miniatura|Primera edició de Laura a la Ciutat dels Sants publicada a Badalona l'any 1931 Laura a la ciutat dels sants és una novel·la publicada l'any 1931 per l'escriptor català Miquel Llor. L'obra està arrelada al realisme i al modernisme, però ja té trets de la novel·la dels anys trenta, més influïda per Freud i altres autors moderns. Ambientada a Comarquinal, ciutat fictícia basada en Vic, narra el viatge iniciàtic de Laura i el seu desenvolupament com a persona. La imatge negativa del món rural i catòlic va causar una forta polèmica que va fer que Llor compongués una segona part, El somriure dels sants (1947), en la qual es matisa aquest retrat pessimista.
Argument
Laura, una barcelonina, coneix en una festa Tomàs Muntanyola, propietari rural de Comarquinal (ciutat inspirada en Vic), i al cap de tres mesos es casen i s'instal·len a la casa pairal d'en Tomàs, on la Laura comença a experimentar una forta opressió, a causa del menyspreu de Teresa (germana de Tomàs), qui regenta la casa i se sent amenaçada en la seva posició per l'arribada de Laura. A més, es va adonant que en Tomàs és un home fred a qui només preocupen els afers econòmics i l'ostentació. Tot i que es proposa fer-lo canviar, al cap de poc temps veu que això no és possible i que ja no estima aquell home del qual creia estar enamorada i que, de fet, no s'havien estimat mai. L'únic sentiment que existia era, per part d'en Tomàs, el de tenir i poder lluir una de les dones més maques de tot Comarquinal i, per part de la Laura, el fet d'ésser alguna cosa per primer cop a la seva vida. La Laura comença a ser deixada de banda pel seu marit i vista amb mals ulls pels habitants de Comarquinal, de la mateixa mentalitat que en Tomàs. Uns habitants que s'escandalitzen, per exemple, pel sol fet que la Laura dugui vestits que ensenyen mitja cama, sigui elegant, llegeixi llibres i revistes o vulgui passejar sola.
Té una filla, però mor aviat d'una malaltia i Laura, ja sense esperances de felicitat, sembla condemnada a aquest ambient opressor. Torna a la ciutat Pere Gifreda, un advocat de 27 anys, de qui la Teresa havia estat sempre secretament enamorada i que, com la Laura, creu que a Comarquinal hi ha massa hipocresia. Aquesta creença compartida fa que la Laura no se senti tan sola, i per això s'acaba enamorant d'en Pere, que la visita cada tarda. Quan la Teresa descobreix els sentiments entre Laura i Pere -adulteri que no arriba a ésser consumat, tot i que és desitjat-, fa insinuacions a algunes dones de la ciutat, que comencen a fer córrer la brama (falsa) que Laura és una dona lleugera que enganya el seu marit. Les dones, envejoses en el fons, comencen a evitar-la i a malparlar-ne. Teresa, gelosa i enamorada d'en Pere, per evitar que aquest vegi més la Laura, fa que Tomàs, que no sap res de la relació entre la Laura i en Pere, les enviï a descansar a les Aulines, un mas de la família totalment incomunicat. El pretext de la Teresa és que la Laura s'ha de recuperar d'un suposat "mal". A les Aulines, la Laura accentua el seu aïllament de tothom i no fa més que pensar en un Pere idealitzat, per qui segons ella val la pena patir tota aquella incomunicació i marginació.
