir el 629 i el va succeir el seu fill, Kandarpadharma, que va morir el 630–31. Kandarpadharma va ser succeït pel seu fill, Prabhasadharma, que va morir el 645.
Dinastia de Pānduranga La creixent influència de Txampa va cridar l'atenció dels javanesos i els pirates Kunlun. El 767 una flota javanesa va atacar la costa de Tonkin. El 774 javanesos o kunlun van assaltar Po-Nagar a Nha Trang enderrocant temples, i el 787 a Virapura, prop de Phan Rang. Els invasors javanesos van continuar ocupant la costa sud de Txampa fins que van ser expulsats per Indravarman I el 799.
Dinastia Bhrigu El 875, Indravarman II va establir la dinastia anomenada d'Indrapura, transferint la capital a Indrapura a la província d'Amarāvatī i adornant-la amb nombrosos palaus i temples.
L'octubre de 979, l'emperador Đinh Bộ Lĩnh i el príncep Đinh Liễn de Đại Cồ Việt van ser assassinats per un eunuc provocant un estat de malestar a tot Đại Việt, i el príncep Ngô Nhật Khánh, exiliat a Txampa des de la seva derrota durant l'Anarquia dels Dotze Senyors, va animar el rei Txam Paramesvaravarman I a envair Đại Việt, però l'expedició fou aturada per un tifó. El 982, Lê Hoàn el nou emperador de Đại Việt va comandar l'exèrcit i va assaltar Indrapura, que va ser destruïda, i Paramesvaravarman I va morir mentre la força invasora saquejava Indrapura enduent-se or, plata, objectes preciosos, dones del seguici del rei i fins i tot un monjo budista indi, abans de tornar al nord. La invasió vietnamita va devastar el nord de Txampa i el successor de Paramesvaravarman, Indravarman IV, es va refugiar al sud mentre demanava en va l'ajuda xinesa. Aprofitant els disturbis, Lưu Kế Tông, un militar vietnamita, va prendre el poder a Indrapura i el 983 va resistir amb èxit l'intent de Lê Hoàn de deposar-lo. El 986, Indravarman IV va morir, Lưu Kế Tông es va proclamar rei de Txampa i va enviar una ambaixada als Song China per buscar el reconeixement xinès. Lưu Kế Tông fou un rei tirà i sota el seu govern moltes persones van fugir del país a l'illa de Hainan i Guangzhou.
Setena Dinastia El 988, la noblesa Txampa va escollir un príncep que suposadament es convertiria en rei, i quan Lưu Kế Tông va morir l'any següent, el príncep va ser coronat com a Harivarman II a Indrapura.
Cap al , alliberat del jou xinès, el rei vietnamita de Dai Viêt (a l'àrea del riu Sông Hõng, és a dir el Tonkín o actual part més al nord del Vietnam) davant l'increment de la població vietnamita a causa de les millores en les collites d'arròs, va buscar estendre els seus dominis i va emprendre l'expansió cap al sud (o Nam Tiên) entrant d'aquesta manera en conflicte amb el Regne de Txampa.
Vuitena dinastia o dinastia del sud Després d'una impactant incursió de la Dinastia Lý vietnamita al nord de Txampa va sacsejar el regne i va morir el rei Jaya Sinhavarman II, un comandant militar nascut d'una família noble de tradicions guerreres que havien estat vassalls de governants precedents, va ascendir a la corona com a Jaya Paramesvaravarman I l'any 1044, El 1050 va sufocar la rebel·lió de Phan Rang i a treslladar la capital a Kauthara. El seu successor en 1060 va ser un net anomenat Bhadravarman III, que va treslladar la capital a Phan Rang i només va regnar durant dos anys abdicant en el seu germà petit Rudravarman III.
A finals de 1068 Rudravarman va provocar la guerra amb Lý Thánh Tông, el rei Đại Việt, que va provocar una incursió vietnamita a Txampa l'any següent en la que Rudravarman va ser derrotat i capturat, oferint les tres províncies del nord de Txampa a Đại Việt. Rudravarman va agitar una guerra civil caòtica entre Phan Rang i Nha Trang el 1069 que va deixar Txampa completament devastada.
