miniatura|Institut Arnoldo Gabaldón, declarat el 30 d'agost de 1984 com Monument Històric Nacional. La Cultura de Veneçuela és una barreja de tres cultures distintes: l'europea (en particular espanyola, la portuguesa i la italiana), la indígena i l'africana.
La societat cultural i assimilació va condicionar per arribar a la cultura veneçolana actual, d'on procedien la major part dels colons en la zona del Carib de l'època colonial.
Llengües miniatura|Colonia Tovar, fundada el 1843 amb colons en general catòlics, procedents de zones agrícoles del sud-oest d'Alemanya. Els seus habitants conserven la seva cultura i llengua, i parlen un dialecte de l'alemany nomenat alemany coloner.
Encara que el país és majorment unilingüe parlant en castellà,El Habla en Venezuela http://www.monografias.com/trabajos61/el-habla-venezuela/el-habla-venezuela.shtmlEl Habla en Venezuela (página 2) http://www.monografias.com/trabajos61/el-habla-venezuela/el-habla-venezuela2.shtml també es parlen nombroses llengües a Veneçuela.Los idiomas de Venezuela http://www.spainexchange.com/guia/VE-language.htm Les llengües oficials reconegudes en la constitució són el castellà i les llengües indígenes, és a dir, més d'una trentena de llengües -wayuunaiki, warao, pemón, entre d'altres-, per a l'ús oficial dels pobles indígenes, la majoria d'ells amb pocs parlants (menys de l'1% de la població total). Els immigrants a més a més del castellà, parlen els seus propis idiomes; destacant l'àrab, italià, portuguès, anglès, xinès, gallec, català entre d'altres. L'àrab es parla principalment per les colònies libaneses i sirianes a l'Illa Margarita, Maracaibo, Maracay i Caracas; el varaquenño man és parlat a Santa Elena de Uairén al estat Bolívar per bona part de la població, mentre que part de la població de la Colònia Tovar d'Aragua parla un dialecte de l'alemany, nomenat «alemany coloner». D'altra banda, la llengua anglès està molt estesa a causa de la influència dels immigrants dels Estats Units -principalment motivats per l'explotació petroliera-.
Etnografia esquerra|miniatura|Grup de nens indígenes de la tribu dels yanomamis a l'Alt Orinoco. Els veneçolans posseeixen una combinació rica d'herències. A partir del període colonial es van mesclar indígenes, espanyols i africans, i avui dia la majoria dels veneçolans en té una o més d'aquestes ascendències: mulats 30%, mestissos 35%, descendents d'europeus 25% -en la seva majoria italians, espanyols, portuguesos, alemanys, entre d'altres-, afro-descendents 8%, indígenes 1.5%, asiàtics 0.5%. Les comunitats indígenes en l'actualitat ronden l'1% de població total nacional, i estan establertes principalment en l'estat Zulia i al sud del riu Orinoco i la seva desembocadura.
Amb l'inici de les explotacions petrolieres a començaments del , s'estableixen companyies i ciutadans provinents en la seva majoria dels Estats Units. Posteriorment, a mitjan segle, especialment a començaments de l'època de la postguerra, van venir a incorporar-se a la societat veneçolana, una nova ona una altra vegada d'immigrants d'origen italià, espanyol, i nous immigrants portuguesos, libanesos, alemanys, croats, xinesos, japonesos -entre d'altres-; i de diversos països de l'Amèrica Llatina (Colòmbia, l'Equador, Argentina, el Perú, Xile, República Dominicana, Haití, Mèxic, etc.) durant el Boom Petrolier dels anys setanta.
La majoria de la immigració àrab a Veneçuela consisteix en libanesos i sirians. A la fi del van arribar els primers immigrants de parla àrab, dedicant-se al comerç i a la pesca de perles a l'Illa Margarita. A començaments del van arribar més persones d'origen àrab. Com en aquells dies aquests països eren sota el domini turc, aquests immigrants portaven passaport d'aquest país, raó per la qual fins avui se'ls nomena col·loquialment turcs. Encara ara com ara molts d'aquests immigrants es dediquen al comerç en les principals ciutats del país. Hi ha indígenes americans principalment d'origen caribeny. Gran quantitat d'immigrants llatinoamericans atrets pels grans recursos del país han arribat a Veneçuela en el . Aquestes contínues onades migratòries van augmentar el complex mosaic racial del país. A Veneçuela mai no hi ha hagut problemes racials. És per això que el poema Píntame Angelitos Negros, popularitzat a través d'una famosa cançó a mitjan segle XX i que representa una espècie d'himne en contra de tota mena de discriminació racial, és d'un famós escriptor, poeta, humorista, advocat i polític veneçolà: Andrés Eloy Blanco. Com la major part dels immigrants han estat blancs, les poblacions negres i indígenes han disminuït la seva importància, per augmentar la mestissa i la blanca.
Indígenes Són un grup minoritari que en 2011 representava el 2.7% de la població total del país, amb un total de 1.511.329 persones ètniques en correspondència amb el cens de 2011 de Veneçuela, del qual solament els situats en les regions més aïllades i remotes del país mantenen la seva cultura intacta,Wiedmann, Karl. 1984. Tierra Yanomami. Oscar Todtmann Editores. Caracas. 155 p. els indígenes en contacte amb l'home blanc i mestís de ciutat, posseeixen una certa assimilació, posant en perill de desaparèixer la seva cultura, gràcies a les influències rebudes constantment d'altres països veïns, i això provoca una transculturació en la cultura actual del país, i solament com es deia anteriorment un petit grup d'indígenes molt allunyats de la ciutat són capaços d'estar dempeus els seus costums i la seva cultura en general. La influència indígena es limita al vocabulari d'algunes paraules i la gastronomia.Wagner, Erika. 1991. Más de Quinientos años de Legado Americano al Mundo. Cuadernos Lagoven, Lagoven, S.A. Caracas. 104 p.