Quan, al cap d'uns mesos, tornen a Comarquinal, els rumors sobre la Laura i en Pere esclaten i en Tomàs se n'acaba assabentant. Al mateix temps, la Laura, quan torna a veure en Pere, s'adona que mai no l'ha estimat de debò, sinó que allò que existia entre ells era només un sentiment de companyia, de refugi, i que el Pere idealitzat de les Aulines era producte de la seva imaginació, lluny del Pere real que ara vol fer-la seva. La Laura evita trobar-se en Pere, però aquest la segueix a una església i, mentre parlen, són vistos per una dona que escampa que es troben sempre a l'església i que mantenen una relació. Teresa, malgrat que sap que no és així i moguda per la gelosia, convenç Tomàs que és així. Laura en proclama la innocència i, veient que no la creuen marxa de casa. Busca empara a casa de l'oncle Llibori, que accepta de protegir-la, però insinuant-li que podrien arribar a tenir, tots dos, una relació sexual estable. Llavors, la Laura intenta tornar amb el seu marit, però ell i la Teresa no li ho permeten i la fan fora de casa. Laura, desesperada, va al despatx d'en Pere: ja que tothom diu que són amants, que ho siguin de debò. Ella li demana de marxar fora, deixar enrere Comarquinal i tot allò que els ofega, però al final veu en Pere el mateix que ha vist en l'oncle i en el seu marit, un desig salvatge de posseir-la, no aquell amor pur i idealitzat que pensava. Llavors, marxa i deixa en Pere. Acaba tornant a Barcelona i es refugia en un convent de germanes que ensenyen nenes, a Pedralbes. Recupera la serenor, però no pot deixar de recordar-ho tot i manté l'esperança de trobar algun dia la tranquil·litat d'esperit i poder estar lluny de qualsevol rumor.
Personatges Laura: és un personatge fet a si mateix, autodidacte, que no aconsegueix sobreposar-se als esdeveniments que l'envolten fins al final, quan se'n va. És una dona ingènua, delicada i maca. És un personatge insatisfet que no troba el seu lloc al poble del seu marit, tot i que intenta adaptar-s'hi. La impossibilitat d'adaptar-se a un ambient tan resclosit per raó del seu caràcter és el que li produeix angoixa i una insatisfacció tan gran.
Tomàs: és un pagès ric, inculte i groller, però també covard. Es manté en la ignorància dels rumors sobre la dona i quan li arriben no gosa actuar fins al final.
Teresa: és un personatge molt fosc i amb un gran conflicte intern. És la germana soltera d'en Tomàs, i quan ell es casa se sent desplaçada. Per fora es comporta segons els cànons establerts, però per dins és tot un món de repressió, insatisfacció i feblesa. Hi ha dos moments en què sembla que es pot apropar a la Laura: quan ella munta una tertúlia de dones a casa i quan ha de compartir el seu amor, Pere, mantingut en secret durant dècades. La gelosia i la por al pecat la tornen un ésser infeliç i aquesta llàstima fa que no es vegi com una antagonista plenament dolenta per part del lector.
Pere: representa l'arquetip del jove seductor. La passió per la Laura té tres fases: en la primera, l'adora i es diu a ell mateix que només sent pietat per la noia, a la segona, es reconeix enamorat però no gosa anar més enllà i en la tercera, després d'uns mesos de llunyania, privilegia la part carnal.
Llibori: oncle de la família, representa la burgesia de la ciutat. El seu hereu es casa amb una noia pobra i perd el respecte familiar i la seva filla mor al primer embaràs. Aparenta seriositat i escàndol per la conducta de la Laura però en el fons està posseït per la passió, per això intenta fer-se-la seva quan la noia ve a refugiar-se a casa seva al final de la novel·la.
Beatriu: neboda recollida a casa del Llibori, és l'única persona que no ataca la Laura però no pot ser amiga seva de debò perquè és massa feble. Acaba aconseguint casar-se amb el seu estimat gràcies a les gestions de la Laura, qui inicia sempre els acostaments entre els dos joves.
Mossèn Joan: un dels pocs personatges positius, preveu el perill de la relació entre Pere i Laura i creu en la innocència de la noia quan s'escampen els rumors. De manera que s'ofereix a fer d'intermediari perquè pugui tornar a casa seva (sense arribar a temps). Manté el contacte amb ella quan està reclosa al convent. Manté un museu malgrat el desdeny dels vilatans.