Novena dinastia Des del nord, dos germans, el príncep Thäng i el príncep Pang van derrotar triomfalment tots els enemics i faccions de senyors de la guerra, i van reunificar Txampa. El príncep Thäng va ser coronat rei Harivarman IV a Chiem Son el 1074, declarant-se protector de Txampa i establint una nova dinastia, restaurant els temples de Mỹ Sơn i marcant el començament d'un període de relativa prosperitat. Harivarman va fer les paus amb Đại Việt però va provocar la guerra amb l'imperi khmer d'Angkor. El 1080, un exèrcit de Harshavarman III va atacar Vijaya i altres centres al nord de Txampa. Temples i monestirs van ser saquejats i tresors culturals van ser emportats. Després de molta misèria, les tropes Txam sota el rei Harivarman van poder derrotar els invasors a la batalla de Somesvara i van restaurar la capital i els temples, i van penetrar a l'Imperi Khmer fins a Sambor i el Mekong, on van destruir tots els santuaris religiosos.
El jove príncep Vak va ser entronitzat el 1080 com a Jaya Indravarman II pel seu pare quan tenia nou anys i el seu oncle, el príncep Pang, va exercir el poder com a regent de la cort, però a la mort d'Harivarman en 1081 va prendre el poder com a Paramabhodhisatva però en 1086 Jaya Indravarman II va donar un cop d'estat i destronar el seu oncle restablint-se a la corona. Indravarman II va reprendre la relació amb la dinastia Song i va continuar pacíficament fins a la seva mort el 1113. Durant aquest temps, va restaurar temples i infraestructures a My Son i va iniciar l'elaboració de l'estil Thap Mam. El va succeir un dels seus nebots, Harivarman V, que va tenir un regnat pacífic però la manca d'hereus adequats per succeir-lo va fer que nomenés el seu fill adoptiu el títol de Devaraja el 1129, i el de Príncep Hereu el 1133.
Desena dinastia El 1139, el Príncep Hereu va ascendir al tron amb el nom de regnat de Jaya Indravarman III. El 1145, quan Txampa va fet les paus amb Đại Việt i es va negar a cooperar amb els khmers, Suryavarman II va envair Champa saquejant la capital de Vijaya i deposant Indravarman III.
Onzena dinastia El regne va caure la turbulència causada per la conquesta estrangera i els trastorns socials, i Rudravarman IV va fugir de Vijaya cap al sud, a Panduranga, on no va exercir com a rei. L'Imperi Khmer també va col·locar un governant titella, Harideva I, al tron Txam. El fill de Rudravarman, el príncep Sivänandana va tornar a Txampa de l'exili reunint un exèrcit per revoltar-se contra els ocupants khmers, i quan Rudravarman va morir el 1147 i cap a 1148 va alliberar al seu país de l'Imperi khmer i fins i tot el 1171 els txams van arribar a ocupar l'aleshores capital khmer Angkor.
Txampa va recaure sota l'ocupació cambodjana entre 1190 i 1220, a això es van sumar els atacs dels reis Trãns del Vietnam i dels mongols.
miniatura|Mapa de la segona invasió del Vietnam (1285), amb els mongols (negre) atacant des del nord i des del sud. Amb la dinastia Song ja conquerida, el 1283, durant el regne d'Indravarman V, Khublai Kan de la dinastia Yuan va llançar una invasió naval de Txampa, abans estat tributari de la dinastia Song. Vijaya va ser capturada i saquejada per l'exèrcit Yuan liderat pel comandant mongol Sügetü a principis de 1283 i Indravarman V va decidir pagar tribut i comprar la pau, i els mongols van marxar. Amb la intenció d'exigir un major tribut i la supervisió directa dels Yuan dels afers locals a Đại Việt i Txampa, els Yuan van llançar una altra invasió el 1285 que no va aconseguir els seus objectius per la seva derrota a la batalla de Chương Dương, però Indravarman V es va fer tributari dels Yuan. Una tercera invasió va tenir lloc el 1287 sent derrotada a la batalla del riu Bạch Đằng i els mongols van retornar a la Xina. A la mort d'Indravarman V el seu fill Jaya Simhavarman III es va convertir en el nou rei de Txampa. Amb l'accés en 1294 del nou emperador Yuan, Temür Kan, es va anunciar que la guerra amb Đại Việt havia acabat, i va enviar una missió a Đại Việt per restablir les relacions amistoses entre els dos països. La lluita mútua contra els mongols va apropar Đại Việt i Txampa i l'emperador Trần Nhân Tông de Đại Việt va casar la seva filla, Huyền Trân, amb Jaya Simhavarman III en 1306 a canvi de les províncies de Chau O i Chau Ly.