Afroveneçolans Aquest grup es concentra en la regió de Barlovento, a l'estat Miranda, la costa de l'estat Vargas així com a l'estat Yaracuy específicament al municipi Veroes. Al sud del llac de Maracaibo, l'estat Zulia, en una coneguda població anomenada Bobures i a la localitat del Callao i les seves poblacions veïnes de l'estat Bolívar. Posseeixen part de la cultura dels seus avantpassats, els afrodescendents de la resta del país estan completament assimilats, perduda completament la seva antiga cultura i desenvolupant la dels mestissos.Guerra Cedeño, Franklin. 1984. Esclavos Negros, Cimarrones y Cumbres de Barlovento. Cuadernos Lagoven, Lagoven, S.A. Caracas. 71 p.Pollark-Eltz, Angelina. 1991. La Negritud en Venezuela. Cuadernos Lagoven, Lagoven, S.A. Caracas. 116 p.Salazar; Briseida. 1990. San Benito canta y Baila con sus Chibangueros. Fundación Bigott. Caracas. 72 p.
Religió La constitució estableix la llibertat de culte i prop d'un 92% de la població veneçolana són catòlics; la resta s'adscriuen a denominacions protestants, a altres religions, o són ateus.International Religious Freedom Report 2008: Veneçuela. U.S. Department of State (2008)
Existeixen alguns grups que practiquen religions amb algunes arrels prehispàniques. Hi ha grups d'ateus, com en la resta del món. Una minoria que ha anat en augment s'ha unit també a grups religiosos nord-americans, estant els testimonis de Jehovà, mormons i adventistes del Setè Dia els més importants.
Veneçuela és llar d'una destacada comunitat jueva. Els practicants religiosos actius; les poblacions afrodescendents desenvolupen una fe catòlica mesclada amb religions africanes nomenada santeria.
Artesania La història de les artesanies i els artesans no poden alliberar-se d'antecedents que ens remunten a més de 14 000 anys, quan els primers pobladors habitaven l'actual territori de Veneçuela. Els primers pobladors van desenvolupar tècniques pròpies de societats caçadores-recol·lectores per a la talla de pedres i fustes, per tal de crear objectes que afavorissin la seva interacció amb el medi ambient i l'aprofitament dels seus recursos.Sanoja Obediente, Mario. y Vargas, Arenas, Iraida. 1992. La Huella Asiática en el Poblamiento de Venezuela. Cuadernos Lagoven. Lagoven, S.A. Caracas. 104 p. Wagner, Erika. 1991. Más de Quinientos años de Legado Americano al Mundo. Cuadernos Lagoven, Lagoven, S.A. Caracas. 104 p.
Temps després quan l'home i la seva societat desenvolupen coneixements que els permeten el tractament d'altres recursos naturals, com l'argila, aconsegueixen plasmar part del seu món i cosmogonia sobre la terra modelada i la cuina. Els primers vestigis ceràmics provenen de l'Orinoco mitjà, de les tradicions culturals conegudes com a Saladoide i Barrancoide. Els teixits i la cistelleria van ser utilitzats de manera utilitària i en festes sagrades. En els cementiris indígenes de Quíbor -estat Lara- s'han trobat restes de esteres tramades que servien de suport als cadàvers. Les cistelles eren utilitzades com a urnes on es col·locaven parts de l'esquelet ja sec per ser dipositat en altres espais com a sepultures secundaris. Alguns fragments arqueològics de ceràmica mostren impressions de cistelleria que fan pensar que certs tramats exercien com a suport de grans olles o plats mentre la peces eren decorades o acabades abans d'ésser cuites. Moltes de les tècniques practicades en les artesanies actuals van tenir el seu naixement en aquest període històric.Mattei Müller, Marie-Claude y Henley, Paul. 1978. Wapa. Litografia Tecnocolor. Caracas. 128 p.
Arts plàstiques La pintura i l'escultura veneçolanes han estat tradicionalment influïdes pel tema històric i el procés polític viscut pel país en la seva Independència.Calzadilla, Juan. 1981. Obras Antológica de la Galería de Arte Nacional. Editorial La Gran enciclopedia Vasca. Bilbao. 216 p. Donación Miguel Otero Silva. 1993. Galería de Arte Nacional y Mueso de Anzoátegui. Caracas. 168 p. Moltes pintures i escultures vuitcentistes sovint es presenten com a representacions de moments clau de la història, fets heroics, i al·legories de la nació. Els qui van destacar en aquesta fase van ser Juan Lovera, Arturo Michelena,Genio y Gloria de Arturo Michelena. 1999. Galería de Arte Nacional. Caracas. 152 p. Martín Tovar i Tovar, Tito Salas, entre d'altres. Malgrat tot, la pintura romàntica va tenir el seu més gran exponent en Cristóbal Rojas, 15 qui es va apartar majorment d'aquests temes generalitzats.Arte y cultura | Pintura venezolana del siglo XIX — Pàgina en MiPunto.com