Joanet: familiar que té una germana a qui tracta com una serventa i no deixa operar-se d'un tumor (l'excusa és que ella no vol que cap home li posi la mà a sobre, tot i ser metge), protagonitza escenes ridícules i empaita les prostitutes.
Senyora de Torroella: És una de les dones de Comarquinal que més escampa els rumors sobre l'adulteri amb el pretext de tenir informació privilegiada, ja que és amiga de la família. Guarda rancúnia al Pere, a qui volia per marit d'una filla.
Ventura: parenta del Llibori que també actua com a propagadora de les històries sobre la parella, els enxampa a una església (on s'han trobat per casualitat) i ho explica a tothom, precipitant el desenllaç
Temes
Es tracta fonamentalment d'una història d'amor sense final feliç. La Laura busca la felicitat a partir de la parella. A la primera part del llibre, el seu marit l'ajuda a sortir de la pobresa i creu que el pot fer canviar. Posteriorment accepta que no podrà "fer-lo seu" i decideix bolcar-se en la seva filla i quan ella mor intenta encara una amistat amb la cunyada i Beatriu. A la segona part, desencantada de la família, busca de nou l'amor romàntic en la figura de Pere, però no pot unir-se amb ell perquè seria un pecat. També s'adona que ha idealitzat el Pere i que en el fons és un home que només la vol per la seva bellesa física. Aleshores intenta reconciliar-se amb el model d'amor convencional i familiar però és rebutjada i acaba en un convent, on té com a objectiu ensenyar a les joves perquè no caiguin al mateix parany, el de la passió.
L'amor de la Laura no rebutja la carnalitat, com a la lluna de mel, però acaba fastiguejada de la sexualitat, primer la del marit i després la dels altres homes que l'assetgen. Per això en quatre ocasions demana ajuda a Déu quan està a punt de patir un assalt sexual. És vista com un ésser pur pel Pere, que en la primera fase de la seva relació recorda a l'amor cortès o a la donna angelicata del dolce stil nuovo, tot i que aquest ideal es corromp per la recerca del sexe. El sexe reprimit acaba amargant la Teresa, que ha sacrificat la seva vida i espia els casats pel pany o recorda les escenes de contacte amb el Pere adolescent. Fins i tot arriba un moment que promet a la Laura que l'ajudarà a la recerca de més homes si abandona el Pere, en un moment d'humiliació i histerisme que provoca en gran part l'allunyament de la noia de la casa. Fins i tot el personatge més positiu de l'obra, Mossèn Joan, usa l'art com a evasió d'un amor frustrat.
El contrapunt de l'amor mai trobat és el tedi conjugal i també la venjança de la Teresa, que decideix enfonsar la Laura per ser-li un rival en la seva relació amb el Pere. L'escena on li roba fins i tot l'anell de casada, abans de fer-la fora de casa amb el seu germà, simbolitza el seu triomf, perquè mai es delata la seva passió reprimida davant l'opinió pública. Així, la Teresa es venja perquè conserva el títol de mestressa dels Muntanyola i l'estima veïnal, per sobre d'una dona més jove, bella i moderna. Aquesta venjança reeixida succeeix una de fracassada: el càstig a les Aulines, on tanca la Laura davant la indiferència de la barcelonina (ja que té el consol de la idealització del seu amor amb el Pere, que perd després i per això permet el triomf de la cunyada).
El tema de la malcasada és recurrent en la història de la literatura però predomina a partir del , amb obres com El sí de las niñas de Moratín, i especialment al XIX, amb títols com Anna Karènina o Madame Bovary, que influencia fortament Llor. Laura, igual que Emma, té una visió idealitzada de l'amor conjugal, fruit en gran part de les seves lectures. Les dues s'ofeguen en un poble que no les omple i en el qual no encaixen i les dues poden escapar a través de l'adulteri, la primera en pensament i la segona amb diferents amants, relacions que les omplen de culpa i no les alliberen. La temptació del suïcidi a la riera recorda la decisió d'Emma de llevar-se la vida davant la impossibilitat d'assolir l'ideal.